Càpsula 9 · QUIN MÓN HERETAREU? · #GiH4
Del caos d'Ieltsin a Putin. L'imperialisme petrolier i gasístic. Geòrgia (2008), Crimea (2014), Ucraïna (2022). La crisi energètica europea. El rearmament europeu i el retorn de la guerra al continent.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE3CE6CE7
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
Quan la Unió Soviètica es va desfer, el 1991, Rússia va heretar-ne el territori més gran, l’arsenal nuclear i, també, un daltabaix econòmic enorme. Durant els anys de Borís Ieltsin, el país va viure una dècada caòtica: la moneda es va enfonsar, unes quantes persones molt ben situades es van fer immensament riques comprant a preu de saldo les antigues empreses de l’Estat, i molta gent va perdre els estalvis i la seguretat que havia tingut. En aquell context d’humiliació i desordre, l’any 2000 va arribar al poder Vladímir Putin, que va prometre tornar l’ordre i l’orgull a Rússia. Ho va aconseguir, en bona part, gràcies als ingressos del petroli i el gaspetroli i el gasRússia és un dels grans exportadors mundials de petroli i, sobretot, de gas natural. La venda d'aquests recursos ha finançat bona part del pressupost de l'Estat i de la seva política exterior., que va fer servir tant per modernitzar el país com per recuperar pes a l’escena internacional, sovint per damunt de les llibertats internes. Al llarg dels anys, Putin va anar concentrant cada cop més poder: va reduir el marge dels mitjans de comunicació independents, va afeblir l’oposició política i va presentar-se com l’home fort capaç de tornar a Rússia el paper de gran potència que, segons ell, li havien pres injustament amb la fi de l’URSS. Aquesta idea, la de reparar una humiliació històrica, seria clau per entendre la seva política exterior.
Amb el temps, aquella recuperació es va traduir en un ús creixent de la força fora de les fronteres. El 2008, Rússia va entrar en guerra amb Geòrgia; el 2014 es va annexionar la península ucraïnesa de Crimea i va donar suport a una insurrecció armada a l’est d’Ucraïna. Tot plegat va desembocar, el 24 de febrer de 2022, en una invasió a gran escala d’Ucraïna. La resposta internacional va ser contundent: pocs dies després, l’Assemblea General de l’ONU va aprovar la resolució que llegiràs a L’Arxiu, que exigia la retirada immediata de les tropes russes, amb 141 vots a favor i només 5 en contra. Rússia justificava la invasió al·legant motius de seguretat i llaços històrics amb Ucraïna, però per a la immensa majoria de països es tractava d’una agressió que violava el dret internacional.
La guerra que en va resultar té un aspecte estrany, gairebé de dues èpoques alhora. D’una banda, s’hi fan servir drons, satèl·lits i míssils de precisió, la tecnologia militar més moderna; de l’altra, els soldats caven trinxerestrinxeresFosses excavades a terra per protegir-se del foc enemic. Van ser el símbol de la Primera Guerra Mundial (1914-1918); la seva tornada a Ucraïna ha sorprès molts observadors. i lluiten pam a pam pel territori, com a la Primera Guerra Mundial. El cost humà és immens: desenes de milers de morts i milions de persones que han hagut de fugir de casa, en el desplaçament de refugiats més gran a Europa des de la Segona Guerra Mundial. Ciutats senceres, com Mariúpol, van quedar reduïdes a runes, i molts pobles del front van canviar de mans diverses vegades, arrasats a cada batalla. Bona part d’aquests refugiats van ser acollits pels països veïns i per la resta d’Europa, també per Catalunya, on van arribar milers de persones, sobretot dones i criatures, mentre molts homes es quedaven a lluitar.
Els efectes, a més, han travessat de llarg les fronteres del conflicte. Europa depenia molt del gas rus, i quan aquest subministrament es va tallar, el preu de l’energia es va disparar i va arrossegar el preu de molts productes, també a Catalunya. Diversos països europeus, que feia dècades que gastaven poc en defensa, han començat a rearmar-serearmar-seAugment de la despesa militar i de la producció d'armament. Molts països europeus l'han iniciat després de 2022, en veure que una guerra a gran escala tornava a ser possible al continent.. La generació que ara va a l’institut ha crescut donant per fet que una gran guerra a Europa era cosa dels llibres d’història; el 2022 va descobrir que no ho era. Els historiadors encara discuteixen les causes profundes del conflicte: uns subratllen l’ambició de Rússia de recuperar la influència sobre els països que abans formaven part de la URSS, i altres apunten també a l’ampliació cap a l’est de l’aliança militar occidental, l’OTAN, que Moscou vivia com una amenaça. El que ningú no discuteix, sigui quina sigui la lectura de les causes profundes, és qui va enviar els tancs primer ni el patiment que la guerra ha provocat.
