ideorum

Cerca a Ideorum

Prem Esc per tancar.

Càpsula 1 · PER QUÈ ALGUNS NEIXEN AMB CORONA? · #GiH3

Sessió 2. La societat estamental al segle XVIII

Privilegiats (noblesa i clergat) vs. no privilegiats (Tercer Estat). La piràmide social: noblesa de sang, noblesa de toga, alta burgesia, pagesia, jornalers.

⏱ 50 min · classe completa CE1CE4CE6CE7

El mínim en 50 minuts: les preguntes d'arrencada, el vídeo, la lectura amb les quatre preguntes, i l'Arxiu amb les activitats del teu nivell. El que porta «Si hi ha temps» és per a quan en sobri.

Pintura d'una sala immensa plena de gent: al fons, a l'esquerra, el rei assegut en un tron sota un dosser; a les grades, homes amb perruca i vestits de colors; en primer terme, a la dreta, una massa d'homes vestits de negre que escolten
L'obertura dels Estats Generals a Versalles, el 5 de maig del 1789, pintada per Couder. Els tres estaments hi seuen separats i vestits segons el protocol: els de negre, en primer terme, són el Tercer Estat. Auguste Couder (1839) · Domini públic · Wikimedia Commons
Pas 01 ⏱ 7 min

Arrencar la classe

📋 Dinàmica

Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:

  • Imagina que dos infants neixen el mateix dia: un, fill d'un duc; l'altre, fill d'un jornaler. A l'Antic Règim, quines portes tenia obertes cadascun? Era just?
  • Per quina raó creus que la noblesa i el clergat no pagaven gairebé impostos, mentre que els qui sí que els pagaven eren els qui menys tenien?
  • El Tercer Estat anava des d'un banquer riquíssim fins a un jornaler que passava gana. Què creus que tenien en comú per estar tots al mateix grup?

Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:

  1. Distingir a la llibreta els dos estaments privilegiats (noblesa i clergat) del Tercer Estat.
  2. Analitzar el pamflet de Sieyès a L'Arxiu i la denúncia de la injustícia estamental.
  3. Explicar la diversitat interna del Tercer Estat i per què la burgesia n'era el grup més inquiet.

🧠 De la sessió anterior:Antic Règim · societat estamental · monarquia absoluta · dret diví. Si hi ha temps Escriu a la llibreta, en una línia cada una, què volen dir, sense mirar. Després comprova-ho.

Pas 02 ⏱ 6 min

Mira el vídeo

📋 Dinàmica

A la societat d'estaments el lloc et venia donat en néixer. Aquests quatre minuts expliquen per què, avui que legalment no hi ha estaments, sortir d'on has nascut continua sent tan difícil.

¿Por qué es tan difícil salir de la pobreza? · Sé Curioso — TED-Ed · Obre a YouTube ↗
Pas 03 ⏱ 17 min

Llegeix

📋 Dinàmica

La societat de l’Antic Règim era estamental: la gent es dividia en grups tancats, els estamentestamentGrup social tancat (noblesa, clergat, Tercer Estat) al qual es pertanyia per naixement., i s’hi pertanyia per naixement. Hi havia dos estaments privilegiats, la noblesa i el clergat, que no pagaven gairebé impostos, tenien lleis i tribunals propis i ocupaven els grans càrrecs. Dins de la noblesa, però, no tothom era igual: hi havia la noblesa de sang, la de les famílies antigues que ho eren des de feia segles, i la noblesa de toga, la dels que havien comprat un càrrec de jutge o de funcionari que portava el títol inclòs. Les primeres miraven les segones per damunt de l’espatlla. I hi havia el Tercer EstatTercer EstatEl 98% de la població no privilegiada, des de la rica burgesia fins als jornalers., que era tota la resta: el 98% de la població. La gran diferència entre els uns i els altres no era només la riquesa, sinó el privilegiprivilegiAvantatge legal (no pagar impostos, tenir tribunals propis) reservat a la noblesa i el clergat pel sol fet de néixer..

Les xifres ajuden a mesurar la desproporció. A França, a la vigília de la Revolució, hi vivien uns vint-i-vuit milions de persones; el clergat n’eren poc més de cent mil i la noblesa, entre tres-cents i quatre-cents mil: entre tots dos, menys del 2% de la població, i posseïen prop d’una tercera part de la terra. El clergat, a més, era tan desigual com la noblesa: un bisbe, gairebé sempre fill de família noble, cobrava rendes enormes, mentre que el baix clergatbaix clergatRectors i vicaris de poble, d’origen humil, que vivien de poc i coneixien de prop la misèria dels seus feligresos. vivia amb poc més que els seus feligresos. Per això, el 1789, molts rectors es van posar del costat del Tercer Estat, i no del dels seus bisbes.

