Finals de juliol del 1945. Alemanya s'ha rendit al maig, però el Japó continua la guerra al Pacífic. El 16 de juliol, al desert de Nou Mèxic, els Estats Units han provat amb èxit la primera bomba atòmica. Ets el president Harry Truman i has de decidir què en fas. Abans llegiràs quatre documents: d'on va sortir la bomba i què et demanen tres veus diferents.

Abans de llegir

Cada document, mira'l amb tres preguntes: qui ho diu i quin interès hi té · quan ho diu, abans o després dels fets · què diu, i què no diu.

ultimàtum: l'últim avís abans d'atacar
rendició incondicional: rendir-se sense poder posar cap condició
memoràndum: nota escrita entre càrrecs d'un govern
Comitè Interí: el grup que aconsellava el president sobre la bomba
urani: el metall amb què es fa la bomba

Document 1 Carta al president Roosevelt · Albert Einstein (carta escrita en bona part per Leó Szilárd) · Long Island, 2 d'agost de 1939

«Aquest nou fenomen permetria fabricar bombes, i és concebible, tot i que molt menys segur, que es puguin construir bombes d'un nou tipus extraordinàriament potents. Una sola bomba d'aquest tipus, portada en un vaixell i feta esclatar en un port, podria destruir tot el port i una part del territori del voltant.»
«Tinc entès que Alemanya ha aturat la venda de l'urani de les mines de Txecoslovàquia que ha ocupat.»

Traducció de l'anglès. L'original: Albert Einstein to Franklin D. Roosevelt, 2 August 1939 (Wikisource).

1 Quina notícia sobre Alemanya dona Einstein al final de la carta? Localitzar
- Que controla l'urani de Txecoslovàquia.
- Que ja ha provat una bomba atòmica en secret.
- Que ha destruït un port amb una bomba.
- Que ha deixat de treballar amb l'urani.
Al document: «Alemanya ha aturat la venda de l'urani de les mines de Txecoslovàquia que ha ocupat.»
- Que controla l'urani de Txecoslovàquia. És l'última frase de la carta, i el senyal que Alemanya també hi treballa.
- Que ja ha provat una bomba atòmica en secret. Era la por, però la carta no diu res de cap prova.
- Que ha destruït un port amb una bomba. El port surt a la carta, però com un exemple imaginat, no com un fet.
- Que ha deixat de treballar amb l'urani. Diu el contrari: que se l'està quedant.
2 Aquesta carta, demostra que Einstein volia que es llancés la bomba sobre el Japó? Avaluar
- No: el 1939 la por era Alemanya, i no parla del Japó.
- Sí: si va demanar fabricar-la, és que la volia fer servir.
- Sí: diu que s'ha de fer esclatar en un port.
- No: la carta diu que la bomba és impossible.
Al document: «És concebible, tot i que molt menys segur, que es puguin construir bombes d'un nou tipus extraordinàriament potents.»
- No: el 1939 la por era Alemanya, i no parla del Japó. La carta demana investigar per no quedar enrere d'Alemanya. No diu res de fer servir la bomba, ni contra qui.
- Sí: si va demanar fabricar-la, és que la volia fer servir. Demanar investigar no és decidir fer-la servir, i menys contra un país que el 1939 no era en guerra amb els EUA.
- Sí: diu que s'ha de fer esclatar en un port. El port és un exemple del poder de la bomba, no una proposta d'atac.
- No: la carta diu que la bomba és impossible. Diu que és «concebible», tot i que no segur.

Document 2 Memoràndum sobre l'ús de la bomba S-1 · Ralph A. Bard, sotssecretari de la Marina i membre del Comitè Interí · Washington, 27 de juny de 1945

«Des que conec aquest programa tinc la sensació que, abans de fer servir la bomba contra el Japó, el Japó hauria de rebre algun avís previ, diguem-ne dos o tres dies abans. Els Estats Units són una gran nació humanitària, i el nostre poble té un sentit del joc net.»
«Aquestes setmanes també he tingut la sensació molt clara que el govern japonès potser busca una oportunitat per rendir-se. No veig que hi tinguem res a perdre. L'única manera de saber-ho és provar-ho.»

