Sessió 4. La conquesta d'Hispània (711)

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Imagineu un regne ric, amb ciutats emmurallades i un codi de lleis propi, que en set anys s’ensorra com un castell de cartes davant d’un exèrcit petit i vingut de fora. Va ser el destí de la península Ibèrica al segle VIII, un territori vertebrat pel Regne visigot de ToledoRegne visigot de ToledoEstat cristià unificat que governava la península Ibèrica des del segle VI dC fins a la seva desfeta definitiva l’any 711 dC., que patia una letal feblesa interna. La monarquia visigoda, tot i les seves corones d’or i el seu domini territorial, no se sostenia sobre una dinastia estable, sinó sobre les disputes permanents d’una noblesa fragmentada.

El detonant va ser la mort del rei Vitiza. En lloc de deixar que el seu fill heretés la corona, la facció noble rival va proclamar rei el duc Roderic, i això va encendre una guerra civil. Els fills de Vitiza, per recuperar els seus privilegis, van demanar ajuda militar al nord d’Àfrica. Va ser així com, l’any 711 dC, el general berber Tariq ibn Ziyad va creuar l’estret amb un contingent de guerrers, obrint el capítol de la conquesta.

El xoc decisiu va tenir lloc a la històrica batalla del Guadalete, a prop de Cadis, l’any 711 dC. En ple combat, els flancs de Roderic, comandats pels vitizans, el van trair i es van retirar. Roderic hi va morir i el seu exèrcit es va desfer. Amb el rei mort i les elits dividides, Tariq i Musa ibn Nusayr van avançar sense resistència: van prendre la capital i van arribar fins a Saragossa i als Pirineus.

La monarquia electiva visigoda engendrava la seva pròpia destrucció. La manca d’unió va condemnar el regne: la crònica d’Ibn Abd-el-Hakem que tens a L’Arxiu explica que l’exèrcit que va creuar l’estret era petit, i encara discuteix les xifres que en corrien. La major part de la població local va preferir pactar. En lloc de lluitar, les ciutats signaven capitulacions on conservaven les seves terres i religió a canvi de pagar impostos als conqueridors. La vida quotidiana no va canviar de cop, sinó que es va iniciar una llarga etapa de transició cultural on les elits visigodes i hispanoromanes es van anar integrant lentament al nou ordre islàmic.

I fins on van arribar? Molt més amunt del que sol dir-se: en pocs anys van travessar l’Ebre, van ocupar Barcelona i Girona i van passar els Pirineus fins a Narbona. Tot el que avui és Catalunya va ser terra d’al-Àndalus durant una o dues generacions, i no va canviar fins que els francs hi van baixar, al final del segle VIII, i hi van organitzar uns comtats de frontera, la Marca HispànicaMarca HispànicaNom que es dona al conjunt de comtats fronterers que els reis francs van organitzar al sud dels Pirineus a partir de finals del segle VIII, per protegir l’imperi de les ràtzies vingudes del sud. No va ser mai un territori amb govern propi.. Aquell anar i venir de fronteres explica els topònims àrabs que queden a Catalunya.

I compte amb una paraula. Al-ÀndalusAl-ÀndalusNom àrab del territori de la península Ibèrica sota domini musulmà, entre el 711 i el 1492. La seva frontera no va parar quieta ni un segle: era un territori que creixia i s’encongia. no és el nom d’un lloc fix. És el nom del territori que en cada moment estava sota domini musulmà, i aquest territori no va parar de moure’s durant vuit segles.

