Sessió 3. L'expansió islàmica fulminant

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Imagineu una línia a cavall que avança sense aturar-se pels deserts, muntanyes i planes del món mediterrani antic, unificant sota un mateix estendard pobles de cultures, llengües i tradicions oposades. La mort del profeta Mahoma l’any 632 dC no va aturar la marxa de la nova fe, sinó que va marcar el naixement de L'expansió islàmica fulminantL'expansió islàmica fulminantLa campanya militar que, entre els segles VII i VIII, va unificar sota el mateix califat territoris que anaven des de l’Índia fins a la península Ibèrica., un canvi crucial per a la història universal. En menys de cent anys, la cavalleria sorgida d’Aràbia va derrotar els imperis més rics del seu temps, fixant una frontera que s’estenia per tres continents.

Aquesta expansió prodigiosa es va desenvolupar a través de tres grans períodes polítics. El primer va ser el dels califes ortodoxos (632-661 dC), successors directes de Mahoma que governaven des de Medina, que van conquerir Síria, Egipte i Pèrsia aprofitant l’esgotament dels seus exèrcits. Més tard, la dinastia dels OmeiesOmeiesDinastia àrab que va centralitzar el poder a la luxosa ciutat de Damasc (661-750 dC), liderant la màxima expansió cap a Hispània. va traslladar la seva capital a Damasc, conquerint tot el nord d’Àfrica i travessant Gibraltar cap a la península Ibèrica.

El ràpid progrés militar va topar, finalment, amb límits geogràfics i militars insuperables. L’any 732 dC, les campanyes del nord dels Pirineus van ser contingudes pel cap dels francs a la cèlebre Batalla de PoitiersBatalla de PoitiersEnfrontament militar de l’any 732 dC on les forces cristianes de Carles Martell van aturar l’avanç militar musulmà cap a Europa., fixant un fre definitiu al cor de la Gàl·lia. Poc després, a causa de revoltes internes pels abusos fiscals sobre els nous conversos, la dinastia dels abbàssides (750-1258 dC) va assassinar els omeies i va traslladar la capital a la planificada ciutat de Bagdad, transformant l’imperi militar en un far d’edat d’or del saber.

L’èxit no es va deure només a la duresa militar, sinó a l’organització institucional. En lloc d’imposar la religió a la força, els califes signaven pactes com el Tractat de Tudmir, on respectaven les creences a canvi del pagament d’impostos. Aquest pragmatisme evitava guerres sagnants d’extermini. A més, els imperis bizantí i sassànida es trobaven en un estat de debilitat extrema després de segles de lluita mútua. La conversió va ser un procés lent, impulsat per la voluntat d’integrar-se en la pròspera administració urbana de Bagdad.

Per què va anar tan de pressa? Els dos imperis que hi havia al davant, el Imperi Romà d'OrientImperi Romà d'OrientL’imperi amb capital a Constantinoble, hereu de Roma. El 636 acabava una guerra llarguíssima contra Pèrsia i tenia les províncies del sud esgotades d’impostos. i el persa, acabaven de passar-se vint-i-cinc anys guerrejant entre ells i estaven exhausts. A les províncies conquerides, a més, el canvi no ho capgirava tot: els funcionaris es quedaven, els impostos es continuaven cobrant i molta gent va notar sobretot que ara pagava a un altre.

I hi ha una segona cosa que explica la velocitat: la conquesta no obligava a canviar de religió. Els cristians i els jueus podien continuar sent-ho pagant un impost, la JizyaJizyaImpost personal que pagaven els no musulmans dins de l’imperi islàmic a canvi de protecció i de poder mantenir la seva religió. Qui es convertia deixava de pagar-lo, i per això als governants no els convenia que es convertís tothom.. Això feia les conquestes més ràpides i, de passada, més barates de mantenir.

