Comprensió lectora · 1r ESO · tipus PISA Com llegeixes?

Al text: «es podia obrir la pell d'un animal mort i, sobretot, trencar-ne els ossos per menjar-se el moll»

És la frase que diu què s'hi feia: obrir la pell d'un animal mort i trencar-ne els ossos per treure'n el moll. Les d'abans expliquen com era l'eina, no per a què servia.

Al text: «La mateixa forma apareix durant més d'un milió d'anys a l'Àfrica, a Àsia i a Europa.»

• Perquè la mateixa forma es repeteix molt temps i a tres continents. Si la forma és igual durant més d'un milió d'anys i a l'Àfrica, a Àsia i a Europa, és que uns la passaven als altres: no la inventava cada grup de nou.
• Perquè és una eina treballada per les dues cares, i no per una sola. És cert, l'article ho diu, però que tingui dues cares no diu res de si algú ho ensenyava.
• Perquè s'han trobat llocs on s'ensenyava a tallar pedra. Podria semblar-ho, però l'article no parla de cap lloc així.
• Perquè cada grup el feia amb una forma diferent. L'article diu el contrari: la mateixa forma es repeteix a tot arreu.

Al text: «un equip va trobar a la serra d'Atapuerca, a Burgos, ossos d'una espècie que ningú no havia descrit mai»

• Les primeres eines de pedra són més antigues que els primers humans que coneixem fora d'Àfrica. → Cert. Les eines tenen 2,9 milions d'anys, i els de Dmanisi, entre 1,85 i 1,77. L'article també diu que van sortir d'Àfrica «amb eines».
• Quan es van trobar els ossos d'Atapuerca, ja se sabia de quina espècie eren. → Fals. L'article diu que eren d'una espècie que ningú no havia descrit mai.
• Els ossos de l'Homo antecessor es van trobar fa 800.000 anys. → Fals. Es van trobar el 1994. Fa 800.000 anys és quan l'Homo antecessor vivia a Europa, segons la cronologia.

Al text: «Apareix el bífaç, treballat per les dues cares. […] La mateixa forma apareix durant més d'un milió d'anys»

La frase bona: El bífaç encara no existia quan els primers humans van arribar a Dmanisi, i ja existia quan l'Homo antecessor vivia a Europa.

El bífaç apareix fa uns 1,7 milions d'anys: després de l'arribada a Dmanisi (1,85-1,77). I com que es fa durant més d'un milió d'anys, encara hi era quan l'Homo antecessor vivia a Europa (1,2 milions-800.000).

Al text: «Fa entre 1,2 milions i 800.000 anys L'Homo antecessor viu a Europa.»

• A la cronologia, que en dona les dues dates. La cronologia diu que va viure a Europa fa entre 1,2 milions i 800.000 anys.
• A l'article, que diu quan se'n van trobar els ossos. L'article dona l'any de la troballa, el 1994, que no és quan va viure.
• En tots dos, perquè diuen les mateixes dates. L'article parla d'Atapuerca, però no diu quan va viure l'Homo antecessor.
• En cap dels dos: els textos no en parlen. La cronologia sí que en parla, i en dona les dates.

Al text: «Amb eines i sense foc encara […] Primeres proves clares i repetides d'ús habitual del foc.»

• Els textos no ho expliquen: només diuen quan va passar cada cosa. L'article i la cronologia diuen quan arriba cada tècnica, però cap dels dos diu per què el foc va arribar tan tard. Qualsevol altra resposta hi posa el que els textos no diuen.
• Perquè encendre'l des de zero era molt més difícil que mantenir-lo viu. L'article diu que encendre'l des de zero és posterior, no que sigui la causa del retard.
• Perquè vivien en llocs càlids i no els feia falta. Pot semblar raonable, però cap dels dos textos ho diu.
• No va trigar: el feien servir des de les primeres eines. L'article diu que van sortir d'Àfrica «sense foc encara», i la cronologia posa el foc habitual fa uns 400.000 o 300.000 anys.

Al text: «Gairebé totes les seves restes s'han trobat dins de coves.»

És l'única frase que parla de les restes i d'on surten. Les altres diuen on creu l'autor que vivien, o què en pensa.

Al text: «La paraula cavernícola encara es fa servir com a insult.»

