Washington, març del 1920. El president Wilson va tornar de París amb el Tractat de Versalles i, a dins, la Societat de Nacions que ell mateix havia proposat. Per ratificar-lo cal que el voti a favor el Senat, per dos terços. Al novembre ja el van rebutjar un cop, i ara es torna a votar. Ets senador. Abans de votar llegiràs quatre documents.

Abans de llegir

Cada document, mira'l amb tres preguntes: qui ho diu i quin interès hi té · quan ho diu, abans o després dels fets · què diu, i què no diu.

ratificar: aprovar un tractat perquè valgui per a un país
reserva: condició que un país posa a un tractat abans d'acceptar-lo
Societat de Nacions: l'organització de països creada el 1919 per evitar guerres
reparacions: els diners que Alemanya havia de pagar pels danys de la guerra
sobirania: el poder d'un país de decidir sense que ningú de fora hi mani

Document 1 Els Catorze Punts (discurs al Congrés) · Woodrow Wilson, president dels Estats Units · Washington, 8 de gener de 1918

«I. Tractats de pau públics, negociats a la vista de tothom, després dels quals no hi haurà cap acord internacional privat de cap mena.»
«XIV. S'ha de crear una associació general de nacions, amb pactes concrets, per donar garanties mútues d'independència política i d'integritat territorial als estats grans i als petits.»

Traducció de l'anglès. L'original: Wilson's Fourteen Points (Avalon Project, Yale).

1 Què proposa Wilson al punt XIV? Localitzar
- Una associació de nacions que es protegeixin.
- Que Alemanya pagui tots els danys de la guerra.
- Que els tractats es negociïn a la vista de tothom.
- Que els Estats Units no s'hi fiquin.
Al document: «S'ha de crear una associació general de nacions.»
- Una associació de nacions que es protegeixin. És el punt XIV: una associació general de nacions, que serà la Societat de Nacions.
- Que Alemanya pagui tots els danys de la guerra. Les reparacions van arribar amb el tractat, però els Catorze Punts no en parlen així.
- Que els tractats es negociïn a la vista de tothom. És al document, però és el punt I, no el XIV.
- Que els Estats Units no s'hi fiquin. Wilson proposa justament el contrari: un sistema on tothom es garanteix.
2 Per què Wilson parla dels «estats grans i els petits»? Integrar
- Perquè no vol que els petits depenguin dels grans.
- Perquè vol que els grans governin els petits.
- Perquè els Estats Units eren un estat petit.
- Perquè cal fer la llista de tots els estats del món.
Al document: «Garanties mútues d'independència política i d'integritat territorial als estats grans i als petits.»
- Perquè no vol que els petits depenguin dels grans. Si tots es garanteixen les fronteres, un país petit no queda a mercè d'un veí fort: era la lliçó de la guerra.
- Perquè vol que els grans governin els petits. Parla d'independència per a tots, grans i petits.
- Perquè els Estats Units eren un estat petit. Ja eren una gran potència: el document no ho diu i no és cert.
- Perquè cal fer la llista de tots els estats del món. Els esmenta per dir que la garantia és per a tots, no per fer-ne una llista.

Document 2 Pacte de la Societat de Nacions, article 10, i article 231 · Tractat de Versalles (signat per Alemanya el 28 de juny de 1919) · Versalles, 28 de juny de 1919

«Article 10. Els membres de la Societat es comprometen a respectar i preservar contra qualsevol agressió exterior la integritat territorial i la independència política de tots els membres. En cas d'agressió, el Consell aconsellarà els mitjans per complir aquesta obligació.»
«Article 231. Els governs aliats afirmen, i Alemanya accepta, la responsabilitat d'Alemanya i els seus aliats de totes les pèrdues i els danys que han patit a conseqüència de la guerra que els va imposar l'agressió d'Alemanya i els seus aliats.»

Traducció de l'anglès. L'original: Treaty of Versailles: Covenant of the League of Nations and Part VIII (Avalon Project, Yale).

