Sessió 4. De la llei a l'exclusió: Nuremberg 1935 i la Nit dels Vidres Trencats

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Fins al setembre de 1935, l’enemic que la propaganda havia fabricat vivia sobretot als cartells i als discursos. Hi havia hagut el boicot d’un dia, la llei que expulsava els funcionaris «no aris», les vitrines de «Der Stürmer» a cada plaça. Però un jueu alemany era, legalment, un alemany. Això és el que va canviar en un sol dia, el 15 de setembre, quan el Reichstag, reunit a Nuremberg amb motiu del congrés del partit, va aprovar per unanimitat i en un quart d’hora les dues Lleis de NurembergLleis de NurembergLleis de Nuremberg (15 de setembre de 1935): la Llei de ciutadania del Reich, que distingia el «ciutadà del Reich» (de «sang alemanya o afí») del simple «súbdit», i la Llei de protecció de la sang i l'honor alemanys, que prohibia els matrimonis i les relacions entre jueus i «alemanys». Redactades en dos dies per a la sessió del congrés del partit. que llegiràs a L’Arxiu. La primera partia la població en dues classes: el ciutadà del Reichciutadà del ReichCiutadà del Reich (Reichsbürger): categoria creada el 1935 per a qui tenia «sang alemanya o afí» i demostrava «fidelitat» al Reich; era l'únic amb drets polítics. Els altres eren «súbdits» (Staatsangehörige): protegits per l'Estat, deia la llei, però sense veu. Cap jueu no va poder ser ciutadà del Reich., amb tots els drets, i el simple súbdit, sense drets polítics. La norma ho deixava escrit amb un llenguatge fred i ordenat: «és ciutadà del Reich únicament el súbdit de sang alemanya o afí». Amb aquella sola frase, mig milió de persones deixaven de ser ciutadanes del seu propi país. La segona llei prohibia els matrimonis i les relacions entre jueus i no jueus, i els castigava amb presó, com si l’amor entre veïns pogués ser un delicte. L’odi havia pujat de graó: del prejudici a la llei de l’Estat.

Comptar els avis

Però qui era «jueu» als ulls de la llei? Aquí es veu fins a quin punt la maquinària era alhora absurda i esgarrifosa. Com que ser jueu és una religió i una cultura, no una «raça» biològica, els buròcrates del règim van haver d’inventar-se un criteri administratiu, publicat el 14 de novembre en el primer decret d’aplicació: comptar els avis. Qui tenia tres o quatre avis jueus quedava declarat jueu; qui en tenia un o dos entrava en una categoria intermèdia, la de MischlingMischlingMischling («mestís»): categoria del decret del 14 de novembre de 1935 per a qui tenia un o dos avis jueus. «De primer grau» (dos avis) i «de segon grau» (un avi), amb drets diferents i regles de matrimoni pròpies. Uns 300.000 alemanys hi van quedar classificats. A la Conferència de Wannsee (1942) es va discutir si també els havien de deportar., amb regles pròpies sobre amb qui es podia casar. Un avi era jueu si havia pertangut a la comunitat religiosa: és a dir, el criteri «racial» acabava depenent d’un registre de sinagoga. Persones que no havien trepitjat mai una sinagoga, que s’havien convertit al cristianisme feia dues generacions, que havien lluitat per Alemanya a la guerra de 1914 amb la creu de ferro, van ser classificades i marcades segons l’origen dels seus avis. El diagrama del cos de la lectura, que el règim va imprimir per a les oficines, és el rostre d’aquesta burocràcia. L’odi s’havia tornat paperassa: formularis, certificats i segells decidien qui tenia dret a una vida plena i qui no.

