Sessió 8. Memòria, justícia i negacionisme

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Quan la guerra va acabar a Europa i el món va acabar de mesurar la dimensió de l’Holocaust, els vencedors es van trobar davant d’una pregunta incòmoda: què calia fer amb els responsables? La resposta més fàcil, i la que molts reclamaven, era la venjança: identificar els caps del règim nazi i afusellar-los sense més tràmit. Semblava just, i ningú no els hauria plorat. Però els governs aliats van prendre una decisió diferent i, vista amb distància, sorprenent: en comptes de venjar-se’n, els jutjarien. El 1945, a la ciutat alemanya de NurembergNurembergTribunal Militar Internacional de Nuremberg (20 de novembre de 1945 - 1 d'octubre de 1946): vint-i-dos dirigents nazis jutjats per quatre potències (Estats Units, Regne Unit, França, URSS) a la ciutat dels congressos del partit i de les lleis racials; dotze condemnats a mort, tres absolts. Dotze judicis més (metges, jutges, industrials, Einsatzgruppen) fins al 1949. Model dels tribunals de Ruanda, Iugoslàvia i la Cort Penal Internacional., es va constituir un tribunal internacional per jutjar els principals dirigents del règim davant d’un jurat de quatre potències. Va ser la primera vegada a la història que uns responsables d’aquesta mena de crims sortien de la mà d’un jutge i no de la d’un escamot.

Qui va posar en paraules el sentit d’aquella decisió va ser Robert H. JacksonRobert H. JacksonJutge del Tribunal Suprem dels Estats Units, va ser el fiscal en cap nord-americà a Nuremberg. El seu discurs d'obertura és un dels textos jurídics més citats del segle XX., el fiscal en cap nord-americà, en el discurs amb què va obrir el procés. Va recordar que quatre grans nacions, victorioses i ferides, «aturaven la mà de la venjança» per sotmetre voluntàriament els seus enemics captius al judici de la llei, i que això era un dels tributs més grans que el poder ha retut mai a la raó. El tribunal va estrenar una idea nova en el dret: la de crims contra la humanitatcrims contra la humanitatCategoria jurídica creada a Nuremberg per jutjar l'exterminació, l'esclavització i la persecució de poblacions civils. A diferència dels «crims de guerra» clàssics, protegeix les persones fins i tot davant del seu propi Estat.. I va rebutjar de manera explícita la defensa que repetien els acusats, que només havien «obeït ordres»: cada persona és responsable dels seus actes, per alt que fos qui manava.

Però el que fa de Nuremberg una fita no és només el càstig d’uns culpables. És que aquell judici va convertir l’horror en un arxiu documentat. Per demostrar els fets, els fiscals no es van basar sobretot en testimonis, que sempre es poden discutir, sinó en els papers que el mateix règim nazi havia produït: ordres, actes de reunions, informes, estadístiques, telegrames. La burocràcia que havia planificat l’exterminació havia deixat, sense voler-ho, la prova de la seva pròpia culpa. Gràcies a això, i als processos que van seguir, l’Holocaust ha esdevingut un dels crims més ben documentats de tota la història. La justícia, en aquest cas, no va servir només per condemnar: va servir per fixar per sempre què havia passat, de manera que ningú no ho pogués negar de bona fe.

Nuremberg va jutjar els caps i va fixar els papers; les víctimes hi van parlar poc. Això va canviar el 1961, quan Israel va jutjar a Jerusalem EichmannEichmannJudici d'Eichmann (Jerusalem, abril-desembre de 1961): Adolf Eichmann, l'organitzador de les deportacions (i l'autor de l'acta de Wannsee), capturat a l'Argentina pel Mossad, va ser jutjat i penjat. Per primera vegada, més d'un centenar de supervivents van testificar davant de les càmeres de tot el món. Hannah Arendt va cobrir el judici i en va treure «la banalitat del mal»., l’home que havia organitzat els trens i redactat l’acta de Wannsee: per primera vegada, més d’un centenar de supervivents van explicar davant de les càmeres del món què havien viscut, i l’Holocaust va deixar de ser només un expedient per convertir-se en una memòria amb veus i cares. I d’entre tots els llocs, un es va convertir en el símbol: AuschwitzAuschwitzAuschwitz com a símbol: el camp més gran i l'únic que va ser alhora de concentració, de treball i d'extermini, amb víctimes de tot Europa; alliberat el 27 de gener de 1945 amb 7.000 supervivents. Museu estatal polonès des del 1947, Patrimoni de la Humanitat des del 1979; més de dos milions de visitants l'any. El 27 de gener és el Dia Internacional de Commemoració de les víctimes de l'Holocaust (ONU, 2005)., alliberat el 27 de gener de 1945, museu des del 1947 i, des del 2005, la data que l’ONU va triar per al dia mundial de record, en la resolució que llegiràs a L’Arxiu. Aquella resolució diu dues coses en dos punts consecutius: que cal ensenyar-ho a les generacions futures, i que es rebutja «qualsevol negació de l’Holocaust com a fet històric». Que l’ONU hagués de dir la segona és el tema de la resta d’aquesta sessió.

