ideorum

Cerca a Ideorum

Prem Esc per tancar.

Càpsula 12 · QUIN MÓN HERETA LA VOSTRA GENERACIÓ? · #HMC

Sessió 4. La fractura democràtica: populismes i Brexit

Brexit (2016), Trump (2016), l'auge de l'extrema dreta europea. La «post-veritat», les fake news i les xarxes socials com a màquina de divisió: la mecànica digital que fractura les democràcies (el paral·lelisme amb els anys 30 es treballa a la càpsula 5).

⏱ 50 min · classe completa CE1 CE2 CE5 CE6

El mínim en 50 minuts: les preguntes d'arrencada, el vídeo, la lectura amb les quatre preguntes, i l'Arxiu amb les activitats del teu nivell.

Un rètol blanc amb marc negre que diu «Polling station» en majúscules i una fletxa cap a la dreta, recolzat en un pilar de maons vermells a l'entrada d'un pati, amb malves a l'esquerra i una línia groga doble pintada a l'asfalt a la dreta.
Un rètol de col·legi electoral el matí del 23 de juny del 2016, el dia del referèndum del Brexit, fotografiat a les vuit del matí: 33 milions de persones van seguir fletxes com aquesta, la participació més alta en vint-i-cinc anys, i el 51,9 % va votar sortir. El gràfic del cos diu qui. Ungry Young Man · Wikimedia Commons · CC BY 2.0 · Wikimedia Commons
⏱ 7 min

1. Arrencar la classe

📋 Dinàmica

Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:

  • Si tots els experts et diuen que una cosa et perjudicarà i tu la votes igualment, és que no els entens o que no et creus que parlin per tu? Quan et passaria?
  • Mira l'última cosa que una aplicació t'ha ensenyat sense demanar-la: qui l'ha triat i què hi guanya si t'enfada?
  • «El poble ha parlat»: qui és el poble quan el 52 % vota una cosa i el 48 % l'altra? I qui ho decideix?

Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:

  1. Reconstruir els dos vots del 2016 (el Brexit del 23 de juny i l'elecció del 8 de novembre) amb el gràfic per edat i estudis, i amb la llei que va convocar el referèndum i la carta que en va executar el resultat com a fonts, comparant-les com a la PAU.
  2. Explicar la màquina digital (l'algorisme, la notícia falsa, les dades de Cambridge Analytica, la fàbrica de Sant Petersburg) amb els estudis que la mesuren, i dir què va fer i què no va fer.
  3. Mesurar la fractura democràtica amb indicadors (V-Dem, Freedom House, Timbro) i per categoria, llegir els textos dels càrrecs públics (la llei del referèndum del 2015 i la carta de l'article 50) com a documents datats, pel que diuen i fan des del càrrec i sense jutjar-ne l'autor ni cap partit, i relacionar-la amb la factura de la càpsula 11 i amb la pregunta de la càpsula 5.

🧠 De la sessió anterior: asil · reglament de Dublín · ruta dels Balcans · Wir schaffen das. Escriu a la llibreta, en una línia cada una, què volen dir, sense mirar. Després comprova-ho.

⏱ 6 min

Mira el vídeo

📋 Dinàmica

Quatre minuts i mig de BBC Mundo sobre com una empresa va convertir 87 milions de perfils de Facebook en anuncis polítics diferents per a cada persona. Apunta a la llibreta els tres passos que el vídeo descriu (com obtenen les dades, què en calculen, què envien) i compara'ls amb l'esquema de l'activitat 5: quin dels tres passos és el que la lectura diu que fa rendible la fractura?

