Sessió 4. L'escriptura cuneïforme i les primeres lleis

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Si observem les restes arqueològiques exhumades a les planes de Mesopotàmia de finals del quart mil·lenni aC, hi trobarem un invent revolucionari: les primeres traces d’escriptura de la humanitat. No obstant això, contràriament al que solem pensar, aquesta eina de representació no es va dissenyar per registrar poesies, novel·les de ficció de gran literatura ni grans reflexions filosòfiques sobre l’univers. L’escriptura va ser, en realitat, un instrument fred de comptabilitat fiscal nascut al servei exclusiu del temple i del palau reial.

El creixement demogràfic de les ciutats-estat exigia que milers d’agricultors lliuressin una fracció de la seva collita com a impost de reg. Per portar el control rigorós d’aquest magatzem fiscal, els sacerdots necessitaven registrar qui havia pagat, quant devia i quins excedents es conservaven a les gerres de tova. Per tant, els sacerdots administradors van començar a fer incisions sobre tauletes de fang humit que, un cop assecades al sol, es convertien en rebuts indestructibles. Aquesta tècnica es coneix com a Escriptura cuneïformeEscriptura cuneïformeSistema d’escriptura inventat a Mesopotàmia realitzat fent marques en forma de falca o cuny amb un punxó de canya sobre tauletes de fang humit..

Els encarregats d’efectuar aquests registres complexos eren els EscribaEscribaProfessional de l’administració reial que dominava l’escriptura, la lectura i el càlcul, encarregat d’apuntar impostos, tributs i decrets., funcionaris altament especialitzats que dominaven l’art d’escriure i de calcular, la qual cosa els atorgava un poder i una consideració immensos a la societat.

Amb el pas dels segles, el creixement dels dominis va obligar a fixar les lleis per escrit per damunt de l’arbitrarietat personal dels jutges locals. A Babilònia, cap a l’any 1750 aC, el rei Hammurabi va ordenar compilar 282 lleis en un bloc cilíndric de pedra negra col·locat a la plaça pública: el cèlebre Codi d'HammurabiCodi d'HammurabiRecull de 282 lleis gravat en una estela de diorita negra pel rei Hammurabi de Babilònia, que establia normes civils i penals escrites..

El codi imposava durs càstigs basats en la Llei del TalióLlei del TalióPrincipi de justícia recíproca resumit en la frase «ull per ull, dent per dent», on el càstig és exactament igual al dany causat.. Tot i això, el dret babilònic no s’aplicava de forma igualitària a la ciutadania. Si un noble feia un dany a un altre home lliure del seu mateix rang, el càstig físic s’aplicava de forma literal. En canvi, si la víctima d’una agressió física greu era un pagès de subsistència o un esclau, la dura represàlia física quedava immediatament substituïda pel pagament d’una indemnització monetària de plata.

L’escriptura i el dret escrit van néixer com a mecanismes de domini i ordre reial. Els escribes es van convertir en la indispensable burocràcia fiscal que administrava les reserves agrícoles del Ziggurat, mentre que el Codi d’Hammurabi establia la Llei del Talió de manera desigual, consolidant per escrit les divisions de classe que l’Estat teocràtic protegia.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 4 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

4.1 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📖 La lectura ✏️ Individual

Per què va néixer l'escriptura.

ENCADENA en quatre baules per què es va inventar l'escriptura a Mesopotàmia, amb el que diu la lectura: comença per les ciutats que creixen i acaba amb l'escriptura cuneïforme.

La cadena de quatre baules unides amb fletxes.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Comença així: «Les ciutats creixen i…», i uneix cada baula amb «per això». Les quatre surten als dos primers paràgrafs de la lectura, en el mateix ordre.

4.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Quatre lleis que no valen igual.

Llegiu les quatre lleis de L'Arxiu. Contesteu una pregunta per pas. FET: què li passa a qui treu un ull a la llei 196, i què a la 198? PARER: per a qui va fer aquestes lleis, valen igual totes les persones? SENYAL: quina paraula de la llei 199 us diu que un esclau es podia comprar i vendre? Copieu-la.

Les tres respostes: fet, parer i senyal (25-50 paraules).

💡 Pista: Per al fet, comenceu així: «A la 196…, mentre que a la 198…». El parer surt de comparar les dues respostes. La paraula del senyal és al final de la 199.

4.3 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge ✏️ Individual

Els dos personatges de la pedra.

Mira la part de dalt de l'estela de Hammurabi, al cos de la lectura. DESCRIU les dues figures: quina està asseguda i quina està dreta. IDENTIFICA quina de les dues mana més, i en què t'ho notes. DEDUEIX per què el rei va fer posar aquesta imatge just a sobre de les lleis.

Tres frases, una per pas (25-50 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «La figura asseguda…». Pensa qui dona i qui rep, i qui volia que tothom ho veiés.

🎠 Sessió 4 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

4.4 🧭 Situar-se · línia del temps 📖 La lectura ⚠️ Desmuntant un tòpic ✏️ Individual

De la tauleta a la pedra de les lleis.

