Nuremberg, setembre del 1946. Fa deu mesos que els vencedors de la Segona Guerra Mundial jutgen els principals dirigents nazis davant d'un tribunal internacional, amb un jutge dels Estats Units, un del Regne Unit, un de França i un de la Unió Soviètica. Un dels acusats és Hjalmar Schacht, el banquer que va presidir el banc central d'Alemanya del 1933 al 1939 i va ser ministre d'Economia de Hitler, i que el 1944 va acabar en un camp de concentració, acusat de tenir contactes amb els qui van atemptar contra el Führer. Ets un dels jutges. Abans de decidir llegiràs quatre documents del procés.

Abans de llegir

Cada document, mira'l amb tres preguntes: qui ho diu i quin interès hi té · quan ho diu, abans o després dels fets · què diu, i què no diu.

fiscal: qui acusa en nom de l'Estat
al·legat final: l'últim discurs del fiscal o de la defensa
crim contra la pau: preparar o fer una guerra d'agressió
empat: el mateix nombre de vots a cada banda
desnazificació: el procés per treure els nazis dels càrrecs després del 1945
Reichsbank: el banc central d'Alemanya

Document 1 Estatut del Tribunal Militar Internacional · Els governs dels Estats Units, el Regne Unit, França i la Unió Soviètica · Londres, 8 d'agost de 1945

«Article 6.a. Crims contra la pau: planificar, preparar, iniciar o fer una guerra d'agressió, o participar en un pla comú o una conspiració per fer-ho.»
«Article 7. El càrrec oficial dels acusats, siguin caps d'Estat o alts funcionaris, no els eximirà de responsabilitat. Article 8. Haver actuat per ordre del govern o d'un superior no eximirà l'acusat de responsabilitat, però es podrà tenir en compte per reduir la pena.»

Traducció de l'anglès. L'original: Charter of the International Military Tribunal (Avalon Project, Yale).

1 Què diu l'Estatut dels acusats que van actuar per ordre d'un superior? Localitzar
- No l'eximeix, però pot rebaixar la pena.
- Que queden lliures si ho poden demostrar.
- Que el tribunal no els pot jutjar.
- Que només es jutja els caps d'Estat.
Al document: «Haver actuat per ordre del govern o d'un superior no eximirà l'acusat de responsabilitat.»
- No l'eximeix, però pot rebaixar la pena. L'article 8 diu les dues coses: no els salva, però es pot tenir en compte per rebaixar la pena.
- Que queden lliures si ho poden demostrar. L'article diu justament que obeir no eximeix de responsabilitat.
- Que el tribunal no els pot jutjar. No hi ha cap article que ho digui: se'ls pot jutjar igualment.
- Que només es jutja els caps d'Estat. Els caps d'Estat surten a l'article 7, per dir que tampoc no s'escapen.
2 El «crim contra la pau» es va escriure l'agost del 1945, per a fets anteriors. Quin problema planteja? Avaluar
- Que es jutja amb una llei posterior als fets.
- Cap: la llei es va escriure abans de la guerra.
- Que el tribunal no podia jutjar ningú de França.
- Que la pau és més important que la guerra.
Al document: «Article 6.a. Crims contra la pau: planificar, preparar, iniciar o fer una guerra d'agressió.»
- Que es jutja amb una llei posterior als fets. És el retret que es va fer a Nuremberg: el dret diu que no es pot castigar per un delicte que no ho era quan es va cometre. Els defensors responien que la guerra d'agressió ja estava prohibida per tractats.
- Cap: la llei es va escriure abans de la guerra. Es va escriure el 1945, quan la guerra ja s'havia acabat a Europa.
- Que el tribunal no podia jutjar ningú de França. No tenia res a veure amb França: el problema és la data de la llei.
- Que la pau és més important que la guerra. La «pau» és al nom del crim, però la pregunta és sobre quan es va definir.

