Sessió 6. L'emergència climàtica com a tema central

⏱ 17 min

2. 📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El clima és el risc global de la sessió 1 en la seva forma pura: un tractat que signen cent noranta-sis països i que no obliga cap d’ells, uns informes que mesuren cada any que el límit s’acosta i el 2024 que ja s’ha passat, una generació que va sortir al carrer el 2019 perquè els que signaven no complien, i una transició que no és només tècnica sinó geopolítica, perquè el liti, el cobalt i les terres rares tenen amo com el tenia el gas.

París i el termòmetre

El 12 de desembre del 2015, a París, cent noranta-sis parts van adoptar l’Acord de ParísAcord de ParísTractat de l'ONU adoptat a la conferència del clima de París (COP21) el 12 de desembre del 2015 i en vigor des del novembre del 2016: mantenir l'escalfament «molt per sota» de 2 °C i mirar de limitar-lo a 1,5, amb contribucions que cada país fixa i revisa cada cinc anys, sense sancions. Els Estats Units en van sortir el 2017 i el 2025 i hi van tornar el 2021., que aplicava la convenció de Rio del 1992 que llegiràs a L’Arxiu: mantenir l’escalfament «molt per sota» dels 2 graus respecte al nivell preindustrialnivell preindustrialTemperatura mitjana del planeta entre el 1850 i el 1900, abans que el carbó i el petroli l'escalfessin; és el zero des del qual es compta l'escalfament. El 2011-2020 era d'1,1 °C per sobre (IPCC, 2021), i el 2024, d'1,6 (Copernicus). i «mirar de» no passar d’1,5. Era la primera vegada que tothom signava el mateix, i el preu va ser que ningú no s’obligava a res: cada país diu què farà, i cap tribunal no el pot sancionar. Qui mesura si es compleix és l’IPCCIPCCGrup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic, creat per l'ONU el 1988: milers de científics que cada sis o set anys resumeixen tot el que se sap; el sisè informe (2021-2023) diu que la influència humana és «inequívoca» i que l'1,5 s'assolirà entre el 2030 i el 2035 si no canvia res., i el que diu és el que el mapa del cos ensenya: el planeta era el 2024 1,6 graus més calent que abans del carbó, el primer any sencer per sobre del límit de París, amb el CO₂ de l’aire a 420 parts per milió contra les 280 de sempre, i les emissions del 2023 van ser les més altes de la història. París va aconseguir el que cap tractat no havia aconseguit, que tothom signés el mateix termòmetre, i va renunciar al que cap tractat no ha aconseguit mai, que algú pugui obligar a complir-lo: nou anys després el termòmetre marca el límit i les emissions encara pugen.

La generació del 2019 i els fenòmens que ja passen

El 20 d’agost del 2018 una estudiant sueca de quinze anys, Greta Thunberg, es va asseure davant del Parlament del seu país amb un cartell: vaga escolar pel clima. El setembre del 2019, els divendres de Fridays for FutureFridays for FutureMoviment d'estudiants nascut de la vaga de Greta Thunberg el 2018: vaga escolar els divendres per exigir que els governs compleixin París. La vaga global del 20 i el 27 de setembre del 2019 va reunir entre sis i set milions de persones a 185 països, la protesta climàtica més gran de la història. treien al carrer sis milions de persones a 185 països, i el dia 23 ella deia a l’Assemblea General de l’ONU la frase que va fer la volta al món: «Com goseu». El que reclamaven era el que la Fitxa mesura i que ja no és una previsió sinó un fet: la calor de l’estiu del 2022 va matar 61.000 persones a Europa, 11.000 a Espanya; el 29 d’octubre del 2024 una DANADANADepressió aïllada en nivells alts: una bossa d'aire fred en altura que, sobre un Mediterrani cada vegada més calent, provoca pluges torrencials. La del 29 d'octubre del 2024 va deixar més de 500 litres per metre quadrat en vuit hores a Turís i 229 morts al País Valencià, la pitjor inundació d'Europa des del 1967. va deixar 229 morts al País Valencià amb més pluja en vuit hores que en un any; Catalunya va passar del 2021 al 2024 la sequera més llarga que s’ha registrat, amb els embassaments al 15 % i restriccions a sis milions de persones; el Canadà va cremar el 2023 quinze milions d’hectàrees, cinc vegades Catalunya, i el 2025 Espanya en va cremar més de 460.000, la pitjor xifra del registre europeu, que comença el 2006. Els informes de l’IPCC ho havien previst amb una regla senzilla: cada dècima de grau de més fa els extrems més freqüents i més forts, i un Mediterrani que s’escalfa un 20 % més de pressa que el planeta és la regió d’Europa on més es nota. I mentrestant les conferències anuals del clima, les COP, feien el que París permet: cada any un compromís nou, i cada any la Fitxa amb les emissions una mica més altes; la del 2023, a Dubai, va ser la primera que va escriure la frase «abandonar els combustibles fòssils», vint-i-vuit anys després de la primera. La generació del 2019 no protestava per un futur: protestava perquè el futur ja havia arribat i els que havien signat París el 2015 eren els mateixos que no el complien, i quatre anys després la DANA i la sequera van demostrar que la protesta tenia les dades a favor.

