Sessió 1. El cas — la piràmide de l'odi

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El 15 de març de 2019, un home va entrar armat en dues mesquites de Christchurch, a Nova Zelanda, i va assassinar cinquanta-una persones que resaven. Ho va retransmetre en directe per internet, com qui juga a un videojoc. No era un llop solitari sorgit del no-res: havia passat mesos, potser anys, en racons de la xarxa on l’odi cap a un grup de persones s’havia anat convertint en la cosa més normal del món. Buffalo, als Estats Units, el 2022. Halle, a Alemanya, el 2019. Els noms canvien, però el guió es repeteix amb una precisió inquietant. Al final d’aquell guió hi ha sempre morts; al principi, gairebé sempre, hi ha només paraules.

Aquesta càpsula tracta d’aquest recorregut: com es passa de la paraula al crim, i com, en el pitjor dels casos, aquest camí s’organitza fins a convertir-se en una màquina de matar. Per entendre-ho necessitem un mapa, i n’hi ha un de fa setanta anys.

El 1954, el nord-americà Gordon Allport va proposar una escalaescalaMesura de com es manifesta el prejudici en una societat, del grau més lleu al més greu. També se'n diu «escala de prejudici i discriminació». de cinc graons per ordenar les formes de rebuig cap a un grup, de la més suau a la més brutal. El primer graó és la antilocució: parlar malament de l’altre, l’acudit racista, el comentari despectiu que molta gent considera inofensiu. El segon és l’evitació: apartar-se d’aquell grup, deixar-lo de banda. El tercer és la discriminació: negar-li feina, escola o drets; aquí ja hi trobem coses com les lleis de segregació racial dels Estats Units o les lleis nazis de Nuremberg. El quart és l’atac físic: la violència contra les persones i els seus béns. I el cinquè, al capdamunt, és l’extermini: la voluntat d’esborrar el grup sencer de la faç de la terra.

La lliçó d’Allport és senzilla i incòmoda a la vegada. Cada graó fa possible el següent. Cap societat salta de cop de l’acudit al genocidi; hi arriba esglaó a esglaó, i cada esglaó normalitza el que abans semblava impensable. L’antilocució, deia ell, no fa mal per si sola, però prepara l’escenari: quan un grup ha estat prou insultat, prou convertit en el culpable de tots els mals, apartar-lo primer i atacar-lo després ja no escandalitza ningú.

Per això en diem piràmide i no escala. La major part de la gent que fa un acudit cruel no matarà mai ningú, però la seva broma eixampla la base, i sense una base ampla la punta no s’aguanta: un assassí necessita, abans d’actuar, un racó de societat on el seu odi ja hagi estat dit mil vegades i acceptat com una opinió més. La violència de dalt no és l’obra d’un boig aïllat: és el que passa quan ningú no ha aturat res a baix. I si l’odi es construeix graó a graó, també es pot desmuntar graó a graó, i el lloc més fàcil per fer-ho és a baix, quan encara sembla que no passa res.