Cómo Cambridge Analytica analizó la personalidad de millones de usuarios de Facebook · BBC News Mundo · Obre a YouTube ↗
⏱ 17 min

2. Llegeix

📋 Dinàmica
El 2016 els perdedors de la globalització van votar: el Brexit i l’elecció nord-americana van guanyar amb els vots de les regions de fàbriques tancades, de la gent gran i dels que no tenien estudis universitaris, contra el consell de tots els experts; la llei que va convocar el referèndum i la carta que en va executar el resultat, els dos documents de L’Arxiu, parlen en nom del «poble», i al mig hi havia una màquina nova, les xarxes socials, que premia l’enfadat i fa córrer la mentida sis vegades més de pressa que la veritat; el resultat és la fractura de les democràcies que la càpsula 5 va comparar amb els anys trenta i que aquesta sessió mesura amb dades.

Dos vots contra el consell

El 23 de juny del 2016, en un referèndumreferèndumVotació directa de tots els ciutadans sobre una pregunta; el del Brexit va ser consultiu, convocat pel primer ministre per tancar la discussió dins del seu partit, i el va perdre. Pregunta: «Ha de continuar el Regne Unit sent membre de la Unió Europea o ha de sortir-ne?» que el govern havia convocat convençut de guanyar-lo, el 51,9 % dels britànics va votar sortir de la Unió Europea, amb la participació més alta en vint-i-cinc anys. El gràfic del cos diu qui: el 71 % dels joves de 18 a 24 anys va votar quedar-se, el 64 % dels més grans de 65, sortir; el 70 % dels que tenien només estudis obligatoris, sortir, el 68 % dels universitaris, quedar-se; Londres i Escòcia, quedar-se; les antigues ciutats industrials del nord d’Anglaterra i Gal·les, sortir. El 8 de novembre del mateix any els Estats Units van elegir president un candidat que va perdre per tres milions de vots i va guanyar per 77.000 repartits en tres Estats del cinturó del rovellcinturó del rovellNom («cinturó del rovell») de la regió industrial dels Grans Llacs (Michigan, Ohio, Pennsilvània, Wisconsin) que va perdre la meitat de les fàbriques entre el 1980 i el 2010 (càpsula 11); el 2016 va decidir l'elecció presidencial per 77.000 vots i el 2024 va tornar a fer-ho., els de les fàbriques de la càpsula 11. El 29 de març del 2017 la primera ministra britànica va signar la carta de L’Arxiu, que activava l’article 50article 50Article del Tractat de la Unió Europea (2009) que permet a un Estat sortir-ne: es notifica al Consell Europeu i s'obren dos anys de negociació. El Regne Unit va ser el primer i únic que l'ha activat; va sortir el 31 de gener del 2020.. La llei del 2015 que havia convocat el referèndum, l’altre document de L’Arxiu, feia una sola pregunta amb dues respostes i no deia què havia de passar l’endemà; la carta ho resol dient que és «la decisió democràtica del poble». Dos mesos abans de la carta, el president nou dels Estats Units havia promès al discurs d’investidura tornar el poder al poble, als «oblidats», contra «l’establishment» que «es protegia a si mateix». El 2016 no va guanyar una idea sinó una factura: els que havien perdut amb vint anys de globalització van votar contra els que la recomanaven, i per primera vegada en dues democràcies antigues el que deien els experts va comptar menys que el que sentia la gent.

Dos gràfics de barres apilades en vermell (sortir) i blau verdós (quedar-se), de 0 a 100 %. Esquerra, per edat: 18-24 anys, 71 % quedar-se; 25-49, 54 % quedar-se; 50-64, 40 % quedar-se; 65 i més, 36 % quedar-se. Dreta, per estudis: obligatoris o menys, 30 % quedar-se; batxillerat, 50 %; superiors sense grau, 48 %; grau universitari, 68 % quedar-se.
Qui va votar què al referèndum del Brexit, segons una enquesta de YouGov del dia de la votació: a l'esquerra per edat, a la dreta per nivell d'estudis. Llegeix les dues escales: com més gran i com menys estudis, més vot per sortir; el vermell de la barra dels més grans de 65 és gairebé el mirall del blau dels de 18 a 24. El gràfic no diu on: les mateixes barres pintades en un mapa donen Londres i Escòcia en blau i les antigues ciutats industrials del nord en vermell. I no diu per què: la Fitxa i la càpsula 11 tenen la resposta, que és la mateixa a les tres escales. Octavio Espinosa Campodónico, amb dades de YouGov · Wikimedia Commons · CC BY-SA 4.0 · Wikimedia Commons