L’escalada administrativa: registre, marca, expropiació

A partir d’aquell moment, cada mes una porta nova es tancava, i sempre per decret, mai per un crit. El 1938 és l’any de l’escalada: el gener, els jueus perden el dret a canviar de nom; l’abril, han de declarar tot el patrimoni superior a 5.000 marcs (el registre que prepara l’expropiació); el juliol, els metges jueus deixen de ser metges; l’agost, tots han d’afegir «Israel» o «Sara» al nom, la marca als papers; l’octubre, la lletra J estampada al passaport, la marca al document. Cada norma semblava un tràmit, cada tràmit era un pas, i cada pas tenia un funcionari que el signava, un formulari que l’acompanyava i un veí que se n’assabentava pel diari sense que li canviés el dia. Els bancs de parc «només per a aris», els cartells «jueus no desitjats» a l’entrada dels pobles, els nens expulsats de les escoles públiques el novembre de 1938: la vida quotidiana es va omplir de petites prohibicions que, sumades, feien una vida impossible. Milers de famílies buscaven sortir del país, i el país els deixava sortir sense res: l’arianitzacióarianitzacióArianització: transferència forçosa dels negocis i les propietats dels jueus a mans «alemanyes», primer per pressió (1933-1938) i des del novembre de 1938 per decret, a preus ridículs. Uns 100.000 negocis. Els que emigraven pagaven a més un «impost de fugida» del 25% del patrimoni. L'Estat i milers de particulars s'hi van enriquir. convertia les botigues, les fàbriques i els pisos en propietat «alemanya» a preus de saldo, i l’impost de fugida es quedava una quarta part del que quedés. L’exclusió legal no només treia drets: repartia el que les víctimes deixaven, i cada beneficiari era un còmplice més.

La nit del 9 de novembre de 1938

El 7 de novembre de 1938, un jove jueu polonès de disset anys, els pares del qual acabaven de ser expulsats d’Alemanya, va disparar contra un diplomàtic alemany a París. Goebbels va tenir el pretext. La nit del 9 al 10 de novembre, per ordre telefònica del ministeri a totes les seus del partit, van cremar sinagogues i van assaltar botigues i cases a tot Alemanya i Àustria, amb els bombers vigilant que el foc no passés a les cases veïnes. En diem la Nit dels Vidres TrencatsNit dels Vidres TrencatsNit dels Vidres Trencats (Kristallnacht, 9-10 de novembre de 1938): pogrom organitzat pel partit nazi a tot el Reich amb el pretext de l'atemptat de París. Més de 1.400 sinagogues cremades o destruïdes, 7.500 botigues assaltades, 91 morts reconeguts, 30.000 homes jueus enviats a Dachau, Buchenwald i Sachsenhausen. Avui a Alemanya en diuen «pogrom de novembre»: el nom antic sembla parlar de vidres, no de persones., un nom que el mateix règim va posar en circulació i que parla de vidres, no de persones: 91 morts reconeguts, més de 1.400 sinagogues, 7.500 botigues, i trenta mil homes enviats a camps de concentració només per ser jueus. Però el que fa d’aquella nit el graó decisiu és el que va passar tres dies després. El 12 de novembre, Göring va reunir els ministres, i l’acta d’aquella reunió, que llegiràs a L’Arxiu, és un dels documents més freds del segle: Heydrich dona les xifres de sinagogues i botigues com qui llegeix un informe de trànsit; les asseguradores es queixen que hauran de pagar els vidres; i Göring decideix que les víctimes pagaran una «multa» de mil milions de marcs per la violència que han patit, i que les indemnitzacions de les assegurances aniran a l’Estat. La violència del carrer i la violència del decret s’havien trobat: l’Estat organitzava un pogrom i, l’endemà, en cobrava la factura a les víctimes. Des d’aquell dia, els jueus d’Alemanya ja no tenien cap lloc a la vida pública, i els que podien marxar marxaven. Els que no van poder són els de la sessió següent.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 4 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

4.1 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge ✏️ Individual

El cartell dels avis (comentari d'imatge)

Comenta a la llibreta el cartell de les Lleis de Nuremberg de la lectura en tres passos. DESCRIC: com està organitzat, i què representa cada fila de cercles? IDENTIFICO: segons el peu i la llegenda, què decideix que un cercle sigui negre? DEDUEIXO: per què el règim necessitava un cartell així a les oficines de l'Estat? Entre 60 i 90 paraules.

El comentari en tres passos numerats (60-90 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Pots arrencar amb «El cartell té columnes que van de… a…». La llegenda dels cercles és a baix a l'esquerra, i el peu la tradueix.

4.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

La llei amb lupa (lectura de font)

Llegeix la llei de L'Arxiu i respon a la llibreta en tres passos, amb una resposta per pas. FET: què té el ciutadà del Reich que no té ningú més, segons el § 2 (3)? PARER: copia entre cometes la condició que el § 2 (1) posa per ser ciutadà. SENYAL: per què creus que la llei no diu mai la paraula «jueu»? Entre 60 i 90 paraules.

