Sessió 6. Els altres perseguits: gitanos, discapacitats, dissidents, homosexuals

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

L’Holocaust és el nom de l’assassinat dels jueus d’Europa, i les sessions anteriors l’han seguit del discurs a la llei i de la llei a la màquina. Però la màquina no va començar amb els jueus, i no es va aturar en ells. Va començar, dos anys abans de Wannsee, als hospitals alemanys, amb les persones que el règim considerava «vides indignes de ser viscudes»; i va passar pels mateixos camps, amb triangles d’altres colors, per als gitanos, els presos polítics, els testimonis de Jehovà i els homosexuals. Aquesta sessió és per a ells, per dues raons: perquè la memòria que en deixa algú fora és incompleta, i perquè entendre com la màquina es va assajar amb els més indefensos explica com va poder funcionar després a escala d’un continent.

L’assaig: el programa T4

L’octubre de 1939, amb la guerra acabada de començar, Hitler va signar una nota d’una sola frase, datada a propòsit l’1 de setembre, que autoritzava els metges a concedir una «mort de gràcia» als malalts «incurables». No era una llei: era un paper de la cancelleria privada, i d’aquí el nom del programa, T4T4Aktion T4: programa d'assassinat de persones amb discapacitat física o mental i malalts psiquiàtrics, dirigit des de l'adreça Tiergartenstraße 4 de Berlín. Gener de 1940 - agost de 1941: uns 70.000 morts en sis centres amb cambra de gas (Grafeneck, Brandenburg, Hartheim, Sonnenstein, Bernburg, Hadamar). Després va continuar de manera descentralitzada, amb fam i injeccions, fins al 1945: uns 200.000 morts més, nens inclosos., per l’adreça de l’oficina de Berlín. El procediment és el que després reconeixeràs: un formulari que els hospitals havien d’omplir per a cada pacient; tres metges que, sense veure’l, marcaven una creu vermella; un autobús gris que se l’enduia a un dels sis centres; una «dutxa» amb monòxid de carboni; una carta a la família amb una causa de mort inventada i una urna amb cendres que no eren les seves. En vint mesos, setanta mil persones. El personal del T4, metges, infermers, xofers, els que feien funcionar el gas, va ser traslladat el 1942 a Belzec, Sobibor i Treblinka, on va aplicar el que havia après. Els camps de l’Operació Reinhard no els va dissenyar l’exèrcit: els va muntar el personal dels hospitals. I el T4 és també l’únic cas en què la protesta pública va aturar la màquina: l’estiu de 1941, després d’un sermó del bisbe de Münster, von Galen, que va circular en còpies per tot el país, Hitler va ordenar suspendre’l oficialment. Va continuar en secret, però la lliçó és doble: la societat podia saber-ho, i quan ho va dir en veu alta, el règim va recular.

El porrajmos: el mateix camí

Els sinti i romasinti i romaSinti i roma: els dos grups principals del poble gitano a Europa central (els sinti, establerts a Alemanya des del segle XV) i oriental (els roma). Perseguits pels nazis com a «raça inferior» i «asocials» amb la mateixa maquinària que els jueus: registre (1936-1938), deportació a guetos i camps (des del 1940), extermini (des del 1942). Porrajmos («devoració») és el nom que en romaní rep el genocidi. van recórrer el mateix camí que els jueus, sovint amb un any de retard i amb les mateixes eines. Des del 1936, una oficina de Berlín, dirigida per un metge, va registrar i mesurar tots els gitanos d’Alemanya, va fer arbres genealògics fins als besavis i va classificar cada persona per graus de «sang gitana», com el cartell dels avis de la sessió 4. El 1938 Himmler va decretar que la «qüestió gitana» era una qüestió de raça; el 1940 van començar les deportacions a Polònia; el desembre de 1942, l’ordre d’enviar-los tots a Auschwitz. Hi van arribar 23.000, en un camp familiar a Birkenau on van morir de fam i de tifus, i la nit del 2 al 3 d’agost de 1944 els 4.300 que quedaven van ser gasats en una sola nit. A la Unió Soviètica els van afusellar els mateixos Einsatzgruppen; a Croàcia, els aliats dels nazis. El porrajmosporrajmosPorrajmos (o Samudaripen): el genocidi del poble gitano. Entre 250.000 i 500.000 morts a Europa (les xifres són incertes perquè molts no estaven registrats i molts països no els van comptar). Alemanya no el va reconèixer com a genocidi fins al 1982; el Parlament Europeu, el 2015; dia de record, el 2 d'agost. va matar entre un quart i mig milió de persones, i no en sabem la xifra exacta perquè ningú no els va comptar bé, ni abans ni després. Alemanya va trigar trenta-set anys a reconèixer que allò havia estat un genocidi; les indemnitzacions, quan van arribar, van arribar a supervivents que sovint ja eren morts.