I una precisió de vocabulari: CalifaCalifa«Successor» del profeta al capdavant de la comunitat. No és un profeta nou: és qui la governa i la representa quan Mahoma ja no hi és. vol dir «successor», i el títol es discutirà durant segles, perquè no hi ha cap regla clara de qui l’ha de portar.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 3 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

3.1 🧭 Situar-se · Línia del temps 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

L'eix temporal dels Califats

Dibuixa a la llibreta una línia del temps del 632 al 800 amb els tres trams dels califats (califes ortodoxos, omeies i abbàssides), pintats de tres colors. Sota cada tram, escriu la ciutat que feia de capital. Després encercla les capitals que trobis al mapa del califat.

La línia del temps amb tres trams de colors, els anys de canvi i les tres capitals, amb les del mapa encerclades.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Els anys de cada tram són a la Fitxa, i les capitals, a la lectura. Marca primer els dos anys de canvi i reparteix l'espai: els tres trams no duren el mateix. Al mapa, les ciutats són retolades en negre.

3.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Els números d'una batalla.

Llegiu la font d'al-Baladhuri a L'Arxiu. Copieu les dues xifres que dona, la d'un exèrcit i la de l'altre. Després responeu: què diu que va passar al Yarmuk? Quina paraula mostra què en pensa l'autor? Per què li convé fer tan gran l'exèrcit enemic?

Les dues xifres copiades i les tres respostes (25 a 50 paraules).

💡 Pista: Les xifres són a la primera frase i a la quarta. La paraula que opina és a la frase on anomena la batalla. Comenceu: «Diu que… La paraula… Li convé exagerar perquè…», i feu servir la paraula «crònica».

3.3 ✍️ Explicar · Reescriptura 📖 La lectura ✏️ Individual

La gàbia de l'expansió

Resumeix en quatre línies, dins d'un rectangle a la llibreta, per què l'islam es va estendre tan de pressa.

El resum, en quatre línies dins d'un rectangle.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Pots fer servir: imperis esgotats, pactes, califats, cavalleria i rutes comercials. Amb quatre línies no hi caben exemples. Comença amb «L'islam es va estendre de pressa perquè…».

🎠 Sessió 3 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

3.4 🧭 Situar-se · Comentari de mapa 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

Les fases de la conquesta al mapa

Dibuixa a la llibreta un esquema de fletxes amb les dues grans branques de l'expansió des de la Meca: una cap a l'est i una cap a l'oest. A cada fletxa, escriu tres ciutats del mapa per on passa. A sota, descriu en una frase fins on arriba cada branca.

L'esquema amb les dues fletxes, tres ciutats a cadascuna i una frase sobre fins on arriben (50 a 80 paraules).

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Al mapa, les ciutats són retolades en negre. Mesura amb el dit la distància entre Còrdova i Damasc abans d'escriure res.

3.5 🔍 Investigar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📖 La lectura 🗣️ En parella

Canviar de qui cobra

Llegiu el bloc Desmuntant Tòpics i el paràgraf que comença «Per què va anar tan de pressa?». Expliqueu amb dues proves per què, a les províncies conquerides, no tot va canviar de cop.

Les dues proves i la conclusió que se'n treu (50 a 80 paraules).

💡 Pista: Una prova és en qui es quedava a les oficines; l'altra, en els impostos. Podeu començar: «El tòpic no s'aguanta perquè…».

3.6 ✍️ Explicar · Taula de classificació 📖 La lectura ✏️ Individual

Tres califats, tres capitals

Dibuixa una taula de tres columnes: «Califes ortodoxos», «Omeies» i «Abbàssides». Classifica-hi en tres files el que saps de cada etapa: anys, capital i què conquereixen o què canvien.

La taula de tres columnes i tres files.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Els anys són a la Fitxa, i les capitals i les conquestes, a la lectura. Fixa't on cau cada capital: no totes miren cap al mateix costat del món.

🎢 Sessió 3 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

3.7 🔍 Investigar · Enigma 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Cent anys, tres continents

Un exèrcit sortit del desert domina de l'Índia a Hispània en menys de cent anys. Pistes: Bizanci i Pèrsia acabaven de passar-se vint-i-cinc anys guerrejant · les províncies del sud estaven exprimides a impostos · les ciutats que es rendien conservaven terres, lleis i religió · els no musulmans pagaven la jizya i els convertits no · els funcionaris es van quedar al seu lloc. Dedueix en un paràgraf sencer per què va anar tan de pressa, i digues quina pista ho explica millor.