La cara geopolítica: qui té els minerals

La transició energètica ja no és un desig: el 2023 les renovables van ser el 30 % de l’electricitat del món, i a Espanya el 2024, el 56 %, i el preu d’un panell solar ha caigut un 90 % en quinze anys. Però una transició energèticatransició energèticaPas d'un sistema energètic basat en cremar carbó, petroli i gas a un basat en electricitat renovable, bateries i electrificació del transport i la calefacció; la Unió Europea s'ha compromès a emissions netes zero el 2050 i a reduir-les un 55 % el 2030. canvia el que un país necessita comprar: en comptes de gas, minerals. Un cotxe elèctric necessita sis vegades més minerals que un de gasolina, i la demanda de liti es multiplicarà per quaranta el 2040 segons l’Agència Internacional de l’Energia. I els minerals críticsminerals críticsMatèries primeres imprescindibles per a la transició i concentrades en pocs països: el liti (Austràlia, Xile, Argentina), el cobalt (la República Democràtica del Congo, el 70 %), el níquel (Indonèsia), el coure, el grafit i les terres rares (la Xina); i sobretot el refinament, que la Xina domina en tots ells entre el 60 i el 90 %. tenen amo: el 70 % del cobalt surt del Congo, sovint de mines a mà; el liti, de tres països; i el refinament de gairebé tots, de la Xina, que en fa el 90 % de les terres rares (càpsula 11) i el 65 % del liti. La manera de mirar-ho té un nom, el metabolisme socialmetabolisme socialConcepte de l'ecologia social (Fischer-Kowalski, anys noranta): una societat es pot descriure pel que extreu, transforma i rebutja, com un organisme; el metabolisme d'un país ric mou dotze tones de materials per persona i any, i la transició en canvia la composició, no la quantitat.: cada societat extreu i rebutja materials com un cos, i la transició no fa que en mengi menys, fa que mengi una altra cosa. La sessió 5 va ensenyar que qui et ven l’energia et ven el dret a no mirar; la transició canvia el venedor i no la regla, i per això la Unió Europea va aprovar el 2024 una llei de matèries primeres crítiques i els Estats Units subvencionen mines, com abans subvencionaven pous.

Ahir i avui

El gener del 2025 els Estats Units van sortir per segona vegada de l’Acord de París, el 2024 va ser el primer any sencer per sobre d’1,5 graus, i el mateix any la Xina va instal·lar gairebé la meitat dels panells solars nous del planeta i alguns mesos va vendre més cotxes elèctrics que de gasolina: el país que emet més és també el que més ràpid canvia. El clima és el risc global sense govern global de la sessió 1 en la seva forma més pura, un tractat de tothom que no obliga ningú, i la generació que el 2019 va sortir al carrer és la que heretarà el termòmetre; la sessió 7 explica l’altre poder que es decideix aquests anys, el de les màquines que pensen.

