Comprensió lectora · 3r ESO · tipus PISA Com llegeixes?

Al text: «la dels qui havien comprat un càrrec de jutge o de funcionari que portava el títol inclòs»

És la frase de la noblesa de toga: qui comprava un càrrec de jutge o de funcionari rebia el títol amb el càrrec. Les altres frases parlen de qui era privilegiat o de com vivien bisbes i rectors, no de com s'arribava a noble.

Al text: «un rector de poble vivia amb poc més que els seus feligresos. Per això, el 1789»

• Perquè vivien gairebé com la gent de les seves parròquies. L'article diu que un rector vivia «amb poc més que els seus feligresos» i, just després, «per això»: la raó és a la frase d'abans.
• Perquè els bisbes cobraven rendes i ells no en cobraven cap. Les rendes són a l'article, però diu que el rector vivia amb poc, no que no en cobrés cap.
• Perquè els rectors pagaven els impostos com el Tercer Estat. L'article diu que el clergat sencer era un estament privilegiat que no pagava gairebé impostos: la diferència era de renda.
• Perquè la majoria dels rectors eren fills de famílies burgeses. Podria semblar lògic, però l'article no diu d'on venien els rectors: només diu que els bisbes eren gairebé sempre fills de família noble.

Al text: «10,3 milions»

• Només a la taula, a la columna d'Espanya. La taula és l'única que dona els habitants d'Espanya: 10,3 milions.
• A l'article, al paràgraf del cens de Floridablanca. L'article parla del cens, però només en dona els hidalgos, no el total d'habitants.
• A tots dos, que en donen la mateixa xifra. Seria normal, però l'article no dona aquesta xifra.
• Enlloc: el cens només va comptar els hidalgos. La taula diu que el cens del 1787 va comptar 10,3 milions d'habitants.

Al text: «Poc més de 100.000 […] Entre 300.000 i 400.000 […] posseïen prop d'una tercera part de la terra»

La frase bona: A França, sumant clergat i noblesa, els privilegiats eren entre 400.000 i 500.000 persones, i tenien prop d'una tercera part de la terra: la terra estava repartida de manera molt desigual.

La taula dona poc més de 100.000 clergues i entre 300.000 i 400.000 nobles: sumats, entre 400.000 i 500.000. L'article diu que eren menys del 2 % de la població i tenien prop d'una tercera part de la terra: molt poca gent amb molta terra. Cap dels dos textos diu que la terra fos sobretot de la burgesia.

Al text: «Sovint eren pobres. Ser noble no volia dir ser ric»

• Que la dada és certa, però no basta per comparar la injustícia dels dos països. La taula dona més nobles a Espanya, però l'article diu que molts hidalgos eren pobres i que ser noble no volia dir ser ric. De la terra, només en dona la xifra de França: amb aquests textos no es pot dir quin país era més injust.
• Que té raó, perquè la taula diu que a Espanya el privilegi arribava a un de cada vint. La xifra és a la taula, però diu quanta gent era privilegiada, no quina societat era més injusta.
• Que s'equivoca: segons la taula, a França hi havia més nobles que a Espanya. La taula dona entre 300.000 i 400.000 nobles a França i prop de 480.000 hidalgos a Espanya.
• Que a França era més injusta, i per això hi va acabar esclatant una revolució. Pot sonar convincent, però cap dels dos textos fa aquesta comparació ni explica per què va esclatar la Revolució.

Al text: «a les províncies del nord, com Cantàbria o Biscaia, gairebé tothom ho era»

• Els textos no ho expliquen: només diuen que era així. L'article diu que a Cantàbria o a Biscaia gairebé tothom era hidalgo, però cap dels dos textos diu per què. Qualsevol altra resposta hi posa el que els textos no diuen.
• Perquè el cens de Floridablanca hi va comptar més habitants. El cens és a tots dos textos, però cap no dona els habitants de cada província ni ho lliga amb els hidalgos.
• Perquè molta gent hi havia comprat càrrecs que portaven el títol. Lliga la noblesa de toga del segon paràgraf amb el nord, però l'article no diu que fos el motiu.
• Perquè era on vivien les famílies més riques d'Espanya. L'article diu el contrari: els hidalgos sovint eren pobres, i ser noble no volia dir ser ric.

Al text: «Si se suprimís l'ordre privilegiat, la nació no seria menys, sinó més; seria tot.»

