Sessió 8. El nou ordre de 1945: Nuremberg, l'ONU i Bretton Woods

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

L’ONU va fer vuitanta anys el 2025 amb els seus pitjors números: els Estats Units, que en paguen el 22% del pressupost, devien més de mil milions de dòlars i n’anunciaven retallades, el Consell de Seguretat no havia pogut aprovar cap resolució de fons sobre Ucraïna en tres anys per culpa del veto rus, i el secretari general Guterres havia hagut de recordar a l’Assemblea que la Carta «no és un menú a la carta». La frase resumeix el problema de tot el que es va crear el 1945: institucions escrites per a un món que acabava de veure que no hi havia límits, i que depenen dels mateixos Estats que els van trencar. El 1945 no va inventar la pau: va inventar tres maneres de posar límits a la guerra, sabent que acabava de perdre l’últim, i cada una porta dins el forat pel qual s’escapa.

Nuremberg: jutjar els que manen

El primer límit va ser jurídic. El 8 d’agost de 1945, dos dies després d’Hiroshima, els quatre aliats van signar a Londres la Carta de NurembergCarta de NurembergCarta de Nuremberg (Acord de Londres, 8 d'agost de 1945): estatut del Tribunal Militar Internacional, signat pels Estats Units, el Regne Unit, l'URSS i França, que definia tres crims nous amb responsabilitat individual: crims contra la pau, crims de guerra i crims contra la humanitat (art. 6). Els articles 7 i 8 negaven la immunitat dels caps d'Estat i la defensa d'obediència a ordres., l’estatut del tribunal que jutjaria els dirigents nazis, i el seu article 6, que llegiràs a L’Arxiu, va fer tres coses que no s’havien fet mai: va definir la guerra d’agressió com un crim, va posar per escrit què era un crim de guerra, i va inventar una categoria nova, els crims contra la humanitatcrims contra la humanitatCrims contra la humanitat: categoria creada per l'article 6.c de la Carta de Nuremberg (1945): assassinat, extermini, esclavització, deportació i persecució «contra qualsevol població civil, abans o durant la guerra», encara que fossin legals segons la llei del país. Va permetre jutjar el que l'Estat alemany havia fet als seus propis ciutadans; avui és l'article 7 de l'Estatut de Roma., per poder jutjar el que un Estat havia fet als seus propis ciutadans, que fins llavors no era afer de ningú. Del 20 de novembre de 1945 a l’1 d’octubre de 1946, vint-i-dos acusats van seure al banc de NurembergNurembergJudicis de Nuremberg (20 de novembre de 1945 - 1 d'octubre de 1946): procés dels quatre aliats contra 22 dirigents de l'Alemanya nazi (Göring, Hess, Ribbentrop, Keitel, Speer...) i sis organitzacions. Dotze condemnes a mort, tres cadenes perpètues, quatre penes de presó, tres absolucions. La prova principal van ser els documents alemanys: 3.000 tones de paper capturades. Tòquio va tenir el seu tribunal (1946-1948)., i els van jutjar sobretot amb els seus propis papers: tres mil tones de documents capturats, dels quals la fotografia del cos mostra una habitació. Els articles 7 i 8 de la Carta van tancar les dues portes per on tothom hauria fugit: ser cap d’Estat no eximia, i «obeïa ordres» no era una defensa. El tribunal tenia un defecte que els acusats van assenyalar de seguida i que és cert: el feien els vencedors, que no van jutjar els seus bombardeigs ni el pacte del 1939 que l’URSS havia signat amb l’acusat. Nuremberg va establir un principi que la justícia dels vencedors no invalida: que hi ha ordres que no es poden obeir, i que la responsabilitat puja fins a dalt de tot. El 1948 l’ONU hi va afegir la paraula que a Nuremberg encara no era un crim per si sola: genocidigenocidiGenocidi: paraula creada pel jurista polonès Raphael Lemkin el 1944 (del grec genos, «poble», i el llatí caedere, «matar») per anomenar la destrucció deliberada d'un grup. A Nuremberg es va fer servir com a descripció, no com a càrrec. La Convenció de l'ONU del 9 de desembre de 1948 en va fer un crim internacional: actes comesos «amb la intenció de destruir, totalment o parcialment, un grup nacional, ètnic, racial o religiós»., la que Raphael Lemkin havia inventat el 1944 per anomenar el que no tenia nom, i que la càpsula 6 va explicar.

