Sessió 7. Genocidis del segle XX i el «mai més»

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El 9 de desembre de 1948, un dia abans de la Declaració Universal dels Drets Humans, l’Assemblea General de l’ONU va aprovar la Convenció sobre el GenocidiConvenció sobre el GenocidiConvenció per a la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi (9 de desembre de 1948): primer tractat de drets humans de l'ONU, redactat a partir del projecte de Lemkin. Defineix el genocidi (art. II), obliga els Estats a prevenir-lo i castigar-lo, i el declara imprescriptible. 153 Estats l'han ratificada; els Estats Units van trigar quaranta anys., que llegiràs a L’Arxiu. Era el fruit de quatre anys de feina d’un sol home, Raphael Lemkin, que vas conèixer a la sessió 1 i que havia creat la paraula el 1944, i tenia una ambició nova: que un crim comès per un Estat contra els seus propis ciutadans pogués ser jutjat per tots els altres. La definició de l’article II és curta i s’ha d’aprendre amb precisió, perquè tot el que ve després en depèn: actes comesos «amb la intenció de destruir, totalment o parcialment, un grup nacional, ètnic, racial o religiós, com a tal». No hi ha cap xifra. El que fa el genocidi no és el nombre de morts sinó la intenció: que la víctima sigui el grup pel que és, i el propòsit, fer-lo desaparèixer. Per això és tan difícil de provar, i per això, com veuràs, els tribunals hi han trigat tant. El mateix dia, el món va prometre una cosa que no era a cap article: «mai més».

Cambodja: el genocidi contra el propi poble

La promesa va durar vint-i-set anys. El 1975, els Khmers RojosKhmers RojosKhmers Rojos: guerrilla comunista de Cambodja, dirigida per Pol Pot, que va prendre el poder l'abril de 1975 i va voler crear una societat agrària pura des de l'«any zero»: ciutats buidades en tres dies, diners i escoles abolits, treball forçat als camps d'arròs. Entre 1,5 i 2 milions de morts (un de cada quatre cambodjans) fins que el Vietnam els va fer fora el gener de 1979. Un tribunal internacional els va condemnar per genocidi el 2018. van buidar les ciutats de Cambodja en tres dies i van voler tornar el país a l’«any zero»: sense diners, sense escoles, sense famílies, tothom al camp. En menys de quatre anys va morir un cambodjà de cada quatre, de fam, d’esgotament o executat per portar ulleres, parlar una llengua estrangera o haver estat mestre. La majoria de les víctimes eren khmers com els seus botxins, i per això els juristes van discutir dècades si allò era «genocidi» segons la Convenció (que no protegeix els grups polítics o socials) o «només» crims contra la humanitat; el tribunal ho va resoldre el 2018 condemnant per genocidi els crims contra les minories vietnamita i cham. La primera lliçó del «mai més» és que la paraula té vores, i que els que les van dibuixar el 1948 hi van deixar fora, a propòsit, els grups polítics.

Ruanda: cent dies amb el món mirant

El 6 d’abril de 1994, l’avió del president de RuandaRuandaRuanda (1994): país de l'Àfrica central on la potència colonial belga havia convertit dues categories socials, hutus (majoria) i tutsis (minoria), en «races» amb carnet d'identitat (1933). Del 7 d'abril al 15 de juliol de 1994, milícies hutus i l'exèrcit van assassinar entre 500.000 i 800.000 tutsis (i hutus moderats), amb matxets, veí a veí, atiats per la Ràdio de les Mil Turons. L'ONU tenia 2.500 cascos blaus al país i els va reduir a 270. va ser abatut, i l’endemà van començar les matances. En cent dies, entre mig milió i vuit-cents mil tutsis van ser assassinats, la majoria amb matxets, per veïns, companys de feina, de vegades familiars. No hi havia cambres de gas: hi havia una ràdio que des de feia mesos anomenava els tutsis «escarabats» i que durant les matances llegia llistes de noms i adreces, i hi havia el carnet d’identitat que els belgues havien inventat el 1933 amb la casella «ètnia», que decidia a cada barricada qui vivia. Tot el que has vist a les sessions 3 i 4 (la deshumanització, el registre, la llista) hi era, en una versió sense fàbrica. I hi era també l’ONU: 2.500 cascos blaus, que el Consell de Seguretat va reduir a 270 la segona setmana, mentre el comandant demanava reforços. Els Estats Units, que sortien d’una operació fracassada a Somàlia, van evitar durant setmanes la paraula «genocidi», perquè dir-la obligava a actuar. A Ruanda no va faltar informació ni llei: va faltar la voluntat de fer servir la paraula.

