Sessió 8. La fi al Pacífic i la decisió atòmica

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Mentre Europa sencera celebrava per fi el final de la seva guerra el maig de 1945, al Pacífic el conflicte sagnant continuava sense treva, amb un cost humà terrible que creixia illa per illa cada setmana que passava. A Iwo Jima (febrer-març de 1945) i, sobretot, a Okinawa (abril-juny de 1945), les tropes nord-americanes es van trobar amb una resistència japonesa aferrissada, disposada a lluitar fins a l’últim soldat en comptes de rendir-se, amb un ús creixent d’atacs suïcides (els kamikazekamikazeKamikaze: pilots japonesos que estavellaven deliberadament els seus avions, carregats d'explosius, contra vaixells aliats, com a tàctica desesperada dels últims mesos de guerra.) contra la flota nord-americana. Aquella disposició a lluitar fins al final absolut, fins i tot en situacions ja del tot desesperades i sense cap possibilitat real de victòria militar, va convèncer molts responsables militars nord-americans que una invasió directa del territori japonès principal trobaria una resistència encara més fanàtica i sagnant que la ja vista a Okinawa, potser amb la implicació massiva de la població civil sencera armada amb el que tingués a mà. Okinawa, per si sola, va costar més de cent mil vides militars i civils japoneses i prop de dotze mil nord-americanes en només tres mesos, i els estrategs dels Estats Units van fer servir aquella xifra per calcular que una invasió terrestre del Japó mateix (planificada amb el nom en clau d’Operació Downfall, en dues fases successives previstes per a la tardor de 1945 i la primavera de 1946) podria costar centenars de milers de baixes més, potser milions si s’hi comptaven les víctimes japoneses tant militars com civils, incloent-hi la població que el govern japonès ja preparava per a una resistència armada de darrera hora amb qualsevol arma disponible.

En aquell context, el president nord-americà Harry Truman va autoritzar l’ús d’una arma nova, mai utilitzada abans en cap combat real: la bomba atòmica. El 6 d’agost de 1945, un bombarder nord-americà en va llançar una sobre Hiroshima, i el mateix Truman, que en aquell moment tornava en vaixell d’una reunió internacional a Europa, en va fer l’anunci públic que llegiràs a L’Arxiu poques hores després, descrivint la nova arma com «l’aprofitament del poder bàsic de l’univers». Tres dies més tard, el 9 d’agost, una segona bomba, de disseny tècnic diferent i encara més potent que la primera, va caure sobre Nagasaki, una ciutat que, de fet, no era ni tan sols l’objectiu principal previst originalment per a aquell dia (el mal temps sobre la ciutat triada en primer lloc va obligar a desviar l’avió, en l’últim moment possible, cap a l’objectiu alternatiu previst). Es calcula que, entre les dues ciutats, van morir cent quaranta mil persones a Hiroshima i unes setanta-quatre mil a Nagasaki abans que acabés aquell mateix any 1945, comptant tant les morts immediates per l’explosió com les posteriors per cremades i malaltia per radiació, i moltes més en els anys següents per malalties relacionades. La immensa majoria de les víctimes van ser població civil, no militar: totes dues ciutats havien estat triades, entre altres motius, perquè encara conservaven prou infraestructura intacta com per mesurar amb precisió científica els efectes reals d’una arma que absolutament ningú, ni tan sols els mateixos científics que l’havien dissenyat i creat en secret durant anys, no havia fet servir mai en cap escenari de guerra real i efectiva. El Japó va anunciar la seva rendició el 15 d’agost de 1945, en un discurs radiofònic de l’emperador Hirohito adreçat directament al poble japonès, la primera vegada en tota la seva vida que la immensa majoria dels seus súbdits sentien de debò la seva veu, ja que fins llavors es considerava una figura gairebé sagrada, massa distant per adreçar-se mai directament al poble comú del seu propi país. La va formalitzar per escrit el 2 de setembre a bord del cuirassat nord-americà USS Missouri, ancorat a la mateixa badia de Tòquio, davant de representants de totes les principals potències aliades, posant fi definitivament a la Segona Guerra Mundial sencera després de gairebé sis anys llargs de conflicte a escala veritablement global.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 8 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

8.1 🔍 Investigar · Comentari de fonts ✏️ Individual

La font de L'Arxiu amb lupa.

Llegeix el comunicat de Truman a L'Arxiu. En 40-70 paraules, explica com descriu la bomba atòmica.

💡 Pista: BASTIDA: comença així: «Truman descriu la bomba com...».

8.2 🧭 Situar-se · Cronologies i mapes ✏️ Individual

El peu de foto del Memorial de la Pau.

Observa la imatge de la sessió. Escriu un peu de foto de 40-70 paraules que expliqui per què es va conservar aquest edifici en aquest estat.