3 L'article 10 és el punt XIV de Wilson posat per escrit. Què obligaria a fer als Estats Units? Integrar
- Defensar les fronteres de qualsevol membre atacat.
- Pagar els danys de guerra dels aliats.
- Deixar que el Consell mani sobre el seu exèrcit.
- Res: l'article només parla d'Europa.
Al document: «Es comprometen a respectar i preservar contra qualsevol agressió exterior la integritat territorial.»
- Defensar les fronteres de qualsevol membre atacat. «Preservar contra qualsevol agressió» vol dir comprometre's a actuar si ataquen un altre membre, sigui on sigui.
- Pagar els danys de guerra dels aliats. Els danys són a l'article 231, i els ha de pagar Alemanya.
- Deixar que el Consell mani sobre el seu exèrcit. El Consell només «aconsella» els mitjans: no mana cap exèrcit.
- Res: l'article només parla d'Europa. Parla de «tots els membres», no només dels europeus.
4 Segons l'article 231, qui és el responsable dels danys de la guerra? Localitzar
- Alemanya i els seus aliats.
- Tots els països que hi van lluitar.
- Els governs aliats.
- La Societat de Nacions.
Al document: «La responsabilitat d'Alemanya i els seus aliats.»
- Alemanya i els seus aliats. L'article ho diu de manera explícita, i Alemanya ho ha d'acceptar.
- Tots els països que hi van lluitar. Molts historiadors ho veuen així, però l'article no.
- Els governs aliats. Són els que «afirmen» la culpa d'Alemanya, no els culpables.
- La Societat de Nacions. És al mateix tractat, però no a aquest article.

Document 3 Les conseqüències econòmiques de la pau · John Maynard Keynes, economista britànic a la conferència de pau · Londres, desembre de 1919

«El Tractat no inclou res per refer l'economia d'Europa: res per fer dels imperis vençuts uns bons veïns, res per estabilitzar els nous estats d'Europa, res per recuperar Rússia.»
«La política de reduir Alemanya a la servitud durant una generació hauria de ser detestable. Si busquem deliberadament l'empobriment de l'Europa central, la venjança, m'atreveixo a predir-ho, no coixejarà.»

Traducció de l'anglès. L'original: Keynes, The Economic Consequences of the Peace, 1919 (Project Gutenberg).

5 Què vol dir Keynes amb «la venjança no coixejarà»? Integrar
- Que una Alemanya empobrida tornarà a esclatar.
- Que els aliats s'han de venjar d'Alemanya encara més.
- Que Alemanya té l'exèrcit ferit i no podrà lluitar.
- Que Rússia es venjarà d'Alemanya.
Al document: «Si busquem deliberadament l'empobriment de l'Europa central, la venjança […] no coixejarà.»
- Que una Alemanya empobrida tornarà a esclatar. Una venjança que «no coixeja» arriba de pressa: avisa que la misèria portarà una altra catàstrofe.
- Que els aliats s'han de venjar d'Alemanya encara més. Diu el contrari: que castigar tant Alemanya és detestable.
- Que Alemanya té l'exèrcit ferit i no podrà lluitar. «Coixejar» és una imatge: no parla de ferides de debò.
- Que Rússia es venjarà d'Alemanya. Rússia surt al text, però com una altra cosa que el tractat no resol.
6 Keynes va ser a la conferència de pau i va dimitir en desacord. Això fa més fiable o menys el seu llibre? Avaluar
- Les dues: sap de què parla, però en és part.
- Més: qui hi va ser sempre diu la veritat.
- Menys: si va dimitir, és que no n'entenia res.
- Més, perquè el tractat el va escriure ell.
Al document: «El Tractat no inclou res per refer l'economia d'Europa.»
- Les dues: sap de què parla, però en és part. Hi era i sap de què parla; però escriu per defensar la seva posició. Cal llegir-lo sabent-ho.
- Més: qui hi va ser sempre diu la veritat. Ser-hi et dona informació, no neutralitat.
- Menys: si va dimitir, és que no n'entenia res. Era l'economista del Tresor britànic: va dimitir perquè no hi estava d'acord, no per no entendre-ho.
- Més, perquè el tractat el va escriure ell. Va dimitir precisament perquè no el va poder canviar.