A Espanya el mapa era una mica diferent. El cens que va fer el comte de Floridablanca el 1787 va comptar 10,3 milions d’habitants i prop de mig milió d’hidalgoshidalgosNobles de grau més baix a Castella: no pagaven certs impostos i no podien ser jutjats com un plebeu, però sovint eren pobres. El cens del 1787 en va comptar prop de 480.000.: el privilegi arribava a un de cada vint espanyols, i a les províncies del nord, a Cantàbria o a Biscaia, gairebé tothom ho era. Ser noble no volia dir ser ric: volia dir no pagar i no ser jutjat com els altres. A Catalunya, on la Nova Planta havia buidat de poder la noblesa antiga, el grup que pujava era un altre: els comerciants i fabricants de Barcelona que s’enriquien amb les indianes i el comerç d’Amèrica.

Però seria un error pensar que el Tercer Estat era una massa uniforme de pobres. En realitat era una piràmide. A dalt hi havia la burgesia (banquers, grans comerciants, advocats, metges, fabricants), sovint molt més rica i preparada que molts nobles. Al mig, els menestrals i els petits comerciants de les ciutats. I a baix, la immensa majoria: la pagesia i els jornalers, que vivien al límit de la subsistència. El que unia tota aquesta gent tan diferent no era la misèria, sinó una sola cosa: cap d’ells no tenia privilegis, i tots carregaven amb els impostos.

Caricatura d'un home del poble que porta a l'esquena un noble i un religiós
Una caricatura de l'època: el Tercer Estat carrega a l'esquena el clergat i la noblesa. La denúncia és clara: uns sostenen tot el pes de la societat i els altres hi van còmodament a sobre. CC0 · Wikimedia Commons

Aquesta injustícia la va resumir, l’any 1789, l’abat Sieyès en un pamflet que es va fer famosíssim. El text que llegim a L’Arxiu comença amb tres preguntes demolidores: «Què és el Tercer Estat? Tot. Què ha estat fins ara, en l’ordre polític? Res». És a dir: el Tercer Estat ho sostenia tot (el treball, la producció, els impostos) però no decidia res, mentre els privilegiats ho decidien tot sense aportar gairebé res.

El pamflet de Sieyès va sortir el gener del 1789 perquè el rei acabava de convocar els Estats GeneralsEstats GeneralsAssemblea dels tres estaments del regne de França, que el rei convocava per demanar impostos nous. No s’havia reunit des del 1614., que no s’havien reunit des del 1614, i la qüestió que ho decidia tot era com s’hi votaria. Per estaments, com sempre, els dos privilegiats guanyaven per dos a un. Per cap, el Tercer Estat, que tenia tants diputats com els altres dos junts, podia guanyar. Als quaderns de greugesquaderns de greugesLlistes de queixes i peticions que cada poble i cada estament va redactar el 1789 per portar-les als Estats Generals. En queden desenes de milers. que van redactar els pobles aquella primavera es llegeix el mateix que deia Sieyès, escrit per gent que no havia llegit cap pamflet.

La burgesia era el grup més descontent de tots. Tenia diners i idees, però no la veu política que li corresponia. No entenia per què havia de pagar impostos mentre un noble arruïnat no en pagava cap pel sol fet d’haver nascut noble. Aquell malestar d’un grup que ho era tot però no comptava res era una bomba de rellotgeria. I, com veuràs a les pròximes sessions, tard o d’hora havia d’esclatar.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

Activitats

📋 Dinàmica
Sessió 2 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats
2.1 Explicar · Taula de classificació La imatge La lectura Individual

Mapa conceptual de la societat estamental

Classifica en un mapa conceptual la societat de l'Antic Règim: al centre, «societat estamental»; dues branques, «privilegiats» i «no privilegiats», i sota cada una els grups que hi van. Després mira la caricatura de la lectura i escriu al costat de cada branca si hi va a sobre o si aguanta el pes.

El mapa conceptual amb els tres estaments, i una frase curta de la caricatura al costat de cada branca.

Com es fa · Taula de classificació
  1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
  2. Reparteix els casos.
  3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
  4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Busca al primer paràgraf de la lectura qui paga impostos i qui no. A la caricatura, mira qui té els peus a terra.

2.2 Investigar · Lectura de font L'Arxiu En parella

La frase de Sieyès

Llegiu en parella el text de Sieyès a L'Arxiu. Fet: copieu la pregunta i la resposta sobre què ha estat fins ara el Tercer Estat en política. Parer: què passaria, segons ell, si es suprimissin els privilegiats? Senyal: amb quina imatge diu que el Tercer Estat no és lliure?

La pregunta i la resposta copiades, i dues respostes curtes (40 a 60 paraules).

