ideorum

Cerca a Ideorum

Prem Esc per tancar.

Càpsula 2 · COM UNA RELIGIÓ VA CANVIAR EL MÓN? · #GiH2

Sessió 5. Emirat i califat de Còrdova

Emirat dependent, emirat independent (Abd-ar-Rahman I, 756), califat de Còrdova (929) amb Abd-ar-Rahman III. L'esplendor de la cort cordovesa.

⏱ 50 min · classe completa CE1CE2CE3CE5CE6CE7

El mínim en 50 minuts: les preguntes d'arrencada, el vídeo, la lectura amb les quatre preguntes, i l'Arxiu amb les activitats del teu nivell. El que porta «Si hi ha temps» és per a quan en sobri.

Ruïnes d'un palau al peu d'un turó boscós: un edifici rectangular de pedra clara amb teulada de teula restaurada i, al centre de la façana, una filera de cinc arcs de ferradura; al davant, els fonaments d'altres edificis a ras de terra.
El saló principal de Madinat al-Zahra, la ciutat-palau que Abd-ar-Rahman III va fer construir a la vora de Còrdova. Al davant s'hi veuen els fonaments de tot el que ja no hi és. CC BY-SA 4.0 · Wikimedia Commons
Pas 01 ⏱ 7 min

Arrencar la classe

📋 Dinàmica

Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:

  • Per quina raó creus que un príncep de la dinastia omeia fugitiu (Abd-ar-Rahman I) va escollir precisament al-Àndalus per fundar-hi un emirat independent, lluny del nou califat de Bagdad?
  • De quina manera creus que el canvi d'estat d'emirat independent (només sobirania política) a califat (sobirania política i religiosa) va enfortir la figura d'Abd-ar-Rahman III davant els seus enemics del nord i del sud?
  • Si haguessis estat un ambaixador cristià entrant per primer cop al Saló Rico de Madinat al-Zahra, quins sentiments t'hagués provocat aquell desplegament de riquesa, marbre i metall?

Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:

  1. Distingir netament les característiques de l'Emirat dependent, l'Emirat independent i el Califat de Còrdova a la llibreta.
  2. Analitzar l'elogi d'al-Maqqari a Abd-ar-Rahman III a L'Arxiu i reconèixer per quines paraules es nota que qui escriu admira el personatge que descriu.
  3. Explicar les reformes administratives i el desenvolupament urbà i mercantil de Còrdova com a gran metròpolis medieval.

🧠 De la sessió anterior:Regne visigot de Toledo · Marca Hispànica · Al-Àndalus · Berbers. Si hi ha temps Escriu a la llibreta, en una línia cada una, què volen dir, sense mirar. Després comprova-ho.

Pas 02 ⏱ 6 min

Mira el vídeo

📋 Dinàmica

La ciutat-palau que el califa va fer per impressionar va durar menys de setanta anys i va quedar sota terra vuit segles. Deu minuts al jaciment, amb el que se n'ha desenterrat fins ara.

Desenterrando la historia de Medina Azahara · DMAX España · Obre a YouTube ↗
Pas 03 ⏱ 17 min

Llegeix

📋 Dinàmica

Imagineu una Còrdova que al segle X era el far indiscutible d’Occident, una metròpolis amb carrers enllumenats, clavegueram públic, banys termals i una biblioteca amb més de 400.000 volums, mentre les capitals de la cristiandat feudal amb prou feines passaven de ser petits llogarets de fusta. Aquest floriment inigualable va ser el fruit de la consolidació de l’Estat andalusí, un procés històric de llarg recorregut que va transformar la península en el centre del poder.

La primera gran fita va ser la fundació de l’emirat independent l’any 756 dC. El príncep omeia Abd-ar-Rahman I, únic supervivent de la massacre de la seva família a Damasc, va fugir a la península i va aconseguir estabilitzar el poder, trencant la dependència política dels abbàssides. Còrdova va esdevenir la capital d’un emirat amb autonomia de govern, tot i que encara es reconeixia l’autoritat religiosa dels califes d’Orient.

Cinc arcs de ferradura vistos de biaix: les dovelles alternen blanc i vermell, i entre arc i arc hi ha plafons de pedra calcària tallada amb motius vegetals molt fins; a sota, capitells esculpits damunt de pilars.
Els arcs del saló, de prop. Compta les dovelles vermelles i blanques i mira la pedra tallada entre arc i arc: aquell treball es feia per impressionar els ambaixadors que hi entraven. CC BY-SA 4.0 · Wikimedia Commons

El pas definitiu cap a la sobirania absoluta es va produir l’any 929 dC. Enfrontant-se a perilloses revoltes internes de clans berbers i muladins, com la rebel·lió de duresa armada d’Omar ibn Hafsun des de Bobastro, Abd-ar-Rahman III va pacificar el territori i es va proclamar CalifatCalifatImperi sobirà governat per un califa, figura que reuneix en les seves mans la totalitat del poder polític i la màxima autoritat religiosa.. En assumir la legitimitat espiritual com a príncep dels creients, al-Àndalus va trencar tota subordinació externa, assolint el seu cim d’hegemonia.