Document 2 Discurs d'obertura del judici · Robert H. Jackson, fiscal en cap dels Estats Units · Nuremberg, 21 de novembre de 1945

«Els crims que volem condemnar i castigar han estat tan calculats, tan malignes i tan devastadors, que la civilització no pot tolerar que s'ignorin, perquè no sobreviuria si es repetissin.»
«Que quatre grans nacions, enfervorides per la victòria i ferides pel mal rebut, aturin la mà de la venjança i sotmetin voluntàriament els seus enemics captius al judici de la llei és un dels homenatges més grans que el Poder ha fet mai a la Raó.»

Traducció de l'anglès. L'original: Nuremberg Trial Proceedings, 21-11-1945 (Avalon Project, Yale).

3 Què vol dir Jackson amb «aturar la mà de la venjança»? Integrar
- Que jutjar-los és no matar-los sense judici.
- Que els vencedors volen venjar-se amb el judici.
- Que alguns acusats ja han mort.
- Que el Poder i la Raó són dues persones del tribunal.
Al document: «Aturin la mà de la venjança i sotmetin voluntàriament els seus enemics captius al judici de la llei.»
- Que jutjar-los és no matar-los sense judici. Els vencedors podien executar-los directament; triar un judici és el que ell presenta com a victòria de la raó.
- Que els vencedors volen venjar-se amb el judici. Diu el contrari: que el judici és renunciar a la venjança.
- Que alguns acusats ja han mort. No parla de cap acusat mort.
- Que el Poder i la Raó són dues persones del tribunal. Són conceptes, escrits amb majúscula per donar-los solemnitat.
4 Jackson és el fiscal d'un dels quatre països vencedors. Com s'ha de llegir aquest discurs? Reflexionar
- Com la defensa del judici feta per una de les parts.
- Com l'opinió neutral dels jutges del tribunal.
- Com un discurs sense valor, perquè era dels vencedors.
- Com una prova que els vencedors eren feliços.
Al document: «Quatre grans nacions, enfervorides per la victòria i ferides pel mal rebut.»
- Com la defensa del judici feta per una de les parts. Pot tenir raó, però parla l'acusació d'un vencedor. Els crítics en deien «justícia dels vencedors».
- Com l'opinió neutral dels jutges del tribunal. Jackson no és jutge: és el fiscal, qui acusa.
- Com un discurs sense valor, perquè era dels vencedors. Ser d'una part no el fa fals: cal saber-ho, no descartar-lo.
- Com una prova que els vencedors eren feliços. «Enfervorides per la victòria» no parla de felicitat, sinó del perill de la venjança.

Document 3 Al·legat final (el paràgraf sobre Schacht) · Robert H. Jackson, fiscal en cap dels Estats Units · Nuremberg, 26 de juliol de 1946

«El 21 de maig de 1935 es va aprovar la llei secreta de defensa del Reich. L'acusat Schacht va ser nomenat plenipotenciari per a l'economia de guerra, amb la tasca de preparar en secret totes les forces econòmiques per a la guerra i, en cas de mobilització, de finançar-la.»
«Va ser Schacht, la façana de respectabilitat engomada, qui als primers temps va posar l'aparador, l'esquer per als indecisos, i amb la seva màgia va fer possible que Hitler financés el rearmament colossal, i que ho fes en secret.»

Traducció de l'anglès. L'original: Nuremberg Trial Proceedings, 26-7-1946 (Avalon Project, Yale).

5 Quin càrrec va rebre Schacht el 1935, segons Jackson? Localitzar
- Plenipotenciari d'economia de guerra.
- President del govern alemany.
- Cap de l'exèrcit alemany.
- Encarregat de la llei secreta de defensa.
Al document: «Va ser nomenat plenipotenciari per a l'economia de guerra.»
- Plenipotenciari d'economia de guerra. És el càrrec que dona Jackson, amb la tasca de preparar i finançar la guerra.
- President del govern alemany. No ho va ser mai: el cap del govern era Hitler.
- Cap de l'exèrcit alemany. Era banquer i ministre d'Economia, no militar.
- Encarregat de la llei secreta de defensa. La llei hi surt, però és la que el nomena, no el seu càrrec.
6 Per què Jackson l'anomena «la façana de respectabilitat»? Integrar
- Perquè el seu prestigi donava confiança.
- Perquè construïa edificis oficials per al règim.
- Perquè vestia sempre amb coll engomat.
- Perquè era l'únic acusat innocent.
Al document: «La façana de respectabilitat engomada, qui als primers temps va posar l'aparador.»
- Perquè el seu prestigi donava confiança. Un banquer seriós i conegut donava confiança als qui dubtaven: per això l'«esquer per als indecisos».
- Perquè construïa edificis oficials per al règim. La «façana» és una metàfora, no un edifici.
- Perquè vestia sempre amb coll engomat. Potser sí, però Jackson no parla de roba: parla del paper que feia.
- Perquè era l'únic acusat innocent. Jackson l'acusa: el presenta com a peça clau del rearmament.

