La controvèrsia de Valladolid

Al document: «Amb quin dret i amb quina justícia teniu aquests indis en una servitud tan cruel i horrible?»

• Tenir els indis en una servitud cruel i fer-los guerres. Són les dues preguntes centrals del sermó: la servitud i les guerres.
• No haver batejat prou indis durant l'any, com manava el rei. Parla de la fe al final, però el que retreu és la crueltat.
• Voler tornar a Espanya abans d'hora. El sermó no en diu res.
• Tractar els indis com a germans i estimar-los. «Estimar-los» és al text, però és el que els demana que facin, no el que fan.

Al document: «Aquests, no són homes? No tenen ànimes racionals?»

• Perquè, si són homes, el que se'ls fa és un pecat greu. Tota la denúncia depèn d'això: si tenen ànima racional, se'ls deu el mateix amor que a un mateix.
• Perquè de debò no sabia si els indis eren persones. És una pregunta retòrica: ell ja sap la resposta, i la fa servir per acusar.
• Perquè vol que els colons els comptin en un cens. No parla de comptar-los: parla de com se'ls tracta.
• Perquè vol demostrar que no tenen ànima. Vol demostrar el contrari: que en tenen, i que per això s'han de respectar.

Al document: «Als quals el papa va donar aquestes illes i terra ferma.»

• Perquè el papa els les havia donat. És l'argument del document: una donació del papa.
• Perquè els indis els les havien venut. El document no parla de cap tracte amb els indis.
• Perquè Colom les havia descobert primer. Podria semblar lògic, però el Requeriment no parla de Colom.
• Perquè els indis havien començat la guerra. La guerra hi surt, però com a amenaça dels espanyols si no obeeixen.

Al document: «Les morts i els danys que en vinguin seran culpa vostra, i no de Ses Altesses.»

• Que protegia els espanyols més que no pas avisava els indis. Si els indis no l'entenien, no podien obeir: el text deixava escrit que la culpa era d'ells, i la guerra quedava «justificada».
• Que era una manera justa d'evitar la guerra. Ho seria si l'haguessin pogut entendre; llegit en una llengua desconeguda, no evitava res.
• Que els indis sí que entenien el castellà. Al primer contacte, no: per això el problema de llegir-lo sense intèrpret.
• Que el rei era el culpable de totes les morts que vinguessin. El document diu justament el contrari: que la culpa no és de Ses Altesses.

Al document: «Per aquesta causa els romans van establir el seu imperi legítim i just sobre moltes nacions.»

• Per posar un exemple antic que justifiqui l'imperi espanyol. Si l'imperi de Roma era just perquè manaven els «millors», el d'Espanya també ho seria: és un argument per comparació.
• Perquè els indis descendien dels romans. El document no ho diu, i no té res a veure amb l'argument.
• Per criticar els romans, que també conquerien i sotmetien pobles. Diu que el seu imperi era «legítim i just»: els posa com a model.
• Perquè els espanyols encara parlaven llatí. El text original és en llatí, però l'argument no té res a veure amb la llengua.

Al document: «Tan inferiors als espanyols com els nens als adults i les dones als homes.»

• Que parteix d'una idea de superioritat que avui no acceptaríem. Tot el raonament descansa en la idea que uns humans valen més que altres. Si aquesta base cau, cau tot l'argument.
• Que havia estudiat els indis durant molts anys, vivint a Amèrica. Sepúlveda no va anar mai a Amèrica: parla del que llegia i li explicaven.
• Que defensava que les dones manessin igual que els homes. Diu el contrari: les posa per sota, com a exemple d'inferioritat.
• Res: és només una comparació per fer-se entendre. La comparació és la prova que fa servir: sense ella, no li queda argument.

Al document: «A l'illa Espanyola només en queden dues-centes persones, quan al principi n'hi havia hagut fins a tres milions.»

• No: exagera les xifres, però la desaparició de gent és certa. Una xifra exagerada no fa fals el fet: la població de les illes va gairebé desaparèixer, per la guerra, el treball forçat i les malalties.
• Sí: si una xifra és falsa, tot el document és fals. Un document pot exagerar i dir fets certs alhora; el que cal és contrastar-lo.
• No: les seves xifres són exactes, perquè ho va veure. Ell no va comptar ningú: dona xifres rodones i molt més altes que els càlculs d'avui.
• Sí: diu que només queden dues-centes persones. És al text, però no respon si menteix: és una altra de les seves xifres.

Al document: «Els espanyols van tractar aquestes ovelles mansíssimes […] amb la crueltat de llops.»

• Tots dos simplifiquen els indis amb una imatge d'animal. Un els fa inferiors i l'altre innocents, però cap dels dos no hi veu pobles diversos, amb guerres i imperis propis.
• Tots dos volen que continuïn les conquestes. Las Casas les denuncia: vol que s'aturin.
• Tots dos havien viscut molts anys a Amèrica, entre els indis. Las Casas sí; Sepúlveda, no hi va anar mai.
• Tots dos diuen que els espanyols són llops. Els «llops» són només de Las Casas: Sepúlveda diu que els espanyols són els «prudents i humans».