Els historiadors que han estudiat els genocidis descriuen la mecànica de la pujada amb tres paraules que faran servir totes les sessions d’aquesta càpsula. Primer, l’estigmatitzacióestigmatitzacióEstigmatització: marcar un grup com a diferent i sospitós (per l'origen, la religió, la llengua), de manera que la seva pertinença sigui visible i comenti abans que res la persona. És el pas que converteix «un veí» en «un d'ells».: el grup es marca com a diferent i sospitós, i deixa de ser «uns veïns» per ser «ells». Després, la deshumanitzaciódeshumanitzacióDeshumanització: presentar un grup com a menys que humà (rates, paràsits, plaga, invasió), de manera que agredir-lo deixi de semblar un crim contra persones. És el pas que els genocidis del segle XX comparteixen, de la propaganda nazi a la ràdio de Ruanda.: se’ls compara amb rates, amb paràsits, amb una malaltia, fins que fer-los mal ja no sembla fer mal a ningú. I finalment, la legitimaciólegitimacióLegitimació de la violència: moment en què agredir el grup es presenta com a defensa pròpia, com a higiene o com a llei. L'Estat hi pot posar el segell (una llei, un decret) i llavors la violència ja no és un delicte sinó una política.: la violència es presenta com a defensa pròpia («ells ens volen destruir») o com a llei, i llavors ja no cal odiar per participar-hi, n’hi ha prou amb obeir. Aquesta mecànica va sense nom fins al 1944, quan un jurista polonès jueu refugiat als Estats Units, Raphael LemkinRaphael LemkinRaphael Lemkin (1900-1959): jurista polonès jueu que va perdre quaranta-nou familiars a l'Holocaust. El 1944, al llibre «Axis Rule in Occupied Europe», va crear la paraula «genocidi» (del grec génos, poble, i el llatí caedere, matar) i va dedicar la vida a fer-la llei: la Convenció de l'ONU de 1948., va crear la paraula genocidigenocidiGenocidi: segons la Convenció de l'ONU de 1948 (art. II), qualsevol dels actes (matar, causar danys greus, imposar condicions de vida destructives, impedir naixements, transferir infants) comès amb la intenció de destruir, totalment o parcialment, un grup nacional, ètnic, racial o religiós com a tal. La intenció és el que el distingeix d'una matança. perquè el que estava passant a Europa no en tenia cap: la destrucció deliberada d’un poble com a tal. L’any següent, l’Estatut del tribunal de Nuremberg va afegir-hi una altra categoria, que avui defineix l’Estatut de Roma que llegiràs a L’Arxiu: els crims contra la humanitatcrims contra la humanitatCrims contra la humanitat: actes (assassinat, extermini, esclavitud, deportació, tortura, persecució) comesos com a part d'un atac generalitzat o sistemàtic contra una població civil. Definits per primera vegada a l'Estatut de Nuremberg (1945); avui, a l'article 7 de l'Estatut de Roma (1998), que crea la Cort Penal Internacional.: atacs generalitzats o sistemàtics contra una població civil, sigui quin sigui el grup. Les dues paraules són el cim de la piràmide dit en llenguatge de tribunal, i les dues van néixer perquè algú va decidir que allò que no té nom no es pot jutjar.

Anomenem discurs d’odidiscurs d’odiComunicació (oral, escrita o de comportament) que ataca o menysprea una persona o un grup pel que són. No sempre és delicte, però és el brou de cultiu de la violència que sí que ho és. aquell que ataca les persones no pel que fan, sinó pel que són: pel seu origen, la seva religió, el seu color de pell, el seu gènere o la seva orientació. Quan aquest discurs es tradueix en un delicte (una agressió, una amenaça, un atac) parlem de delicte d’odidelicte d’odiInfracció penal motivada per un prejudici contra la víctima per raó del grup a què pertany. El motiu de l'odi agreuja la pena.. Segons les dades que els estats declaren a l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa, a Espanya la policia va registrar 1.706 delictes d’odi el 2019, 1.802 el 2021 i 2.268 el 2023. Són els casos coneguts: molts no arriben mai a la denúncia, de manera que la xifra real és, sens dubte, més alta.

Hi ha, però, una novetat que fa que el problema d’avui no sigui idèntic al de fa cent anys. L’escenari on es cou l’odi ha canviat. Bona part de la radicalització que acaba en violència ja no comença en un míting ni en un diari, sinó en pantalles. Les xarxes socials premien el contingut que indigna, perquè la indignació enganxa i genera clics; els algoritmes tendeixen a mostrar-nos més del que ja ens agrada, i així es formen càmeres d’ecocàmeres d’ecoEspais digitals on una persona només troba opinions que confirmen les seves, sense contrast. L'efecte és que les idees extremes s'hi radicalitzen encara més. on una idea extrema es repeteix, s’aplaudeix i s’endureix fins que sembla la normalitat. En aquests racons, la deshumanització d’un col·lectiu es disfressa d’humor, de mem, de broma entre iniciats, i així puja per la piràmide sense fer soroll.