Srebrenica: genocidi a Europa, amb cascos blaus a la porta

Un any després, a Europa, la guerra de Bòsnia portava tres anys de «neteja ètnica», una expressió que els mateixos autors van posar en circulació per no dir el que era. SrebrenicaSrebrenicaSrebrenica (11-22 de juliol de 1995): ciutat bosniana de majoria musulmana declarada «zona segura» per l'ONU el 1993 i protegida per 400 cascos blaus holandesos. L'exèrcit serbobosnià de Mladić la va ocupar, va separar els homes de les dones i va executar més de 8.000 homes i nois en quatre dies; els cossos van ser enterrats i reenterrats amb excavadores. El TPIY (2004) i la Cort Internacional de Justícia (2007) ho van qualificar de genocidi. era una «zona segura» de l’ONU, amb quatre-cents cascos blaus holandesos. L’11 de juliol de 1995 l’exèrcit serbobosnià hi va entrar, va separar els homes i els nois de les dones davant dels soldats de l’ONU, i en quatre dies en va executar més de vuit mil, i després va traslladar els cossos amb excavadores a fosses secundàries perquè no es trobessin. Aquesta vegada sí que va haver-hi tribunal: el Tribunal Penal Internacional per a l’antiga Iugoslàvia va ser el primer que va aplicar la paraula a Europa des de Nuremberg, i la sentència que llegiràs a L’Arxiu explica per què la fa servir i per què costa tant fer-la servir. Dinou anys després, el 2014, l’Estat IslàmicEstat IslàmicIazidis (2014): minoria religiosa kurda del nord de l'Iraq, uns 500.000 al Sinjar. L'agost de 2014, l'Estat Islàmic va ocupar la regió, va executar uns 5.000 homes, va esclavitzar unes 7.000 dones i nenes i va arrencar els nens per fer-ne soldats. L'ONU (2016) i el Parlament Europeu ho van qualificar de genocidi; un tribunal alemany va dictar la primera condemna per genocidi contra un membre de l'EI el 2021. va fer al Sinjar, contra els iazidis, tot el que la Convenció enumera, punt per punt, i ho va publicar a les seves revistes com a programa. La paraula, aquesta vegada, va arribar de pressa: l’ONU la va dir el 2016 i un tribunal alemany va dictar la primera condemna el 2021. El que no va arribar a temps va ser la protecció.