És l'única frase que parla de treure l'ordre privilegiat i del que li passaria a la nació. Les altres diuen què és el Tercer Estat, què ha estat i què demana.

Al text: «Els privilegiats, la noblesa i el clergat, no arribaven ni al 2 % de la població.»

• «Això és molt fàcil d'entendre, no cal complicar-ho.» → Opinió. És el que en pensa l'autor: no hi ha cap dada que ho pugui comprovar.
• «Els privilegiats, la noblesa i el clergat, no arribaven ni al 2 % de la població.» → Fet. Es pot comprovar amb xifres de població: és un fet, encara que el missatge el faci servir per defensar una opinió.
• «És la història de sempre: els rics contra els pobres.» → Opinió. És la manera com l'autor resumeix la història, sense cap dada que ho sostingui: és una opinió.

Al text: «Què demana? Arribar a ser alguna cosa.»

• Perquè és un text per convèncer, escrit quan es decidia el pes del Tercer Estat. El pamflet surt just quan s'havia de triar com es votaria, i la manera de votar decidia si el Tercer Estat comptaria o no. Per això no es limita a descriure: demana «arribar a ser alguna cosa».
• Perquè mostra que el clergat defensava els seus propis privilegis. Sieyès era del clergat, però escriu a favor del Tercer Estat i diu que sense l'ordre privilegiat la nació seria «tot».
• Perquè explica com es van fer les votacions dels Estats Generals del 1614. El 1614 és l'última reunió que es diu a la pregunta, però el pamflet no en parla.
• Perquè el rei li havia encarregat que expliqués què era el Tercer Estat. Podria semblar-ho, però ni el pamflet ni la pregunta diuen que fos un encàrrec del rei.

Al text: «Què ha estat fins ara, en l'ordre polític? Res.»

• Que no tenia cap pes en el govern, encara que ho era tot. Sieyès diu que el Tercer Estat és «tot» i que «en l'ordre polític» no ha estat res: no parla de diners, sinó de no comptar en les decisions.
• Que no tenia res: ni diners, ni estudis, ni terres. Repeteix la paraula «res» amb la idea del missatge, però Sieyès la lliga a «l'ordre polític», no a la riquesa.
• Que no servia per a res i la nació podia anar sense ell. Sieyès diu el contrari: el Tercer Estat té tot el que cal per formar una nació completa, i qui sobra és l'ordre privilegiat.
• Que fins aleshores no havia demanat mai res al rei. El pamflet diu què demana ara, però no diu què havia demanat abans.

Al text: «Què és el Tercer Estat? Tot. […] Ho va deixar ben clar el mateix Sieyès, el 1789»

• Del pamflet, perquè l'autor era d'aquell temps i el text porta nom i data. Sieyès el va escriure el 1789 i se sap qui era: és un testimoni del moment, encara que escrivís per convèncer. El missatge és d'avui, d'un usuari anònim, i no dona cap prova.
• Del pamflet, perquè un abat era un home d'Església i no podia mentir. Tria la bona font amb una mala raó: l'ofici no garanteix res, i Sieyès escrivia per convèncer. El que compta és que era d'aquell moment.
• Del missatge, perquè és d'avui i ja sap com va acabar tot. Saber com va acabar no diu com ho veia la gent del 1789, i el missatge no cita cap prova.
• De tots dos igual, perquè tots dos diuen que no era res. Tots dos fan servir «res», però no diuen el mateix: el missatge parla de pobresa, i Sieyès, de no comptar en política.

Al text: «Sovint més rics i més preparats que molts nobles»

• Que la xifra és certa, però a dalt hi havia burgesos més rics que molts nobles. La taula confirma el 98 %, però mostra que el Tercer Estat era una piràmide: a dalt, una burgesia sovint més rica que molts nobles. La dada és bona; la conclusió, no.
• Que té raó, perquè la taula diu que la immensa majoria vivia al límit de la subsistència. La taula ho diu de la pagesia i els jornalers, que eren la immensa majoria, però no de tot el Tercer Estat: la burgesia i els menestrals també en formaven part.
• Que s'equivoca de xifra: la taula diu que el Tercer Estat era una minoria. La taula diu el mateix que el missatge: el Tercer Estat era el 98 % de la població.
• Que la majoria dels pobres eren nobles arruïnats, i no gent del Tercer Estat. La taula no parla de nobles arruïnats: diu que a baix del Tercer Estat hi havia la pagesia i els jornalers.