Sessió 2. Antecedents històrics de l'odi organitzat

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El 1879, un periodista alemany anomenat Wilhelm Marr va posar de moda una paraula nova: antisemitismeantisemitismeAntisemitisme: paraula difosa per Wilhelm Marr el 1879 (Lliga Antisemita de Berlín) per donar aparença científica i racial a l'odi als jueus, que fins llavors era sobretot religiós. Els jueus passaven de «poble que no s'ha convertit» a «raça» que no es pot convertir: ja no hi havia sortida.. No inventava l’odi als jueus, que a Europa tenia segles d’història amb arrels religioses. El que feia era vestir-lo de nou. «Antisemitisme» sonava a terme científic, a diagnòstic d’expert, no a vell prejudici de sagristia. I aquest canvi de disfressa és, precisament, el que fa d’aquell moment el començament d’una etapa diferent. L’odi de sempre passava a presentar-se com una veritat moderna, demostrable, respectable. Aquell mateix novembre, un dels historiadors més prestigiosos d’Alemanya, Heinrich von Treitschke, catedràtic a Berlín, ho va dir en una revista seriosa amb una frase que llegiràs a L’Arxiu i que els estudiants van convertir en consigna: quan l’odi el signa un professor, ja no fa vergonya. Aquesta sessió tracta dels fonaments que el segle XIX va posar perquè, dècades més tard, un estat pogués industrialitzar l’extermini.

El primer fonament el va aportar la ciència, o millor dit, una falsificació de la ciència. Al llarg del segle XIX es va estendre el racisme científicracisme científicConjunt de teories, avui completament desacreditades, que pretenien demostrar amb aparença científica que la humanitat es divideix en races amb capacitats desiguals.. Autors com el francès Arthur de GobineauArthur de GobineauArthur de Gobineau (1816-1882): diplomàtic francès, autor de l'«Assaig sobre la desigualtat de les races humanes» (1853-1855), que sostenia que la «raça ària» era superior i que la barreja portava a la decadència. Cap prova; un èxit enorme a Alemanya. Els nazis el van reeditar. van sostenir que la humanitat es dividia en races amb valors desiguals i que la barreja entre elles portava a la decadència. Quan Charles Darwin va publicar les seves idees sobre l’evolució, alguns pensadors les van deformar per aplicar-les a les societats humanes: era el darwinisme socialdarwinisme socialAplicació abusiva de la idea de «supervivència del més apte» a les societats humanes, per justificar que els forts dominin o eliminin els febles., que presentava la lluita entre pobles i la desaparició dels «febles» com una llei natural. Res d’això era ciència, però ho semblava, i això bastava per donar coartada a qui volia tractar altres éssers humans com a inferiors.

El segon fonament va ser la violència organitzada. A l’Imperi Rus, sobretot després de l’assassinat del tsar Alexandre II el 1881, es van desfermar onades de pogromspogromsAtacs violents i massius contra una comunitat, especialment la jueva, amb assassinats, incendis i saqueig. Sovint les autoritats hi feien els ulls grossos o els fomentaven.: multituds que assaltaven barris jueus, cremaven cases, mataven i saquejaven. El pogrom de Kixinev, el 1903, va deixar desenes de morts i va commocionar l’opinió mundial. El més greu no era només la fúria de la multitud, sinó que sovint la policia i les autoritats miraven cap a una altra banda, o fins i tot atiaven l’atac. Aquí l’odi ja no era una idea de llibre: era l’estat que, per acció o per omissió, permetia matar per raó d’origen. La conseqüència va ser un èxode: milions de jueus van fugir de l’Imperi Rus cap a l’oest d’Europa i cap a Amèrica, en una de les grans migracions de l’època, buscant un lloc on la seva vida no depengués de l’humor d’una torba.