Avui: l’alerta, i qui l’escolta

Els mecanismes existeixen. Des del 2004 l’ONU té un assessor especial per a la prevenció del genocidi; des del 2005, els Estats han acceptat una responsabilitat de protegirresponsabilitat de protegirResponsabilitat de protegir (R2P): principi aprovat per l'Assemblea General de l'ONU el 2005 segons el qual, si un Estat no protegeix la seva població del genocidi, els crims de guerra, la neteja ètnica i els crims contra la humanitat, la comunitat internacional té la responsabilitat de fer-ho, si cal per la força amb l'autorització del Consell de Seguretat. Aplicat a Líbia (2011); bloquejat a Síria pel veto rus i xinès. que passa per damunt de la sobirania; i hi ha llistes de senyals d’alerta que són, gairebé paraula per paraula, els graons de la piràmide de la sessió 1. Amb aquestes eines, missions de l’ONU han conclòs que la persecució dels rohingyàsrohingyàsRohingyàs: minoria musulmana de Myanmar (Birmània), sense ciutadania des del 1982. L'agost de 2017 l'exèrcit va destruir centenars de pobles i va fer fugir 740.000 persones a Bangladesh; una missió de l'ONU (2018) hi va trobar «intenció genocida» i Gàmbia va portar Myanmar davant la Cort Internacional de Justícia (2019), que va ordenar mesures cautelars. a Myanmar mostra «intenció genocida», i un informe de l’Alt Comissionat (2022) ha dit que el tracte dels uigursuigursUigurs: poble musulmà de parla turca del Xinjiang (Xina), uns 12 milions. Des del 2017, informes de l'ONU, de governs i d'organitzacions documenten l'internament massiu en «centres de reeducació» (fins a un milió de persones), el treball forçat, la vigilància i les esterilitzacions. L'Alt Comissionat de l'ONU (2022) va dir que pot constituir crims contra la humanitat; diversos parlaments n'han dit genocidi; el govern xinès ho nega. a la Xina pot constituir crims contra la humanitat. No correspon a aquesta sessió dictar sentències que els tribunals encara no han dictat: correspon dir que les eines de reconeixement existeixen, que són les d’aquesta càpsula, i que la pregunta que Ruanda i Srebrenica van deixar oberta continua sent la mateixa. El «mai més» no és una frase que protegeixi sola: és una feina que cada generació hereta, i que comença per reconèixer els graons de baix quan encara s’hi és a temps.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 7 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

7.1 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

De la paraula a la primera condemna: la línia

Dibuixa a la llibreta una línia del temps del 1940 al 2010 amb sis fets de la Fitxa: la paraula de Lemkin, la Convenció, Ruanda, Srebrenica, la primera condemna per genocidi (Akayesu) i la sentència Krstić. Marca amb un color els genocidis i amb un altre les respostes del dret. A sota, en una frase, digues quants anys van passar entre la Convenció i la primera condemna.

La línia del temps amb els sis fets datats i marcats amb dos colors, i la frase de sota.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Pots arrencar la frase amb «Entre la Convenció i la primera condemna van passar…». Les dates són a la primera, la tercera i la quarta entrada de la Fitxa.

7.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

L'article II amb lupa (lectura de font)

Llegeix l'article II de la Convenció a L'Arxiu i respon a la llibreta en tres passos, amb una resposta per pas. FET: quants actes enumera l'article, i quants són matar? PARER: copia entre cometes la intenció que defineix el genocidi. SENYAL: per què creus que la Unió Soviètica i altres Estats van voler treure els grups polítics de la definició? Entre 60 i 90 paraules.

Els tres passos, amb la intenció copiada entre cometes al segon (60-90 paraules).

💡 Pista: Per al SENYAL, pots arrencar amb «Un Estat que persegueix els seus opositors…». El context de L'Arxiu diu qui els va fer treure i quin cas va costar de jutjar per això.

7.3 ✍️ Explicar · telegrama 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Telegrama: Potočari, 11 de juliol

Ets el corresponsal d'un diari català a Potočari l'11 de juliol de 2010, davant de l'escena de la fotografia de la lectura. Escriu un telegrama de màxim 25 paraules que digui què passa, quantes víctimes s'enterren i com s'han identificat. A sota, en una frase, explica per què les esteles són verdes.

El telegrama (màxim 25 paraules) i la frase de sota.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Pots arrencar amb «POTOČARI, 11 JUL. Avui s'enterren…». Les xifres i el motiu de les esteles verdes són al peu de la fotografia.