Els triangles: dissidents, testimonis, homosexuals

El primer camp de concentració, Dachau, va obrir el març de 1933, i els primers presoners no eren jueus: eren comunistes, socialistes i sindicalistes, el triangle vermell. Durant sis anys, els camps van ser sobretot presons polítiques on la tortura i el treball forçat havien de trencar l’oposició, i desenes de milers de dissidents hi van morir. Els testimonis de Jehovàtestimonis de JehovàTestimonis de Jehovà: única confessió religiosa perseguida com a tal pel règim, perquè es negaven a fer el salut hitlerià, a servir a l'exèrcit i a jurar fidelitat a cap Estat. Uns 10.000 detinguts i entre 1.200 i 2.500 morts als camps, amb el triangle lila. Eren els únics presos que podien sortir signant una renúncia a la fe; gairebé cap no ho va fer., amb el triangle lila, van ser l’única religió perseguida com a tal: els nazis els oferien la llibertat a canvi de signar una renúncia a la fe, i gairebé cap no va signar. I els homes homosexuals van ser perseguits amb una llei que ja existia, el § 175§ 175§ 175 del Codi Penal alemany: article de 1871 que castigava les relacions entre homes. Els nazis el van endurir el 1935 (qualsevol acte, sense necessitat de prova física) i el van aplicar a gran escala: unes 50.000 condemnes, entre 5.000 i 15.000 homes enviats als camps amb el triangle rosa, on la mortalitat va ser de les més altes. L'article va seguir vigent a l'Alemanya federal fins al 1969 i no es va derogar del tot fins al 1994; les condemnes es van anul·lar el 2002 (les nazis) i el 2017 (les de després)., que llegiràs a L’Arxiu, endurida el 1935 i aplicada amb cinquanta mil condemnes; entre cinc i quinze mil van anar als camps amb el triangle rosa, on van ser el grup més maltractat pels guardes i sovint pels altres presos. I quan els aliats van alliberar els camps, alguns homes del triangle rosa van passar de la barraca a la presó, perquè el § 175 continuava sent llei: la República Federal el va mantenir fins al 1969.

Reconèixer sense comparar

Per què cal una sessió per a aquestes víctimes, si la sessió 5 ja parlava de sis milions? Per dues raons que no es contradiuen. La primera: la memòria que en deixa algú fora repeteix, sense voler-ho, el gest del règim, que va decidir quines vides comptaven. Els gitanos no van ser reconeguts fins al 1982; els homosexuals no van tenir memorial a Berlín fins al 2008; les víctimes del T4, fins al 2014. La segona raó és la contrària: reconèixer totes les víctimes no vol dir dir que tot va ser igual. L’Holocaust és singular perquè va voler eliminar un poble sencer, allà on fos, fins a l’últim infant, i perquè ho va convertir en la prioritat d’un Estat en guerra; el porrajmos s’hi assembla en el mètode i en la intenció, i per això els historiadors en diuen també genocidi; la persecució dels homosexuals i dels dissidents va ser un crim contra la humanitat, però no va buscar exterminar-los com a grup. Comparar per entendre és feina de l’historiador; comparar per rebaixar («els altres també») és el primer gest del negacionisme, que veuràs a la sessió 8.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 6 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

6.1 ✍️ Explicar · taula de classificació 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Els triangles, en una taula

Amb el cartell dels triangles de la lectura, fes a la llibreta una taula de quatre files i dues columnes: tria quatre colors de triangle i escriu qui el portava i per què el perseguia el règim, segons el peu i la lectura. A sota, en una frase, digues on van posar els gitanos.

La taula de quatre files i dues columnes, i la frase de sota.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Pots arrencar amb «El triangle vermell el portaven…». El peu del cartell tradueix les columnes; els gitanos no hi tenen columna pròpia: el peu diu on són.

