Sessió 8. La fi al Pacífic i la decisió atòmica

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El maig de 1945, mentre Europa celebrava la fi de la seva guerra, al Pacífic el conflicte continuava i el cost creixia a cada illa. Des de Midway, els nord-americans havien avançat illa per illailla per illaSalt d'illa en illa (island hopping): estratègia nord-americana al Pacífic que consistia a conquerir només les illes necessàries com a bases aèries i navals, deixant enrere, aïllades, les guarnicions japoneses de les altres. cap al Japó: Guadalcanal, les Marianes, les Filipines. A Iwo Jima (febrer-març de 1945), una illa de vint quilòmetres quadrats, van morir gairebé set mil nord-americans i la guarnició japonesa sencera, uns vint mil homes, que va lluitar fins a l’últim. A Okinawa (abril-juny de 1945), ja a les portes del Japó, la batalla va durar tres mesos: uns dotze mil morts nord-americans, cent mil soldats japonesos i un nombre semblant de civils, molts d’ells empesos al suïcidi per la propaganda, i centenars d’atacs kamikazekamikazeKamikaze («vent diví»): pilots japonesos que estavellaven deliberadament els avions, carregats d'explosius, contra els vaixells aliats. A Okinawa n'hi va haver prop de dos mil, que van enfonsar o danyar més de tres-cents vaixells. contra la flota. Mentrestant, els bombarders nord-americans cremaven les ciutats japoneses, de fusta i paper, amb bombes incendiàries: a Tòquio, la nit del 9 al 10 de març de 1945, van morir unes cent mil persones. Al mateix temps, la marina nord-americana havia tallat les rutes de subministrament del Japó: al juliol de 1945, el país no rebia petroli ni arròs de fora, i les ciutats passaven gana. Els estrategs de Washington van fer servir les xifres d’Okinawa per calcular què costaria la invasió del Japó, prevista per al novembre amb el nom d’Operació DownfallOperació DownfallOperació Downfall: pla d'invasió del Japó en dues fases, el novembre de 1945 (Kyushu) i el març de 1946 (Tòquio). Les estimacions de baixes nord-americanes anaven de 250.000 a més d'un milió; les japoneses, molt més.: centenars de milers de baixes pròpies, milions de japoneses.

En aquell context, el president Harry Truman, que feia només quatre mesos que ocupava el càrrec després de la mort de Roosevelt, va autoritzar l’ús d’una arma que ningú havia fet servir en combat: la bomba atòmicabomba atòmicaBomba atòmica: arma que obté l'energia de la fissió del nucli dels àtoms d'urani o de plutoni. La va desenvolupar en secret el Projecte Manhattan (1942-1945), amb 130.000 persones i científics exiliats d'Europa; la primera prova va ser el 16 de juliol de 1945 a Nou Mèxic.. El 26 de juliol, des de Potsdam, els aliats havien exigit al Japó la rendició incondicional amb l’advertència d’una «destrucció ràpida i total», i el govern japonès havia respost que no en faria cas. El 6 d’agost de 1945, un bombarder B-29 va llançar una bomba d’urani sobre Hiroshima, una ciutat de 350.000 habitants amb una guarnició i port militar, i Truman, que tornava en vaixell d’Europa, va fer l’anunci que llegiràs a L’Arxiu setze hores després. El 8 d’agost, la Unió Soviètica va declarar la guerra al Japó i va envair Manxúria amb un milió i mig de soldats. El 9, una segona bomba, de plutoni, va caure sobre Nagasaki, que no era l’objectiu previst aquell dia: els núvols sobre la ciutat triada havien desviat l’avió. Entre les dues ciutats, es calcula que abans d’acabar l’any havien mort unes 140.000 persones a Hiroshima i unes 74.000 a Nagasaki, comptant les morts immediates i les de les setmanes següents per cremades i radiacióradiacióRadiació: energia que la bomba allibera i que danya les cèl·lules. Milers de persones que van sobreviure a l'explosió van morir setmanes o anys després per la síndrome de radiació i per càncers; els supervivents, els hibakusha, van patir discriminació durant dècades., la immensa majoria civils. El 15 d’agost, l’emperador Hirohito va anunciar per ràdio la rendició: era la primera vegada que el poble japonès sentia la seva veu. La va formalitzar el 2 de setembre a bord del cuirassat USS Missouri, a la badia de Tòquio. La Segona Guerra Mundial s’havia acabat: sis anys i un dia després d’haver començat, amb entre seixanta i vuitanta milions de morts, la majoria civils, més que en cap altra guerra de la història.

