Càpsula 1 · PER QUÈ NOMÉS QUEDEM NOSALTRES? · #GiH1
Les primeres eines de pedra i el domini del foc. La primera sortida d'Àfrica i l'arribada a Europa: Atapuerca (Homo antecessor).
⏱ 50 min · classe completa CE1CE3CE6CE7
El mínim en 50 minuts: les preguntes d'arrencada, el vídeo, la lectura amb les quatre preguntes, i l'Arxiu amb les activitats del teu nivell. El que porta «Si hi ha temps» és per a quan en sobri.
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🧠 De la sessió anterior:Falla · Placa tectònica · Sabana · Bipedisme. Si hi ha temps Escriu a la llibreta, en una línia cada una, què volen dir, sense mirar. Després comprova-ho.
Què hi ha exactament dins la trinxera, i per què s'hi continua excavant cada estiu.
El 1865, l’arqueòleg britànic John Lubbock va publicar un llibre que va posar nom a tot el que estàs estudiant. Hi deia una cosa que sembla òbvia i no ho és: els altres animals deixen dents i ossos, però els humans del passat deixen obres, i és per les obres que se’ls estudia. Cases per als vius, tombes per als morts, eines per treballar. Ell va batejar la primera i més llarga de les èpoques com a PaleolíticPaleolíticLiteralment, «pedra antiga». És l’època en què les eines es fabriquen tallant la pedra, i va des de les primeres eines fins fa uns 10.000 anys..
Les eines d’aquest estil més antigues que coneixem tenen 2,9 milions d’anys —a Lomekwi, al Kenya, se n’han trobat de més velles encara, de 3,3 milions, però són més grosses i encara es discuteix si compten— i són d’una senzillesa desconcertant: un còdol de riu del qual s’ha arrencat una escata amb un altre còdol. El que en queda és una vora tallant. Amb allò es podia obrir la pell d’un animal mort i, sobretot, trencar-ne els ossos per menjar-se el moll, que és aliment que cap altre carronyaire no podia treure.
Al cap d’un milió d’anys llarg, aquella pedra escantonada es converteix en una altra cosa. El BífaçBífaçEina de pedra treballada per les dues cares fins a deixar-la simètrica, en forma d’ametlla, amb una punta i una base arrodonida. ja no és una pedra amb una vora: és una forma repetida, pensada abans de fer-la, i la mateixa forma apareix durant més d’un milió d’anys a l’Àfrica, a Àsia i a Europa. Algú va tenir una idea i algú altre la va aprendre.
.jpg?width=900)
La segona gran tècnica és el Domini del focDomini del focSaber mantenir-lo viu i traslladar-lo. Encendre’l a voluntat, quan es vol i des de zero, és molt posterior., i aquí cal anar amb compte amb les dates. Les proves clares i repetides d’ús habitual del foc no arriben fins fa uns 400.000 o 300.000 anys. El foc dona llum quan es fa fosc, escalfa, allunya els depredadors i estova el menjar, que passa a costar menys de mastegar i de pair.
Amb eines i sense foc encara, algú va sortir d’Àfrica. Els primers que en tenim constància van arribar fins a Dmanisi, a l’actual Geòrgia, fa entre 1,85 i 1,77 milions d’anys, i hi van deixar els seus còdols tallats. No va ser un viatge: ningú no anava enlloc. Va ser una expansió lenta, de generació en generació, seguint el menjar.
A Europa, el JacimentJacimentLloc on es conserven restes del passat en el terreny i on s’excava de manera ordenada, capa per capa. que ho explica millor és a la serra d’Atapuerca, a Burgos. A la Gran DolinaGran DolinaUna de les cavitats de la trinxera d’Atapuerca. El nivell anomenat TD6 és el que va donar les restes d’Homo antecessor., un equip va trobar el 1994 ossos d’una espècie que ningú no havia descrit mai. La van publicar el 1997 amb el nom d’Homo antecessorHomo antecessorEspècie humana descrita a partir de les restes d’Atapuerca. Va viure a Europa entre fa 1,2 milions i 800.000 anys.. Són d’alguns dels europeus més antics que coneixem.
I «que coneixem» és la part important. Cada excavació nova pot fer recular una data, i les d’aquesta sessió han canviat més d’un cop en els últims trenta anys. La trinxera d’Atapuerca encara s’excava cada estiu.
✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.
Copia de L'Arxiu la frase on Lubbock diu com s'han d'estudiar els homes del passat. Després escriu què sap Lubbock (el fet), què proposa (el parer) i quina paraula et diu que és una proposta (el senyal).
La frase copiada i una explicació de 25 a 50 paraules.
