Sessió 3. La conquesta i organització colonial

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Cinc-cents homes i setze cavalls van desembarcar a la costa de Mèxic el 1519, i dos anys després la ciutat més gran d’Amèrica era una ruïna. No va ser valentia ni miracle: va ser la verola, l’acer i el cavall, i sobretot els milers d’indígenes que odiaven els imperis d’abans i van veure en els nouvinguts l’ocasió de venjar-se.

Mèxic: la conquesta dels aliats

El setembre del 1519, els guerrers de TlaxcalaTlaxcalaLa ciutat-estat que els asteques assetjaven cada any sense conquerir-la mai. El setembre del 1519 es va aliar amb Cortès i va posar-hi milers de guerrers; el 1552 els seus nobles van pintar el Lienzo per recordar-ho al rei i demanar privilegis. van atacar Cortès i no el van poder vèncer; després s’hi van aliar, i la ciutat que els asteques assetjaven cada any li va donar milers de guerrers. Amb ells va entrar a Tenochtitlan el 8 de novembre del 1519 i va capturar Moctezuma; amb ells va fugir la Nit Trista del 30 de juny del 1520, quan la ciutat es va aixecar; i amb ells, desenes de milers, i uns nou-cents espanyols, va assetjar-la fins al 13 d’agost del 1521. Entremig havia arribat la verolaverolaLa malaltia que va arribar a Mèxic el 1520 amb un esclau de l’expedició de Narváez i va matar una part de Tenochtitlan i el nou emperador, Cuitláhuac. Els indígenes no hi tenien defenses; als Andes va arribar el 1527, abans que cap espanyol., que va matar una part de la ciutat i el nou emperador. Mira el dibuix: la matança de Cholula, pintada pels aliats de Tlaxcala el 1552, amb els seus guerrers al costat dels espanyols a cada escena. Les cròniques dels conqueridors van amagar els aliats perquè els herois cobraven; els aliats es van pintar a si mateixos per cobrar també, i després van ser sotmesos com tothom.

Perú: l’imperi partit

Al Perú no hi va haver Tlaxcala però hi va haver una guerra civil. El 16 de novembre del 1532, a la plaça de Cajamarca, Atahualpa va entrar desarmat davant dels cent seixanta-vuit homes de Pizarro; el van capturar, va pagar una habitació plena d’or i el van executar el 1533. Els pobles sotmesos pels inques i el bàndol del germà vençut van fer la resta.

El paper i el treball

Conquerir era una cosa; governar-ho a tres mesos de vaixell, una altra. La Corona ho va fer amb paper i amb gent enviada en nom del rei: la Casa de Contractació de Sevilla (1503) controlava tot el que anava i venia; el Consell d’Índies (1524) feia les lleis; dos virregnatsvirregnatsEls dos grans governs de l’Amèrica espanyola, amb un virrei cada un en nom del rei: Nova Espanya (1535, capital Mèxic) i el Perú (1542, capital Lima). Les audiències eren tribunals i governs regionals., Nova Espanya el 1535 i el Perú el 1542; les audiències, els cabildos. I per fer treballar els indígenes, l’encomiendaencomiendaUn grup d’indígenes «encomanats» a un espanyol, que en rebia tribut i treball a canvi d’evangelitzar-los. Les Lleis Noves del 1542 la van limitar; a Amèrica es van complir a mitges. i la mita inca, convertida el 1573 en la mà d’obra forçada de les mines. Mentrestant la població desapareixia: a l’illa Espanyola, de centenars de milers a menys de cinc-cents el 1548, per la verola, la guerra, el treball i la fam. Un frare que havia estat encomendero, Las CasasLas CasasBartolomé de las Casas (1484-1566), dominic, antic encomendero a Cuba, defensor dels indis i bisbe de Chiapas. La seva «Brevíssima relació» (1552) va impulsar les Lleis Noves i va ser l’origen de la llegenda negra., ho va denunciar amb xifres exagerades i fets certs: ho llegiràs a L’Arxiu. El rei el va deixar publicar perquè li servia contra els encomenderos; els enemics d’Espanya el van traduir perquè els servia contra el rei: un text pot ser cert i servir a qui el fa servir.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 3 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

3.1 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Cholula, pintada pels aliats.

