Sessió 9. Migracions del segle XXI: un fenomen estructural

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Cada any, milers de persones arrisquen la vida per entrar a Europa. Els titulars ho presenten sovint com una emergència sobtada, una «allau» que arriba de cop. Però mirat amb les eines d’aquesta càpsula, el fenomen migratori no té res de sobtat: és estructural. Té causes profundes que venen de lluny, unes rutes definides que es repeteixen any rere any, i una demografia que es pot mesurar. Aquesta sessió el llegeix com el que és —una conseqüència del món que Europa va construir— i no com una notícia d’estiu.

Comencem per les causes. Reduir la migració a «gent que ve a buscar-se la vida» es queda molt curt. Darrere de cada ruta hi ha raons de fons, i moltes les hem trobat pel camí: fronteres traçades a Berlín que encara provoquen conflictes, economies dissenyades per exportar matèries primeres barates (el que se’n diu extractivisme: treure i vendre el que hi ha a sota, no fabricar-ne res a sobre), deutes que ofeguen els pressupostos públics, i ara també una crisi climàticacrisi climàticaAlteració del clima causada per l'activitat humana. Afecta especialment regions ja empobrides d'Àfrica i Àsia, on sequeres i inundacions destrueixen collites i empenyen la gent a marxar. que castiga primer els països que menys hi han contribuït. Les persones no marxen per caprici: marxen perquè, en molts llocs, quedar-s’hi s’ha tornat impossible.

Aquestes causes es canalitzen per unes grans rutes. Cap a Europa, les principals travessen el Mediterrani: la central, de Líbia i Tunísia cap a Itàlia; l’occidental, cap a la península; i l’atlàntica, cap a les Canàries. Però aquí cal desmuntar un tòpic amb dades: la major part de la migració africana no va cap a Europa. Qui deixa casa seva, majoritàriament es queda dins del continent, en països veïns. El que arriba a les nostres fronteres és només una fracció d’un moviment molt més gran i sobretot intern: països com Uganda, Etiòpia o el Txad acullen més persones desplaçadespersones desplaçadesQui ha hagut de deixar casa seva per força (guerra, persecució, desastre). Si travessa una frontera internacional i demana protecció, és refugiat; si es queda dins del seu país, és desplaçat intern. Cap dels dos no és el mateix que «migrant econòmic», i confondre'ls és el primer pas per no entendre la xifra. de països veïns que qualsevol estat europeu.

I al fons de tot hi ha la demografiademografiaEstudi de la població: quanta n'hi ha, quina edat té, com creix o decreix. Dues demografies veïnes i oposades —una Àfrica jove i en creixement, una Europa que envelleix i es despobla— són un dels motors de fons de la migració del segle XXI., un motor lent però poderós. Europa envelleix i té cada cop menys joves; l’Àfrica subsahariana és el continent més jove del planeta i la seva població encara creix de pressa. Dos veïns amb piràmides d’edat oposades, separats per pocs quilòmetres de mar, generen una pressió de fons que cap tanca no pot anul·lar. Llegir la migració com un fenomen demogràfic i estructural, i no com una successió de notícies, és el pas que la converteix en un problema que es pot pensar de veritat. Aquesta pressió té, a més, una cara que els titulars rarament expliquen: una Europa que envelleix necessitarà mà d’obra jove per sostenir les pensions i els serveis, de manera que la migració no és només un repte, sinó també una peça del seu propi futur econòmic. Reconèixer-ho no elimina els conflictes que genera, però obliga a discutir-la amb dades, i no amb pànic.

Val la pena posar-hi xifres. El 2023 van morir o desaparèixer més de tres mil persones intentant travessar el Mediterrani. No són una massa anònima: són pagesos que han perdut les collites, joves sense feina en economies dependents, famílies que fugen de conflictes amb arrels colonials. Cadascuna d’aquelles morts és, en part, una conseqüència llunyana de decisions preses fa més d’un segle.