D’aquella voluntat de no oblidar en neix el que sovint s’anomena el deure de memòriadeure de memòriaLa idea que recordar les víctimes i els crims del passat no és només un acte sentimental, sinó una responsabilitat cívica: una societat que oblida els seus horrors es queda sense defenses contra la seva repetició.. Els supervivents van explicar el que havien viscut en llibres i testimonis; van néixer museus i memorials als llocs de la matança, com el del camp d’Auschwitz; i cada any, arreu del món, es commemora el record de les víctimes. Aquesta feina de memòria no mira enrere per plaer ni per rancúnia, sinó per la raó que Jackson havia deixat escrita: hi ha crims que la civilització no es pot permetre d’ignorar, perquè no sobreviuria si es repetissin. Recordar amb precisió és, en el fons, la primera manera de complir la promesa del «mai més».

I és justament contra aquesta memòria que, dècades més tard, va aparèixer un fenomen inquietant: el negacionisme. A partir dels anys setanta, alguns individus, al principi a França i als Estats Units, van començar a afirmar que l’Holocaust no havia existit, o que s’havia exagerat molt, o que les cambres de gas eren una invenció. No ho feien com qui investiga i s’equivoca, sinó disfressant-ho de recerca: publicaven textos amb aparença acadèmica, jugaven amb xifres tretes de context i sembraven dubtes sobre proves que estan perfectament establertes. El seu objectiu real no era buscar la veritat, sinó rentar la cara a la ideologia que havia comès el crim i, de passada, insultar les víctimes una segona vegada, negant-los fins i tot el fet d’haver patit. Per això el negacionisme no és una opinió històrica més: és l’últim graó d’aquella piràmide de l’odi que vam veure a la primera sessió, l’intent d’esborrar el rastre del que va passar a dalt de tot.

Davant d’això, diverses democràcies europees han pres una decisió que encara es debat: convertir en delicte la negació pública de l’Holocaust. És una mesura excepcional, perquè entra en tensió amb la llibertat d’expressió, i on posar exactament la frontera és una discussió legítima i oberta. El que no és una discussió legítima és si l’Holocaust va passar: això no és una opinió, és un fet documentat mil vegades, i un tribunal ho va deixar escrit: l’any 2000, en el judici de Londresjudici de LondresJudici de Londres (2000): un escriptor negacionista britànic va demandar per difamació la historiadora Deborah Lipstadt, que l'havia qualificat de negacionista. El tribunal va examinar durant dos mesos les proves de l'Holocaust i la manera com el demandant les tractava, i va concloure que havia «deformat i manipulat» deliberadament l'evidència històrica. El negacionisme va perdre en un tribunal on el que es jutjava era el mètode., un historiador negacionista britànic va perdre la demanda per difamació que havia posat a una historiadora que l’havia anomenat negacionista, després que el jutge examinés durant dos mesos com tractava les proves i conclogués que les havia «deformat i manipulat» a consciència. Avui el negacionisme s’ha transformat i circula per internet en formes més subtils, la minimització, la distorsió, la broma que normalitza, sovint barrejat amb les mateixes teories de l’odi que estudiarem a la sessió següent; i una enquesta rere l’altra mostra que una part creixent dels joves europeus no sap què va ser Auschwitz. Per això el «mai més» és alhora complert i incomplert: complert en els tribunals, els museus i les lleis; incomplert cada vegada que la memòria es converteix en un ritual buit o en una data del calendari que ningú no sap explicar. Per això la memòria no és un monument acabat que es guarda en un museu, sinó una feina activa que cada generació ha de tornar a fer seva: saber què va passar, per què va passar i com es reconeix quan comença a tornar.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 8 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

8.1 ✍️ Explicar · titular periodístic 🖼️ La imatge 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

El titular del 21 de novembre de 1945

Mira la fotografia del banc dels acusats de la lectura i llegeix el discurs de Jackson a L'Arxiu. Escriu un titular de màxim 12 paraules per a l'endemà de l'obertura del judici, que digui què passa i per què és nou, i un subtítol amb dues dades del peu de la foto. A sota, justifica en una frase què has triat destacar.