Document 4 Últimes paraules davant del tribunal · Hjalmar Schacht, acusat · Nuremberg, 31 d'agost de 1946

«L'única acusació que se'm fa segons l'Estatut és que jo volia la guerra. Però les proves aclaparadores del meu cas han mostrat que jo era un enemic fanàtic de la guerra, i que vaig intentar evitar-la, activament i passivament, amb protestes, sabotatge, astúcia i força.»
«És cert que em vaig equivocar políticament. Mai no he dit que fos un polític, però la meva política econòmica de crear feina amb crèdit va tenir un èxit brillant: l'atur va baixar de set milions a zero.»

Traducció de l'anglès. L'original: Nuremberg Trial Proceedings, 31-8-1946 (Avalon Project, Yale).

7 Schacht diu que l'atur va baixar de set milions a zero. Això el defensa de l'acusació? Avaluar
- No gaire: la feina venia en part del rearmament.
- Sí: si va crear feina, no pot haver preparat cap guerra.
- Sí: demostra que era un enemic fanàtic de la guerra.
- No: reconeix que va planificar la guerra.
Al document: «L'atur va baixar de set milions a zero.»
- No gaire: la feina venia en part del rearmament. L'acusació no és que l'economia anés malament, sinó per a què servia. Un èxit econòmic pot ser, alhora, preparar la guerra.
- Sí: si va crear feina, no pot haver preparat cap guerra. Una cosa no treu l'altra: moltes fàbriques treballaven per a l'exèrcit.
- Sí: demostra que era un enemic fanàtic de la guerra. L'«enemic de la guerra» és una altra afirmació seva: la xifra d'atur no la demostra.
- No: reconeix que va planificar la guerra. Diu el contrari: que la va intentar evitar.
8 Jackson i Schacht descriuen el mateix home. En què no estan d'acord? Integrar
- En si el seu treball servia per preparar la guerra.
- En si Schacht havia estat banquer.
- En res: tots dos diuen que va ser culpable.
- En si l'atur va baixar a zero.
Al document: «Les proves aclaparadores del meu cas han mostrat que jo era un enemic fanàtic de la guerra.»
- En si el seu treball servia per preparar la guerra. Tots dos accepten que va dirigir l'economia; discuteixen per a què: per a Jackson, la guerra; per a Schacht, la feina.
- En si Schacht havia estat banquer. Això no es discuteix: tots dos ho donen per fet.
- En res: tots dos diuen que va ser culpable. Schacht es declara enemic de la guerra.
- En si l'atur va baixar a zero. Jackson no discuteix la xifra de l'atur: parla del rearmament.

0/8 preguntes de lectura

La correcció de cada pregunta és al costat del seu document. Ara, amb els quatre documents llegits, vota.

El que va passar de debò

L'1 d'octubre de 1946, el tribunal va condemnar a mort dotze acusats i va absoldre Schacht, Papen i Fritzsche, les tres absolucions per empat entre els jutges. Nuremberg va ser criticat com a «justícia dels vencedors» i per jutjar amb lleis escrites després dels fets, però va ser el primer cop que uns dirigents responien personalment davant d'un tribunal internacional. El crim d'agressió que va definir el seu Estatut va tornar a la Cort Penal Internacional, que el 2010 en va fixar la definició.

Fonts

El context, a la sessió 8 de la càpsula 7 → ← Totes les fonts i judicis

Cerca a Ideorum

Nuremberg: es pot jutjar un banquer?

Abans de llegir

Ets un dels quatre jutges. Què decideixes sobre Schacht?

El que va passar de debò

Fonts