Un sol territori concentra gairebé tot això: el Sàhara Occidental, la colònia que no s’ha acabat de descolonitzar. Quan Espanya se’n va retirar el 1975, sense organitzar la consulta que havia promès, el Marroc hi va enviar centenars de milers de persones en la Marxa VerdaMarxa VerdaMarxa organitzada pel Marroc el novembre de 1975: uns 350.000 civils van entrar al Sàhara Occidental per reclamar-lo, coincidint amb la retirada d'Espanya. i en va ocupar la major part. Des d’aleshores, desenes de milers de sahrauís viuen en camps de refugiats al desert d’Algèria, com el de la imatge, en un dels exilis més llargs del món. El territori està dividit per un mur de sorramur de sorraBarrera defensiva construïda pel Marroc entre els anys vuitanta i noranta: terraplens de sorra i pedra, amb búnquers, filferro i un dels camps de mines més extensos del món al costat. Separa la franja que controla el Marroc de la que controla el Front Polisario. de més de 2.700 quilòmetres.

Mapa: El campament de Smara, vist des de dalt. Consultable a ideorum.cat.

Què en diu el dret internacional? El 1975, poc abans de la retirada espanyola, la Cort Internacional de Justícia va emetre el dictamendictamenOpinió jurídica formal d'un tribunal o organisme. El de la Cort Internacional de Justícia (1975) no era una sentència d'obligat compliment, però sí una autoritat jurídica de primer ordre. que llegiràs a L’Arxiu. Va concloure que no existia cap vincle de sobirania territorial entre el Sàhara Occidental i el Marroc que pogués impedir el dret del poble sahrauí a decidir lliurement el seu futur. Les Nacions Unides van crear el 1991 una missió, la MINURSOMINURSOMissió de l'ONU per al Referèndum al Sàhara Occidental, creada el 1991 per organitzar la consulta d'autodeterminació i vigilar l'alto el foc. El referèndum, previst per a poc després, encara no s'ha celebrat., per organitzar el referèndum. Han passat més de tres dècades i encara no s’ha fet: el dret proclamat i el dret aplicat, un cop més, no coincideixen, en part pels interessos econòmics i estratègics que hi ha en joc.

Queda la pregunta més delicada, la que enllaça tota aquesta història amb tu: quina responsabilitat té Europa —i Espanya— en tot això? No té una única resposta, i convé pensar-hi fugint de dos extrems igualment còmodes: la culpa absoluta, que ho carrega tot sobre Europa i oblida els governs locals, i la negació absoluta, que fa veure que la història colonial no hi té res a veure. Aquest debat, però, no es resol llegint: es resol argumentant, amb dades al davant. Per això el treballaràs a les activitats, on hauràs de prendre una posició i defensar-la.

I una cosa més, que és la que de debò t’emportes. Vas entrar en aquesta càpsula per una tanca concreta, la de Melilla, i n’has resseguit l’origen fins a una sala de Berlín. Però el que has après no serveix només per a aquesta frontera. Ara tens un model, i un model es pot aplicar a llocs que aquesta càpsula no ha visitat. Quan sentis a parlar del preu del cobalt, d’un deute que ofega un pressupost públic, d’un contracte miner signat per noranta-nou anys o d’una frontera que no s’assembla a res del terreny, ja saps quines preguntes fer: qui va fixar aquestes condicions, quan, i qui decidia i qui obeïa en aquell moment. Les respostes no sempre seran les mateixes que aquí, i alguns casos et sorprendran. Però la pregunta de fons val arreu, perquè la desigualtat entre territoris no és un paisatge que ens hàgim trobat fet: sempre l’ha construïda algú, en algun moment, i sempre és possible reconstruir com.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 9 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

9.1 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Què va dictaminar el tribunal

Llegeix la font de L'Arxiu, el dictamen de la Cort Internacional de Justícia, i respon a la llibreta en tres passos numerats. FET — Copia entre cometes la frase on el tribunal diu què no ha trobat, i digues qui el va emetre i en quin any. PARER — A qui dona la raó el tribunal, i a qui no? SENYAL — Quina expressió de la cita t'ho delata?

Els tres passos numerats, amb la frase copiada entre cometes al primer (60-90 paraules).

💡 Pista: L'organisme i l'any són a l'autor i a la data de la font. Per al parer, pregunta't a qui perjudica que no hi hagi cap vincle de sobirania. Pots començar així: «El tribunal dona la raó a…, perquè…».