L’anonimat hi ajuda, i molts d’aquests espais no ofereixen només odi, sinó companyia: la sensació de pertànyer a un grup que ho ha entès tot mentre la resta dorm. Sovint el motor és una teoria conspirativateoria conspirativaRelat fals segons el qual una minoria poderosa i oculta conspira per fer mal a la majoria. Aquest esquema, que estudiarem al final de la càpsula, converteix un grup de veïns en un enemic existencial. que presenta un grup sencer com una amenaça mortal per a «nosaltres»: si l’altre ve a substituir-te o a destruir-te, atacar-lo deixa de ser un crim i es converteix en defensa pròpia. Els atacs de Christchurch, Buffalo o Halle van ser la punta visible d’aquest procés silenciós, i tots tres autors s’havien radicalitzat en aquesta mena de racons abans de disparar.

Aquesta càpsula fa, per això, un viatge d’anada i tornada. Ara plantegem el cas: un odi que es fabrica, que té graons, i que en la nostra època troba a internet un accelerador poderós. Les sessions següents ens portaran enrere per veure fins on pot arribar aquesta escala quan un Estat sencer se’n fa càrrec: els antecedents de l’antisemitisme europeu, la propaganda nazi, la llei que exclou, l’Holocaust com a sistema, les altres víctimes, els genocidis que malgrat el «mai més» han continuat passant, i la memòria i els seus negadors. I al final tornarem aquí, al present, amb una pregunta que ja no serà abstracta: com es reconeix l’odi als seus primers graons, i què podem fer per aturar-lo abans que arribi a dalt.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 1 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

1.1 🧭 Situar-se · gràfic de dades 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Els delictes d'odi en un gràfic

Amb les xifres de la Fitxa, dibuixa a la llibreta un gràfic de barres dels delictes d'odi registrats per la policia a Espanya el 2019, el 2021 i el 2023, amb títol, escala i font (OSCE). A sota, en dues frases, descriu la tendència i explica per què la xifra real és més alta que la registrada.

El gràfic de tres barres amb títol, escala i font, i les dues frases de sota.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Pots arrencar amb «Entre 2019 i 2023, els delictes d'odi registrats…». La proporció que no es denuncia és a la tercera entrada de la Fitxa.

1.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

La definició de l'ONU amb lupa (lectura de font)

Llegeix la definició de l'ONU a L'Arxiu i respon a la llibreta en tres passos, amb una resposta per pas. FET: copia entre cometes la llista de trets pels quals el discurs d'odi ataca una persona. PARER: per què creus que l'ONU diu «pel que són» i no «pel que fan»? SENYAL: la definició és de juny de 2019 i l'atac de Christchurch, de març del mateix any; què et diu aquesta data sobre per què es va escriure? Entre 60 i 90 paraules.

Els tres passos, amb la llista copiada entre cometes al primer (60-90 paraules).

💡 Pista: Per al PARER, pots arrencar amb «Pel que són vol dir que la víctima no ha fet…». La data de la definició és a L'Arxiu, al costat del nom de l'autor; la de l'atac, a la Fitxa.

1.3 ✍️ Explicar · titular periodístic 📖 La lectura ✏️ Individual

El titular de la sessió

Resumeix en un titular periodístic de màxim 12 paraules la idea central de la lectura: com es passa de les paraules a la violència. A sota, justifica en una sola frase per què l'has triat.

El titular (màxim 12 paraules) i la frase que el justifica.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Pots fer servir un dels tres termes de la mecànica de la piràmide, que són al quart paràgraf de la lectura. Un bon titular informa sense exagerar: digues què passa, no com et sents.