Mira el dibuix de Cholula a la lectura. DESCRIC: qui lluita al costat dels homes a cavall? IDENTIFICO: amb la primera i l'última línia de la Fitxa, quin fet és, de quin any, i qui el va pintar? DEDUEIXO: la matança hi surt com una vergonya o com un mèrit, i per què?

Tres frases, una per pas (DESCRIC, IDENTIFICO, DEDUEIXO).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «Al costat dels genets lluiten…». Per a la tercera frase, mira les cares i les armes dels que maten, i recorda qui va pintar el dibuix.

3.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Las Casas amb lupa.

Llegiu en parella el text de Las Casas a L'Arxiu i copieu la frase dels dotze milions. Després identifiqueu, en una línia cada un: FET: de quines dues maneres diu que han matat els espanyols? PARER: quina és, segons ell, l'única causa? SENYAL: quines paraules fa servir per als indis i per als espanyols?

La frase copiada i les tres respostes (entre 25 i 50 paraules).

💡 Pista: Comenceu així: «Diu que els van matar amb… i amb…», «Per a ell, la causa és…», «Els indis són… i els espanyols…». Tot és a L'Arxiu; el context us diu per a qui escrivia.

3.3 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Governar des de sis mil quilòmetres: 1-3-1.

Explica-ho en un esquema 1-3-1. A dalt, la idea: «La colònia es governa amb paper i amb gent enviada pel rei». Al mig, tres caixes amb la Fitxa: una institució a Espanya, una a Amèrica i una manera de fer treballar els indígenes, amb nom i any. A baix, una frase: què passa si una ordre triga mig any?

L'esquema amb les tres caixes datades i la frase de baix.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Cada caixa porta un nom i un any: les tres són a la tercera i la quarta línia de la Fitxa. La frase de baix pot començar: «Quan l'ordre arriba…».

🎠 Sessió 3 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

3.4 🔍 Investigar · corroboració de fonts 📜 L'Arxiu 🖼️ La imatge 🗣️ En parella

El frare i els aliats: dues fonts sobre la mateixa conquesta.

Teniu dues fonts del 1552 sobre la conquesta: el text de Las Casas (L'Arxiu) i el Lienzo de Tlaxcala (el dibuix de la lectura). Compareu-les en una taula de dues columnes: en què coincideixen i en què no diuen el mateix, amb una prova de cada font. Sota, digueu quina de les dues explica millor qui va fer la conquesta.

La taula amb proves i la vostra tria justificada (entre 50 i 80 paraules).

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Cada casella porta una frase del text o un detall del dibuix. Penseu què volia demanar al rei cadascú.

3.5 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Per què cau un imperi: la cadena.

Encadena en cinc baules com es passa de «els asteques viuen del tribut de quatre-cents pobles» (sessió 2) a «Tenochtitlan cau el 13 d'agost del 1521». Les baules del mig són a la primera línia de la Fitxa. Sobre cada fletxa, escriu la paraula que uneix les dues baules.

La cadena de cinc baules, amb una paraula sobre cada fletxa.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Una fletxa bona no diu «i després»: diu «i per això». Tria les baules que expliquen, no les que només passen.

3.6 ✍️ Explicar · titular periodístic 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Titular: Tenochtitlan, 13 d'agost del 1521.

Escriu tres titulars, de màxim dotze paraules cada un, sobre el dia que va caure Tenochtitlan: un d'un diari de Sevilla, un de Tlaxcala i un dels supervivents asteques. Sota cada titular, explica en una línia què destaca i què calla.

Tres titulars de màxim dotze paraules, amb una línia sota cada un.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Un titular té subjecte i verb. Pensa qui és «nosaltres» a cada diari.

🎢 Sessió 3 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

3.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «cinc-cents espanyols sols».

Llegeix el bloc «Desmuntant un tòpic». Explica a qui li servia dir que cinc-cents espanyols van conquerir Mèxic sols, i desmunta-ho amb dues dades de la primera i la segona línia de la Fitxa. Fes servir el terme «aliats».