💡 Pista: Comença així: «Lubbock sap que els altres animals… i proposa que…». El fet és a la frase d'abans; el senyal és el verb de la frase que has copiat.
Mira el bífaç de la lectura. Descriu-ne la forma, digues per quina banda s'agafa i explica com saps que està treballat.
La descripció, la resposta i l'explicació, en 25 a 50 paraules.
Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.
💡 Pista: Comença així: «Té forma de… La part de baix és… perquè…». Fixa't en les marques que va deixar cada cop.
Fes una línia del temps amb les cinc fites de la Fitxa i escriu sota cadascuna què va passar, amb tres paraules com a molt.
Una línia amb cinc fites ordenades, cadascuna amb un peu de tres paraules com a màxim.
Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.
💡 Pista: Ordena-les de la més antiga a la més recent abans de dibuixar res. Compte: 800.000 és més recent que 1,2 milions.
Feu una taula de dues columnes, la vora tallant i el foc. A cada columna escriviu què permet fer que abans no es podia i quin problema nou porta.
La taula de dues columnes i dues files, i una frase de conclusió.
Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.
💡 Pista: La conclusió ha de fer servir «en canvi» i «per tant». El foc també porta feina nova: penseu qui el vigila mentre els altres dormen.
Dedueix de qui parlem: va viure a Europa, els ossos són a Burgos, van sortir el 1994 i es van publicar el 1997, i tenen entre 1,2 milions i 800.000 anys. Digues quina pista sola ja bastaria i quina no.
El nom de l'espècie i dues frases: quina pista ja bastaria sola i quina no, i per què.
Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.
💡 Pista: Hi ha pistes que descarten poc («va viure a Europa») i pistes que ho tanquen tot soles. Separa-les abans de respondre.
Un company diu que els humans del Paleolític vivien tots a les coves. Expliqueu-li per què les restes apareixen a les coves i on vivien de debò.
Una resposta de 50 a 80 paraules que faci servir la paraula conservació.
💡 Pista: Penseu què passa a l'aire lliure amb la pluja i el vent al cap de mil anys, i què passa sota un sostre de roca.
Dibuixa una cadena de quatre baules que expliqui com una simple vora tallant acaba donant un aliment que cap altre carronyaire no podia aconseguir, i acaba dient què hi guanya el grup.
La cadena de quatre baules, amb una frase sota cada fletxa.
Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.
💡 Pista: Si dues baules seguides diuen gairebé el mateix, en sobra una.
Ets a l'equip que excava la Gran Dolina el juliol del 1994 i acabeu de treure unes restes que no encaixen amb cap espècie coneguda. Escriu la carta que enviaries a la universitat explicant què heu trobat, per què és estrany i què cal fer abans de dir-ho públicament.
Una carta de 80 a 100 paraules.
Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.
💡 Pista: Separa el que heu vist del que us sembla. Recorda què va passar amb Piltdown a la sessió anterior.
La trinxera d'Atapuerca existeix perquè algú va partir un turó per fer-hi passar una via de tren. En grup, penseu en una obra pública del vostre entorn i decidiu tres comprovacions que caldria fer abans d'excavar-hi, i qui les hauria de decidir.
Tres comprovacions acordades pel grup i una frase dient qui les hauria de decidir.
💡 Pista: Penseu qui hi perd i qui hi guanya en cada cas. No totes les respostes són tècniques.
📌 Per emportar-se
Lubbock ho va dir el 1865: els humans del passat s'estudien per les seves obres, i va batejar Paleolític l'època de la pedra tallada. Les obres més antigues tenen 2,9 milions d'anys i són un còdol amb una escata arrencada, però aquella vora tallant obre els ossos i en treu el moll, un aliment que cap altre carronyaire no podia agafar. Fa uns 1,7 milions d'anys la pedra ja no s'escantona: es dissenya, i el bífaç es repeteix durant més d'un milió d'anys a tres continents. Amb aquestes eines i encara sense foc habitual, algú arriba a Dmanisi fa 1,85 milions d'anys, i a Europa hi tenim l'Homo antecessor d'Atapuerca, publicat el 1997. El foc, en canvi, no es fa habitual fins fa uns 400.000 anys.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Segons la lectura, què permetia fer la vora tallant d'un còdol?
2. Què té de nou el bífaç, comparat amb el còdol amb una vora tallant?
3. Es pot dir que l'Homo antecessor d'Atapuerca cuinava amb foc?
✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps
Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.
💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps
La trinxera d'Atapuerca es va obrir per fer-hi passar una via de tren, i és per això que sabem el que sabem. Quantes coses que avui donem per sabudes deuen dependre d'una casualitat semblant?