Document 4 Discurs al Senat sobre la Societat de Nacions · Henry Cabot Lodge, senador republicà i president del comitè d'afers exteriors · Washington, agost de 1919

«Estic tan disposat com qualsevol a fer que els Estats Units serveixin la pau del món. Però estic segur que ho farem millor si no sotmetem la nostra política i la nostra sobirania a altres nacions.»
«Els Estats Units són la millor esperança del món, però si els lligueu a les baralles d'altres nacions i els emboliqueu en les intrigues d'Europa, destruireu la seva força per fer el bé i posareu en perill la seva mateixa existència.»

Traducció de l'anglès. L'original: Henry Cabot Lodge, League of Nations, 1919 (Wikisource).

7 Lodge diu que vol servir la pau del món. És coherent amb el que proposa? Avaluar
- És la seva tesi: diu que es serveix la pau des de fora.
- No: diu clarament que la pau del món no li importa.
- Sí, perquè ell va proposar la Societat de Nacions.
- No: vol que els EUA manin sobre Europa.
Al document: «Ho farem millor si no sotmetem la nostra política i la nostra sobirania a altres nacions.»
- És la seva tesi: diu que es serveix la pau des de fora. No és una contradicció, és el seu argument: ajudar sense compromisos com l'article 10. El que cal jutjar és si l'argument convenç.
- No: diu clarament que la pau del món no li importa. Diu el contrari: que vol servir la pau tant com qualsevol.
- Sí, perquè ell va proposar la Societat de Nacions. La va proposar Wilson, i Lodge s'hi oposava.
- No: vol que els EUA manin sobre Europa. Parla d'Europa, però per no ficar-s'hi, no per manar-hi.
8 Vint anys després va esclatar una altra guerra mundial. Com has de fer servir aquesta dada quan llegeixes Lodge? Reflexionar
- Amb compte: ell no ho podia saber.
- Com la prova que Lodge va causar la Segona Guerra Mundial.
- Com la prova que Lodge tenia raó del tot.
- No s'ha de fer servir: el que va passar després no importa.
Al document: «Si els emboliqueu en les intrigues d'Europa, destruireu la seva força.»
- Amb compte: ell no ho podia saber. Sabem el final, i és fàcil jutjar-lo per això. Cal entendre què es podia pensar el 1919 i no fer-lo culpable de tot.
- Com la prova que Lodge va causar la Segona Guerra Mundial. Una guerra té moltes causes: un vot del 1920 no les explica totes.
- Com la prova que Lodge tenia raó del tot. La guerra de 1939 no demostra que l'aïllament fos bo: els EUA hi van acabar entrant igualment.
- No s'ha de fer servir: el que va passar després no importa. Importa, però per entendre les conseqüències, no per jutjar amb el que ell no sabia.

0/8 preguntes de lectura

La correcció de cada pregunta és al costat del seu document. Ara, amb els quatre documents llegits, vota.

El que va passar de debò

El 19 de març de 1920, el Senat va votar el tractat amb les reserves de Lodge: 49 a favor i 35 en contra. No va arribar als dos terços i els Estats Units no el van ratificar mai. Tampoc no van entrar a la Societat de Nacions, la idea del seu propi president, que va néixer sense la principal potència del món. El 1921 van signar una pau a part amb Alemanya. Les reparacions que Keynes criticava es van haver de reduir dues vegades, el 1924 i el 1929. El 1939, vint anys després de Versalles, va esclatar una altra guerra mundial.

Fonts

El context, a la sessió 5 de la càpsula 2 → ← Totes les fonts i judicis

Cerca a Ideorum

Versalles: el Senat dels Estats Units vota la pau

Abans de llegir

Ets senador dels Estats Units. Què votes?

El que va passar de debò

Fonts