3. 📊 Fitxa de dades 6 dades ▶

• · Les paraules: Acord de París, el tractat del 2015 (molt per sota de 2 °C, esforços per a 1,5, sense sancions); nivell preindustrial, la temperatura del 1850-1900, el zero de l'escalfament; IPCC, el grup de científics de l'ONU (1988) que resumeix el que se sap; anomalia, la diferència amb la mitjana d'un període; DANA, la depressió aïllada en nivells alts que provoca pluges torrencials; transició energètica, passar de cremar a electrificar amb renovables; minerals crítics, els imprescindibles i concentrats en pocs països; metabolisme social, el que una societat extreu, transforma i rebutja (Fischer-Kowalski); COP, la conferència anual de les parts de la Convenció del clima.
• · El termòmetre, i qui el llegeix: escalfament 2011-2020 respecte al 1850-1900, 1,1 °C (IPCC, sisè informe, 2021); el 2023, 1,48 °C, i el 2024, 1,6 °C, el primer any sencer per sobre d'1,5 (Copernicus, gener del 2025); CO₂ a l'atmosfera, 280 parts per milió abans del 1850, 420 el 2024 (Mauna Loa), el màxim en tres milions d'anys; emissions de CO₂ del 2023, 37.400 milions de tones, rècord (Global Carbon Project); l'Àrtic s'escalfa quatre vegades més de pressa que la mitjana; el Mediterrani, un 20 % més de pressa que el planeta; l'IPCC (2018) situa l'1,5 entre el 2030 i el 2052 i el sisè informe, a la primera meitat dels anys trenta.
• · París i les COP amb dates: 1992, Convenció Marc de Rio (L'Arxiu), amb les «responsabilitats comunes però diferenciades»; 1997, protocol de Kyoto (només els països rics, sense els Estats Units ni la Xina); 12 de desembre del 2015, l'Acord de París, 196 parts; 4 de novembre del 2016, en vigor; 1 de juny del 2017, els Estats Units anuncien la sortida (efectiva el 2020); 20 de gener del 2021, hi tornen; 20 de gener del 2025, en tornen a sortir; COP26 de Glasgow (2021), «reduir gradualment el carbó»; COP28 de Dubai (2023), primera vegada que s'escriu «abandonar els combustibles fòssils»; la Unió Europea, −55 % d'emissions el 2030 i zero net el 2050 (llei del clima, 2021).
• · La generació del 2019 i els fenòmens extrems: 20 d'agost del 2018, Greta Thunberg davant del Parlament suec; 15 de març del 2019, primera vaga global (1,4 milions); 20-27 de setembre del 2019, vaga global de 6 a 7,6 milions de persones a 185 països; 23 de setembre del 2019, «Com goseu» a l'ONU. Estiu del 2022, 61.672 morts per calor a Europa i 11.324 a Espanya (Nature Medicine, 2023); 29 d'octubre del 2024, DANA al País Valencià, 229 morts, més de 500 litres en vuit hores a Turís; sequera a Catalunya 2021-2024, embassaments al 15 % (gener del 2024), emergència per a 6 milions de persones (febrer del 2024); Canadà 2023, 15 milions d'hectàrees cremades; Espanya 2025, més de 460.000 hectàrees, rècord del registre europeu (EFFIS, des del 2006; balanç del març del 2026).
• · La cara geopolítica, i qui compta (Agència Internacional de l'Energia, 2024): renovables, 30 % de l'electricitat mundial el 2023 i 56 % de l'espanyola el 2024; preu del panell solar, −90 % des del 2010; un cotxe elèctric necessita sis vegades més minerals que un de gasolina; demanda de liti ×40 el 2040 en l'escenari de zero net; liti: Austràlia 50 %, Xile 25 %, Argentina; cobalt: República Democràtica del Congo 70 %; níquel: Indonèsia 50 %; terres rares: la Xina 70 % de l'extracció i 90 % del refinament; refinament del liti, la Xina 65 %; del cobalt, 75 %; del grafit, 90 %; la Xina el 2024, gairebé la meitat dels panells solars nous del món; Unió Europea, llei de matèries primeres crítiques (maig del 2024): extreure el 10 %, refinar el 40 % i no dependre de cap país en més d'un 65 % el 2030; metabolisme d'un país ric, unes 12 tones de materials per persona i any.
• · La imatge del cos: el planeta el 2024 segons la NASA, la diferència de temperatura de cada lloc respecte al 1951-1980. La capçalera: les franges d'escalfament d'Ed Hawkins (1850-2018).

4. 📜 L'Arxiu Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, articles 2 i 3 ▶

Font primària per investigar.

1. Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, articles 2 i 3

   Els Estats reunits a la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro, on la van signar 154 Estats i la Comunitat Europea; adoptada a Nova York el 9 de maig del 1992 i en vigor des del 1994 · 9 de maig de 1992

   «Article 2. Objectiu. L'objectiu últim d'aquesta Convenció […] és aconseguir […] l'estabilització de les concentracions de gasos d'efecte d'hivernacle a l'atmosfera en un nivell que impedeixi interferències antropogèniques perilloses en el sistema climàtic. Aquest nivell s'hauria d'assolir en un termini suficient per permetre que els ecosistemes s'adaptin de manera natural al canvi climàtic, assegurar que la producció d'aliments no es vegi amenaçada i permetre que el desenvolupament econòmic prossegueixi de manera sostenible. Article 3. Principis. […] 1. Les Parts haurien de protegir el sistema climàtic en benefici de les generacions presents i futures de la humanitat, sobre la base de l'equitat i d'acord amb les seves responsabilitats comunes però diferenciades i les seves capacitats respectives. En conseqüència, les Parts que són països desenvolupats haurien de prendre la iniciativa en la lluita contra el canvi climàtic i els seus efectes adversos.»

   La van negociar els governs a Nova York i la van signar a la Cimera de la Terra de Rio, el juny del 1992, quatre anys després que l'ONU creés l'IPCC i amb la Guerra Freda acabada. És el tractat del qual pengen totes les conferències del clima, les COP, i l'Acord de París del 2015 n'és una aplicació. S'adreça a tots els Estats alhora, i per això no hi ha cap xifra: ni de temperatura, ni d'emissions, ni de dates; «perilloses» és una paraula que cadascú pot llegir com vulgui. L'article 3 és el que els països pobres van aconseguir: qui més n'ha cremat ha de començar. Als rics els convenia signar un principi sense calendari. Trenta anys després, els dos grans emissors d'avui discuteixen encara qui és «desenvolupat».

   ↗ Llegir l'original a unfccc.int Traducció de l'anglès · original: «The ultimate objective of this Convention […] is to achieve […] stabilization of greenhouse gas concentrations in the atmosphere at a level that would prevent dangerous anthropogenic interference with the climate system. […] The Parties should protect the climate system for the benefit of present and future generations of humankind, on the basis of equity and in accordance with their common but differentiated responsibilities and respective capabilities. Accordingly, the developed country Parties should take the lead in combating climate change and the adverse effects thereof.»

---

⏱ 18 min

5. ✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes de l'apartat 1 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

🎏 Sessió 6 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

1. 🧭 Situar · comentari de mapa CE1 · Fonts i recerca històrica 🖼️ La imatge ✏️ Individual

El planeta el 2024: on és el vermell més fosc.

Mira el mapa del cos de la lectura i comenta'l en tres passos. DESCRIC: què mesura cada color, i respecte a quin període. IDENTIFICO: on és el vermell més fosc i on són les úniques taques blaves. DEDUEIXO: què vol dir el peu quan diu que el mapa no diu qui emet.

El comentari en tres passos: què mesura, on és el vermell i el blau, i què no diu el mapa (60-90 paraules).

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Pots començar així: «Cada color del mapa és la diferència entre…». Un mapa d'anomalies no mostra temperatures sinó diferències: si escrius «fa calor a l'Àrtic», torna a llegir el peu. Per deduir, pensa quins països han cremat més carbó i de quin color són.

2. 🔍 Investigar · comentari de font CE1 · Fonts i recerca històrica 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Rio 1992: un objectiu sense xifra i un principi sense calendari.

Llegeix la Convenció Marc de L'Arxiu i el seu context, i comenta-la com a font en tres passos. FET: quin objectiu fixa l'article 2, i amb quines tres condicions de temps? PARER: a qui diu l'article 3 que li toca començar, i per què? SENYAL: quina paraula de l'article 2 permet no posar cap xifra?

El comentari en tres passos: el fet, el parer i el senyal (60-90 paraules).

Com es fa · Comentari de font

1. Qui escriu, quan, i per a qui: tres respostes curtes, abans de llegir el cos.
2. Copia la frase exacta que sosté el que diràs, entre cometes.
3. Separa què diu que va passar (el fet) de què en pensa qui escriu (el seu parer), i escriu quina paraula t'ho ha delatat.
4. Pregunta't què hi guanya qui escriu dient-ho així, i què calla.

Està bé si separes el que diu de qui ho diu · hi ha almenys una frase citada exacta.