6.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Els «menjadors inútils» (lectura de font)

Llegeix la sentència de Nuremberg sobre el programa T4 a L'Arxiu i respon a la llibreta en tres passos, amb una resposta per pas. FET: qui era assassinat, i quina xifra dona el tribunal? PARER: copia entre cometes l'expressió amb què el règim anomenava les víctimes. SENYAL: el règim deia a les famílies que havien mort de causes naturals; què demostra aquesta mentida sobre el que creia que la gent acceptaria? Entre 60 i 90 paraules.

Els tres passos, amb l'expressió del règim copiada entre cometes al segon (60-90 paraules).

💡 Pista: Per al SENYAL, pots arrencar amb «Si el règim ho havia d'amagar, vol dir que…». La frase sobre les famílies és al final de la primera oració de la cita.

6.3 🧭 Situar-se · gràfic de dades 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Les víctimes, amb la seva incertesa

Amb la Fitxa, dibuixa a la llibreta un gràfic de barres horitzontals amb les víctimes de quatre grups: gitanos, programa T4, homosexuals als camps i testimonis de Jehovà. On la Fitxa dona una forquilla (de… a…), marca els dos extrems a la barra. Posa-hi títol, escala i font. A sota, en una frase, explica per què algunes xifres són forquilles i no números.

El gràfic de quatre barres amb les forquilles marcades, títol, escala i font, i la frase de sota.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Pots arrencar la frase amb «Algunes xifres són forquilles perquè…». La lectura diu qui no va comptar els gitanos «ni abans ni després».

🎠 Sessió 6 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

6.4 🔍 Investigar · corroboració de fonts 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

El tribunal de 1946 i la llei de 1935 (corroboració de fonts)

Compara a la llibreta les dues fonts de L'Arxiu, la sentència de 1946 sobre el T4 i el § 175 de 1935, en tres passos. FET: de quin grup de víctimes parla cada una? PARER: copia de cada font l'expressió amb què l'Estat nazi jutjava aquell grup. SENYAL: el tribunal de 1946 no diu res dels homosexuals condemnats, i la República Federal va mantenir la llei fins al 1969; què delata aquest silenci? Fes servir el terme «§ 175». Entre 90 i 125 paraules.

La comparació en tres passos, amb una expressió copiada de cada font (90-125 paraules).

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Connectors: «el tribunal…, en canvi la llei…», «totes dues…», «per tant…». Les dates del després són al context de la segona font.

6.5 🔍 Investigar · comentari de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Una llei de 1871 en mans de 1935 (comentari de font)

Comenta a la llibreta el § 175 de L'Arxiu en tres passos. FET: què castiga la llei, i amb quina pena? PARER: per què creus que el govern va deixar «actes impúdics» sense definir? SENYAL: què delata que s'aprovés sense parlament, dins d'un paquet que també enduria la caça furtiva? Entre 90 i 125 paraules.

El comentari en tres passos, amb l'expressió clau citada (90-125 paraules).

Com es fa · Comentari de font

1. Qui escriu, quan, i per a qui: tres respostes curtes, abans de llegir el cos.
2. Copia la frase exacta que sosté el que diràs, entre cometes.
3. Separa què diu que va passar (el fet) de què en pensa qui escriu (el seu parer), i escriu quina paraula t'ho ha delatat.
4. Pregunta't què hi guanya qui escriu dient-ho així, i què calla.

Està bé si separes el que diu de qui ho diu · hi ha almenys una frase citada exacta.

💡 Pista: Connectors: «a diferència de la versió de 1871…», «amb això el règim aconseguia…». El context diu què canviava respecte de 1871.

6.6 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Recordar tots sense dir igual (desmuntant el tòpic)

Torna al bloc «Desmuntant un tòpic». Explica en quatre frases per què parlar de les altres víctimes no relativitza l'Holocaust: què fan els museus de l'Holocaust amb aquests grups, en què és singular l'Holocaust segons la Fitxa, i quina diferència hi ha entre comparar per entendre i comparar per rebaixar.

L'explicació en quatre frases.

💡 Pista: Connectors: «a diferència del que es creu…», «de fet…», «el que sí que relativitza és…». La cinquena entrada de la Fitxa té les distincions.

🎢 Sessió 6 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

6.7 🌍 Participar · desmentit 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmentit: «els gitanos no van ser perseguits per raça»

Durant dècades, els tribunals alemanys van sostenir que els gitanos havien estat deportats «per asocials», no per raça, i que per això no tenien dret a indemnització com a víctimes del racisme. Desmenteix a la llibreta aquesta afirmació: digues què té de cert (on els va posar el sistema de triangles) i què amaga, amb dues proves datades de la Fitxa. Fes servir el terme «porrajmos». Mínim 125 paraules.