Llegeix la resolució de l'ONU a L'Arxiu. En 40-70 paraules, explica què exigeix a la Federació Russa i què vol dir que la votessin 141 països a favor i només 5 en contra.
💡 Pista: BASTIDA: comença així: «La resolució exigeix que Rússia... El fet que 141 països la votessin vol dir que...». Usa els termes «retirada» i «comunitat internacional».
Fes una cadena de causa-efecte amb fletxes que vagi de la guerra de Geòrgia (2008) fins a la pujada del preu de l'energia a Catalunya, passant per Crimea (2014) i la invasió de 2022. Escriu una frase per cada baula.
💡 Pista: BASTIDA: enllaça cada pas així: «Això va portar a...». Han de quedar clares almenys quatre baules.
Explica-ho a un nen o nena de vuit anys: per què una guerra tan lluny com la d'Ucraïna fa que a casa nostra pugi el preu de la llum? Fes-ho en 40-70 paraules, amb paraules molt senzilles.
💡 Pista: BASTIDA: comença així: «Imagina't que compràvem una cosa molt important a un país, i de cop deixem de poder comprar-la...». Evita paraules difícils.
Amb les dades de la votació de la resolució (141 vots a favor, 5 en contra, 35 abstencions), fes un gràfic de barres senzill que representi el resultat. A sota, en 70-110 paraules, explica què mostra sobre la posició del món.
💡 Pista: Connectors: «la barra dels vots a favor és molt més... que la dels vots en contra, la qual cosa indica que...».
Fes un diagrama de flux amb fletxes que connecten els passos des que Europa deixa de rebre gas rus fins que una família de Catalunya paga més per la calefacció. Explica'l a sota en 70-110 paraules.
💡 Pista: Connectors: cada caixa porta a la següent amb una fletxa: «menys gas → ... → ... → factura més cara».
En parella, feu un desmentit (fact-check) de l'afirmació «la guerra d'Ucraïna és molt lluny i no ens afecta gens». Busqueu al text almenys dos efectes concrets que sí que ens arriben i expliqueu-los en 70-110 paraules.
💡 Pista: Connectors: «Aquesta afirmació és inexacta, perquè... i també...». Penseu en energia, preus i refugiats.
Després de 2022, molts països europeus han decidit gastar més en defensa. Argumenta primer per què algú pot defensar aquest rearmament i després per què algú altre s'hi pot oposar, en 110-160 paraules, sense decidir tu qui té raó.
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal donar arguments de pes als dos costats (seguretat davant d'amenaces / diners que es deixen de gastar en altres coses) amb el mateix nivell de detall.
Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. En 110-160 paraules, explica per què no és cert que la guerra d'Ucraïna comencés de sobte el 2022, fent servir com a proves els fets de 2008 i 2014.
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal citar la guerra de Geòrgia (2008) i l'annexió de Crimea (2014) com a passos anteriors.
Els teus avis o besavis potser van sentir a parlar de les guerres del segle XX com d'una cosa del passat. En 110-160 paraules, explica com creus que ha canviat, per a la teva generació, la idea que una gran guerra a Europa era impossible, i què en penses.
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal relacionar el passat (les guerres del segle XX) amb el present (2022) i acabar amb una reflexió pròpia raonada.
📌 Per emportar-se
Després de la caiguda de l'URSS, Rússia va viure els anys caòtics de Ieltsin abans que Putin, des de l'any 2000, centralitzés el poder finançat pel petroli i el gas. Aquella recuperació es va traduir en un ús creixent de la força: Geòrgia (2008), Crimea (2014) i, finalment, la invasió a gran escala d'Ucraïna el 2022, que l'ONU va condemnar amb 141 vots a favor. La guerra barreja drons i trinxeres, ha provocat milions de refugiats i ha disparat el preu de l'energia a tot Europa, també a Catalunya. La generació actual ha descobert que una gran guerra al continent no era només cosa dels llibres d'història.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Què va permetre a Putin, sobretot, recuperar pes internacional per a Rússia?
2. Com va respondre l'Assemblea General de l'ONU a la invasió de 2022?
3. Per què és inexacte dir que la guerra d'Ucraïna va començar de sobte el 2022?
💭 Per pensar fins demà
Quan una guerra llunyana ens afecta directament (preus, refugiats, seguretat), quina responsabilitat hi tenim els països que no hi combatem?