Enlloc no es va veure tan clar aquest mecanisme com a la França republicana, amb l’afer Dreyfusafer DreyfusAfer Dreyfus (1894-1906): condemna per traïció del capità Alfred Dreyfus, jueu alsacià, a partir d'un document fals; deportat a l'illa del Diable. El veritable espia, Esterhazy, absolt el 1898; Zola condemnat; revisió el 1899 (segona condemna a Rennes, indult) i rehabilitació el 1906. Va partir França en dos.. El 1894, el capità Alfred Dreyfus, un oficial jueu de l’exèrcit francès, va ser condemnat per traïció a partir de proves falses i deportat a una illa-presó. La imatge del cos de la lectura recull el ritual de la seva degradació pública, el gener de 1895: davant de les tropes formades, un oficial li arrenca els galons i li trenca l’espasa, mentre part de la multitud que ho contempla crida «mort als jueus». Dreyfus proclamava la seva innocència, i tenia raó. Aviat va quedar clar que el veritable culpable era un altre i que hi havia hagut documents fabricats, però l’alt comandament va preferir mantenir la condemna abans que admetre l’error: calia un culpable, i un oficial jueu encaixava perfectament amb el prejudici de l’època. El 1898, l’escriptor Émile Zola va publicar al diari L’Aurore una carta oberta amb un titular que faria història: «J’accuse…!» («Acuso…!»). Hi denunciava, un per un, els responsables de la injustícia. França es va partir en dos, entre els qui defensaven Dreyfus i els qui, en nom de l’honor de l’exèrcit, preferien un innocent a la presó abans que reconèixer la veritat. Zola va ser condemnat i va haver de fugir, però tenia raó: el 1906, després de dotze anys, Dreyfus va ser finalment declarat innocent.

Hi ha un tercer fonament, potser el més duradís, que va aparèixer just en aquells anys: la mentida de la gran conspiració. Cap al 1903 va circular per l’Imperi Rus un fals document titulat Els protocols dels savis de SióEls protocols dels savis de SióEls protocols dels savis de Sió: falsificació fabricada per la policia secreta tsarista cap al 1903, copiada en bona part d'un pamflet francès contra Napoleó III. Desemmascarada pel diari «The Times» el 1921. Hitler la cita a «Mein Kampf»; encara circula avui a internet., que pretenia ser el pla secret d’una suposada elit jueva per dominar el món. Era una falsificació grollera, desmentida mil vegades, però es va traduir a molts idiomes i va tenir un èxit enorme. El seu poder era el d’un esquema molt simple i molt perillós: convertir tot un grup de persones en una amenaça oculta i totpoderosa contra «nosaltres». Si un grup conspira en secret per destruir-te, qualsevol cosa que li facis es pot presentar com a defensa pròpia. Que el text fos fals no li va restar força: dècades més tard, els nazis el van reeditar i repartir a les escoles com si fos autèntic. És el mateix mecanisme que, sota noms diferents, veurem reaparèixer al final de la càpsula.

El que uneix els tres fonaments és l’Estat modern, i això és el que fa que el segle XIX sigui diferent dels segles d’odi religiós que el precedeixen. L’Estat modern té un registre civil que sap qui és cadascú; una escola i un servei militar obligatoris que fan ciutadans en sèrie; una premsa de masses que arriba cada matí a milions de lectors; i una ciència amb prestigi que pot dir qui és normal i qui no. Tot això serveix per integrar, i és el que va donar als jueus d’Europa occidental l’emancipació, la ciutadania plena, a partir de la Revolució Francesa. Però les mateixes eines serveixen per excloure: el registre que integra pot marcar, la premsa que informa pot atiar (els diaris antisemites francesos tiraven centenars de milers d’exemplars durant l’afer), la ciència que cura pot classificar. Un periodista vienès que va cobrir la degradació de Dreyfus, Theodor HerzlTheodor HerzlTheodor Herzl (1860-1904): periodista i escriptor jueu vienès, corresponsal a París durant l'afer Dreyfus. El 1896 va publicar «L'Estat jueu» («Der Judenstaat») i el 1897 va convocar el primer Congrés Sionista a Basilea: si Europa no admet els jueus, que tinguin un Estat propi., en va treure el 1896 una altra conclusió: si l’antisemitisme reapareixia fins i tot a França, el país de l’emancipació, la sortida no era esperar que Europa canviés, sinó un Estat propi. Així ho va explicar ell mateix el 1899; alguns historiadors, com Jacques Kornberg, creuen que hi va pesar més l’antisemitisme creixent de la seva Viena. Zola i Herzl van viure el mateix afer i en van treure dues respostes oposades, i totes dues han fet història.