El raonament, en un paràgraf de cinc o sis línies, i la pista que tries com a decisiva.

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: Ordena les pistes per importància abans d'escriure.

3.8 🔍 Investigar · Vertader o fals justificat 📖 La lectura ✏️ Individual

Tres frases, tres veredictes

Digues si cada frase és vertadera o falsa i justifica-ho en dues línies, cadascuna amb una dada de la lectura. 1) «L'islam es va estendre obligant tothom a convertir-s'hi.» 2) «Amb els abbàssides, la capital passa a Bagdad i el poder deixa de ser cosa només de les famílies àrabs.» 3) «Quan van arribar els exèrcits musulmans, Bizanci i Pèrsia eren més forts que mai.»

Els tres veredictes, cadascun amb dues línies de justificació.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Una frase pot ser falsa només per una paraula: llegeix-les d'una en una.

3.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🎬 El vídeo 🧠 El que ja saps 👥 En grup

Una xifra no és una dada

Obriu a la llibreta, en grups de tres, dues columnes: «A la crònica» i «Avui». A la primera, escriviu les dues xifres que dona al-Baladhuri i què hi guanya qui les escriu. A la segona, a partir del vídeo, com se sap avui si una xifra que corre és certa. Després, cadascú per separat, argumenteu en dues línies si hi ha alguna manera de comprovar una xifra d'una batalla de l'any 636.

La taula de dues columnes i la resposta de cadascú (80 a 100 paraules).

💡 Pista: Al vídeo, fixeu-vos en què fan servir per comprovar una notícia. Després pregunteu-vos quines d'aquelles eines tindria un historiador del segle IX.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

En menys de cent anys, un poder nascut al desert d'Aràbia arriba de Pèrsia als Pirineus. No s'explica per cap superioritat militar aclaparadora: els dos imperis que hi havia, el bizantí i el sassànida, sortien esgotats de segles de guerra entre ells, i les ciutats conquerides sovint pactaven la capitulació i conservaven la religió a canvi d'un impost. L'expansió va per fases —califes ortodoxos, omeies amb capital a Damasc, abbàssides amb capital a Bagdad— i canvia de naturalesa pel camí: d'un imperi de conquesta a un imperi de ciutats i de saber. Poitiers, el 732, no atura cap projecte de colonització: atura una expedició.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, què explica que la conquesta anés tan de pressa?

   A. Que Bizanci i Pèrsia estaven exhausts i moltes ciutats preferien pactar B. Que els conquerits es convertien de seguida per no haver de pagar la jizya C. Que els exèrcits àrabs eren deu cops més nombrosos, com escriu al-Baladhuri D. Que la cavalleria àrab duia armes que Bizanci i Pèrsia no coneixien

2. 2. Segons la lectura, què canvia quan els abbàssides porten la capital a Bagdad?

   A. Que l'imperi reprèn la conquesta i travessa Gibraltar cap a Hispània B. Que l'imperi obliga els cristians i els jueus a convertir-se a l'islam C. Que l'imperi militar es transforma en un gran centre del saber D. Que l'imperi es trenca i cada província passa a triar el seu califa

3. 3. Per què cal desconfiar de les xifres que dona al-Baladhuri sobre la batalla del Yarmuk?

   A. Perquè va lluitar al Yarmuk i només va comptar els soldats del seu bàndol B. Perquè escriu 250 anys després i cap exèrcit no arribava a 200.000 homes C. Perquè era un cronista grec i volia fer més petita la derrota d'Heracli D. Perquè copia els registres de l'exèrcit bizantí, que eren incomplets

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Al-Baladhuri diu que eren dos-cents mil contra vint-i-quatre mil. Per què una xifra dins d'una crònica no és mai només una xifra?