La màquina

El que hi havia de nou el 2016 no eren els perdedors, que existien des del 2008, sinó la màquina que els va trobar. Les xarxes socials no ensenyen el que passa: ensenyen el que un algorismealgorismePrograma que decideix quin contingut veu cada usuari d'una xarxa social, ordenant-lo segons el que fa que la gent s'hi quedi més estona; els documents interns de Facebook filtrats el 2021 van mostrar que la reacció «m'enfada» comptava cinc vegades més que un «m'agrada». calcula que et farà quedar, i el que fa quedar la gent és el que l’enfada. Un estudi del MIT del 2018 amb dotze anys de Twitter ho va mesurar: una notícia falsanotícia falsaInformació falsa presentada com a notícia i difosa a posta per enganyar o guanyar diners; el 2016 el terme «fake news» va entrar al vocabulari polític i el 2017 el president dels Estats Units el va girar contra la premsa que el criticava. tenia un 70 % més de probabilitats de ser compartida que una de certa i arribava sis vegades més de pressa a mil cinc-centes persones, i no la difonien robots sinó persones, perquè la falsa era més nova i més indignant. Al Brexit, l’autobús de la campanya deia que la Unió costava 350 milions de lliures la setmana, xifra que l’oficina d’estadística havia declarat enganyosa; als Estats Units, una empresa, Cambridge Analytica, va fer servir les dades de 87 milions d’usuaris de Facebook, obtingudes sense permís, per enviar anuncis diferents a cada perfil, i una fàbrica de contingut de Sant Petersburg va arribar a 126 milions de nord-americans amb pàgines que semblaven d’aquí. El 2016 el diccionari Oxford va triar paraula de l’any «post-veritatpost-veritatSituació en què els fets objectius influeixen menys en l'opinió pública que les emocions i les creences personals; paraula de l'any del diccionari Oxford el 2016, després del Brexit i de l'elecció nord-americana.». La màquina no va inventar la fractura: la va trobar, la va mesurar perfil a perfil i la va fer rendible, perquè una democràcia dividida és una democràcia que mira la pantalla, i qui té la pantalla cobra per cada minut.

La fractura mesurada

El que va passar el 2016 no s’ha aturat, i els indicadors de la Fitxa ho compten: segons l’informe del 2024, el 71 % de la humanitat vivia en països que l’institut V-Dem classifica com a autocràcies, contra el 48 % del 2013, i Freedom House ha comptat divuit anys seguits de retrocés de la llibertat al món; a Europa els partits que la ciència política anomena dreta radical populistadreta radical populistaCategoria de la ciència política (Cas Mudde, 2004) per als partits que combinen tres coses: el nativisme (la nació ha de ser dels nadius), l'autoritarisme (ordre i càstig) i el populisme (el poble pur contra l'elit corrupta). El 2024 governaven o sostenien governs en set països de la Unió Europea. han passat, segons l’índex Timbro que els compta amb els populistes d’esquerra, d’un de cada deu vots l’any 2000 a un de cada quatre el 2024, governen o sostenen governs en set països de la Unió, i a les eleccions europees del 2024 van ser primers a França i a Itàlia. I la fractura no és només de vots: als Estats Units el 6 de gener del 2021 una multitud va assaltar el Capitoli per impedir la certificació d’una elecció, i el 2024 el mateix candidat va tornar a guanyar. La fractura del 2016 és mesurable i creix: cada any hi ha més gent que viu en autocràcia, més vots per als partits del «poble contra l’elit» i menys confiança en el que diuen els experts, i el que la càpsula 5 va explicar dels anys trenta, que una crisi pot buidar una democràcia per dins, torna a ser una pregunta i no una lliçó del passat.