Cap al 1900, doncs, els materials ja estaven damunt la taula. Una pseudociència que classificava els humans en superiors i inferiors. Una violència de carrer que l’estat tolerava o promovia. I una mentida sobre una conspiració que transformava un col·lectiu sencer en un enemic existencial. Cap d’aquests tres elements va matar, per si sol, sis milions de persones. Però tots tres, sumats i posats al servei d’un estat modern amb la seva burocràcia, la seva indústria i la seva propaganda, farien possible al segle XX el que fins aleshores era impensable. Els pròxims capítols expliquen com aquells fonaments es van convertir en una màquina.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 2 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

2.1 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La línia del temps de l'odi organitzat

Dibuixa a la llibreta una línia del temps del 1850 al 1910 amb sis fets de la Fitxa: l'assaig de Gobineau, la paraula «antisemitisme», la primera onada de pogroms, la degradació de Dreyfus, la primera edició dels Protocols i la rehabilitació de Dreyfus. Marca amb un color els fets que fabriquen l'odi i amb un altre els que hi responen.

La línia del temps amb els sis fets datats i marcats amb dos colors.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Les dates són a les quatre primeres entrades de la Fitxa. Situa primer els dos extrems i després omple el mig; pots escriure sota cada fet una paraula que digui què és (llibre, violència, judici, falsificació).

2.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

La passió de Zola (lectura de font)

Llegeix la carta de Zola a L'Arxiu i respon a la llibreta en tres passos, amb una resposta per pas. FET: segons el context, què havia passat dos dies abans que Zola publiqués la carta? PARER: copia entre cometes la «passió» que Zola diu tenir. SENYAL: per què creus que parla de «la humanitat» i no de Dreyfus? Entre 60 i 90 paraules.

Els tres passos, amb les paraules de Zola copiades entre cometes al segon (60-90 paraules).

💡 Pista: Per al SENYAL, pots arrencar amb «Zola no anomena Dreyfus perquè…». El context de L'Arxiu diu què va passar amb Esterhazy i de quina tradició ve el vocabulari de «la llum».

2.3 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Vertader o fals: els fonaments

Decideix si cada frase és vertadera o falsa i justifica-ho amb una dada de la lectura o de la Fitxa: (a) «La paraula antisemitisme és tan antiga com l'odi als jueus» · (b) «Els pogroms eren esclats espontanis que l'Estat rus reprimia» · (c) «Els Protocols van deixar de circular quan es va demostrar que eren falsos» · (d) «Gobineau va escriure abans que Darwin».

Les quatre frases amb V o F i, a cada una, la dada que ho justifica.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Pots arrencar amb «(a) és falsa perquè la Fitxa diu que…». Per a la (c), mira què en van fer els nazis segons la lectura.

🎠 Sessió 2 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

2.4 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge ✏️ Individual

«Le traître»: la portada de la degradació (comentari d'imatge)

Comenta a la llibreta la portada del «Petit Journal» de la lectura en tres passos. DESCRIC: què hi passa i quin títol hi posa el diari? IDENTIFICO: segons el peu, on i quan passa, i quants exemplars tirava aquell diari? DEDUEIXO: en quin graó de la mecànica de la piràmide situes aquesta portada, i per què? Entre 90 i 125 paraules.

El comentari en tres passos numerats (90-125 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Fixa't que el títol no porta interrogant. Per al tercer pas, pensa què vol dir que la premsa de masses «informa i atia» alhora, com diu la lectura.

2.5 🔍 Investigar · Anàlisi crítica de dues fonts 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Treitschke i Zola, dos intel·lectuals a la premsa (corroboració de fonts)

Treitschke (Berlín, 1879) i Zola (París, 1898) són dos intel·lectuals de prestigi que escriuen a la premsa sobre els jueus del seu país. Compara a la llibreta les dues fonts de L'Arxiu en tres parts retolades. TREITSCHKE (breu): el FET que diu constatar i el PARER que en treu. ZOLA (breu): el mateix. EL CONTRAST (la part llarga): quina paraula de cada text és el SENYAL de la comunitat que defensa, la de la «raça» o la de la «humanitat», i per què el prestigi de qui escriu fa més perillós el primer text? Fes servir el terme «emancipació». Entre 90 i 125 paraules.

L'anàlisi amb les tres parts retolades, i el contrast més llarg que els dos comentaris (90-125 paraules).

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Connectors: «tots dos escriuen per…», «en canvi Zola…, mentre que Treitschke…». La paraula «emancipació» és a la primera entrada de la Fitxa, i el context de Treitschke diu què en pensava.

2.6 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La veritat no va guanyar sola (desmuntant el tòpic)

Torna al bloc «Desmuntant un tòpic». Explica en quatre frases per què l'afer Dreyfus no demostra que la veritat guanya tota sola: quant va trigar, qui va pagar per dir-la i què van fer mentrestant l'exèrcit i la premsa.

L'explicació en quatre frases.