Tres paraules per entendre-ho. Els conqueridors eren sobretot BerbersBerbersPobles del nord d’Àfrica, islamitzats poc abans del 711. Eren la major part de les tropes que van entrar a la península, tot i que els comandaments eren àrabs., no àrabs. Les ciutats que no van lluitar van signar una CapitulacióCapitulacióPacte pel qual una ciutat es rendia sense combatre i conservava les seves terres, les seves lleis i la seva religió a canvi de pagar un tribut. i s’ho van quedar gairebé tot. I el 711 no va ser una invasió preparada de feia anys: era una RàtziaRàtziaIncursió ràpida per saquejar i tornar-se’n. Moltes conquestes van començar sent això i es van convertir en ocupació quan es va veure que el territori no es defensava. que va sortir bé i es va convertir en conquesta.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 4 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

4.1 🧭 Situar-se · Comentari de mapa 📖 La lectura ✏️ Individual

El mapa del Guadalete

Dibuixa a la llibreta un esquema simple de la península Ibèrica. Situa-hi l'estret de Gibraltar, el riu Guadalete, Toledo, Barcelona, Girona i Narbona. Després traça amb una fletxa fins on van arribar els conqueridors musulmans.

L'esquema de la península amb sis llocs situats i la fletxa de l'avanç.

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Tots aquests llocs surten a la lectura, més o menys en l'ordre en què hi van arribar. Comença per la costa del sud i l'estret. Narbona és a l'altra banda dels Pirineus.

4.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Un historiador que no s'ho creu.

Llegiu la crònica d'Ibn Abd-el-Hakem a L'Arxiu i expliqueu amb una frase cada pas. FET: quants homes diu que duia Tariq? PARER: què pensa qui ho escriu de la xifra de dotze mil? SENYAL: quina paraula ho delata?

Les tres respostes: fet, parer i senyal (25 a 50 paraules).

💡 Pista: El fet és a la primera frase. El parer i el senyal són a la segona: la paraula que diu què en pensa és al final. Comenceu: «Diu que Tariq duia…», «L'autor pensa que l'altra xifra…», «La paraula que ho delata és…».

4.3 🔍 Investigar · Comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

L'or dels qui van perdre

Mira la fotografia del Tresor de Guarrazar que hi ha al mig de la lectura. Descriu a la llibreta de quin material són les peces, què hi pengen a sota i quina forma tenen. Després escriu dues línies: qui es podia permetre una cosa així, i per què creus que algú la va acabar amagant sota terra?

Les tres coses descrites i les dues línies del final (25 a 50 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: «Hi veig…», «són de…». El nom d'aquestes corones és a la lectura: busca per a què servien.

🎠 Sessió 4 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

4.4 ✍️ Explicar · Cadena causa-efecte 📖 La lectura ✏️ Individual

El problema de la monarquia electiva

La monarquia visigoda era electiva: el rei no s'heretava, es triava. Explica amb una cadena de quatre baules per què això portava guerres civils i va acabar en la derrota del 711. Posa-hi com a exemple el que va passar a la mort de Vitiza.

La cadena de quatre baules, de la monarquia electiva a la derrota.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Baules amb «com que…», «per això…», «i al final…». Els dos bàndols són a la lectura, al paràgraf que comença amb la mort del rei Vitiza.

4.5 🔍 Investigar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

El factor demogràfic al 711

Llegiu el Desmuntant de la lectura. Compareu els 1.700 homes que, segons la crònica de L'Arxiu, duia Tariq amb els prop de quatre milions d'habitants de la península. Expliqueu per què la conquesta va canviar qui manava, però no qui hi vivia.

Les dues proves i la conclusió que se'n treu (50 a 80 paraules).

💡 Pista: «Segons el Desmuntant…», «això demostra que…». Compareu les dues xifres abans d'explicar res: quants habitants hi havia per cada soldat?

4.6 ✍️ Explicar · Esquema 1-3-1 📖 La lectura ✏️ Individual

L'esquema de la caiguda

Dibuixa un esquema vertical. El node de dalt diu «Per què el regne visigot cau en pocs mesos». Escriu-hi tu les tres branques del mig i el node de tancament. No en copiïs cap del text: han de sortir de tres llocs diferents de la lectura.

L'esquema amb cinc elements escrits per tu: el node de dalt, les tres branques i el tancament.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Una branca ha de parlar de com es triava el rei, una altra de qui va demanar ajuda a fora i una altra del que van fer les ciutats.