L’ONU: el que la Societat de Nacions no tenia

El segon límit va ser polític. La Societat de NacionsSocietat de NacionsSocietat de Nacions (1920-1946): organització internacional creada pel Tractat de Versalles per garantir la pau col·lectiva. No en van formar part els Estats Units (el Senat no va ratificar), i Alemanya, el Japó i Itàlia en van sortir quan les seves agressions van ser condemnades (1933, 1933, 1937). Sense exèrcit ni sancions eficaces, no va aturar Manxúria, Etiòpia ni cap agressió dels anys trenta. Es va dissoldre formalment l'abril del 1946. havia fracassat per tres raons: els Estats Units no hi eren, els agressors en sortien quan els condemnaven, i no tenia cap manera de fer complir res. L’ONUONUOrganització de les Nacions Unides (Carta signada a San Francisco el 26 de juny de 1945 per 50 Estats; en vigor el 24 d'octubre): organització internacional per mantenir la pau i la seguretat, amb una Assemblea General (un Estat, un vot), un Consell de Seguretat (15 membres, 5 permanents amb dret de veto: Estats Units, URSS/Rússia, Regne Unit, França, Xina) que pot autoritzar sancions i l'ús de la força, un secretari general i una Cort Internacional de Justícia. 193 membres el 2025., signada a San Francisco el 26 de juny de 1945 per cinquanta Estats, va corregir les tres: els Estats Units la van fer i hi són, la Carta prohibeix la guerra excepte en defensa pròpia i el Consell de Seguretat pot autoritzar sancions i l’ús de la força contra un agressor. El preu de la correcció és el que el preàmbul no diu i el que Guterres lamentava el 2025: perquè les grans potències hi entressin, se’ls va donar el vetovetoDret de veto: facultat dels cinc membres permanents del Consell de Seguretat (art. 27 de la Carta) de bloquejar qualsevol resolució de fons amb el seu vot en contra. Va ser la condició de les grans potències per entrar a l'ONU. Fins al 2024 s'havia fet servir més de 300 vegades: l'URSS/Rússia, unes 150; els Estats Units, unes 90, moltes sobre l'Orient Mitjà. Cap resolució contra un membre permanent no és possible., o sigui que l’ONU pot actuar contra tothom excepte contra els cinc que més poden fer la guerra. A canvi, va fer el que la Societat no havia fet mai: la Declaració Universal dels Drets Humans (1948), la descolonització de vuitanta països, els cascos blaus, l’UNICEF, l’OMS, l’ACNUR. L’ONU va néixer amb el forat a dins: pot posar límits a les guerres de tots menys a les dels que van escriure la Carta, i les guerres de Corea, el Vietnam, l’Afganistan, l’Iraq i Ucraïna són la llista d’aquesta excepció. El forat es va veure de seguida: el 1950, amb el Consell bloquejat per la guerra de Corea, l’Assemblea General va aprovar la resolució «Units per la pau», que llegiràs a L’Arxiu, per poder actuar quan el veto l’impedís. Però l’Assemblea només pot recomanar.