9.2 🧭 Situar-se · Línia del temps 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Cinquanta anys d'espera

Ordena a la llibreta, en una línia del temps, aquestes cinc fites del cas del Sàhara Occidental: la retirada d'Espanya, la Marxa Verda, el dictamen de la CIJ, la creació de la MINURSO i l'any en què llegeixes això. Posa la data a cadascuna i, sota la línia, escriu una frase que digui quant de temps fa que s'espera el referèndum promès.

La línia del temps amb les cinc fites datades i una frase a sota.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Les dates són a la Fitxa, a la lectura i a la data de L'Arxiu. Diverses fites cauen el mateix any: ordena-les pel mes, perquè l'ordre explica per què no es va fer mai la consulta. Pots començar així: «El referèndum s'espera des del…».

9.3 🧭 Situar-se · Gràfic de dades 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Dues piràmides

Amb les dades demogràfiques de la Fitxa, dibuixa a la llibreta dos triangles, un per a cada continent, i escriu a dins de cada un l'edat mediana, els fills per dona i el percentatge de menors de quinze anys. Fes més ample de base el triangle del continent amb més joves. Sota, escriu dues frases: què necessita cada continent i per què, segons la Fitxa, tancar una frontera no ho resol.

Els dos triangles amb les tres xifres a dins i les dues frases de sota.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Les xifres són a l'última línia de la Fitxa. Per a la segona frase, rellegeix la línia de la Fitxa sobre el sistema centre-perifèria; et servirà aquest terme. Pots començar així: «Tancar una frontera no ho resol perquè…».

🎠 Sessió 9 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

9.4 🔍 Investigar · Comentari de font 📜 L'Arxiu 📚 Tota la càpsula ✏️ Individual

Un dictamen que no obliga ningú

Fes a la llibreta el comentari de la font de L'Arxiu (90-125 paraules), amb aquests quatre apartats retolats. QUI: quin tribunal la va emetre i quina autoritat té. QUAN: en quin any, i què va passar al territori aquell mateix any. QUÈ DIU: què va concloure, amb les teves paraules. PER QUÈ NO S'HA APLICAT: relaciona-ho amb el que vas veure a la sessió 7 sobre els textos que proclamen drets sense mecanisme per fer-los complir, fent servir el terme «MINURSO» de la Fitxa.

El comentari amb els quatre apartats retolats (90-125 paraules).

Com es fa · Comentari de font

1. Qui escriu, quan, i per a qui: tres respostes curtes, abans de llegir el cos.
2. Copia la frase exacta que sosté el que diràs, entre cometes.
3. Separa què diu que va passar (el fet) de què en pensa qui escriu (el seu parer), i escriu quina paraula t'ho ha delatat.
4. Pregunta't què hi guanya qui escriu dient-ho així, i què calla.

Està bé si separes el que diu de qui ho diu · hi ha almenys una frase citada exacta.

💡 Pista: L'últim apartat lliga aquesta sessió amb la 7. Pregunta't qui hauria de fer complir el dictamen i què hi guanyaria o hi perdria.

9.5 ✍️ Explicar · Esquema 1-3-1 📚 Tota la càpsula 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Estructural, no sobtat

Fes a la llibreta un esquema 1-3-1 amb aquesta idea central: «Les migracions cap a Europa no són una emergència sobtada, sinó un fenomen estructural». Sosté-la amb tres proves de mena diferent (una històrica, una econòmica i una demogràfica) i tanca amb una conclusió d'una frase.

L'esquema amb la idea central, les tres proves etiquetades i la conclusió d'una frase.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: La prova històrica la tens a les sessions 4 i 8; l'econòmica i la demogràfica, a la Fitxa. Per a la conclusió et pot servir «sistema centre-perifèria».

9.6 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El tòpic de la migració que ve tota cap aquí

Treballa el bloc «Desmuntant un tòpic» d'aquesta sessió. Explica per què el tòpic no s'aguanta i per què, tot i així, les rutes cap a Europa no s'aturen: fes servir el terme «sistema centre-perifèria».

L'explicació, amb una dada de la Fitxa citada (90-125 paraules).

💡 Pista: Separa dues preguntes: on va la majoria de qui marxa, i per què marxa la part que ve cap aquí.