L'explicació amb les dues dades (entre 40 i 50 paraules).

💡 Pista: Separa dues preguntes: qui va lluitar? qui va escriure la història? La primera desmunta el tòpic; la segona explica per què ha durat.

3.8 🌍 Participar · decisió raonada 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Ets un senyor de Tlaxcala, setembre del 1519.

Ets un dels quatre senyors de Tlaxcala el setembre del 1519. Els vostres guerrers han atacat els homes de la costa i no els han pogut vèncer. Ara us proposen una aliança contra Tenochtitlan, l'imperi que us assetja cada any. Decideix: aliar-te, continuar la guerra contra ells o esperar. Argumenta-ho amb dues raons i escriu el risc més gran que acceptes. Res que algú del 1519 no pogués saber.

La decisió, dues raons i el risc que acceptes (entre 80 i 100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: La pregunta de debò és: l'enemic del meu enemic, després, què serà? El senyor només sap qui l'assetja ara.

3.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps ⚠️ Desmuntant un tòpic 👥 En grup

Ahir i avui: conquerir amb aliats.

Cortès va guanyar amb els pobles que odiaven els asteques, i després els aliats van acabar sotmesos igual. En grup, penseu en una guerra d'avui o dels últims anys que conegueu, en què una potència hagi lluitat amb aliats del lloc. Argumenteu què s'assembla a Tlaxcala i què és diferent. Tanqueu amb la vostra resposta: qui guanya de debò una guerra feta amb aliats?

La semblança, la diferència i la vostra resposta (entre 40 i 50 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, digueu què va prometre la potència als aliats i què els va passar després.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Cortès va desembarcar el 1519 amb cinc-cents homes i va entrar a Tenochtitlan amb milers de guerrers de Tlaxcala, la ciutat que els asteques assetjaven cada any; després de la Nit Trista i de la verola, que va matar l'emperador Cuitláhuac, la ciutat va caure el 13 d'agost del 1521 davant de nou-cents espanyols i desenes de milers d'aliats. Pizarro va capturar Atahualpa a Cajamarca el 1532 amb cent seixanta-vuit homes, enmig d'una guerra civil. L'acer i el cavall van fer por; els aliats i la malaltia van fer la conquesta, i les cròniques ho van amagar. Després va venir el paper: la Casa de Contractació, el Consell d'Índies, dos virregnats, les audiències; i el treball: l'encomienda i la mita de Potosí. La població de les illes va desaparèixer i la de Mèxic va caure a menys d'una desena part. Las Casas ho va denunciar amb xifres exagerades i fets certs, i el seu llibre va servir als enemics d'Espanya.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la sessió, què va fer caure sobretot Tenochtitlan el 1521?

   A. Els milers d'aliats indígenes, com els de Tlaxcala, i la verola arribada el 1520 B. Els cinc-cents homes i els setze cavalls de Cortès, millors soldats que els asteques C. La rendició de Moctezuma, que va lliurar la ciutat a Cortès el novembre del 1519 D. La guerra civil entre dos germans, que tenia l'imperi asteca partit des del 1527

2. 2. Què feia la Casa de Contractació de Sevilla?

   A. Feia les lleis de les Índies en nom del rei i les enviava als virreis B. Repartia els indígenes entre els espanyols, que en rebien tribut i treball C. Controlava els vaixells, les persones i les mercaderies que anaven i venien D. Jutjava i governava una regió d'Amèrica, per sota del virrei de Mèxic o de Lima

3. 3. Què diu la sessió de les xifres que dona Las Casas?

   A. Que són exactes, perquè havia estat encomendero i havia comptat els morts ell mateix B. Que són exagerades, però el fet és cert: la població de les illes va desaparèixer C. Que són inventades pels enemics d'Espanya, que van publicar el llibre amb el seu nom D. Que es queden curtes, perquè no hi compta els morts de la verola ni els de la fam

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

La plata de Potosí, la patata i el tomàquet, la verola i el cavall: el 1492 va canviar el que es menjava i el que valien els diners a tot el món. La sessió següent.