Els tres passos, amb la condició copiada entre cometes al segon (60-90 paraules).

💡 Pista: Per al SENYAL, pots arrencar amb «La llei no diu “jueu” perquè…». El context de L'Arxiu diu en quin document es va decidir qui quedava fora.

4.3 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

L'escalada de 1938 en una línia

Dibuixa a la llibreta una línia del temps de setembre de 1935 a novembre de 1938 amb sis fets de la Fitxa: les Lleis de Nuremberg, el decret dels avis, la declaració del patrimoni, la J al passaport, la Nit dels Vidres Trencats i la reunió de Göring. Marca amb un color els passos que es fan amb paper (lleis, decrets, registres) i amb un altre el de violència.

La línia del temps amb els sis fets datats i marcats amb dos colors.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Les dates són a la Fitxa, de la primera a la cinquena entrada. Situa primer els dos extrems i després omple el mig.

🎠 Sessió 4 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

4.4 🔍 Investigar · corroboració de fonts 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

La llei i l'acta: dues fonts, un mateix Estat (corroboració de fonts)

Compara a la llibreta les dues fonts de L'Arxiu, una llei votada i l'acta d'una reunió, en tres passos. FET: què treu la llei a les víctimes, i què els fa pagar la reunió? PARER: copia de cada font una frase que en mostri el to. SENYAL: què delata que la mateixa gent que fa lleis ordenades organitzi una nit de violència i n'enviï la factura a les víctimes? Fes servir el terme «legitimació». Entre 90 i 125 paraules.

La comparació en tres passos, amb una frase copiada de cada font (90-125 paraules).

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Connectors: «la llei sona…, en canvi l'acta…», «totes dues…», «per tant…». Fixa't en qui parla a l'acta i de què parla.

4.5 🔍 Investigar · contrast amb el present 📜 L'Arxiu 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Nuremberg 1935 i les ciutadanies d'avui (contrast amb el present)

Contrasta a la llibreta la Llei de ciutadania del Reich de L'Arxiu amb el que ja saps de com es fa ciutadà algú en un Estat democràtic d'avui (per naixement, per residència, per matrimoni). Escriu dues diferències: qui decideix i si la ciutadania es pot perdre per «conducta». Després, digues en quin punt exacte la llei de 1935 deixa de ser una llei de nacionalitat i es converteix en una llei d'exclusió. Fes servir el terme «ciutadà del Reich». Entre 90 i 125 paraules.

Les dues diferències i el punt on la llei es torna d'exclusió (90-125 paraules).

Com es fa · Contrast amb el present

1. Escriu en una frase què deia la font i quan.
2. Dues columnes: aleshores / avui.
3. Marca què ha canviat i què continua igual, i posa un exemple d'avui a cada cosa que continua.
4. Explica per què el que ha canviat ha canviat.

Està bé si distingeixes el canvi de la continuïtat, sense barrejar-los · l'exemple d'avui és concret (un lloc, un any, una xifra), no una generalitat.

💡 Pista: Connectors: «avui, en canvi…», «el punt on…». La diferència decisiva no és que hi hagi condicions: és quines, i si s'apliquen a tothom igual.

4.6 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic ✏️ Individual

Per què no van ser «uns quants fanàtics» (desmuntant el tòpic)

Torna al bloc «Desmuntant un tòpic». Explica en quatre frases per què l'exclusió legal no la van fer uns quants fanàtics: tria tres oficis dels que anomena el bloc, digues què hi va fer cada un i acaba dient què vol dir que «l'odi es converteix en tràmit».

L'explicació en quatre frases: una per ofici i una sobre el tràmit.

💡 Pista: Connectors: «a diferència del que es creu…», «de fet…», «per això…». El bloc diu que la majoria només feia la seva feina: fixa't en quina.

🎢 Sessió 4 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

4.7 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Del boicot a la factura: la cadena

El procés que va de la propaganda a la factura comença amb el boicot de l'abril de 1933 i acaba amb la reunió de Göring del 12 de novembre de 1938. Reconstrueix-lo a la llibreta en una cadena de sis baules datades: aquests dos extrems i quatre passos del mig que triïs de la Fitxa. A cada fletxa, explica en una frase què necessita cada pas de l'anterior. Marca la baula que la lectura anomena «el graó decisiu» i justifica-ho.

