La Setmana · Nº 010 · diumenge, 4 d’octubre del 2026
Els Estats Units assumeixen la defensa de Groenlàndia amb l'aval danès
Washington assumeix la defensa de Groenlàndia amb el vistiplau de Dinamarca, Suïssa rebutja per referèndum blindar la seva neutralitat, i el Marroc vota enmig d'una abstenció rècord marcada per la crisi de Ceuta.
⏱ 4 min · per al professorat CE4CE5CE9
Aquesta setmana
Els Estats Units assumeixen la defensa de Groenlàndia amb l'aval danès
Els Estats Units, Dinamarca i Groenlàndia han formalitzat un acord de seguretat pel qual Washington assumeix la defensa de l’illa àrtica i hi construirà, de manera immediata, dues grans bases militars. L’acord tanca, almenys aparentment, la crisi oberta el gener, quan Washington va pressionar i amenaçar l’illa per fer-se-la seva.
A l'aula 1r BAT
- Fins on arriba la sobirania d'un territori si un altre en garanteix la defensa?
- Per què l'Àrtic s'ha convertit en una peça clau del tauler geopolític?
- Qui hi guanya i qui hi perd quan un territori es queda sense veu pròpia?
A Ideorum: L'emergència climàtica com a tema central · càpsula 12, sessió 6
Suïssa rebutja per referèndum blindar encara més la seva neutralitat
La ciutadania suïssa ha rebutjat en referèndum, amb el 70,1% dels vots, una proposta de la dreta populista (Partit Popular Suís, SVP) que hauria restringit la neutralitat del país i hauria impedit al govern imposar sancions econòmiques o cooperar amb l’OTAN en temes de seguretat.
A l'aula 4t ESO
- Per què un país pot preferir no triar bàndol en un conflicte?
- La neutralitat és una postura moral o una estratègia de supervivència?
- Es pot ser neutral de debò en un món en guerra?
A Ideorum: La Rússia post-soviètica i la guerra d'Ucraïna · càpsula 9, sessió 6
El Marroc vota amb una abstenció rècord marcada per la crisi de Ceuta
El Partit Autenticitat i Modernitat (PAM), de la coalició de govern sortint, ha guanyat les eleccions legislatives del Marroc, marcades per una abstenció del 61,9%, la més alta en vint anys. La crisi migratòria de Ceuta ha marcat l’agenda d’uns comicis el resultat dels quals encara és provisional.
A l'aula 1r BAT
- Per què tanta gent decideix no votar quan el resultat ja se sap?
- Com pot una crisi migratòria condicionar una campanya electoral a l'altra banda de la frontera?
- Qui hi guanya i qui hi perd quan una frontera condiciona unes eleccions?
A Ideorum: Migracions del segle XXI: un fenomen estructural · càpsula 1, sessió 9
Fa anys
L'URSS posa en òrbita el primer satèl·lit, l'Sputnik 1
El 4 d’octubre del 1957 la Unió Soviètica posa en òrbita l’Sputnik 1, el primer satèl·lit artificial de la història. La notícia agafa els Estats Units per sorpresa i dispara la cursa espacial de la Guerra Freda.
A l'aula 4t ESO
- Per què un satèl·lit tan petit va espantar tant els Estats Units?
- Qui hi guanya i qui hi perd en una cursa que no acaba mai?
Catalunya s'atura en resposta a la violència policial de l'1-O
Dos dies després de la violència policial de l’1 d’octubre, Catalunya fa una aturada de país i hi ha manifestacions multitudinàries arreu del Principat, en resposta a la intervenció durant el referèndum.
A l'aula 4t ESO
- Per què una aturada de país pot pesar més que una manifestació?
- Qui decideix si una resposta popular és proporcionada o no?
El vídeo
Un repàs de l'economia internacional de la setmana, amb els riscos dels agents d'IA com a fil conductor.
🟢Las principales noticias económicas de la semana Obrir a YouTube ↗