Càpsula 2 · POT UNA GUERRA ACABAR AMB UNA ÈPOCA? · #GiH4
L'entrada dels EUA (1917). L'esfondrament dels imperis centrals (1918). Els 14 punts de Wilson. El Tractat de Versalles: sancions a Alemanya. Cartografia post-1919: desaparició dels imperis austrohongarès, otomà, alemany i tsarista. Naixement de Polònia, Txecoslovàquia, Iugoslàvia, els Estats Bàltics, Hongria. Minories i fronteres conflictives. La Societat de Nacions.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE3CE6
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
Després de quatre anys d’estancament, el 1917 van arribar dos fets que van decantar definitivament la guerra. Alemanya va reprendre la guerra submarina sense restriccionsguerra submarina sense restriccionsGuerra submarina sense restriccions: estratègia alemanya d'atacar qualsevol vaixell, militar o civil, que s'acostés a les costes aliades, per intentar afamar el Regne Unit., i un telegrama interceptat en què Alemanya proposava a Mèxic una aliança contra els Estats Units va acabar de convèncer Washington. L’abril de 1917, els Estats Units van entrar a la guerra al costat dels aliats, aportant-hi homes i recursos frescos just quan Rússia en sortia. Un any i mig després, l’estiu de 1918, l’última gran ofensiva alemanya va fracassar i l’exèrcit aliat, ara reforçat pels nord-americans, va començar a fer retrocedir els alemanys. La derrota es va estendre com un incendi entre els seus socis: Bulgària va capitular el setembre, l’Imperi Otomà l’octubre, i l’Imperi Austrohongarès es va fragmentar en estats nacionals abans de firmar cap armistici. Alemanya, amb motins navals i vagues a les seves ciutats, va signar l’armistici l’11 de novembre de 1918.
Enmig d’aquest col·lapse, el president nord-americà Woodrow WilsonWoodrow WilsonWoodrow Wilson (1856-1924): president dels Estats Units (1913-1921), impulsor dels Catorze Punts i de la Societat de Nacions. havia presentat, el gener de 1918, un programa de pau en catorze punts que llegiràs a L’Arxiu: hi defensava l’autodeterminació dels pobles i la creació d’una organització internacional que garantís la pau. Era un programa idealista, pensat per a una «pau sense vencedors». Però a la Conferència de París de 1919, on es va negociar el tractat definitiu, Wilson va haver de cedir davant de França i el Regne Unit, que exigien sancions dures i reparacions econòmiques d’Alemanya. La conferència la van dominar, de fet, quatre líders (el mateix Wilson, el francès Clemenceau, el britànic Lloyd George i l’italià Orlando), coneguts com els «Quatre Grans», mentre que els representants alemanys ni tan sols hi van poder negociar: se’ls va convocar només al final, per signar un document que ja estava tancat de dalt a baix. El resultat, el Tractat de Versalles, incloïa l’article que també trobaràs a L’Arxiu: Alemanya assumia tota la responsabilitat de la guerra i, amb ella, l’obligació de pagar-ne els danys. A més de les reparacions econòmiques, Alemanya va perdre Alsàcia i Lorena (que tornaven a França), totes les seves colònies (repartides com a «mandats» entre els vencedors) i part del seu territori a l’est en benefici de la nova Polònia; el seu exèrcit quedava reduït a només 100.000 soldats i se li prohibia tenir aviació militar o submarins.
El mapa d’Europa que en va sortir era irreconeixible respecte al de 1914. Quatre imperis, alguns amb segles d’història, havien desaparegut: l’alemany, l’austrohongarès, l’otomà i el rus (que ja havies vist esfondrar-se a la sessió 3). En el seu lloc, van néixer o es van reconstituir estats com Polònia, Txecoslovàquia, el nou Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (l’embrió de Iugoslàvia), Hongria i els tres estats bàltics. El principi de l’autodeterminació dels pobles que Wilson havia promès s’aplicava, però de manera imperfecta: les noves fronteres deixaven milions de persones vivint com a minories dins d’estats que no sentien propis, una llavor de conflictes que trigaria dècades a esclatar. Per garantir aquesta pau fràgil, es va crear la Societat de Nacions, precisament la «associació general de nacions» del catorzè punt de Wilson. La ironia final va ser que el mateix Congrés dels Estats Units va rebutjar que el seu país s’hi adherís, deixant l’organisme sense el suport de qui n’havia estat l’ideòleg.