Ahir i avui

El 2024 el Regne Unit portava quatre anys fora de la Unió, amb un PIB un 4 % més petit del que hauria tingut segons la seva pròpia oficina pressupostària i el 55 % dels britànics dient a les enquestes que el Brexit havia estat un error; cap partit no proposa tornar-hi. El mateix any, els Estats Units van tornar a elegir el president del discurs d’investidura del 2017, i les tres primeres decisions del 2025 van ser les de la càpsula 11: aranzels, fronteres i sortir de l’OMS. El vot del 2016 no va ser un accident que es corregís: va ser la primera vegada que la factura de la globalització va decidir unes eleccions, i des d’aleshores ho fa cada vegada; la sessió 5 explica què va passar quan un Estat de fora va aprendre a fer servir la mateixa màquina.

3. Fitxa de dades 6 dades
  • · Les paraules: populisme, la idea que la política és el poble pur contra l'elit corrupta (Mudde, 2004: una ideologia «prima» que s'ajunta amb qualsevol altra); dreta radical populista, nativisme + autoritarisme + populisme; post-veritat, quan les emocions pesen més que els fets (paraula de l'any Oxford, 2016); notícia falsa, informació falsa presentada com a notícia; algorisme de recomanació, el programa que tria què veus per fer-te quedar; referèndum, la votació directa sobre una pregunta; article 50, la porta de sortida del Tractat de la Unió (2009); cinturó del rovell, la regió industrial dels Grans Llacs; autocratització, el procés pel qual una democràcia perd qualitat (V-Dem).
  • · El Brexit amb xifres: 23 de juny del 2016; sortir 51,9 % (17,4 milions), quedar-se 48,1 % (16,1 milions); participació 72,2 %, la més alta des del 1992; Escòcia 62 % quedar-se, Londres 60 % quedar-se, Gal·les 52,5 % sortir, Anglaterra sense Londres 55 % sortir; per edat (YouGov, gràfic del cos): 18-24, 71 % quedar-se; 65+, 64 % sortir; per estudis: obligatoris, 70 % sortir; universitaris, 68 % quedar-se. L'autobús: «Enviem a la UE 350 milions de lliures a la setmana», xifra declarada enganyosa per l'Autoritat d'Estadística el maig del 2016 (la neta era de 190). 29 de març del 2017, la carta de L'Arxiu; 31 de gener del 2020, sortida; 31 de desembre del 2020, fi de la transició. Cost: PIB un 4 % més petit a llarg termini (Oficina de Responsabilitat Pressupostària, 2023); 55 % dels britànics diuen que va ser un error (YouGov, 2024).
  • · L'elecció del 2016 amb xifres: 8 de novembre; vots populars, 46,1 % contra 48,2 % (2,9 milions menys); vots electorals, 304 contra 227; Michigan per 10.704 vots, Wisconsin per 22.748, Pennsilvània per 44.292 (77.744 en total, en tres Estats que havien votat l'altre partit sis vegades seguides); el candidat guanyador va obtenir el 67 % del vot blanc sense estudis universitaris; 20 de gener del 2017, el discurs d'investidura («els homes i les dones oblidats», contra «l'establishment»); 6 de gener del 2021, assalt al Capitoli per impedir la certificació de l'elecció del 2020 (cinc morts, 1.500 processats); 5 de novembre del 2024, el mateix candidat torna a guanyar, aquesta vegada també en vot popular (49,8 %).
  • · La màquina amb xifres: estudi del MIT (Vosoughi, Roy i Aral, Science, 2018) sobre 126.000 històries a Twitter entre el 2006 i el 2017: la notícia falsa té un 70 % més de probabilitats de ser compartida i la veritat triga sis vegades més a arribar a 1.500 persones, i ho fan persones, no robots; Cambridge Analytica, 87 milions de perfils de Facebook obtinguts sense permís (2014-2015, revelat el març del 2018), multa a Facebook de 5.000 milions de dòlars (2019); l'Agència d'Investigació d'Internet de Sant Petersburg, 126 milions de nord-americans arribats a Facebook i 3.000 anuncis (testimoni de Facebook al Senat, octubre del 2017); documents interns de Facebook (2021): la reacció «m'enfada» valia cinc vegades un «m'agrada» a l'algorisme; els estudis del 2017 (Allcott i Gentzkow) calculen l'efecte de les notícies falses del 2016 en fraccions de punt.
  • · La fractura mesurada: V-Dem (2024), el 71 % de la població mundial viu en autocràcies, contra el 48 % del 2013, i 42 països s'autocratitzen; Freedom House (2024), divuit anys seguits de retrocés de la llibertat al món; índex Timbro de populisme autoritari (2024), els partits populistes de dreta i d'esquerra passen d'un de cada deu vots a Europa (2000) a un de cada quatre; la dreta radical populista governa o sosté governs en set països de la Unió Europea (2024) i va ser primera a les eleccions europees del 2024 a França i a Itàlia; a Espanya, la confiança en els partits polítics (CIS) és la més baixa de totes les institucions des del 2012.
  • · La imatge del cos: el vot del referèndum del Brexit per edat i per nivell d'estudis (YouGov, 2016). La capçalera: un rètol de col·legi electoral el matí del 23 de juny del 2016.
4. L'Arxiu 2 documents: en tries un