Traducció de l'anglès. L'original: Ralph A. Bard, Memorandum on the Use of S-1 Bomb, 1945 (Wikisource).

3 Quant temps abans proposa Bard avisar el Japó? Localitzar
- Dos o tres dies abans.
- Un mes abans.
- Cap: no s'ha d'avisar.
- Després de la bomba.
Al document: «Diguem-ne dos o tres dies abans.»
- Dos o tres dies abans. És el que proposa a la primera frase.
- Un mes abans. Seria possible, però Bard diu dos o tres dies.
- Cap: no s'ha d'avisar. Bard demana justament un avís previ.
- Després de la bomba. Parla de «fer servir la bomba», però l'avís és abans.
4 Per què creu Bard que un avís podria funcionar? Integrar
- Perquè creu que el Japó busca una sortida per rendir-se.
- Perquè sap que el Japó ja té una bomba atòmica.
- Perquè vol que el Japó guanyi temps per atacar.
- Perquè els Estats Units juguen net als esports.
Al document: «El govern japonès potser busca una oportunitat per rendir-se.»
- Perquè creu que el Japó busca una sortida per rendir-se. Si el Japó vol rendir-se però no sap com, un avís li podria donar l'excusa: és el lligam entre les dues idees del memoràndum.
- Perquè sap que el Japó ja té una bomba atòmica. El Japó no en tenia, i Bard no ho diu.
- Perquè vol que el Japó guanyi temps per atacar. Vol que s'acabi la guerra, no donar avantatge a l'enemic.
- Perquè els Estats Units juguen net als esports. El «joc net» és una manera de parlar dels valors del país, no dels esports.

Document 3 Petició al president dels Estats Units · Leó Szilárd i 69 científics més del projecte Manhattan · 17 de juliol de 1945

«Fins fa poc havíem de témer que els Estats Units fossin atacats amb bombes atòmiques i que l'única defensa fos contraatacar amb els mateixos mitjans. Avui, amb la derrota d'Alemanya, aquest perill ha desaparegut.»
«Aquests atacs contra el Japó no es podrien justificar, almenys mentre no es facin públiques les condicions que s'imposaran al Japó i el Japó hagi tingut l'oportunitat de rendir-se. Una nació que doni l'exemple de fer servir aquestes forces per destruir potser haurà de carregar amb la responsabilitat d'obrir la porta a una era de devastació.»

Traducció de l'anglès. L'original: Leo Szilard, A Petition to the President of the United States, 1945 (Wikisource).

5 Szilárd va ajudar a escriure la carta del 1939. Per què ara demana contenció? Integrar
- Perquè Alemanya ja ha perdut la guerra.
- Perquè la bomba encara no funciona.
- Perquè el Japó ja s'ha rendit.
- Perquè tem que ataquin els Estats Units.
Al document: «Avui, amb la derrota d'Alemanya, aquest perill ha desaparegut.»
- Perquè Alemanya ja ha perdut la guerra. La bomba es va començar per por d'Alemanya (document 1). Derrotada Alemanya, per a ell el motiu ja no hi és.
- Perquè la bomba encara no funciona. L'havien provat el dia abans amb èxit: el problema no és tècnic.
- Perquè el Japó ja s'ha rendit. El Japó encara lluitava: la petició parla de donar-li l'oportunitat de rendir-se.
- Perquè tem que ataquin els Estats Units. Diu que aquesta por era d'abans, i que ara ja no hi és.
6 La petició, signada per setanta científics, no va arribar mai a Truman: es va quedar pel camí. Què et diu això? Reflexionar
- Que qui decideix només sent les veus que hi arriben.
- Que els científics no hi estaven d'acord i ho van amagar.
- Que Truman la va llegir i la va rebutjar.
- Que la petició demanava no fer servir mai la bomba.
Al document: «Aquests atacs contra el Japó no es podrien justificar.»
- Que qui decideix només sent les veus que hi arriben. Una opinió pot existir, per escrit i signada, i no pesar gens si qui controla el camí no la fa arribar.
- Que els científics no hi estaven d'acord i ho van amagar. L'havien signada setanta: no la van amagar ells, es va aturar a la jerarquia.
- Que Truman la va llegir i la va rebutjar. No la va llegir: no li va arribar.
- Que la petició demanava no fer servir mai la bomba. Diu «almenys mentre no» es publiquin les condicions: no és un no per sempre.