Bretton Woods: l’economia com a límit

El tercer límit va ser econòmic, i va néixer abans que els altres dos: el juliol del 1944, en un hotel de New Hampshire, 44 països van dissenyar a Bretton WoodsBretton WoodsBretton Woods (1-22 de juliol de 1944): conferència de 44 països en un hotel de New Hampshire que va crear el Fons Monetari Internacional (per estabilitzar les monedes, amb el dòlar convertible en or a 35 dòlars l'unça i les altres monedes lligades al dòlar) i el Banc Mundial (per finançar la reconstrucció). Objectiu: evitar les devaluacions competitives i el proteccionisme dels anys trenta que havien alimentat la guerra. El sistema de canvis fixos va durar fins al 1971. l’ordre econòmic de la postguerra amb una idea que venia de la lliçó dels anys trenta: la Gran Depressió, les devaluacions i els aranzels havien fet possible Hitler, i una economia mundial estable era una condició de la pau. Van crear el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial, van lligar les monedes al dòlar i el dòlar a l’or, i van obrir el comerç. Va funcionar durant trenta anys de creixement sense precedents, i va fer dels Estats Units el centre del sistema, cosa que la càpsula 11 explica. Dels tres invents del 1945, aquest és el que ha tingut més èxit i el menys visible: ningú no celebra els aniversaris del Fons Monetari, i és el que ha evitat, fins ara, que una crisi econòmica torni a ser una guerra mundial.

Èxits i límits

Vist des del 2025, el balanç dels tres invents té la mateixa forma. Van aconseguir el que semblava impossible el 1939: cap guerra entre grans potències en vuitanta anys, una llei escrita del que no es pot fer a la guerra, una taula on tothom seu, una economia mundial que no ha tornat al 1929. I van fallar exactament on es va decidir que fallessin: el veto va deixar la Guerra Freda, Corea i el Vietnam fora de l’abast de l’ONU; Nuremberg va quedar sense continuació durant mig segle, fins als tribunals de l’antiga Iugoslàvia i Ruanda i la Cort de la sessió 1; i Bretton Woods va durar fins que el país del centre, els Estats Units, va decidir el 1971 que ja no li convenia. Els límits del 1945 són els límits que els Estats es van voler posar, i la sessió següent pregunta si se’n poden posar d’altres.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 8 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

8.1 🧭 Situar-se · gràfic de dades 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

De 51 a 193, en un gràfic

Amb la tercera línia de la Fitxa de dades, dibuixa un gràfic de línies del nombre de membres de l'ONU del 1945 al 2011, amb els nou punts, títol i escala. Marca amb un altre color el tram en què creix més de pressa. A sota, descriu el patró en dues frases: en quin tram creix més, i quin procés ho explica, segons la lectura.

El gràfic de nou punts amb títol, escala i el tram més ràpid marcat, i dues frases sobre el patró.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Comença així: «Entre el 1945 i el 1960 els membres passen de … a …, i entre el 1960 i el 1980…». Compara-ho amb el màxim de la Societat de Nacions, que també és a la Fitxa.

8.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

L'article 6 amb lupa (lectura de font)

Llegeix el primer document de L'Arxiu, la Carta de Nuremberg, i respon en tres passos. FET: quins tres crims defineix l'article 6, i en quin ordre? PARER: què pensen els qui la van escriure de l'excusa d'haver obeït ordres, segons l'article 8? SENYAL: copia la frase de l'apartat c) que comença per «tant si violaven», i digues què canvia per a un Estat que maltracta els seus ciutadans.

Els tres passos, amb la frase de l'apartat c) copiada entre cometes (60-90 paraules).

💡 Pista: Comença així: «L'article 6 defineix tres crims: …». El context diu què és nou en la frase de l'apartat c).

8.3 ✍️ Explicar · taula de classificació 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Tres invents, tres forats

Fes una taula de tres files (Nuremberg, l'ONU i Bretton Woods) i tres columnes: quin fracàs d'abans del 1939 volia corregir, què va inventar i quin forat porta a dins. A sota, escriu en una frase qui va decidir que cada invent tingués el seu forat.

La taula de tres files i tres columnes, i una frase sobre qui va decidir els forats.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Pots començar la frase així: «Cada invent porta el seu forat perquè…». Mira qui va signar cada un.