Tries una de les opcions.

  1. A. Carta de la primera ministra del Regne Unit al president del Consell Europeu notificant la intenció de retirar-se de la Unió Europea (article 50), primer paràgraf i notificació

    Theresa May, primera ministra del Regne Unit, a Donald Tusk, president del Consell Europeu; lliurada en mà a Brussel·les per l'ambaixador britànic a les 13.20 del 29 de març del 2017 · 29 de març de 2017

    «El 23 de juny de l'any passat, el poble del Regne Unit va votar sortir de la Unió Europea. Com ja he dit abans, aquella decisió no era cap rebuig dels valors que compartim com a europeus. […] Avui, doncs, escric per donar efecte a la decisió democràtica del poble del Regne Unit. Notifico per la present al Consell Europeu, d'acord amb l'article 50(2) del Tractat de la Unió Europea, la intenció del Regne Unit de retirar-se de la Unió Europea.»

    Theresa May la va fer lliurar en mà a Brussel·les el 29 de març del 2017: era la primera vegada que un Estat activava l'article de sortida del Tractat. Escriu al president del Consell Europeu, i per tant als vint-i-set governs amb qui haurà de negociar, i li convé un to fred i amistós. Nou mesos abans havia fet campanya per quedar-se, i ara signa en nom d'un resultat que no volia, perquè la regla democràtica és que el 52 % obliga el 48 %. No dona cap xifra, cap causa ni cap queixa: separa la decisió de les raons. La sortida va arribar el 31 de gener del 2020.

    ↗ Llegir l'original a Wikisource Traducció de l'anglès · original: «On 23 June last year, the people of the United Kingdom voted to leave the European Union. As I have said before, that decision was no rejection of the values we share as fellow Europeans. […] I hereby notify the European Council in accordance with Article 50(2) of the Treaty on European Union of the United Kingdom's intention to withdraw from the European Union.»

  2. B. Llei del referèndum de la Unió Europea del 2015 (European Union Referendum Act 2015), secció 1

    Parlament del Regne Unit, a proposta del govern de David Cameron; sanció reial el 17 de desembre del 2015 · 17 de desembre de 2015

    «1. El referèndum. (1) S'ha de fer un referèndum sobre si el Regne Unit ha de continuar sent membre de la Unió Europea. […] (4) La pregunta que ha d'aparèixer a les paperetes és: “El Regne Unit hauria de continuar sent membre de la Unió Europea o sortir de la Unió Europea?” (5) Les respostes alternatives a aquesta pregunta que han d'aparèixer a les paperetes són: “Continuar sent membre de la Unió Europea” i “Sortir de la Unió Europea”.»