🎢 Sessió 9 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

9.7 🌍 Participar · Manifest 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Cinc punts sobre el Sàhara

Mira la fotografia del camp de refugiats de Smara de la lectura: hi viu gent des dels anys setanta. Escriu en cinc punts què hauria de fer Espanya, com a antiga potència administradora, davant d'aquesta situació, fent servir el terme «autodeterminació» de la Fitxa. Cada punt ha de ser una acció concreta i comprovable, no un desig, i ha d'anar acompanyat d'una frase que digui a què obliga i quin cost té.

Els cinc punts, cadascun amb una acció concreta i una frase sobre el que obliga o costa.

Com es fa · Manifest

1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

9.8 🌍 Participar · Exposició transversal 📚 Tota la càpsula ✏️ Individual

Qui decideix, i des de quan

Escriu una exposició transversal que respongui la pregunta de la càpsula: per què uns decideixen i altres obeeixen? Ha de tenir tres parts i les has de marcar. **Descripció:** exposa el procés amb fets i dates de com a mínim tres sessions diferents. **Raonament:** explica quin mecanisme els relliga, no només en quin ordre van passar. **Conclusió:** tanca dient què és el que la teva exposició no explica. Mínim 125 paraules.

L'exposició amb les tres parts marcades —descripció, raonament i conclusió— i proves de tres sessions diferents (mínim 125 paraules).

Com es fa · Microassaig

1. Escriu la tesi en una frase: què defenses.
2. Dues proves de la sessió, cada una en un paràgraf: la prova i què demostra.
3. L'objecció més forta que et podrien fer, dita amb honestedat, i què hi respons.
4. Tanca dient què queda demostrat i què no.

Està bé si l'objecció és de debò forta, no una de fàcil de rebatre · les proves són fets de la sessió, amb data o font.

9.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📚 Tota la càpsula 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

La teva resposta, ara

A la primera sessió vas respondre per què tanta gent arrisca la vida per entrar a Europa. Torna-hi ara i completa i argumenta a la llibreta (80-100 paraules): «Quan vaig començar aquesta càpsula pensava que [què]. Després de recórrer-la, el que ha canviat de la meva resposta és [què], i el que no ha canviat és [què]. La responsabilitat que crec que té Europa avui és [quina], i el que em fa dubtar d'aquesta posició és [què].»

El text complet amb les cinc parts resoltes (80-100 paraules).

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Tornant al cas inicial amb tot el que hem après, veiem que el Sàhara Occidental segueix sent una descolonització pendent i que les migracions tenen causes profundes lligades a la història colonial i neocolonial. El món que Europa va construir encara explica bona part del present, i entendre'l és el primer pas per opinar-hi amb fonament.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què va concloure la Cort Internacional de Justícia el 1975 sobre el Sàhara Occidental?

   A. Que Espanya n'havia de continuar sent la potència administradora fins al referèndum B. Que cap vincle de sobirania amb el Marroc no impedia l'autodeterminació dels sahrauís C. Que els vincles històrics amb el Marroc i Mauritània en justificaven el repartiment D. Que la MINURSO havia d'organitzar un referèndum d'autodeterminació abans del 1991

2. 2. Segons la sessió, on va la major part de la gent que deixa un país africà?

   A. Cap a Itàlia, per la ruta del Mediterrani central que surt de Líbia i Tunísia B. A parts semblants cap a Europa i cap als països africans veïns del d'origen C. A altres països del mateix continent, sobretot als veïns del país d'origen D. Cap a Europa, però cada cop més per la ruta atlàntica de les illes Canàries

3. 3. Per què diu la lectura que cap tanca no pot anul·lar la pressió migratòria de fons?

   A. Perquè les rutes canvien cada any i les tanques sempre s'aixequen on ja no passa ningú B. Perquè la major part de qui surt de l'Àfrica ja té família instal·lada en un país europeu C. Perquè el dictamen de la Cort de 1975 obliga Europa a acollir qui fuig d'un conflicte D. Perquè la generen dues demografies oposades: una Àfrica jove i una Europa que envelleix

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si el món actual és, en bona part, «un món que Europa va construir», quina hauria de ser la manera justa de fer-se'n responsable, sense caure ni en la culpa paralitzant ni en l'oblit còmode?