🎠 Sessió 8 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

8.4 🔍 Investigar · Anàlisi crítica de dues fonts 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Dos límits: Londres 1945 i Nova York 1950

Contrasta les dues fonts de L'Arxiu, la Carta de Nuremberg i la resolució «Units per la pau», sobre com posar límits a la guerra. Per a cada una escriu el FET (què defineix o què decideix), el PARER (què en pensen els qui la signen o la voten) i el SENYAL (una frase que ho delata, citada). Després, el contrast, que és el que més pesa: a qui obliga cada text, persones o Estats, i quin forat intenta tapar cadascun. Fes servir el terme «veto».

Les dues fonts comentades, cadascuna amb una cita, i el contrast (90-125 paraules).

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Connectors: «totes dues…», «en canvi…», «mentre que la Carta de Londres…, la resolució de Nova York…». A l'anàlisi de dues fonts el que puntua és el contrast: dedica-hi la meitat de les paraules.

8.5 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La sala de documents: vertader o fals

Observa la fotografia de la sala de documents, al cos de la lectura, i amb el peu i la primera línia de la Fitxa digues si aquestes cinc afirmacions són vertaderes o falses i justifica cada una en una frase: (a) la foto és de després de la sentència; (b) els documents dels prestatges són alemanys; (c) el tribunal va jutjar sobretot amb testimonis; (d) els homes de la foto són jutges; (e) a Nuremberg es van presentar més de dos mil documents.

Cinc afirmacions amb V o F i una frase de justificació cadascuna.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Connectors: «és fals perquè…», «en canvi…», «això vol dir que…». Una foto d'un arxiu és una font sobre com es va fer la justícia: pregunta't d'on venien els papers.

8.6 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Per què «no serveix per a res» és una conclusió falsa d'un diagnòstic cert (desmuntant el tòpic)

Torna al bloc Desmuntant un tòpic i a la quarta i la sisena línia de la Fitxa. Explica què hi ha de cert al tòpic, amb dues dades sobre el veto; per què el veto hi és des del 1945; i tres coses que l'ONU ha fet en vuitanta anys, amb una dada cadascuna. Fes servir el terme «membre permanent».

El que és cert, la raó del veto i les tres coses amb la seva dada (90-125 paraules).

💡 Pista: Connectors: «és cert que…», «però…», «de fet…». El tòpic jutja l'ONU pel forat que li van fer a posta: separa el que no pot fer del que fa.

🎢 Sessió 8 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

8.7 ✍️ Explicar · reescriptura 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Nova York, 3 de novembre de 1950: la crònica

Reescriu la resolució «Units per la pau», la segona font de L'Arxiu, com una crònica de diari del 4 de novembre de 1950: un titular i dos paràgrafs. El primer respon qui, què, quan, on i per què (Corea i el veto). El segon tradueix al llenguatge d'una notícia què passa, segons la resolució, quan el Consell de Seguretat no actua, i què no pot fer l'Assemblea encara que vulgui. Tot ha de sortir del document, del context i de la Fitxa.

La crònica amb un titular i dos paràgrafs de cinc línies com a màxim.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Reescriure és canviar el registre sense canviar els fets: una resolució diu «resol que», una crònica diu «ha decidit que»; i una «recomanació» no és una ordre.

8.8 🌍 Participar · microassaig 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Un tribunal de vencedors pot fer justícia?

Argumenta la teva resposta a aquesta pregunta: «Nuremberg va ser justícia o venjança dels vencedors?». Hi ha d'haver la teva tesi, dues proves datades de la lectura o de la Fitxa (què es va jutjar i què no, com es va jutjar, què en va quedar) i el contraargument més fort, reconegut i respost. Fes servir el terme «responsabilitat individual». Sense veredicte sobre cap tribunal actual: el que jutges és Nuremberg.

El text argumentat amb la tesi, dues proves datades i el contraargument respost (mínim 125 paraules).

Com es fa · Microassaig

1. Escriu la tesi en una frase: què defenses.
2. Dues proves de la sessió, cada una en un paràgraf: la prova i què demostra.
3. L'objecció més forta que et podrien fer, dita amb honestedat, i què hi respons.
4. Tanca dient què queda demostrat i què no.

Està bé si l'objecció és de debò forta, no una de fàcil de rebatre · les proves són fets de la sessió, amb data o font.