    El primer ministre David Cameron havia promès aquest referèndum el 2013 per tancar la divisió del seu partit i frenar l'UKIP, i el Parlament el va aprovar el desembre del 2015. S'adreça als electors, i al govern li convé una pregunta curta i dues respostes: esperava guanyar-la i fer campanya per quedar-se. El que la llei no diu és tan important com el que diu: no fixa cap participació mínima ni cap majoria reforçada, i no diu què ha de passar l'endemà si guanya sortir. Jurídicament el resultat era consultiu; políticament, el govern el va tractar com una ordre. Cameron va dimitir el 24 de juny del 2016, i la seva successora va signar la carta de l'altre document de L'Arxiu.

    ↗ Llegir l'original a legislation.gov.uk Traducció de l'anglès · original: «(1) A referendum is to be held on whether the United Kingdom should remain a member of the European Union. […] (4) The question that is to appear on the ballot papers is— “Should the United Kingdom remain a member of the European Union or leave the European Union?”»

⏱ 18 min

5. Activitats

📋 Dinàmica

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes de l'apartat 1 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Sessió 4 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats
1. Situar · gràfic de dades CE1 · Fonts i recerca històrica La imatge La fitxa de dades Individual

Dues escales i un mirall: llegir qui va votar sortir.

Mira el gràfic del cos de la lectura. Descriu quin grup d'edat vota més per quedar-se i quin més per sortir, i el mateix per estudis, amb els valors de la segona línia de la Fitxa. Després explica què tenen en comú els dos grups que més van votar sortir.

Quatre valors (dues edats i dos nivells d'estudis) i una frase sobre el que tenen en comú.

Com es fa · Gràfic de dades
  1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
  2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
  3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
  4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Pots començar així: «Els que més van votar quedar-se són… (… %)». Els valors per edat i per estudis són a la segona línia de la Fitxa. Si no veus què tenen en comú, llegeix la Marca verda de la primera secció.

2. Explicar · taula de classificació CE2 · Revolucions i canvi La fitxa de dades La lectura Individual

Fet, argument i màquina: la taula del 2016.

Fes una taula de tres columnes, «fet electoral», «argument del poble» i «màquina digital», i classifica-hi aquests sis elements: el 51,9 % del Brexit, «l'establishment s'ha protegit», els 87 milions de perfils, els 77.744 vots de tres Estats, «els oblidats» i la reacció «m'enfada» que val cinc «m'agrada». Sota la taula, escriu quina columna diu el Desmuntant que no va decidir el resultat.

La taula de tres columnes amb sis elements i una frase sobre la columna que no va decidir.

Com es fa · Taula de classificació
  1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
  2. Reparteix els casos.
  3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
  4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Pots decidir així: un fet electoral es pot comprovar en una acta; un argument, no; una màquina es pot mesurar. Els elements són a la Fitxa i a la lectura. La frase pot començar: «Segons el Desmuntant, la columna que no va decidir…».

3. Investigar · comentari de font CE1 · Fonts i recerca històrica L'Arxiu Individual

La llei del 2015: una pregunta i dues respostes.

Llegeix el segon document de L'Arxiu, la llei del referèndum, i el seu context, i comenta-la en tres passos. FET: què decideix la llei, i amb quina pregunta? PARER: què esperava el govern que la va proposar? SENYAL: què no diu la llei sobre l'endemà del resultat, i què en dedueixes?

El comentari en tres passos: el fet, el parer i el senyal (60-90 paraules).