Document 4 Declaració de Potsdam · Els governs dels Estats Units, el Regne Unit i la Xina · Potsdam, 26 de juliol de 1945

«No volem que els japonesos siguin esclavitzats com a raça ni destruïts com a nació, però es farà justícia severa amb tots els criminals de guerra.»
«Demanem al govern del Japó que proclami ara la rendició incondicional de totes les forces armades japoneses. L'alternativa per al Japó és la destrucció ràpida i total.»

Traducció de l'anglès. L'original: Potsdam Declaration (Wikisource).

7 Què li passarà al Japó si no es rendeix, segons la declaració? Localitzar
- La destrucció ràpida i total.
- Que l'esclavitzaran com a raça.
- Que el jutjaran per crims de guerra.
- Un bloqueig de tots els seus ports.
Al document: «L'alternativa per al Japó és la destrucció ràpida i total.»
- La destrucció ràpida i total. És l'última frase de la declaració.
- Que l'esclavitzaran com a raça. Diu que no ho volen fer.
- Que el jutjaran per crims de guerra. La justícia per als criminals de guerra hi surt, però no és l'alternativa a la rendició.
- Un bloqueig de tots els seus ports. Seria una amenaça possible, però no és la de la declaració.
8 La declaració de Potsdam avisa el Japó de la bomba, com demanava Bard? Avaluar
- No: amenaça amb destrucció, però no diu amb quina arma.
- Sí: «destrucció ràpida i total» vol dir la bomba atòmica.
- Sí: explica on i quan llançaran la bomba.
- No: la declaració no amenaça el Japó.
Al document: «L'alternativa per al Japó és la destrucció ràpida i total.»
- No: amenaça amb destrucció, però no diu amb quina arma. Qualsevol ultimàtum amenaça. El que Bard demanava, informar que existia una arma nova, la declaració no ho fa.
- Sí: «destrucció ràpida i total» vol dir la bomba atòmica. Ho sabem ara; el Japó no ho podia saber, perquè la bomba era secreta.
- Sí: explica on i quan llançaran la bomba. No dona cap lloc ni cap data, ni parla de la bomba.
- No: la declaració no amenaça el Japó. Sí que l'amenaça, amb la «destrucció ràpida i total».

0/8 preguntes de lectura

La correcció de cada pregunta és al costat del seu document. Ara, amb els quatre documents llegits, vota.

El que va passar de debò

El 6 d'agost de 1945, un avió nord-americà va llançar la bomba sobre Hiroshima, i el 9 d'agost, una altra sobre Nagasaki. Entre les dues van matar entre 150.000 i 246.000 persones, la majoria civils. El mateix 9 d'agost, la Unió Soviètica va atacar el Japó a Manxúria, i el 15 d'agost el Japó va anunciar la rendició. Són les úniques bombes atòmiques que s'han fet servir mai en una guerra. Si calien per acabar-la és un dels debats més vius de la història del segle XX.

Fonts

El context, a la sessió 8 de la càpsula 5 → ← Totes les fonts i judicis

Cerca a Ideorum

La decisió atòmica: Hiroshima, 1945

Abans de llegir

Ets el president Truman. El Japó ha ignorat la declaració de Potsdam. Què fas amb la bomba?

El que va passar de debò

Fonts