🎠 Sessió 7 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

7.4 ✍️ Explicar · taula de classificació 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Quatre genocidis en una taula

Fes a la llibreta una taula de tres files (Ruanda, Srebrenica, els iazidis) i tres columnes: dates, xifra de víctimes, i tribunal que ho va jutjar amb l'any. Sota la taula, en dues frases, explica per què a Ruanda i a Srebrenica el «mai més» va fallar amb cascos blaus al lloc.

La taula de tres files i tres columnes, i les dues frases de sota.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Connectors: «a Ruanda i a Srebrenica el que va fallar va ser…». Totes les dades són a la Fitxa, de la tercera a la cinquena entrada.

7.5 🔍 Investigar · comentari de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Per què el tribunal diu la paraula (comentari de font)

Comenta a la llibreta la sentència Krstić de L'Arxiu en tres passos. FET: copia entre cometes els dos requisits que el tribunal exigeix abans de condemnar per genocidi. PARER: per què creus que el tribunal insisteix tant en la dificultat abans de dir la paraula? SENYAL: quina frase de la cita delata que, un cop provats els requisits, el tribunal no vol suavitzar el nom del crim? Entre 90 i 125 paraules.

El comentari en tres passos, amb els dos requisits copiats entre cometes al primer (90-125 paraules).

Com es fa · Comentari de font

1. Qui escriu, quan, i per a qui: tres respostes curtes, abans de llegir el cos.
2. Copia la frase exacta que sosté el que diràs, entre cometes.
3. Separa què diu que va passar (el fet) de què en pensa qui escriu (el seu parer), i escriu quina paraula t'ho ha delatat.
4. Pregunta't què hi guanya qui escriu dient-ho així, i què calla.

Està bé si separes el que diu de qui ho diu · hi ha almenys una frase citada exacta.

💡 Pista: Connectors: «el tribunal exigeix…», «insistir en la dificultat li serveix per…». El context explica la frase llarga del mig.

7.6 🔍 Investigar · intrús justificat 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

L'intrús entre els casos

D'aquests cinc casos, quatre tenen en comú una cosa que l'article II de la Convenció explica i un no: Armènia · Cambodja (la majoria de les víctimes) · Ruanda · Srebrenica · els iazidis. Digues quin és l'intrús i què tenen en comú els altres quatre, i explica com el va resoldre el tribunal de 2018, segons la Fitxa.

L'intrús, el criteri que uneix els altres quatre i dues frases sobre el tribunal de 2018.

Com es fa · Intrús justificat

1. Copia la llista.
2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: Pensa en els quatre tipus de grup de l'article II. La lectura diu què van deixar fora, a propòsit, els que van dibuixar la paraula el 1948.

🎢 Sessió 7 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

7.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Per què no és «matar molta gent» (desmuntant el tòpic)

Torna al bloc «Desmuntant un tòpic»: diu que fer servir «genocidi» com a insult buida la paraula, i que el negacionista ho agraeix. Construeix una regla pròpia, amb dues o tres condicions tretes de la Convenció, per decidir quan es pot dir «genocidi» i quan cal dir «crims contra la humanitat» (sessió 1). Després, prova-la amb dos casos de la Fitxa: un que la passi i un que no. Fes servir el terme «intenció». Mínim 125 paraules.

La regla amb les seves condicions i la prova amb els dos casos (mínim 125 paraules).

💡 Pista: Una regla és bona si et pot donar una resposta que no t'agrada. Tria un segon cas on dubtis.

7.8 🌍 Participar · microassaig 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Té el món el deure d'intervenir?

Argumenta a la llibreta la teva resposta a aquesta pregunta: «Quan un Estat no protegeix la seva població d'un genocidi, la comunitat internacional té el deure d'intervenir, fins i tot per la força?». El text ha de tenir la teva tesi, dues proves de la lectura o de la Fitxa i el contraargument més fort (la sobirania, el risc que la intervenció serveixi d'excusa, el veto), amb la teva resposta. Fes servir el terme «responsabilitat de protegir». Mínim 125 paraules.

