ideorum

Cerca a Ideorum

Prem Esc per tancar.

La Setmana · Nº 007 · diumenge, 13 de setembre del 2026

L'AfD frega el primer govern d'un land alemany des del nazisme

L'extrema dreta encapçala les eleccions de Saxònia-Anhalt, l'ONU deixa la projecció de Mercator per fer els mapamundis, i els emissaris de Trump trepitgen Kíiv per primer cop.

⏱ 4 min · per al professorat CE5CE4CE9CE3

Panoràmica del Landtag de Saxònia-Anhalt a Magdeburg: un palau barroc groc i blanc amb teulada vermella, amb fonts al davant.
El Landtag de Saxònia-Anhalt, a Magdeburg. És el parlament del land on l'AfD frega la majoria absoluta. Axel Tschentscher · CC BY-SA 4.0 · Wikimedia Commons

Aquesta setmana

L'AfD encapçala les eleccions de Saxònia-Anhalt i frega la majoria absoluta

Alternativa per Alemanya puja 23 punts i encapçala els resultats; la CDU en perd 18,6. El parlament del land té 83 escons i la majoria absoluta són 42. Si hi arriba, seria el primer estat alemany governat per l’extrema dreta des de la caiguda del nazisme.

Saxònia-Anhalt, al centre-est d'Alemanya. Va ser territori de la RDA fins al 1990: el mapa situa d'un cop d'ull de quina Alemanya parlem. Imatge de satèl·lit: Esri · obrir a Google Maps ↗

A l'aula 1r BAT

  • Què separa encara les dues meitats d'Alemanya?
  • Per què l'extrema dreta creix més a l'est?
  • Guanyar unes eleccions és el mateix que governar?

A Ideorum: La fractura democràtica: populismes i Brexit · càpsula 12, sessió 4

L'ONU deixa la projecció de Mercator per fer els mapamundis

L’Assemblea General ha votat a favor de deixar Mercator, després que diversos països africans en denunciessin la distorsió durant anys: fa Europa i Amèrica del Nord desproporcionadament grans respecte de l’Àfrica. Segons la BBC, el mapa aprovat tampoc no representa el món correctament.

Mapamundi en projecció de Mercator: Groenlàndia hi surt tan gran com l'Àfrica i l'Antàrtida ocupa tota la franja inferior.
La projecció de Mercator. Groenlàndia hi sembla tan gran com l'Àfrica; en realitat l'Àfrica és catorze vegades més extensa. Strebe · CC BY-SA 3.0 · Wikimedia Commons

A l'aula 1r ESO

  • Per què un mapa no pot ser mai del tot exacte?
  • Qui hi surt guanyant si Europa es veu més gran del que és?
  • Quin mapa faríeu vosaltres, i què hi deformaríeu?

A Ideorum: Mapes que menteixen · càpsula 9, sessió 8

CE9 ARA ↗

Els emissaris de Trump trepitgen Kíiv per primer cop

Steve Witkoff i Jared Kushner s’han reunit amb Zelenski a Kíiv per revifar unes converses encallades des de fa més de mig any, d’ençà de l’ofensiva dels Estats Units i Israel contra l’Iran. És el primer cop que trepitgen Ucraïna; a Moscou hi han anat diverses vegades, l’última dissabte mateix, amb Putin.

A l'aula 4t ESO

  • Qui hi guanya i qui hi perd si les converses es reprenen ara?
  • Per què han trigat mig any a trepitjar Kíiv?
  • Qui seu a la taula quan es decideix el futur d'un país?

A Ideorum: La Rússia post-soviètica i la guerra d'Ucraïna · càpsula 9, sessió 6

Fa anys

1636 8 de setembre del 1636 · fa 390 anys CE6

Es funda la primera universitat de l'Amèrica del Nord

Els colons de la badia de Massachusetts van fundar el que seria la Universitat Harvard. Feia setze anys que havien desembarcat, i la primera institució que van voler va ser una escola per a ministres.

A l'aula 2n ESO

  • Per què uns colons construeixen una escola abans que res?
  • Quantes universitats hi havia llavors a Europa?
  • Què diu d'una societat allò que decideix construir primer?
Font: Viquipèdia ↗
1721 10 de setembre del 1721 · fa 305 anys CE9

Suècia cedeix el Bàltic a Rússia i deixa de ser una gran potència

El Tractat de Nystad va tancar la Gran Guerra del Nord: Suècia cedia Íngria, Estònia, Livònia i part de Carèlia. Amb aquestes terres, Rússia guanyava la façana bàltica que buscava des de feia dècades.

A l'aula 1r BAT

  • Per què Rússia volia una sortida al mar Bàltic?
  • Què perd un país quan deixa de ser una gran potència?
  • Encara importa, avui, qui controla el Bàltic?
Font: Viquipèdia ↗
1904 8 de setembre del 1904 · fa 122 anys CE1

Comença a funcionar l'Observatori de l'Ebre, a Roquetes

Fundat per la Companyia de Jesús al Baix Ebre per estudiar la relació entre el Sol i la Terra. Encara hi mesuren magnetisme, ionosfera i sismologia, amb sèries de més de cent anys.

A l'aula 3r ESO

  • Per què serveix mesurar el mateix lloc durant cent anys?
  • Qui fa servir aquestes dades avui?
  • Què podríem saber del clima d'aquí sense sèries llargues?
Font: Viquipèdia ↗

El vídeo

Vídeo · Batxillerat DW Español 3:29

Un cas concret de matèries primeres crítiques i dependència industrial, en to periodístic adult.

Europa recicla wolframio para reducir su dependencia de China Obrir a YouTube ↗