Ucraïna, 2022: l'ONU vota

Al document: «S'abstindran de recórrer a l'amenaça o a l'ús de la força contra la integritat territorial.»

• Atacar o amenaçar un altre estat. Prohibeix l'amenaça i l'ús de la força contra la integritat territorial o la independència d'un altre estat.
• Tenir exèrcit. La Carta no prohibeix tenir exèrcit: prohibeix fer-lo servir contra un altre estat.
• Defensar-se si un altre país t'ataca. L'article 51 diu el contrari: la legítima defensa és un dret.
• Votar al Consell de Seguretat. El Consell surt a l'article 51, però no com una cosa prohibida.

Al document: «En cas d'atac armat contra un membre de les Nacions Unides.»

• Per defensar-se d'un atac armat. Cal llegir els dos articles junts: la força està prohibida (2.4), llevat de la legítima defensa quan hi ha un atac armat (51).
• Quan un país ho decideix per protegir els seus interessos. La Carta no parla d'interessos: només d'atac armat.
• Mai, en cap cas. L'article 51 reconeix el dret de legítima defensa.
• Quan el Consell de Seguretat hagi pres mesures. Diu el contrari: la legítima defensa dura «fins que» el Consell actuï.

Al document: «D'acord amb l'article 51 de la Carta de les Nacions Unides he pres la decisió.»

• Per a un atac armat contra un membre de l'ONU. L'article 51 parla de legítima defensa «en cas d'atac armat contra un membre». Ucraïna no havia atacat Rússia: és la clau per jutjar l'argument.
• Per protegir persones d'un altre país. És el que diu Putin, però l'article 51 no ho diu.
• Per a qualsevol operació militar especial. «Operació militar especial» és l'expressió de Putin, no de la Carta.
• Per ocupar territori d'un altre estat. La Carta ho prohibeix a l'article 2.4.

Al document: «He pres la decisió de dur a terme una operació militar especial.»

• Perquè el nom canvia com la gent veu el que passa. Una «operació» sona limitada i controlada; una «guerra», no. Triar les paraules és una manera de guanyar l'opinió.
• Perquè una operació militar especial és més petita per llei. No hi ha cap llei internacional que ho distingeixi: és una tria de llenguatge.
• No importa: és el mateix dit de dues maneres. Els fets són els mateixos, però les paraules no produeixen el mateix efecte en qui les sent.
• Perquè Putin diu que ocuparà Ucraïna. Diu el contrari: que no és el seu pla ocupar-la.

Al document: «Presentant el projecte de resolució «Agressió contra Ucraïna».»

• «Agressió contra Ucraïna». És el títol que dona la nota de l'ONU.
• «Operació militar especial». És l'expressió de Putin (document 2), no el títol de la resolució.
• «Pau per a Europa». Podria ser un títol, però no és el d'aquesta resolució.
• «Defensa de Rússia». La presenta Ucraïna, per condemnar Rússia.

Al document: «Siguin quins siguin els greuges d'una nació, la guerra d'agressió no és mai la solució.»

• A Putin, que justifica la invasió amb greuges. Putin parla de genocidi i d'«anti-Rússia»; l'ambaixador respon que, encara que fos cert, no justifica atacar.
• A la Xina, que ha envaït Ucraïna. Qui ha envaït Ucraïna és Rússia; la Xina s'absté.
• Als països que acullen refugiats ucraïnesos. Els dona les gràcies, però no és a ells a qui respon amb aquesta frase.
• Als fundadors de les Nacions Unides. Els esmenta per recordar per què es va crear l'ONU, no per respondre'ls.

Al document: «La seva delegació s'ha hagut d'abstenir.»

• No del tot: no condemna Rússia, però no hi vota a favor. Abstenir-se no és votar amb Rússia (que va tenir cinc vots). És no voler triar en públic: també és una posició.
• Sí: abstenir-se a l'ONU és el mateix que votar en contra. A l'ONU es compten per separat: la Xina no és entre els cinc vots en contra.
• No: la Xina condemna la invasió amb duresa. No la condemna: parla de les «preocupacions de seguretat de totes les parts».
• Sí: diu que cal ampliar els blocs militars. Diu el contrari: que cal abandonar la lògica d'ampliar-los.

Al document: «Demana abandonar la lògica de la guerra freda i la d'ampliar els blocs militars.»

• En la crítica a l'expansió de l'OTAN. Putin es queixa de l'OTAN i d'una «anti-Rússia»; la Xina no l'anomena, però parla dels «blocs militars»: és la mateixa crítica dita més suau.
• En la idea de desnazificar Ucraïna. La Xina no en diu res.
• En la decisió d'envair Ucraïna. La Xina no hi participa ni ho diu.
• En la guerra freda entre la Xina i Rússia. La «guerra freda» és la de després del 1945, entre blocs; no una guerra entre la Xina i Rússia.