El desmentit amb el que té de cert i les dues proves datades (mínim 125 paraules).

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Un bon desmentit reconeix la part de veritat abans de desmuntar-la: el triangle negre és real, i és justament la prova que cal explicar.

6.8 🌍 Participar · decisió raonada 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Agost de 1941: la còpia del sermó

Ets mestre o mestra en un poble de Westfàlia l'agost de 1941. Un veí et passa una còpia a màquina del sermó del bisbe von Galen contra l'assassinat dels malalts i et demana si en faràs cinc còpies més. Decideix-ho i defensa-ho amb tres raons tretes de la lectura i de la Fitxa, i respon a la raó més forta en contra. Només pots fer servir el que se sabia l'agost de 1941. Mínim 125 paraules.

La decisió, les tres raons i la resposta a la raó més forta en contra (mínim 125 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Un mestre de 1941 té alumnes, i alguns tenen germans als hospitals: digues què costa cada opció.

6.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🎬 El vídeo 📖 La lectura ✏️ Individual

Ahir i avui: el registre

Completa aquest text a la llibreta i argumenta'l: «El 1936 una oficina de Berlín va registrar els gitanos d'Alemanya, i aquell registre va servir per a [què, el 1940 i el 1942]. El 2013 es va descobrir que la policia sueca [què, segons el vídeo]. El que és radicalment diferent és [què va passar després a Suècia].» Fes servir el terme «estigmatització». Entre 50 i 70 paraules.

El text complet amb les tres parts raonades (50-70 paraules).

💡 Pista: Comparar el registre suec amb el de 1936 no vol dir igualar-los: la diferència és el que passa quan es descobreix.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

La màquina no va començar amb els jueus: va començar el 1940 als hospitals, amb el programa T4, que va matar 70.000 persones amb discapacitat amb un formulari, tres metges, un autobús gris, gas i una carta falsa a la família, i que es va aturar oficialment quan un bisbe ho va dir en veu alta; el seu personal va muntar després Belzec, Sobibor i Treblinka. Els gitanos van recórrer el mateix camí que els jueus, del registre de 1936 al gas de Birkenau, i ningú no els va comptar: entre 250.000 i 500.000 morts, reconeguts com a genocidi el 1982. Els presos polítics van omplir els primers camps des del 1933; els testimonis de Jehovà van ser l'única religió perseguida com a tal; els homosexuals van ser condemnats amb una llei de 1871 endurida el 1935 que la democràcia va mantenir fins al 1969. Recordar-los tots és memòria; dir que tot va ser igual, no.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Per què la sessió diu que el programa T4 va ser «l'assaig» de l'extermini?

   A. Perquè s'hi va provar el Zyklon B que després es faria servir a les cambres d'Auschwitz B. Perquè les seves primeres víctimes van ser els malalts jueus dels hospitals alemanys C. Perquè el seu personal va muntar després Belzec, Sobibor i Treblinka amb el que hi havia après D. Perquè l'exèrcit hi va dissenyar els camps que després construiria a la Polònia ocupada

2. 2. Per què no se sap la xifra exacta de morts del porrajmos, segons la sessió?

   A. Perquè el règim nazi no va registrar mai els gitanos d'Alemanya, a diferència dels jueus B. Perquè les SS van cremar els arxius del camp familiar de Birkenau l'agost de 1944 C. Perquè Alemanya no va obrir els arxius fins que va reconèixer el genocidi, el 1982 D. Perquè molts gitanos no eren a cap registre i molts països no els van comptar mai

3. 3. Què va passar amb el § 175 després de 1945, segons la sessió?

   A. La República Federal el va mantenir, amb la redacció de 1935, fins a l'any 1969 B. Els aliats el van derogar en alliberar els camps, però no en van anul·lar les condemnes C. La República Federal va tornar a la redacció de 1871, que exigia proves, fins al 1994 D. El tribunal de Nuremberg el va declarar crim contra la humanitat i el va anul·lar el 1946

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si la màquina es va assajar amb els malalts, va passar pels gitanos i va acabar amb els jueus, i el món ho va saber el 1945: per què va tornar a passar, a Cambodja, a Ruanda, a Srebrenica?