La cadena de sis baules datades, amb una frase a cada fletxa i la baula decisiva marcada.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Pregunta't, a cada pas, si s'hauria pogut fer sense l'anterior.

4.8 🌍 Participar · decisió raonada 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

Novembre de 1935: el funcionari del registre

Ets funcionari o funcionària de l'ajuntament d'una ciutat alemanya el novembre de 1935 i t'arriba el decret dels avis, amb el cartell de la lectura i la llista de veïns per classificar. Decideix què fas (classificar, fer-ho malament a propòsit, negar-t'hi o demanar el trasllat) i defensa-ho amb tres raons tretes de la lectura i de L'Arxiu. Respon a la raó més forta en contra. Només pots fer servir el que se sabia el novembre de 1935. Mínim 125 paraules.

La decisió, les tres raons i la resposta a la raó més forta en contra (mínim 125 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Un funcionari de 1935 té una feina, una família i una llei nova a la taula: digues què costa cada opció, no què és fàcil.

4.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📖 La lectura 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Ahir i avui: classificar per origen

Argumenta a la llibreta completant aquest text: «El 1935 l'Estat alemany va classificar la població per l'origen dels avis amb [el mecanisme de la lectura]. Avui, a [una situació que coneixes, sense noms de persones vives], hi ha una classificació administrativa per origen que decideix [quins drets]. El que és diferent és [finalitat, garanties, si es pot recórrer]. El criteri que faig servir per distingir una llei de nacionalitat d'una llei d'exclusió és [argumenta'l].» Fes servir el terme «súbdit». Mínim 125 paraules.

El text complet amb les quatre parts raonades (mínim 125 paraules).

💡 Pista: No tota classificació és Nuremberg, i dir-ho seria banalitzar-ho; però tota classificació per origen mereix la pregunta de la sessió: qui decideix, amb quin criteri, i què passa amb qui queda fora.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El 15 de setembre de 1935, en un quart d'hora, el Reichstag va convertir l'enemic de la propaganda en llei: ciutadans del Reich i súbdits, matrimonis prohibits, i un decret que decidia qui era jueu comptant els avis amb els registres de les sinagogues. Després, cada mes un decret: el registre del patrimoni, la marca al nom i al passaport, l'arianització, l'impost de fugida. La nit del 9 de novembre de 1938 l'Estat va organitzar un pogrom (91 morts, més de 1.400 sinagogues, 30.000 homes als camps) i tres dies després Göring, Goebbels i Heydrich van reunir-se per fer pagar les víctimes: mil milions de marcs de «multa» i les assegurances per a l'Estat. El graó decisiu no és el dia que algú odia prou: és el dia que l'odi es fa tràmit i milers de mans el tramiten.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Com deixava fora els jueus la Llei de ciutadania del Reich (1935), segons L'Arxiu?

   A. Dient-ho al primer paràgraf: els declarava «súbdits» sense dret a la protecció de l'Estat B. Expulsant-los del país: retirava la nacionalitat alemanya a qui tingués tres avis jueus C. Prohibint-los els matrimonis amb «alemanys», que eren la via per obtenir la ciutadania D. Sense dir mai la paraula «jueu»: reservava els drets polítics a la «sang alemanya o afí»

2. 2. Què delata, segons la lectura, que el criteri «racial» del decret dels avis no tenia res de biològic?

   A. Que comptava la religió que practicava la persona, i no pas la que tenien els seus avis B. Que un avi comptava com a jueu si havia pertangut a la comunitat religiosa jueva C. Que els convertits al cristianisme i els veterans de la guerra de 1914 en quedaven exempts D. Que ho decidia un metge del Ministeri de l'Interior, amb un certificat de sang

3. 3. Què va decidir Göring a la reunió del 12 de novembre de 1938, segons l'acta de L'Arxiu?

   A. Que les asseguradores indemnitzarien els botiguers jueus i l'Estat hi afegiria mil milions B. Que l'Estat castigaria els caps de les SA que havien cremat sinagogues sense tenir-ne l'ordre C. Que els jueus pagarien mil milions de marcs i l'Estat es quedaria les indemnitzacions D. Que els 30.000 homes enviats als camps hi quedarien tancats fins que paguessin la multa

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Un Estat que ha decidit per llei qui no és ciutadà, que té el registre, la marca i els diners de les víctimes, i que ha comprovat que pot organitzar una nit de violència sense que ningú l'aturi: què li queda per fer?