La decisió de Truman és, des d’aleshores, un dels debats més oberts de la història del segle XX. Ell va sostenir sempre que havia estalviat centenars de milers de vides evitant la invasió. L’historiador japonès Tsuyoshi Hasegawa sosté que el Japó ja tantejava vies de rendició a través de Moscou i que l’entrada soviètica en guerra el 8 d’agost va pesar tant o més que les bombes en la decisió de Tòquio; el nord-americà Gar Alperovitz, que mostrar l’arma davant de la Unió Soviètica, ja rival de postguerra, va ser un motiu de pes. Uns quants científics del projecte, amb el físic Leo Szilard al capdavant, havien demanat el juliol que primer es fes una demostració sense víctimes. No se’ls va escoltar. Tampoc no es va consultar cap dels aliats: Churchill ho sabia, Stalin ho va saber per Truman a Potsdam en una frase de passada, i ja ho sabia pels seus espies. La decisió es va prendre en un cercle petit, en poques setmanes, i per a un president que acabava d’heretar un projecte de dos mil milions de dòlars, no fer servir l’arma hauria demanat una justificació que ningú no li va demanar per fer-la servir. El que ningú discuteix és el que va venir després: l’URSS va provar la seva pròpia bomba el 1949, i el món va entrar en una era en què dues potències podien destruir-se en hores.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 8 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

8.1 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La font de L'Arxiu amb lupa: fet, parer i senyal.

Llegeix el comunicat de Truman a L'Arxiu i separa-hi tres coses, una frase per a cada una. FET: què s'ha llançat, on, i fa quantes hores? PARER: com vol Truman que s'entengui la nova arma? SENYAL: quina expressió ho delata?

Les tres frases (fet, parer, senyal), 40-60 paraules en total.

💡 Pista: Comença així: «Fa setze hores que... (fet). Truman vol que la bomba es vegi com... (parer). Ho delata l'expressió... (senyal)». Qui parla i quan ho diuen l'autor i la data de L'Arxiu; la data d'Hiroshima és a la Fitxa de dades.

8.2 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Els dos núvols, en tres passos.

Mira les dues fotografies del cos de la lectura. DESCRIC: què s'hi veu, des d'on estan fetes i què no s'hi veu. IDENTIFICO: quina és cada ciutat i quin dia és cada una. DEDUEIXO: per què aquestes dues imatges, fetes des de l'avió, s'han convertit en el símbol de la bomba i què amaguen.

El comentari en tres passos (40-60 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «A les dues fotografies es veu... i no es veu...». Les ciutats i les dates són al peu de la imatge; el que hi havia sota, a la Fitxa de dades.

8.3 ✍️ Explicar · telegrama 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El telegrama de la rendició.

Resumeix en un telegrama de 20 paraules exactes com va acabar la Segona Guerra Mundial: qui va anunciar la rendició, quin dia, on es va signar i quants morts havia costat la guerra.

El telegrama de 20 paraules exactes, comptades.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Comença així: «Hirohito anuncia... ». Les dates i la xifra són a la Fitxa de dades.

🎠 Sessió 8 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

8.4 🔍 Investigar · intrús justificat 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

L'intrús: cinc fets de l'agost de 1945.

Quatre d'aquestes afirmacions són fets de la lectura; una és falsa. Identifica la intrusa i justifica-ho amb la lectura: (a) la primera bomba va caure sobre Hiroshima el 6 d'agost; (b) la Unió Soviètica va declarar la guerra al Japó el 8 d'agost; (c) Nagasaki era l'objectiu previst per al 9 d'agost; (d) Hirohito va anunciar la rendició per ràdio el 15 d'agost; (e) la rendició es va signar en un cuirassat el 2 de setembre.

L'afirmació intrusa i el que va passar de debò segons la lectura, en dues frases.

Com es fa · Intrús justificat

1. Copia la llista.
2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: Connectors: «l'intrusa és... perquè la lectura diu que...», «les altres quatre...». Busca què va passar amb l'objectiu del 9 d'agost al segon paràgraf.

8.5 🧭 Situar-se · gràfic de dades 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

El gràfic del cost de cada pas.

Amb la Fitxa de dades, dibuixa un gràfic de barres amb quatre xifres: els morts nord-americans a Iwo Jima i a Okinawa, i els morts d'Hiroshima i de Nagasaki; sota cada barra, escriu si són sobretot soldats o sobretot civils. Sota el gràfic, dues frases: què canvia entre les batalles i les bombes pel que fa a qui mor, i quina xifra fa servir la lectura per justificar la decisió de Truman.

El gràfic de quatre barres amb títol i font, i les dues frases.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Connectors: «el gràfic mostra que...», «en canvi, a...», «la xifra que...». Escriu sota el gràfic d'on surten les dades; les estimacions de la invasió també són a la Fitxa.