💡 Pista: El parer és a l'última frase: comenceu així, «Segons Sieyès, sense els privilegiats, la nació…». La imatge és a la frase que compara el Tercer Estat amb una persona.

2.3 Explicar · Reescriptura La lectura La fitxa de dades Individual

Què és un privilegi

Explica en quatre línies, amb les teves paraules i sense copiar la Fitxa, què era un «privilegi» a l'Antic Règim. Posa'n dos exemples concrets.

L'explicació de quatre línies, amb dos exemples.

Com es fa · Reescriptura
  1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
  2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
  3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
  4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Pots començar així: «Un privilegi era…». Els exemples són al primer paràgraf de la lectura: mira qui pagava i qui tenia tribunals propis.

Sessió 2 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats
2.4 Investigar · Desmuntant tòpics Desmuntant un tòpic Individual

Desmuntant «el Tercer Estat tot pobre»

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Escriu dues proves que demostrin que el Tercer Estat NO era tot pobre, i explica què tenien en comú tots els seus membres.

Les dues proves i l'explicació del que tenien en comú (60 a 80 paraules).

💡 Pista: Mira qui hi havia a dalt del Tercer Estat, i pregunta't què el lligava amb els de baix.

2.5 Investigar · Comentari d'imatge La imatge Individual

Peu de la caricatura

Mira la caricatura de la lectura on el Tercer Estat carrega el clergat i la noblesa. Escriu-ne un peu de foto: descriu què hi veus i dedueix quina denúncia fa la imatge.

El peu de foto, amb el que veus i la denúncia (40 a 60 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge
  1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
  2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
  3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
  4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Fixa't en qui aguanta el pes i qui hi va a sobre.

2.6 Explicar · Telegrama L'Arxiu La lectura Individual

La idea de Sieyès en un telegrama

Resumeix la tesi de Sieyès sobre el Tercer Estat en un telegrama de 15 paraules com a màxim: què era dins la societat i què li faltava.

Un telegrama de quinze paraules com a màxim.

Com es fa · Telegrama
  1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
  2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
  3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
  4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Un telegrama no té paraules sobreres. Pensa-ho així: ho era tot… excepte una cosa.

Sessió 2 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats
2.7 Explicar · Cadena causa-efecte La lectura Individual

Per què la burgesia és el motor

Encadena en quatre baules per què la burgesia, tot i ser rica, era el grup més descontent del Tercer Estat. La primera baula és «tenia diners i estudis»; l'última, «volia canviar el sistema». A cada fletxa, una frase que expliqui el pas.

La cadena de quatre baules, amb una frase a cada fletxa.

Com es fa · Cadena causa-efecte
  1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
  2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
  3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
  4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Compara què tenia un burgès i què tenia un noble, i què podia decidir cada un.

2.8 Investigar · Lectura de font L'Arxiu La lectura Individual

Un pamflet per guanyar una votació

Sieyès va publicar el pamflet el gener del 1789, quan encara s'havia de decidir com es votaria als Estats Generals. Rellegeix-lo a L'Arxiu. Fet: què diu que ha estat fins ara el Tercer Estat? Parer: què creu que li correspon? Senyal: quina imatge delata que vol convèncer, no només descriure? Per acabar, dedueix a qui volia convèncer i de què.

Un paràgraf amb el fet, el parer, el senyal i la teva deducció (80 a 100 paraules).

💡 Pista: Rellegeix a la lectura què es jugava cada estament amb la manera de votar.

2.9 Participar · Ahir i avui La lectura El que ja saps Individual

Igualtat davant la llei, ahir i avui

Copia el text a la llibreta, completa'l i argumenta'l: «A l'Antic Règim, davant la llei no tothom era igual, i això era injust perquè [motiu]. Avui la llei és igual per a tothom, però encara hi ha desigualtats de fet, com ara [un exemple que coneguis], i per això caldria [una acció].»

El text completat i argumentat (40 a 60 paraules).

💡 Pista: Distingeix el que diu la llei del que passa de debò.

Pas 05 ⏱ 2 min

Tancament

📋 Dinàmica

📌 Per emportar-se

La societat de l'Antic Règim es dividia en estaments tancats: dos de privilegiats (noblesa i clergat) i el Tercer Estat, una piràmide que anava de la rica burgesia als jornalers, units per no tenir cap privilegi.

Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

  1. 1. Segons la lectura, què separava la noblesa i el clergat del Tercer Estat?

  2. 2. Segons el text de Sieyès a L'Arxiu, què passaria si se suprimís l'ordre privilegiat?

  3. 3. Segons la sessió, què tenia en comú tota la gent del Tercer Estat?

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si el Tercer Estat ho sostenia tot però no comptava res, què creus que passaria el dia que decidís reclamar el poder?