💡 Pista: BASTIDA: comença així: «Aquest edifici es conserva així perquè...».

8.3 ✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals ✏️ Individual

El gràfic de dades del cost humà.

Amb aquestes xifres (Okinawa: més de 100.000 morts japonesos i 12.000 nord-americans · Hiroshima: 140.000 morts · Nagasaki: 74.000 morts, totes fins a finals de 1945), fes un gràfic de barres amb els 3 elements i escriu una frase amb el que mostra.

💡 Pista: BASTIDA: comença així: «El gràfic mostra que...».

🎠 Sessió 8 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

8.4 🔍 Investigar · Comentari de fonts ✏️ Individual

Verdader o fals, justificat.

Digues si són verdaderes o falses aquestes 3 frases i justifica cadascuna amb una dada de la lectura: (1) Nagasaki era l'objectiu principal previst per al 9 d'agost. (2) Tots els historiadors coincideixen que la bomba va ser l'única opció possible. (3) La Unió Soviètica va declarar la guerra al Japó entre les dues bombes.

💡 Pista: Connectors: «és vera/falsa perquè...».

8.5 ✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals ✏️ Individual

Microassaig: un debat obert.

Escriu un microassaig de 3 frases que expliqui per què els historiadors encara debaten avui les motivacions reals de la decisió atòmica.

💡 Pista: Connectors: «una primera raó és...», «una segona raó és...», «per això...».

8.6 🌍 Participar · Notícies, debats, reflexió 🗣️ En parella

Decisió raonada: quin argument et convenç més?

En parella, llegiu els diferents arguments historiogràfics del Desmuntant Tòpics i decidiu quin us sembla més convincent (necessitat militar, exploració de rendició prèvia, o missatge a l'URSS). Raoneu la vostra tria en 70-110 paraules.

💡 Pista: Connectors: «ens sembla més convincent... perquè...».

🎢 Sessió 8 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

8.7 ✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals ✏️ Individual

Desmuntant «l'única manera possible».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. En 110-160 paraules, explica per què els historiadors no coincideixen tots en una sola explicació de la decisió atòmica, i acaba amb una frase que comenci: «El debat continua obert perquè...».

💡 Pista: Criteri d'èxit: cal esmentar almenys dues explicacions diferents que proposen els historiadors, no només la versió oficial.

8.8 🌍 Participar · Notícies, debats, reflexió ✏️ Individual

Carta des del rol d'un visitant del Memorial de la Pau.

Escriu una carta breu (110-160 paraules) a un amic, com si acabessis de visitar el Memorial de la Pau d'Hiroshima, explicant-li per què creus que val la pena que la gent el visiti avui.

💡 Pista: Criteri d'èxit: cal explicar el valor de la memòria i la prevenció, no descriure només l'edifici físicament.

8.9 🌍 Participar · Notícies, debats, reflexió ✏️ Individual

Ahir i avui: armes nuclears al segle XXI.

Des de 1945, les armes nuclears no s'han tornat a fer servir en combat, però encara existeixen milers arreu del món. Escriu, entre 110 i 160 paraules, la teva opinió raonada sobre si el desarmament nuclear és un objectiu realista avui, i per què.

💡 Pista: Criteri d'èxit: cal una opinió raonada amb almenys un argument concret, no només una afirmació general.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Després de Iwo Jima i Okinawa, amb un cost humà creixent, els Estats Units van llançar dues bombes atòmiques sobre Hiroshima (6 d'agost de 1945) i Nagasaki (9 d'agost), matant desenes de milers de persones i provocant la rendició japonesa el 15 d'agost. Els historiadors encara debaten avui si la decisió va respondre principalment a una necessitat militar, a l'exploració prèvia de rendició per part del Japó, o a un missatge dirigit a la Unió Soviètica.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què va convèncer molts estrategs nord-americans que una invasió del Japó seria extremadament costosa?

   A. La rendició ràpida de Iwo Jima B. La resistència aferrissada i les baixes elevades a Okinawa C. Un tractat signat amb el Japó D. La manca d'armament japonès

2. 2. Què va passar el 8 d'agost de 1945, entre les dues bombes atòmiques?

   A. El Japó es va rendir formalment B. La Unió Soviètica va declarar la guerra al Japó C. Es va signar un armistici temporal D. Els Estats Units van retirar les seves tropes del Pacífic

3. 3. Segons la lectura, què representa avui la Cúpula Genbaku a Hiroshima?

   A. Un edifici en ruïnes sense cap ús actual B. Un monument a la pau, conservat des de la bomba de 1945 C. Una base militar reconvertida D. Un museu d'art modern japonès

💭 Per pensar fins demà

Per què creus que aquest debat historiogràfic segueix obert, gairebé un segle després dels fets?