L’estabilitat del Califat exigia un exèrcit professionalitzat. Per tal d’evitar dependre de les faccions tribals traïdores, el califa es va recolzar en els saqàliba, mercenaris esclaus d’origen europeu. Aquest poder es projectava en l’arquitectura. La construcció de la monumental ciutat de Madinat al-Zahra va actuar com un aparador per rebre les ambaixades mundials. La pau fiscal de Còrdova va permetre un comerç a llarga distància, unint les terminals caravaneres saharauis amb els mercats de Bizanci, Pèrsia i Bagdad.

Val la pena aturar-se en què significava proclamar-se califa. Fins al 929, el senyor de Còrdova era un EmirEmirGovernador o príncep. L’emir de Còrdova manava políticament, però reconeixia que l’autoritat religiosa de tot l’islam era a Orient.: manava, però reconeixia que el cap religiós de l’islam era a Bagdad. En proclamar-se califa, Abd-ar-Rahman III diu que no reconeix ningú per damunt seu ni en el poder ni en la fe. És una declaració d’independència feta amb una paraula.

I aquella cort necessitava gent que la fes funcionar. Còrdova s’omple de FuncionarisFuncionarisPersones pagades per l’Estat per cobrar impostos, escriure documents i fer complir les ordres. Un Estat que en té molts pot manar lluny de la capital; un que no en té, no., de jutges i de recaptadors, i també de MuladinsMuladinsHispanoromans i visigots convertits a l’islam, i els seus descendents. Al segle X ja eren la majoria de la població d’al-Àndalus., que al segle X ja eren la majoria de la població. Al-Àndalus no era un país d’àrabs governant estrangers: era, sobretot, gent d’aquí que havia canviat de religió.

Dues paraules més d’aquella cort: els SaqàlibaSaqàlibaEsclaus d’origen europeu, sovint eslaus, comprats o capturats de petits i educats per servir el califa. En depenien només d’ell, i per això se’n refiava més que dels clans., que eren l’exèrcit de confiança del califa, i el HàjibHàjibEl primer ministre del califa: qui governava de fet quan el califa era feble o menor d’edat. Almansor va arribar al poder ocupant aquest càrrec., el càrrec des del qual, més tard, Almansor governaria de fet.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

Activitats

📋 Dinàmica
Sessió 5 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats
5.1 Situar-se · Línia del temps La lectura Individual

Les fases polítiques de Còrdova

Dibuixa a la teva llibreta un eix cronològic del 711 al 1031 amb tres trams: «Emirat dependent», «Emirat independent» i «Califat de Còrdova», amb les dates de cadascun. Sota cada tram, situa qui manava a al-Àndalus i qui manava per damunt (Damasc, Bagdad o ningú).

La línia del temps amb tres trams datats i, sota cada tram, qui hi manava i qui manava per damunt.

Com es fa · Línia del temps
  1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
  2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
  3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
  4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Els dos anys de canvi són a la Fitxa. Els tres trams no duren el mateix: reparteix l'espai abans d'escriure.

5.2 Investigar · Lectura de font L'Arxiu En parella

Còrdova segons qui l'admira.

Llegiu la font d'al-Maqqari a L'Arxiu i expliqueu amb una frase cada pas. FET: què va fer el califa amb Còrdova, i quines dues obres hi va aixecar? PARER: què en pensa qui ho escriu? SENYAL: quina paraula ho delata?

Les tres respostes: fet, parer i senyal (25 a 50 paraules).

💡 Pista: El que va fer és a la segona frase, i les dues obres, a la tercera. Per al parer i el senyal, busqueu els adjectius: el context de L'Arxiu us n'assenyala un. Comenceu: «Diu que el califa…», «L'autor pensa que…», «La paraula que ho delata és…».

5.3 Investigar · Comentari d'imatge La imatge La lectura Individual

Els arcs, de prop

Mira la fotografia dels arcs de Madinat al-Zahra. Descriu a la llibreta tres coses: com s'alternen els colors de les dovelles, què hi ha tallat a la pedra entre arc i arc i què sostenen els capitells. Després escriu dues línies: per què creus que aquest palau estava fet així?

Les tres coses descrites i les dues línies del final (25 a 50 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge
  1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
  2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
  3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
  4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Compta les dovelles abans d'escriure res. Per a les dues línies, el peu de la foto et diu per a qui es feia aquell treball.

Sessió 5 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats
5.4 Explicar · Taula de classificació La lectura Individual

La rebel·lió de Bobastro

Fes una taula de dues columnes: «El problema» i «La resposta d'Abd-ar-Rahman III». A l'esquerra, classifica qui es revoltava contra l'emirat i des d'on. A la dreta, tres coses que va fer el califa per tenir-ho tot sota control.