El titular (màxim 12 paraules), el subtítol amb dues dades i la frase que el justifica.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Pots arrencar amb «NUREMBERG. Per primera vegada…». El que és nou no és que hi hagi acusats, sinó qui els jutja i com: ho diu la segona frase de Jackson.

8.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Jackson amb lupa (lectura de font)

Llegeix el discurs de Jackson a L'Arxiu i respon a la llibreta en tres passos, amb una resposta per pas. FET: segons el context, en quina ciutat parla Jackson, i per què precisament allà? PARER: copia entre cometes la raó per la qual la civilització no pot tolerar que aquests crims siguin ignorats. SENYAL: què renuncien a fer els vencedors quan diuen que «aturen la mà de la venjança»? Entre 60 i 90 paraules.

Els tres passos, amb la raó de Jackson copiada entre cometes al segon (60-90 paraules).

💡 Pista: Per al SENYAL, pots arrencar amb «Els vencedors podien…, però…». El context de L'Arxiu diu què havia passat abans en aquella ciutat.

8.3 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Vertader o fals: memòria i justícia

Decideix si cada frase és vertadera o falsa i justifica-ho amb una dada de la lectura o de la Fitxa: (a) «A Nuremberg tots els acusats van ser condemnats a mort» · (b) «Els fiscals es van basar sobretot en testimonis» · (c) «Negar l'Holocaust és delicte a tots els països europeus» · (d) «El negacionisme va guanyar el judici de Londres del 2000».

Les quatre frases amb V o F i, a cada una, la dada que ho justifica.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Pots arrencar amb «(a) és falsa perquè la Fitxa diu que…». Per a la (c), mira la cinquena entrada de la Fitxa: hi ha països sense llei.

🎠 Sessió 8 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

8.4 🔍 Investigar · corroboració de fonts 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

1945 i 2005: la mateixa promesa (corroboració de fonts)

Compara a la llibreta les dues fonts de L'Arxiu, el discurs de Jackson (1945) i la resolució de l'ONU (2005), en tres passos. FET: què demana cada una que es faci amb aquests crims? PARER: copia de cada font la frase que diu per què cal recordar-los. SENYAL: l'ONU ha de rebutjar la negació, i Jackson no en parla enlloc; què delata aquest canvi sobre el que va passar entre 1945 i 2005? Fes servir el terme «negacionisme». Entre 90 i 125 paraules.

La comparació en tres passos, amb una frase copiada de cada font (90-125 paraules).

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Connectors: «tots dos coincideixen que…», «en canvi el 2005…», «el que ha canviat és…». La quarta entrada de la Fitxa diu quan van aparèixer els primers textos negacionistes.

8.5 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

De la venjança rebutjada al negacionisme: la cadena

La sessió explica un procés que comença amb la decisió de jutjar, el 1945, i acaba amb el negacionisme que ataca els papers i les veus de les víctimes. Reconstrueix-lo a la llibreta en una cadena de cinc baules datades: aquests dos extrems i tres passos del mig que triïs de la lectura i de la Fitxa. A cada fletxa, escriu en una frase què fa possible la baula següent.

La cadena de cinc baules datades, amb una frase a cada fletxa.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Connectors: «com que van jutjar amb papers, …», «això va permetre…». La lectura diu que la burocràcia va deixar «la prova de la seva pròpia culpa».

8.6 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Per què no és «una opinió més» (desmuntant el tòpic)

Torna al bloc «Desmuntant un tòpic». Explica la diferència entre un debat històric legítim i el negacionisme: dona un exemple de cada (què es pot discutir de l'Holocaust i què no) i digues què va decidir el tribunal de Londres l'any 2000 sobre el mètode de l'escriptor negacionista. Entre 90 i 125 paraules.

L'explicació amb els dos exemples i el judici de Londres (90-125 paraules).

💡 Pista: Connectors: «a diferència d'un debat…», «el negacionisme, en canvi…», «per això…». La clau és el mètode: qui interpreta fets i qui manipula proves.

🎢 Sessió 8 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

8.7 🔍 Investigar · contrast amb el present 📜 L'Arxiu 📚 Tota la càpsula ✏️ Individual

«Aturar la mà de la venjança», avui (contrast amb el present)

Contrasta a la llibreta la decisió de 1945 amb la Cort Penal Internacional d'avui, amb el que en diu la Fitxa i el que en vas llegir a la sessió 1. Escriu dues diferències (qui jutja a qui; si jutja després de la victòria o enmig del conflicte) i una semblança: quina idea de Jackson continua vigent. Després, digues quin punt feble té la Cort que Nuremberg no tenia. Fes servir el terme «Estatut de Roma». Mínim 125 paraules.