Com es fa · Comentari de font
  1. Qui escriu, quan, i per a qui: tres respostes curtes, abans de llegir el cos.
  2. Copia la frase exacta que sosté el que diràs, entre cometes.
  3. Separa què diu que va passar (el fet) de què en pensa qui escriu (el seu parer), i escriu quina paraula t'ho ha delatat.
  4. Pregunta't què hi guanya qui escriu dient-ho així, i què calla.

Està bé si separes el que diu de qui ho diu · hi ha almenys una frase citada exacta.

💡 Pista: Pots començar així: «La llei l'aprova… el… i decideix…». Qui la proposa i quan és a l'autor i al context. Per al SENYAL, el context diu el que hi falta.

Sessió 4 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats
4. Investigar · Anàlisi crítica de dues fonts CE1 · Fonts i recerca històrica L'Arxiu Individual

Londres, 2015 i 2017: la pregunta i la carta.

Els dos documents de L'Arxiu són britànics i parlen del mateix vot: un el convoca i l'altre n'executa el resultat. Analitza'ls en quatre passos. FET: què diu cada text que ha de passar o que ha passat? PARER: què en pensa cada autor? SENYAL: quina expressió de cada text ho delata? Després contrasta'ls, que és el que més puntua: en què coincideixen i en què es diferencien, i quin dels dos et diu més de per què el resultat del 2016 va ser tan difícil de digerir? Fes servir el terme «referèndum».

L'anàlisi de les dues fonts, amb el contrast (90-125 paraules).

Com es fa · Corroboració de fonts
  1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
  2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
  3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
  4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: No facis dos comentaris seguits: fes que els textos es mirin. La llei pregunta al poble; la carta diu què ha decidit. Què passa entre l'una i l'altra?

5. Explicar · esquema 1-3-1 CE6 · Sistemes econòmics La fitxa de dades La lectura Individual

«La màquina va trobar la fractura»: l'esquema 1-3-1.

Fes un esquema 1-3-1 amb la idea central de la Marca verda de la secció «La màquina»: la màquina no va inventar la fractura, la va trobar. Posa-hi tres proves de la quarta línia de la Fitxa: una de com tria l'algorisme, una de com corre la mentida i una de com es mesura la persona. Acaba amb una conclusió que expliqui qui en treu profit.

L'esquema: la idea central, tres proves amb xifra i una conclusió d'una frase.

Com es fa · Esquema 1-3-1
  1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
  2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
  3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
  4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Si dues proves diuen el mateix, no en tens tres: triar, córrer, mesurar.

6. Explicar · Desmuntant tòpics CE5 · Reptes de l'actualitat Desmuntant un tòpic La imatge Individual

Desmuntant «van votar perquè eren ignorants i els van manipular».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic i torna al gràfic del cos. Explica per què és fàcil creure que el 2016 es va votar per ignorància i manipulació, desmunta-ho amb dues dades del text i digues què hi ha de cert en el tòpic. Fes servir el terme «notícia falsa».

El tòpic explicat, desmuntat amb dues dades i amb el que té de cert (90-125 paraules).

💡 Pista: Separa dues preguntes: «hi va haver mentides?» i «les mentides van fer el vot?». La primera es contesta amb la Fitxa; la segona, amb el gràfic i la càpsula 11.

Sessió 4 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats
7. Participar · decisió raonada CE2 · Revolucions i canvi La fitxa de dades La lectura Individual

24 de juny del 2016: què fa un govern amb un 52 %.

Ets membre del govern britànic el matí del 24 de juny del 2016: el referèndum consultiu ha donat un 51,9 % per sortir amb un 72 % de participació, Escòcia i Londres han votat quedar-se i el primer ministre acaba de dimitir. Tens tres opcions que es van discutir aquells dies: activar la sortida tal com diu el resultat, fer un segon referèndum sobre l'acord concret abans de sortir, o negociar una sortida parcial que et deixi al mercat únic. Decideix-ne una i defensa-la davant d'un votant del 48 % i d'un del 52 %, només amb el que se sabia aquell matí. Fes servir el terme «referèndum».