🎠 Sessió 1 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

1.4 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge ✏️ Individual

Les dues paraules del guix (comentari d'imatge)

Comenta a la llibreta la fotografia de la paret de guix de la lectura en tres passos. DESCRIC: què hi ha escrit, i en quantes llengües? IDENTIFICO: segons el peu, qui va dir les dues paraules grans, a qui i en quin moment? DEDUEIXO: per què una universitat tria precisament aquestes dues paraules per respondre a l'atac? Entre 90 i 125 paraules.

El comentari en tres passos numerats (90-125 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: El peu de la imatge diu què vol dir «Aotearoa» i «alofa atu». Per al tercer pas, pensa en la diferència entre respondre a l'odi amb odi i respondre-hi amb el contrari.

1.5 🔍 Investigar · comentari de font 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Genocidi o crim contra la humanitat? (comentari de font)

Comenta a la llibreta l'article 7 de l'Estatut de Roma (L'Arxiu) en tres passos. FET: copia entre cometes la condició que converteix un assassinat en crim contra la humanitat. PARER: per què creus que els redactors no hi van exigir la intenció de destruir un grup, com fa la definició de genocidi de la Fitxa? SENYAL: quines dues paraules de la lletra h) delaten que volien protegir més grups que la Convenció de 1948? Fes servir el terme «genocidi». Entre 90 i 125 paraules.

El comentari en tres passos, amb la condició copiada entre cometes al primer (90-125 paraules).

Com es fa · Comentari de font

1. Qui escriu, quan, i per a qui: tres respostes curtes, abans de llegir el cos.
2. Copia la frase exacta que sosté el que diràs, entre cometes.
3. Separa què diu que va passar (el fet) de què en pensa qui escriu (el seu parer), i escriu quina paraula t'ho ha delatat.
4. Pregunta't què hi guanya qui escriu dient-ho així, i què calla.

Està bé si separes el que diu de qui ho diu · hi ha almenys una frase citada exacta.

💡 Pista: Connectors: «a diferència del genocidi…», «en canvi…», «per tant…». Per al SENYAL, compara la lletra h) amb el que diu el context sobre la Convenció de 1948.

1.6 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📖 La lectura ✏️ Individual

Per què les paraules són el primer maó (desmuntant el tòpic)

Torna al bloc «Desmuntant un tòpic». Explica en quatre frases per què és un error creure que el discurs d'odi és inofensiu mentre no hi hagi violència física: les tres primeres descriuen com es puja de les paraules als fets, i la quarta distingeix què protegeix la llibertat d'expressió i què no.

L'explicació en quatre frases.

💡 Pista: Connectors: «a diferència del que es creu…», «de fet…», «per això…». El tòpic confon «no castigar una opinió» amb «no reconèixer que té conseqüències».

🎢 Sessió 1 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

1.7 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Del mem al tret: la cadena

Els tres atacs de la Fitxa segueixen el mateix patró: comença en una càmera d'eco i acaba en un atac retransmès. Reconstrueix-lo a la llibreta en una cadena de sis baules amb aquests dos extrems i les quatre baules del mig que en dedueixis de la lectura. A cada fletxa, explica en una frase què fa que es passi a la baula següent, i marca la darrera baula on una plataforma podia intervenir a baix cost. Cap nom d'autor: el patró, no la persona.

La cadena de sis baules, amb una frase a cada fletxa i la baula d'intervenció marcada.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Una bona cadena no descriu sis coses: explica per què cada una fa possible la següent.

1.8 🌍 Participar · microassaig 📖 La lectura 🎬 El vídeo ✏️ Individual

Són responsables les plataformes?

Argumenta a la llibreta la teva resposta a aquesta pregunta: «Les plataformes que decideixen què es fa viral són responsables del discurs d'odi que amplifiquen, o només ho són els qui l'escriuen?». El text ha de tenir la teva tesi, dues proves tretes de la lectura o del vídeo i el contraargument més fort (la llibertat d'expressió, o la impossibilitat de moderar-ho tot), amb la teva resposta. Fes servir el terme «càmera d'eco». Mínim 125 paraules.