💡 Pista: Les dates són a la tercera entrada de la Fitxa. Connectors: «en realitat…», «mentrestant…», «per això…».

🎢 Sessió 2 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

2.7 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

L'Estat modern, integrador i excloent: esquema 1-3-1

Fes a la llibreta un esquema 1-3-1 amb aquesta idea central: «L'Estat modern del segle XIX exclou amb les mateixes eines que integren». Al mig, tres eines de l'Estat que anomena la lectura, cada una amb com integra, com exclou i un exemple datat. A baix, una conclusió que expliqui per què aquest odi és diferent de l'odi religiós dels segles anteriors.

L'esquema amb la idea central, les tres eines amb el seu exemple datat i la conclusió.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Cap exemple inventat: tots han de sortir de la lectura o de la Fitxa.

2.8 🌍 Participar · decisió raonada 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

París, febrer de 1898: signes la petició?

Ets un diputat o diputada de la República el febrer de 1898, mentre Zola és jutjat, i et demanen que signis una petició de revisió del cas Dreyfus. Decideix si la signes i defensa-ho amb tres raons tretes de L'Arxiu i de la lectura, i respon a la raó més forta en contra. Només pots fer servir el que se sabia el febrer de 1898. Fes servir el terme «antisemitisme». Mínim 125 paraules.

La decisió, les tres raons i la resposta a la raó més forta en contra (mínim 125 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Pensa què arrisques electoralment en un país on «La Libre Parole» ven 200.000 exemplars. Un diputat de 1898 no sap com acaba.

2.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📖 La lectura 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Ahir i avui: la mentida de la conspiració

Copia aquest text a la llibreta, completa'l i argumenta'l: «Els Protocols dels savis de Sió funcionaven amb aquest esquema: [descriu-lo amb la lectura]. Avui reconec el mateix esquema en [una teoria conspirativa actual, descrita sense noms de persones vives]. El que ha canviat és [com circula, qui la fabrica, a quina velocitat]. La pregunta que faria per desmuntar-la és [una pregunta concreta que qualsevol lector es pot fer].» Fes servir el terme «falsificació». Mínim 125 paraules.

El text complet amb les quatre parts raonades (mínim 125 paraules).

💡 Pista: L'esquema de la conspiració és sempre el mateix: si l'altre et vol destruir, tot el que li facis és defensa pròpia. La teva feina és reconèixer l'esquema, no repetir la teoria.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Abans de poder industrialitzar l'odi, el segle XIX en va fabricar els fonaments. El racisme científic el va vestir de coneixement respectable; els pogroms van mostrar un Estat que tolerava o atiava la violència per raó d'origen; i la mentida dels Protocols va inventar la conspiració que converteix tot un grup en enemic. L'afer Dreyfus va deixar veure alhora la força d'aquell odi i la d'una veu, la de Zola, capaç d'enfrontar-s'hi. El segle XX posaria tots aquests materials al servei d'una màquina.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, què canvia quan Wilhelm Marr difon la paraula «antisemitisme», el 1879?

   A. Que l'odi als jueus, fins llavors racial, passa a justificar-se amb arguments religiosos B. Que un odi antic i d'arrel religiosa passa a presentar-se com una veritat científica C. Que l'odi als jueus, fins llavors popular, arriba per primera vegada a la premsa de masses D. Que Alemanya revoca l'emancipació dels jueus, que havia aprovat només vuit anys abans

2. 2. Què feia tan poderosos Els protocols dels savis de Sió, segons la lectura?

   A. Que ningú no en va poder demostrar la falsedat fins que els nazis ja eren al poder B. Que portaven la signatura de científics de prestigi, com l'assaig de Gobineau C. Que el tsar els va fer llegir a totes les escoles de l'Imperi Rus a partir del 1903 D. Que seguien un esquema simple: si un grup conspira contra tu, atacar-lo és defensar-te

3. 3. Què era el més greu dels pogroms de l'Imperi Rus, segons la lectura?

   A. Que la policia i les autoritats sovint miraven cap a una altra banda o atiaven l'atac B. Que eren esclats espontanis de la multitud, i l'Estat no tenia mitjans per aturar-los C. Que els executava l'exèrcit del tsar, amb ordres escrites i seguint un pla d'extermini D. Que van portar a l'assassinat del tsar Alexandre II i a una repressió encara més dura

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si l'odi organitzat necessita disfressar-se de ciència, de justícia o de defensa pròpia per ser acceptat, quina eina tenim per despullar-lo d'aquestes disfresses?