Les dues diferències, la semblança i el punt feble de la Cort (mínim 125 paraules).

Com es fa · Contrast amb el present

1. Escriu en una frase què deia la font i quan.
2. Dues columnes: aleshores / avui.
3. Marca què ha canviat i què continua igual, i posa un exemple d'avui a cada cosa que continua.
4. Explica per què el que ha canviat ha canviat.

Està bé si distingeixes el canvi de la continuïtat, sense barrejar-los · l'exemple d'avui és concret (un lloc, un any, una xifra), no una generalitat.

💡 Pista: Pensa en qui no forma part de la Cort, segons la sessió 1, i en què tenien els jutges de Nuremberg que la Cort no té.

8.8 🌍 Participar · decisió raonada 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Legislar la memòria?

Ets diputat o diputada d'un parlament europeu i has de votar una llei que castigui amb presó la negació pública de l'Holocaust. Decideix el vot (a favor, en contra o a favor amb condicions) i defensa'l amb tres raons de la lectura i de la Fitxa. Digues on poses la frontera amb la llibertat d'expressió i respon a la raó més forta en contra. Mínim 125 paraules.

La decisió, les tres raons, la frontera i la resposta a la raó més forta en contra (mínim 125 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: La lectura diu que on posar la frontera és una discussió legítima, i que si l'Holocaust va passar no ho és: la teva llei ha de distingir les dues coses.

8.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📖 La lectura 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Ahir i avui: el negacionisme a la pantalla

Completa i argumenta a la llibreta: «El negacionisme dels anys setanta es presentava com a [descriu-lo amb la lectura]. Avui el veig sobretot en forma de [una de les formes de l'última entrada de la Fitxa, descrita sense reproduir-la]. Quan me'l trobo, la resposta que funciona és [una acció concreta].» Fes servir el terme «minimització». Entre 50 i 70 paraules.

El text complet amb les tres parts raonades (50-70 paraules).

💡 Pista: La resposta al negacionisme no és discutir-hi com si fos un debat: és saber on és la prova i dir-ho.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Quan va acabar la Segona Guerra Mundial, els aliats van decidir no venjar-se dels dirigents nazis, sinó jutjar-los davant del Tribunal de Nuremberg (1945-1946). El fiscal Robert Jackson ho va resumir dient que aquell judici era el tribut que el poder retia a la raó. Nuremberg va estrenar la idea de «crims contra la humanitat» i va afirmar que ningú no queda exempt de culpa per haver «obeït ordres». Sobretot, en basar-se en els documents del mateix règim, va convertir l'Holocaust en un dels crims més ben documentats de la història, i d'aquí neix el deure de memòria. Dècades després, el negacionisme va aparèixer com un atac a aquella memòria: no discuteix la interpretació dels fets, els nega, per rehabilitar la ideologia que els va cometre. Per això la memòria és una feina que cada generació ha de refer.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què hi va guanyar el món, segons la lectura, jutjant els dirigents nazis en comptes d'afusellar-los?

   A. Un càstig més sever, perquè el tribunal va condemnar a mort tots vint-i-dos acusats B. Una declaració de culpa col·lectiva del poble alemany, que era el que volien els aliats C. Una sortida al desacord dels quatre vencedors sobre quins dirigents calia afusellar D. Un arxiu dels crims, fet amb els papers del règim, que ningú no pogués negar de bona fe

2. 2. En què es va basar sobretot l'acusació a Nuremberg per demostrar els fets, segons la lectura?

   A. En el testimoni de més d'un centenar de supervivents, davant de les càmeres del món B. En les confessions dels acusats, que van admetre que havien obeït ordres de Hitler C. En els papers del mateix règim, perquè un testimoni sempre es pot discutir D. En els informes dels soldats que havien alliberat Auschwitz el gener de 1945

3. 3. Què distingeix, segons la sessió, el negacionisme d'un debat històric legítim?

   A. Que el defensa gent sense estudis, mentre que el debat legítim el fan els historiadors B. Que no discuteix com s'interpreten uns fets provats: nega que els fets hagin existit C. Que discuteix les causes i el pes de cada factor, cosa que la llei prohibeix a tot Europa D. Que és delicte a totes les democràcies, mentre que el debat històric no ho és enlloc

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si els fets de l'Holocaust estan entre els més ben documentats de la història, per què creus que el negacionisme encara troba gent disposada a creure-hi?