El problema de les minories no era un detall menor. La nova Txecoslovàquia incloïa una gran població de parla alemanya als Sudets; la nova Polònia agrupava polonesos, alemanys i ucraïnesos dins de fronteres traçades més per criteris estratègics que ètnics; Hongria va perdre dos terços del seu territori antic i va deixar milions d’hongaresos vivint fora de les seves noves fronteres. Els mateixos tractats que invocaven l’autodeterminació dels pobles creaven, doncs, noves minories descontentes dins d’estats acabats de néixer, un contrasentit que la Societat de Nacions, feble i sense l’adhesió nord-americana, mai no va tenir prou força per resoldre del tot.
Observa la imatge de la sessió (el mapa d'Europa de 1923) i respon en 40-70 paraules: quins 3 estats nous hi trobes que no existien el 1914, i entre quins imperis desapareguts s'han format?
💡 Pista: BASTIDA: comença així: «Al mapa de 1923 veig...; aquests estats han sortit de l'antic territori de...». Usa 2 termes de la Fitxa de dades.
Llegeix el discurs dels Catorze Punts de Wilson a L'Arxiu. Copia la frase sobre «l'associació general de nacions» i explica en 40-70 paraules quina institució concreta va néixer d'aquesta idea.
💡 Pista: BASTIDA: comença així: «Wilson proposa una associació de nacions per a...; aquesta idea es va concretar en...». Usa 2 termes de la Fitxa de dades.
Defineix «autodeterminació dels pobles» en UNA SOLA frase que contingui obligatòriament les paraules «poble», «decidir» i «frontera». Prohibit copiar cap frase de la lectura.
💡 Pista: BASTIDA: omple aquest marc: «L'autodeterminació és el dret que ......, per ......, encara que ......».
Dibuixeu un croquis senzill d'Europa central i de l'est amb 6-8 elements: els 4 imperis desapareguts (marcats amb una creu) i almenys 4 estats nous (Polònia, Txecoslovàquia, el Regne dels Serbis-Croats-Eslovens i Hongria).
💡 Pista: Connectors per a les etiquetes: «on hi havia l'imperi...», «ara hi ha...».
Llegiu les dues fonts de L'Arxiu (els Catorze Punts i l'article 231). Expliqueu en 70-110 paraules en què es contradiuen: la primera parla de pau sense vencedors, la segona imposa tota la culpa a un sol país. On queda l'ideal de Wilson en el resultat final?
💡 Pista: Connectors: «segons la primera font...», «en canvi, la segona diu...», «per tant, la contradicció és...».
Fes una taula de 4 files (imperi alemany, austrohongarès, otomà, rus) i 2 columnes (per què va caure + què va néixer en el seu lloc). Basa-t'en la lectura d'aquesta sessió i les anteriors.
💡 Pista: Connectors: «l'imperi alemany va caure perquè...», «en canvi, el rus...», «finalment, l'otomà...».
Llegiu el bloc Desmuntant Tòpics. Expliqueu en 110-160 paraules per què el Tractat de Versalles pot semblar just a primera vista i què hi objectava Keynes, acabant amb una frase que comenci: «El Tractat semblava just, però...».
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal citar l'objecció concreta de Keynes (reparacions desproporcionades), no només dir «va ser injust».
Escriu, entre 110 i 160 paraules, el millor argument A FAVOR d'atribuir a Alemanya tota la culpa de la guerra (article 231), i després el millor contraargument que en reparteixi la responsabilitat entre diverses potències. Guanya qui fa fort l'adversari abans de rebatre'l.
💡 Pista: Criteri d'èxit: un contraargument dèbil (fet expressament fluix) no compta; ha de ser la millor objecció possible.
El 1919 es van traçar fronteres noves que deixaven milions de persones com a minories dins d'estats que no sentien propis; en conflictes més recents, fronteres traçades des de fora també han deixat poblacions dividides. Escriu 110-160 paraules completant i raonant: «El 1919..., en algun conflicte més recent..., per això el que NO ha canviat és...».
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal un exemple concret (encara que sigui general), no una afirmació abstracta.
📌 Per emportar-se
L'entrada dels EUA i l'esfondrament dels imperis centrals van acabar la guerra el 1918; el Tractat de Versalles, tot i invocar l'autodeterminació de Wilson, va imposar a Alemanya tota la culpa i dures reparacions, dibuixant un mapa nou amb minories descontentes i una pau fràgil.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Quins dos fets de 1917 van decantar la guerra a favor dels aliats?
2. Què establia l'article 231 del Tractat de Versalles?
3. Quin problema va crear el nou mapa d'Europa dissenyat a Versalles?
💭 Per pensar fins demà
Si el Tractat de Versalles hagués tractat Alemanya amb condicions més suaus, creus que això hauria evitat l'ascens de nacionalismes radicals als anys 1930?