La taula de dues columnes, amb tres files.

Com es fa · Taula de classificació
  1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
  2. Reparteix els casos.
  3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
  4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: El nom del líder i el del castell són a la lectura. Les respostes del califa són als paràgrafs del 929, de l'exèrcit i de la cort.

5.5 Investigar · Desmuntant tòpics Desmuntant un tòpic En parella

La refutació de la pau perfecta

Llegiu el Desmuntant de la lectura. Justifiqueu amb dues proves que Abd-ar-Rahman III i els seus successors feien servir l'exèrcit i el càstig per mantenir unit al-Àndalus.

Les dues proves i la conclusió que se'n treu (50 a 80 paraules).

💡 Pista: «Segons el Desmuntant…». Les proves són al Desmuntant, no a la Fitxa.

5.6 Explicar · Cadena causa-efecte La lectura Individual

Del fugitiu al califa

Dibuixa una cadena de cinc baules que vagi de «Un príncep omeia fuig de la matança de Damasc» fins a «El 929 Còrdova no reconeix ningú per damunt seu». Escriu a sota quina baula creus que costa més d'aconseguir, i per què.

La cadena de cinc baules i una frase sobre la baula més difícil.

Com es fa · Cadena causa-efecte
  1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
  2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
  3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
  4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Entre les dues puntes hi ha gairebé dos segles. Els personatges i els anys de canvi són a la Fitxa.

Sessió 5 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats
5.7 Investigar · Enigma La lectura L'Arxiu Individual

Una paraula que val un imperi

L'any 929 un home canvia de títol i no conquereix res de nou. Pistes: fins llavors era emir · el cap religiós de tot l'islam era a Bagdad · acabava de pacificar les revoltes internes · es va fer construir Madinat al-Zahra per rebre-hi ambaixadors · va crear un exèrcit de saqàliba que només li devia obediència a ell. Dedueix en un paràgraf sencer què guanya proclamant-se califa, i digues quina pista ho explica millor.

El raonament, en un paràgraf de cinc o sis línies, i la pista que tries com a decisiva.

Com es fa · Enigma
  1. Copia les pistes numerades.
  2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
  3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
  4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: Pregunta't davant de qui deixa de retre comptes, i davant de qui vol semblar més gran.

5.8 Participar · Carta des d'un rol La lectura La imatge Individual

La carta de l'ambaixador

Ets l'ambaixador d'un rei cristià del nord i acabes de travessar Madinat al-Zahra per arribar davant del califa. Escriu a la llibreta sis línies de carta al teu rei: què has vist pel camí, quant de temps has trigat a arribar-hi i què li recomanes que faci amb aquest veí. No hi posis res que no puguis haver vist.

La carta de sis línies, amb el que s'hi ha vist i el que se'n dedueix (80 a 100 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol
  1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
  2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
  3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
  4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Decideix primer què li recomanes al rei, i escriu la carta perquè hi porti.

5.9 Participar · Ahir i avui El vídeo El que ja saps En grup

Gastar per ser vist

En grups de tres, dibuixeu a la llibreta una taula de dues columnes: «Al segle X» i «Avui». A la primera, escriviu què hi guanyava el califa fent una ciutat-palau que gairebé no s'habitava. A la segona, tres coses que avui es construeixin sobretot perquè es vegin. Després argumenteu cadascú per separat, en dues línies: gastar per impressionar, és sempre malgastar?

La taula de dues columnes i la resposta de cadascú (80 a 100 paraules).

💡 Pista: Abans de decidir, penseu qui mirava aquell palau i què havia de pensar.

Pas 05 ⏱ 2 min

Tancament

📋 Dinàmica

📌 Per emportar-se

Al-Àndalus passa per tres estats que no són el mateix. Primer és un emirat dependent, una província que obeeix Damasc. El 756, Abd-ar-Rahman I —l'únic omeia que escapa de la matança abbàssida— hi funda un emirat independent: mana ell, però encara reconeix l'autoritat religiosa d'Orient. I el 929, Abd-ar-Rahman III es proclama califa: es queda també l'autoritat religiosa i ja no reconeix ningú per damunt. Per sostenir-ho va caldre esclafar revoltes durant vint anys, un exèrcit de mercenaris i una fiscalitat de ferro. Madinat al-Zahra, la ciutat-palau, és la part visible d'aquella operació: es va construir per ser vista.

Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

  1. 1. Què canvia l'any 929, quan Abd-ar-Rahman III es proclama califa?

  2. 2. Segons la lectura, per a què servia la ciutat-palau de Madinat al-Zahra?

  3. 3. Com s'ha de llegir el que al-Maqqari escriu d'Abd-ar-Rahman III, a L'Arxiu?

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Abd-ar-Rahman III va gastar una fortuna en un palau on gairebé no vivia ningú. Què hi comprava, exactament?