El text argumentat amb tesi, dues proves i el contraargument respost (mínim 125 paraules).

Com es fa · Microassaig

1. Escriu la tesi en una frase: què defenses.
2. Dues proves de la sessió, cada una en un paràgraf: la prova i què demostra.
3. L'objecció més forta que et podrien fer, dita amb honestedat, i què hi respons.
4. Tanca dient què queda demostrat i què no.

Està bé si l'objecció és de debò forta, no una de fàcil de rebatre · les proves són fets de la sessió, amb data o font.

💡 Pista: Un bon text no amaga l'objecció més forta: qui decideix que hi ha genocidi, i qui pot vetar-ho. Recolza't en els casos, no en desitjos.

7.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📖 La lectura 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Ahir i avui: les alertes que existeixen

Omple els buits d'aquest text a la llibreta i defensa'l: «A Ruanda, el 1994, els senyals eren [la ràdio, el carnet, les llistes: descriu-los amb la lectura]. Avui, l'ONU ha alertat sobre [un dels dos casos de l'última entrada de la Fitxa: què s'ha documentat i qui ho diu]. El que encara no ha dit cap tribunal és [què].» Fes servir el terme «intenció genocida». Entre 50 i 70 paraules.

El text complet amb les tres parts raonades (50-70 paraules).

💡 Pista: La sessió no dicta sentències que els tribunals no han dictat, i tu tampoc: la teva feina és distingir el que està documentat del que està en discussió, i dir què hi fas.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El 9 de desembre de 1948 el món va posar nom i llei al crim dels crims: genocidi són els actes comesos «amb la intenció de destruir, totalment o parcialment, un grup nacional, ètnic, racial o religiós, com a tal», sense xifra i sense grups polítics. I va prometre «mai més». Va tornar a passar a Cambodja (un de cada quatre habitants, 1975-1979), a Ruanda (fins a 800.000 tutsis en cent dies, amb una ràdio, un carnet i 270 cascos blaus), a Srebrenica (8.000 homes en quatre dies en una «zona segura» de l'ONU) i al Sinjar (2014). Els tribunals van arribar tard però van arribar: Akayesu (1998), Krstić (2004), Cambodja (2018), Frankfurt (2021). Avui l'ONU alerta sobre els rohingyàs i els uigurs amb les mateixes eines. El «mai més» no és una frase que protegeixi sola: és reconèixer els graons de baix quan encara s'hi és a temps.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què fa que un crim sigui genocidi, segons l'article II de la Convenció de 1948?

   A. La intenció de destruir, del tot o en part, un grup nacional, ètnic, racial o religiós B. La intenció de destruir, del tot o en part, un grup nacional, polític, social o religiós C. La mort d'una part substancial del grup, encara que no se'n pugui provar la intenció D. Un atac generalitzat o sistemàtic contra una població civil, sigui quin sigui el grup

2. 2. Per què el tribunal de l'Haia va qualificar de genocidi Srebrenica, amb uns 8.000 morts?

   A. Perquè la xifra de morts superava el llindar que la Convenció fixa per a una sola ciutat B. Perquè matar tots els homes d'una comunitat tancada era destruir-ne una part substancial C. Perquè va passar en una «zona segura» de l'ONU, i això agreuja el crim fins al genocidi D. Perquè els autors en deien «neteja ètnica», i el tribunal ho va prendre com a confessió

3. 3. Què va faltar a Ruanda el 1994, segons la lectura, perquè el «mai més» es complís?

   A. La informació: el món no va saber què hi passava fins que les matances van acabar B. La llei: la Convenció de 1948 no protegia grups com els tutsis, definits per un carnet C. La presència de l'ONU: no hi havia cap casc blau al país quan van començar les matances D. La voluntat de dir «genocidi»: dir la paraula obligava a actuar, i es va evitar

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si tenim la paraula i tenim la llei des de fa més de setanta anys, què creus que falta perquè el «mai més» es compleixi de debò?