• «Fins i tot John Lubbock, un arqueòleg del 1865, ja parlava de l'ós de les cavernes.» → Fet. Es pot comprovar llegint el text de Lubbock, i hi és: és un fet, encara que l'autor el faci servir per defensar una opinió.
• «Doncs és clar que hi vivien!» → Opinió. És el que pensa l'autor, i ho diu sense cap prova: és una opinió.
• «I eren uns bruts que amb prou feines sabien fer res: picar dues pedres i prou.» → Opinió. «Bruts» és un judici de qui escriu, no una dada: és una opinió.
• «La paraula cavernícola encara es fa servir com a insult.» → Fet. Es pot comprovar escoltant com parla la gent: és un fet. Una altra cosa és què en vol treure l'autor.

Al text: «Ho veus a qualsevol pel·lícula.»

• Poc: una pel·lícula mostra com ens imaginem el passat, no com era. Una pel·lícula és feta per explicar una història, no per demostrar res. La imatge de la cova i la clava ve del cinema i dels dibuixos, no de les excavacions.
• Molt: les pel·lícules es fan sempre amb arqueòlegs. Podria semblar-ho, però el missatge no ho diu, i de tota manera una pel·lícula no és una prova.
• Molt, perquè cavernícola encara és un insult. Repeteix una frase del missatge, però que una paraula sigui un insult no diu res de com vivien.
• Poc, perquè cap pel·lícula surt amb humans a les coves. El missatge diu el contrari: que ho veus a qualsevol pel·lícula.

Al text: «Els homes del passat s'han d'estudiar sobretot per les seves obres.»

• Perquè d'aquells humans no en parlava cap text: calia mirar què van fer. Si els humans eren més antics que cap escrit, l'única manera de conèixer-los era pel que van deixar: les cases, les tombes, les eines. Per això Lubbock diu que s'han d'estudiar per les seves obres.
• Perquè l'arqueologia era el lligam entre la geologia i la història. És una frase del text, però no explica per què el moment en què escriu ajuda a entendre'l.
• Perquè Lubbock volia defensar el que deien els textos antics. El text no ho diu: proposa estudiar les obres, no els textos antics.
• Perquè el 1865 la gent ja acceptava que els humans eren molt antics. La pregunta diu el contrari: el 1865 encara es discutia.

Al text: «Els homes del passat s'han d'estudiar sobretot per les seves obres. […] Doncs és clar que hi vivien!»

• De Lubbock, perquè era arqueòleg i explica com cal estudiar-los. Encara que sigui antic, Lubbock era arqueòleg i diu d'on es treu el que se sap: de les obres que van deixar. El missatge és d'algú que no diu qui és ni d'on treu el que afirma.
• De Lubbock, perquè el 1865 era més a prop de la prehistòria. Tria bé la font però amb una mala raó: el 1865 és tan lluny del Paleolític com avui.
• Del missatge, perquè és d'ara i sap el que s'ha descobert després. Ser d'ara no vol dir saber-ne més: el missatge no fa servir cap descobriment, sinó pel·lícules i paraules.
• De tots dos igual, perquè diuen el mateix dels primers humans. No diuen el mateix: el missatge diu que «amb prou feines sabien fer res», i Lubbock parla de cases, tombes, eines i ornaments.

Al text: «La primera de les quatre grans èpoques és aquella en què l'home compartia Europa amb el mamut, l'ós de les cavernes i altres animals extingits.»

• Que Lubbock només diu amb quins animals compartien Europa, no on vivien. La dada del missatge és certa: Lubbock parla de l'ós de les cavernes. Però la conclusió no: Lubbock diu amb quins animals compartien Europa, i en lloc de coves parla de «cases per als vius».
• Que l'ós de les cavernes és un animal extingit, i per això no compta. Lubbock diu que és extingit, però això no té res a veure amb on vivien els humans.
• Que Lubbock és del 1865 i per això no se li pot creure res. Un text antic no és fals per ser antic. El problema no és Lubbock, sinó el que el missatge en dedueix.
• Que Lubbock li dona la raó: si hi havia óssos de les cavernes, hi vivien. Lubbock no diu enlloc que els humans visquessin a les coves: és el mateix salt que fa el missatge.