Dibuixa una línia del temps del 3500 aC al 1500 aC. SITUA-HI, amb la data que en dona la sessió, els primers dibuixos per comptar sacs de gra i el Codi de Hammurabi. A sota, escriu quants segles hi ha entre l'un i l'altre.

La línia del temps amb els dos fets datats i el nombre de segles que els separen.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Una data és al bloc Desmuntant un tòpic i l'altra, a la lectura. Recorda que, abans de Crist, els números més grans van a l'esquerra.

4.5 🔍 Investigar · intrús justificat ⚠️ Desmuntant un tòpic 🗣️ En parella

L'intrús de la tauleta.

D'aquestes cinc coses, quatre les apuntaven els primers escribes de Sumèria i una no hi encaixa: sacs d'ordi, ovelles, gerres de cervesa, un poema d'amor, rebuts de blat. IDENTIFIQUEU la intrusa i JUSTIFIQUEU per què no hi encaixa.

La intrusa i la justificació, en dues frases.

Com es fa · Intrús justificat

1. Copia la llista.
2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: Connectors: «no hi encaixa perquè…», «en canvi, les altres…». Al bloc Desmuntant un tòpic hi ha per a què es van escriure els primers textos.

4.6 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📖 La lectura ✏️ Individual

La llei a la plaça, en un esquema.

Fes un esquema 1-3-1. A dalt: «Les lleis de Babilònia s'escriuen en una pedra a la plaça». Al mig, tres coses que canvien quan la llei és escrita i a la vista de tothom. A baix, qui hi guanya poder.

L'esquema de cinc elements: la idea de dalt, tres canvis i qui hi guanya.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Uneix cada branca amb «i així». Pensa en els jutges, en qui ha fet la llei i en qui la llegeix.

🎢 Sessió 4 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

4.7 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Vertader o fals, amb la llei a la mà.

Digues si cada frase és vertadera o falsa i JUSTIFICA-HO amb el número de la llei de L'Arxiu. (a) El Codi de Hammurabi tractava igual tothom. (b) Treure un ull sempre es pagava amb un ull. (c) El preu d'una ferida depenia de qui era la víctima. (d) Un esclau, per al Codi, no valia res.

Les quatre lletres amb V o F, el número de llei i una frase de justificació a cada una.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Compte amb la (d): pregunta't a qui es pagava i per què.

4.8 🌍 Participar · decisió raonada 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Decisió raonada: l'escola d'escribes.

Ets un pagès de Babilònia i pots enviar un fill a l'escola d'escribes, però durant anys no t'ajudarà al camp. DECIDEIX si l'hi envies i defensa-ho amb dues raons de la lectura o de la Fitxa i un risc que acceptes.

La decisió, les dues raons i el risc acceptat (80-100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Pensa què podria fer un escriba el dia que algú discuteix un compte amb la teva família.

4.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📜 L'Arxiu 👥 En grup

Ahir i avui: la mateixa pena per a tothom.

El Codi posava un preu diferent a una mateixa ferida segons qui era la víctima. Avui diem que la llei és igual per a tothom. En grup, DECIDIU si avui dues persones que fan el mateix acaben sempre igual davant la llei, i argumenteu-ho amb una llei de L'Arxiu i un cas que conegueu.

La decisió del grup, amb la llei i el cas d'avui (40-60 paraules).

💡 Pista: Compte: assemblar-s'hi no vol dir ser el mateix. Separeu el que diu la llei del que passa a la pràctica.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

L'escriptura no va néixer per fer poemes. Les ciutats de Mesopotàmia creixien, i milers de pagesos havien de lliurar part de la collita al temple i al palau. Per saber qui havia pagat i quant devia, els sacerdots van començar a fer marques sobre tauletes de fang humit: amb els segles, aquelles marques en forma de falca van ser l'escriptura cuneïforme. Els escribes, que sabien escriure i comptar, es van fer molt poderosos. Cap al 1750 aC, Hammurabi va fer gravar les lleis de Babilònia en una pedra a la vista de tothom. Però aquelles lleis no valien igual per a tothom: el càstig depenia de qui era la víctima.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, per a què servien les primeres tauletes escrites de Mesopotàmia?

   A. Per apuntar qui havia lliurat el gra de l'impost i quant en devia B. Per guardar els poemes i els mites que els sacerdots recitaven C. Per fixar les lleis del rei, perquè els jutges no les canviessin D. Per enviar ordres del palau als caps de reg de cada canal

2. 2. Com s'escrivia en cuneïforme, segons la sessió?

   A. Pintant dibuixos amb tinta sobre tauletes de fang assecades al sol B. Traçant lletres amb un punxó de canya sobre fulls de papir C. Fent marques en forma de falca amb un punxó sobre fang humit D. Gravant els signes amb un cisell sobre taules de fusta encerada

3. 3. Segons les lleis 196 a 199 del Codi de Hammurabi, què li passava a qui destruïa l'ull d'un esclau?

   A. Li destruïen un ull, com mana la Llei del Talió B. Pagava la meitat del preu que valia l'esclau C. Pagava una mina de plata, com per un home lliure D. No rebia cap càstig, perquè l'esclau no comptava

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si les lleis eren a la vista de tothom, qui les podia llegir?