La decisió, defensada davant dels dos votants (mínim 125 paraules).

Com es fa · Decisió raonada
  1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
  2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
  3. Tria i dona dues raons.
  4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Si escrius «com que després va costar un 4 % del PIB», has fet trampa: aquell matí no se sabia.

8. Participar · desmentit CE5 · Reptes de l'actualitat La fitxa de dades Individual

Desmentit: l'autobús dels 350 milions.

És el maig del 2016 i un autobús recorre el Regne Unit amb la frase «Enviem a la UE 350 milions de lliures a la setmana». Escriu un desmentit com els de les seccions de verificació dels diaris: què hi ha de cert, què hi ha d'enganyós amb la xifra neta de la Fitxa i qui ho va dir, i un veredicte d'una paraula. Després argumenta, amb l'estudi del MIT, si el teu desmentit hauria canviat el vot. Fes servir el terme «post-veritat».

El desmentit amb el veredicte, i l'argument sobre el vot (entre 80 i 100 paraules).

Com es fa · Desmentit
  1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
  2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
  3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
  4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Un desmentit perfecte que no canvia res també és una dada.

9. Participar · Ahir i avui CE5 · Reptes de l'actualitat La fitxa de dades El que ja saps Individual

Ahir i avui: la desconfiança al teu voltant.

La cinquena línia de la Fitxa diu que a Espanya la confiança en els partits polítics és la més baixa de totes les institucions des del 2012. Argumenta si aquesta desconfiança la veus al teu voltant (a casa, a l'institut, a les xarxes que fas servir) i qui decideix què hi veus.

L'argument, amb un cas del teu voltant (entre 60 i 70 paraules).

💡 Pista: La segona part és la difícil: pensa en l'algorisme de la secció «La màquina».

⏱ 2 min

6. Tancament

📋 Dinàmica
Per emportar-se

El 23 de juny del 2016 el 51,9 % dels britànics va votar sortir de la Unió Europea contra el consell del govern, els economistes i els diaris, i el 8 de novembre els Estats Units van elegir un president que va perdre per 2,9 milions de vots i va guanyar per 77.000 en tres Estats del cinturó del rovell. El gràfic ho diu: com més gran, com menys estudis i com més lluny de Londres, més vot per sortir; el vot del 2016 segueix la línia de la desindustrialització de la càpsula 11. Els dos documents de L'Arxiu mostren com es va fer al Regne Unit: la llei del 2015 va fer una sola pregunta amb dues respostes i no va dir què passaria l'endemà, i la carta de l'article 50 va notificar el resultat com «la decisió democràtica del poble» i va separar la decisió de les raons. Als Estats Units, el discurs d'investidura va prometre tornar el poder al poble contra «l'establishment», que és la definició de populisme. Al mig hi havia la màquina: l'algorisme que premia l'enfadat, la notícia falsa que corre sis vegades més de pressa (MIT, 2018), els 87 milions de perfils de Cambridge Analytica i els 126 milions arribats des de Sant Petersburg. La màquina no va fer la fractura: la va trobar i la va fer rendible. I la fractura creix: el 71 % de la humanitat en autocràcies (V-Dem), divuit anys de retrocés (Freedom House), un de cada quatre vots europeus per als populistes, i el 2024 el mateix president tornat a elegir.

Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

  1. 1. Segons el gràfic del cos, quins dos grups van votar més per sortir de la Unió Europea el 2016?

  2. 2. Què diuen els estudis de la Fitxa sobre l'efecte de la màquina digital en el vot del 2016?

  3. 3. Què mesuren els indicadors de la Fitxa sobre la fractura democràtica al món des del 2013?

Abans de tancar la llibreta

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

Per pensar fins demà

Si els experts tenien raó sobre el cost i van perdre igualment, què hauria de canviar perquè el que diu un expert tornés a comptar per a algú que ha perdut la fàbrica, i qui hauria de canviar-ho: l'expert, la màquina o el que va perdre?