El text argumentat amb tesi, dues proves i el contraargument respost (mínim 125 paraules).

Com es fa · Microassaig

1. Escriu la tesi en una frase: què defenses.
2. Dues proves de la sessió, cada una en un paràgraf: la prova i què demostra.
3. L'objecció més forta que et podrien fer, dita amb honestedat, i què hi respons.
4. Tanca dient què queda demostrat i què no.

Està bé si l'objecció és de debò forta, no una de fàcil de rebatre · les proves són fets de la sessió, amb data o font.

💡 Pista: Un bon text no amaga l'objecció més forta contra la seva tesi: la posa i hi respon. Recolza't en mecanismes, no en impressions.

1.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📖 La lectura 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Ahir i avui: el primer graó a la teva pantalla

Completa i argumenta a la llibreta: «Fa cent anys el primer graó de l'odi es pujava en [un diari, un míting, un acudit al cafè]. Avui el veig pujar en [un espai digital que coneixes, sense noms de persones]. El que ha canviat és [velocitat, anonimat, abast o algoritme]. El que puc fer al graó més baix és [una acció realista, no un desig].» Fes servir el terme «estigmatització» tal com el defineix la lectura. Mínim 125 paraules.

El text complet amb les quatre parts raonades (mínim 125 paraules).

💡 Pista: Evita tant l'alarmisme (tot és odi) com la ingenuïtat (només són bromes): la teva feina és reconèixer el graó i dir què hi fas.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

L'odi no salta de cop de la paraula al crim: hi puja per graons, i l'escala d'Allport els ordena de l'antilocució a l'extermini, amb una mecànica que es repeteix (estigmatització, deshumanització, legitimació). El cim té dos noms de tribunal: genocidi (Lemkin, 1944; Convenció de 1948) i crims contra la humanitat (Nuremberg, 1945; Estatut de Roma, 1998). El primer graó, el de les paraules, sembla inofensiu, però és el que sosté tots els altres, i avui les xarxes l'han convertit en un accelerador. Reconèixer l'odi a baix, quan encara sembla que no passa res, és la manera més eficaç d'aturar-lo.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Com ordena Gordon Allport (1954) les formes de rebuig cap a un grup, segons la lectura?

   A. En tres passos (estigmatització, deshumanització, legitimació) que acaben en genocidi B. En cinc graons independents: una societat pot saltar de l'acudit a l'extermini C. En cinc graons, de l'antilocució a l'extermini, i cada un fa possible el següent D. En cinc graons, de la discriminació legal a l'extermini, sense comptar-hi les paraules

2. 2. Per què la lectura en diu «piràmide» i no només «escala»?

   A. Perquè la violència de la punta només s'aguanta sobre una base ampla d'odi dit i acceptat B. Perquè la majoria dels qui fan un acudit cruel acaben pujant, amb el temps, als graons de dalt C. Perquè Allport la va dibuixar amb l'extermini a la base, com a fonament de tots els altres graons D. Perquè com més amunt es puja, més gent participa en la violència contra el grup assenyalat

3. 3. Segons la lectura, per què les xarxes socials fan d'accelerador de l'odi?

   A. Perquè l'anonimat impedeix que la policia registri els delictes d'odi que s'hi cometen B. Perquè enfronten cadascú amb opinions contràries a les seves, i el xoc radicalitza tothom C. Perquè els seus propietaris comparteixen aquestes idees i les fan virals a propòsit D. Perquè premien el contingut que indigna i tanquen cadascú amb opinions com les seves

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si el discurs d'odi és el primer graó cap a la violència, però també és una forma d'expressió, on hauríem de posar el límit entre la llibertat de dir i la responsabilitat pel que diem?