💡 Pista: Pots començar així: «L'article l'adopten… el… a…». Qui l'adopta, quan i on és a l'autor i al context. Per al SENYAL, compara el verb que acompanya cada xifra.

3. ✍️ Explicar · taula de classificació CE3 · Relacions i conflictes internacionals 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Qui té els minerals i qui els refina: la taula.

Fes una taula de tres columnes, «mineral», «qui l'extreu més» i «qui el refina més», i omple-la amb tres minerals de la cinquena línia de la Fitxa: el liti, el cobalt i les terres rares, amb el país i el percentatge a cada casella. Marca amb un asterisc les files on el país que refina no és el que extreu. Sota la taula, escriu quin país surt més vegades a la tercera columna.

La taula de tres files amb país i percentatge a cada casella, els asteriscs i una frase sobre la tercera columna.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Comença per la fila del liti: qui l'extreu i qui el refina són en llocs diferents de la cinquena línia de la Fitxa. La frase pot començar: «El país que més refina és…, i això vol dir que…».

🎠 Sessió 6 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

4. 🔍 Investigar · vertader o fals justificat CE5 · Reptes de l'actualitat 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Quatre afirmacions sobre el clima que se senten cada dia.

Escriu V o F davant de cada afirmació i justifica-la amb una dada de la lectura o de la Fitxa. (1) L'Acord de París obliga cada país a reduir les emissions una xifra concreta. (2) El 2024 va ser el primer any sencer per sobre d'1,5 graus. (3) Els Estats Units han sortit de l'Acord de París dues vegades. (4) Un cotxe elèctric no necessita cap mineral que calgui importar. Després explica quina de les falses creu més la gent.

Quatre V o F, cada un amb una frase i una dada, i una frase sobre la falsa més creguda.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Una afirmació certa a mitges és falsa: vigila les paraules absolutes. Cada justificació porta una xifra i qui la compta.

5. ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 CE6 · Sistemes econòmics 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

«El futur ja havia arribat»: l'esquema 1-3-1.

Fes un esquema 1-3-1 amb la idea central de la Marca verda de la secció de la generació del 2019: el futur ja havia arribat. Posa-hi tres proves de la quarta línia de la Fitxa, una de calor, una d'aigua i una de foc, cada una amb la xifra i qui la compta. Acaba amb una conclusió que expliqui per què aquella generació protestava.

L'esquema: la idea central, tres proves amb xifra i una conclusió d'una frase.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Si dues proves diuen el mateix, no en tens tres: calor, aigua, foc.

6. ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics CE5 · Reptes de l'actualitat ⚠️ Desmuntant un tòpic 🖼️ La imatge ✏️ Individual

Desmuntant «el clima és un problema de la Xina».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic i torna al mapa del cos. Explica per què és fàcil creure que el que faci Europa no serveix de res, desmunta-ho amb dues dades del text i digues què hi ha de cert en el tòpic. Fes servir el terme «transició energètica».

El tòpic explicat, desmuntat amb dues dades i amb el que té de cert (90-125 paraules).

💡 Pista: Separa dues preguntes: «qui emet més avui?» i «qui ha escalfat el planeta que tenim?». La primera es contesta amb un any; la segona, amb cent setanta.

🎢 Sessió 6 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

7. ✍️ Explicar · reescriptura CE6 · Sistemes econòmics 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Els minerals explicats a algú del 2015, sense les seves paraules.

Explica a una persona que el desembre del 2015 celebra l'Acord de París, convençuda que el cotxe elèctric ho resoldrà tot, què passarà amb els minerals els deu anys següents. Explica-ho sense fer servir les paraules «transició», «minerals crítics», «refinar» ni «dependència». Has de dir què necessita un cotxe elèctric comparat amb un de gasolina i qui ho transforma, amb dues dades de la cinquena línia de la Fitxa.

L'explicació en cinc o sis línies, sense cap de les quatre paraules prohibides.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Si et surt la paraula prohibida, és que encara no has entès el concepte: busca què vol dir de debò i digues això.

8. 🌍 Participar · manifest CE3 · Relacions i conflictes internacionals 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Cinc punts per a un París que obligui.

La lectura diu que París va renunciar al que cap tractat no ha aconseguit mai: que algú pugui obligar a complir-lo. Escriu un manifest de cinc punts per a un acord del clima que obligués. Cada punt diu quina regla afegeix, qui la paga i amb quina dada de la Fitxa es justifica. Marca el punt que un país pobre signaria i un de ric no, i defensa'l davant d'un dels grans emissors. Fes servir el terme «COP».