💡 Pista: Un bon text no amaga l'objecció més forta contra la seva tesi: la posa i hi respon. La pregunta té trampa: «justícia» i «vencedors» no s'exclouen; digues què fa que una cosa sigui l'altra.

8.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Ahir i avui: el veto

Omple aquest text i valora cada resposta: «El 1945 els cinc grans es van reservar el veto perquè [la raó que dona la lectura]. Segons la quarta línia de la Fitxa, [un veto recent, amb la data i el país que va vetar]. El que s'assembla al 1945 és [què]. El que és diferent és [el nombre de membres o el pes de l'Assemblea General]. La reforma que jo proposaria és [una proposta concreta sobre el veto], i el que la impedeix és [qui].» Sense veredicte sobre cap conflicte obert.

El text amb els buits omplerts i raonats (80-100 paraules).

💡 Pista: La lectura et dona la trampa del veto: es va fer perquè els grans hi entressin, i ara és el que els permet no complir. La teva proposta ha de dir com es canvia una cosa que només poden canviar els que en surten beneficiats.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El 1945 no va inventar la pau: va inventar tres maneres de posar límits a la guerra, cadascuna amb el seu forat. Nuremberg (la Carta del 8 d'agost, el judici de novembre del 1945 a octubre del 1946) va definir els crims contra la pau, de guerra i contra la humanitat, va acabar amb la immunitat dels caps d'Estat i amb la defensa d'obediència, i va jutjar els acusats amb els seus propis papers; el seu defecte era ser un tribunal de vencedors, i el principi que va establir el va sobreviure. L'ONU (San Francisco, 26 de juny de 1945) va corregir les tres raons del fracàs de la Societat de Nacions i va néixer amb el veto a dins: pot actuar contra tothom menys contra els cinc que van escriure la Carta. Bretton Woods (1944) va fer de l'economia el límit menys visible i més eficaç. El 1948 hi va arribar la paraula genocidi. Vuitanta anys després, els tres invents existeixen i cap no funciona com es va prometre; els seus límits són els que els Estats es van voler posar.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què tenia de nou la categoria de «crims contra la humanitat» que va crear la Carta de Nuremberg?

   A. Que castigava la guerra d'agressió, que fins llavors cap tractat no havia definit com a crim B. Que permetia jutjar també els bombardeigs aliats sobre ciutats com Dresden i Tòquio C. Que permetia jutjar el que un Estat feia als seus ciutadans, encara que la llei ho permetés D. Que convertia el genocidi en un càrrec, amb la paraula que Lemkin havia creat el 1944

2. 2. Segons la lectura, què va corregir l'ONU del fracàs de la Societat de Nacions, i a quin preu?

   A. Que tenia un exèrcit propi per aturar els agressors, a canvi que el paguessin els cinc grans B. Que els Estats Units hi són i el Consell pot autoritzar la força, a canvi del veto dels cinc grans C. Que cap agressor no en podia sortir, a canvi de deixar-ho tot a l'Assemblea, amb un vot per Estat D. Que els Estats Units hi van entrar, a canvi que la seu i la quota més gran fossin americanes

3. 3. Per què la lectura diu que Bretton Woods és, dels tres invents del 1945, el que ha tingut més èxit?

   A. Perquè ha evitat fins ara que una crisi econòmica torni a acabar en una guerra mundial B. Perquè el sistema de canvis fixos, amb el dòlar lligat a l'or, s'ha mantingut fins avui C. Perquè va obligar els Estats Units a pagar la reconstrucció d'Europa sense demanar res a canvi D. Perquè va néixer abans que l'ONU i que Nuremberg, el juliol del 1944, i els va servir de model

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

La càpsula ha viatjat del cas (Putin a Ulan Bator) a la guerra que va fer necessàries les normes, i a les institucions del 1945. La sessió següent torna al present amb totes les eines: què protegeix de debò el dret internacional humanitari, qui el fa complir, què passa quan no es compleix, i si es poden posar límits a la guerra.