🎢 Sessió 4 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

4.7 🔍 Investigar · Vertader o fals justificat 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Tres frases sobre el 711

Digues si cada frase és vertadera o falsa i justifica-ho amb un fet de la lectura o de la crònica d'Ibn Abd-el-Hakem a L'Arxiu: 1) «El 711 va ser una invasió preparada durant anys.» 2) «Les tropes que van entrar eren àrabs.» 3) «Les ciutats que pactaven perdien les seves lleis i la seva religió.» Un sí o un no sense prova val zero.

Les tres respostes, cadascuna amb el fet que la prova, en una o dues frases.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Abans de decidir, busca la data, el pacte o el nom que ho demostra.

4.8 🌍 Participar · Desmentit 📖 La lectura ✏️ Individual

Trair què, exactament

Algú diu: «El 711, els nobles visigots van trair Espanya.» Desmunta-ho a la llibreta amb dues proves de la lectura i acaba escrivint la frase corregida en una sola línia.

Les dues proves i la frase corregida (80 a 100 paraules).

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Pregunta't si l'any 711 existia allò que se suposa que van trair, i què hi havia al seu lloc.

4.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🎬 El vídeo 🧠 El que ja saps 👥 En grup

El que va quedar a la boca

Grups de tres. Dues columnes a la llibreta: «El 711» i «Avui». A la primera, escriviu què va canviar per a la gent del camp després de la conquesta i què no. A la segona, i a partir del vídeo, quines paraules d'aquella època continues dient tu cada dia. Després argumenteu cadascú per separat, en dues línies: què queda més temps d'una conquesta, les fronteres o les paraules?

La taula de dues columnes i la resposta de cadascú (80 a 100 paraules).

💡 Pista: Al vídeo, apunteu-ne cinc de les que digueu sovint. Mireu de quin camp són: la casa, el menjar, el reg, els números.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El 711 un contingent petit, format sobretot per berbers i comandat per Tariq, creua l'estret i derrota el rei Roderic al Guadalete. No cau un país: cau una monarquia electiva partida per una lluita de successió, on una facció de la noblesa prefereix el bàndol de fora abans que el seu rival de dins. Després, la conquesta avança sobretot a base de pactes: les ciutats capitulen, conserven la terra i la religió i paguen impostos. Per a la majoria de la població rural, el canvi va ser de senyor, no de vida. Al nord muntanyós, pobre i fred, l'interès era escàs i s'hi va deixar una frontera.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, què feia feble el regne visigot abans del 711?

   A. Que el rei Roderic era un nen i governaven per ell els fills de Vitiza B. Que el regne no tenia ciutats emmurallades ni un codi de lleis propi C. Que els francs l'atacaven pel nord i l'exèrcit era lluny, als Pirineus D. Que el rei es triava i cada successió partia la noblesa en bàndols

2. 2. Com va avançar la conquesta després de la batalla del Guadalete?

   A. A l'assalt: les ciutats que es rendien perdien les terres i la religió B. Amb pactes: les ciutats es rendien i conservaven les terres i la religió C. A poc a poc: van caldre gairebé cent anys per arribar fins a l'Ebre D. Amb colons: milions d'àrabs van ocupar les terres dels visigots

3. 3. A L'Arxiu, Ibn Abd-el-Hakem recull dues xifres de l'exèrcit de Tariq: 1.700 homes i 12.000. Què en fa?

   A. Dona per bona la de 12.000 i escriu que la de 1.700 és falsa B. Dona per bones totes dues, perquè compta a part berbers i àrabs C. Dona per bona la de 1.700 i escriu que la de 12.000 és falsa D. No en dona cap per bona, perquè escriu lluny i no ho pot saber

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

El regne visigot es va perdre en una sola batalla. Què hi havia de trencat abans, perquè una sola batalla n'hi hagués prou?