El manifest de cinc punts, amb el punt marcat i defensat (mínim 125 paraules).

Com es fa · Manifest

1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: Si tothom signaria els cinc punts, no obligues ningú, que és exactament el problema de París.

9. 🌍 Participar · Ahir i avui CE5 · Reptes de l'actualitat 📊 La fitxa de dades 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Ahir i avui: la sequera i la DANA que vas viure.

La quarta línia de la Fitxa diu que entre el 2021 i el 2024 Catalunya va viure una sequera amb els embassaments al 15 % i una emergència per a sis milions de persones, i que el 29 d'octubre del 2024 una DANA va matar 229 persones al País Valencià. Recorda què vas viure tu aquells anys (restriccions d'aigua, calor, avisos) i argumenta si el teu entorn es prepara millor avui per al pròxim extrem, amb una prova. Fes servir el terme «anomalia».

L'argument, amb el que vas viure i la prova (entre 80 i 100 paraules).

💡 Pista: Una prova no és una impressió: és una cosa que ha canviat i que es pot veure o comptar.

---

⏱ 2 min

6. 🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se ▶

El 1992, a Rio, la Convenció Marc havia promès evitar una interferència «perillosa» amb el clima, sense cap xifra, i havia dit que els països rics havien de començar. El 12 de desembre del 2015 cent noranta-sis parts van adoptar l'Acord de París: mantenir l'escalfament «molt per sota» de 2 graus i «prosseguir els esforços» per a 1,5, sense cap xifra d'emissions, cap sanció ni cap tribunal; per això tothom el va signar, i per això els Estats Units n'han sortit dues vegades. Qui mesura és l'IPCC, i el termòmetre diu que el planeta era el 2024 1,6 graus més calent que abans del carbó, el primer any sencer per sobre del límit, amb 420 parts per milió de CO₂ i les emissions més altes de la història. La generació del 2019, de Greta Thunberg a la vaga de sis milions, protestava perquè el futur ja havia arribat: 61.000 morts per calor a Europa el 2022, 229 a la DANA del 2024, la sequera més llarga registrada a Catalunya, el Canadà i Espanya cremant rècords. I la transició, que ja és un fet (30 % de l'electricitat mundial, 56 % de l'espanyola), canvia el venedor i no la regla: el cobalt del Congo, el liti de tres països i el refinament de la Xina substitueixen el gas de la sessió 5, i el metabolisme d'una societat no menja menys, menja una altra cosa.

🎯 Tres preguntes per verificar ▶

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, què fixa l'Acord de París del 2015 i què hi falta?

   A. Fixa una xifra d'emissions per a cada país, però no hi ha cap tribunal que la faci complir B. Fixa un límit de temperatura, molt per sota de 2 graus, però cap sanció si no es compleix C. Fixa abandonar els combustibles fòssils, però no hi posa data ni cap multa per a qui no ho faci D. Fixa que els països rics han de començar, però no diu quants graus d'escalfament s'accepten

2. 2. Per què la lectura diu que la generació del 2019 «no protestava per un futur»?

   A. Perquè el futur ja havia arribat i els que havien signat París eren els que no el complien B. Perquè demanava un tractat nou que substituís el de París, amb sancions per a qui no complís C. Perquè protestava contra la COP de Dubai, que s'havia negat a abandonar els fòssils D. Perquè l'IPCC encara no havia dit que la influència humana en l'escalfament fos clara

3. 3. Per què la lectura diu que la transició energètica «canvia el venedor i no la regla»?

   A. Perquè Europa continuarà comprant gas a Rússia per fabricar els panells i les bateries B. Perquè les renovables encara són més cares que el gas i s'han de comprar fora d'Europa C. Perquè el liti i el cobalt surten sobretot d'Europa, que ara és la que té l'aixeta D. Perquè en comptes de gas cal comprar minerals, i el seu refinament també té amo: la Xina

✍️ Abans de tancar la llibreta ▶

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà ▶

Si el tractat que signa tothom no obliga ningú i el termòmetre ja marca el límit, qui hauria d'obligar, amb quin poder, i què hi perdria el vostre país si algú el tingués?