8.6 ✍️ Explicar · taula de classificació 📖 La lectura ⚠️ Desmuntant un tòpic 🗣️ En parella

La taula del debat.

Classifiqueu en una taula de dues columnes, «Arguments per llançar la bomba» i «Arguments per no llançar-la o per dubtar-ne», sis raons que surten a la lectura i al Desmuntant (l'estimació de la invasió, Okinawa, les vies de rendició japoneses, l'entrada soviètica, el missatge a l'URSS, la demostració que demanaven els científics). Sota la taula, expliqueu en una frase quin argument us sembla més fort de tots i per què.

La taula de dues columnes amb les sis raons, i la frase de l'argument més fort.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Connector per a la frase: «l'argument més fort és... ja que...». Les raons són al tercer paràgraf de la lectura i al Desmuntant.

🎢 Sessió 8 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

8.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📖 La lectura ✏️ Individual

Desmuntant «tots els historiadors coincideixen».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. Explica per què la decisió de Truman és un debat obert i no un fet tancat: presenta dues de les explicacions que hi ha en joc, cada una amb un fet datat de la lectura.

L'explicació amb les dues explicacions i els seus fets datats (40-60 paraules).

💡 Pista: Busca a la lectura les dates dels dies 6, 8 i 9 d'agost abans d'escriure: l'ordre dels fets és el que fa possible el debat.

8.8 🌍 Participar · decisió raonada 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Decisió raonada: juliol de 1945.

Ets un dels assessors de Truman el juliol de 1945 i has d'aconsellar-li una de tres opcions: llançar la bomba sobre una ciutat, fer una demostració sense víctimes davant d'observadors japonesos, com demanaven Szilard i altres científics, o esperar l'entrada soviètica del 8 d'agost i mantenir el bloqueig. Decideix i defensa la tria amb dues raons tretes de la lectura i un risc que assumeixes, sabent només el que es podia saber aquell mes.

La decisió, les dues raons i els riscos assumits (80-100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Escriu primer el risc de les dues opcions que NO tries.

8.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura ✏️ Individual

Ahir i avui: l'arma que no s'ha tornat a fer servir.

Des de Nagasaki, cap bomba atòmica no s'ha tornat a fer servir en guerra, però nou països en tenen. Argumenta per què creus que ningú no l'ha tornat a fer servir: pel record d'Hiroshima i Nagasaki, per la por que descriu el final de la lectura, o per una altra raó que coneguis del món d'avui.

L'argument, amb un fet de la sessió i una raó d'avui (40-60 paraules).

💡 Pista: Tria la raó abans d'escriure res: tot el text en depèn.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Després de Iwo Jima i Okinawa, amb un cost humà creixent, els Estats Units van llançar dues bombes atòmiques sobre Hiroshima (6 d'agost de 1945) i Nagasaki (9 d'agost), matant desenes de milers de persones i provocant la rendició japonesa el 15 d'agost. Els historiadors encara debaten avui si la decisió va respondre principalment a una necessitat militar, a l'exploració prèvia de rendició per part del Japó, o a un missatge dirigit a la Unió Soviètica.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Per què els estrategs de Washington preveien centenars de milers de baixes en una invasió del Japó?

   A. Perquè ho van calcular amb les xifres d'Okinawa, tres mesos de batalla per una illa B. Perquè el Japó conservava intacta la flota de portaavions que havia atacat Pearl Harbor C. Perquè el bloqueig naval havia fracassat i el Japó encara rebia petroli D. Perquè el Japó tenia a Manxúria un milió i mig de soldats a punt per defensar les illes

2. 2. Per què el 8 d'agost de 1945 pesa tant en el debat sobre les bombes, segons la sessió?

   A. Perquè el Japó va oferir la rendició aquell dia, i la segona bomba va caure igualment B. Perquè Szilard i altres científics van demanar aquell dia una demostració sense víctimes C. Perquè Truman va anunciar aquell dia la bomba d'Hiroshima, setze hores després D. Perquè l'URSS va declarar la guerra al Japó, i potser va pesar tant com les bombes

3. 3. Truman anuncia que la bomba ha caigut sobre «una important base militar japonesa». Què en diu la lectura?

   A. Que Hiroshima era un port militar amb poca població, triat per estalviar morts civils B. Que Hiroshima no era l'objectiu previst: els núvols havien desviat l'avió aquell dia C. Que Hiroshima era una ciutat de 350.000 habitants, i la majoria dels morts, civils D. Que Hiroshima ja era en runes, cremada amb bombes incendiàries la nit del 9 de març

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Per què creus que aquest debat historiogràfic segueix obert, gairebé un segle després dels fets?