Càpsula 3 · SOM REALMENT TAN DIFERENTS D'UN MICO? · #GiH1
Les glaciacions del Plistocè. Com els canvis del nivell del mar obrien i tancaven passos. Rutes d'expansió per Euràsia, Amèrica i Oceania.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE3CE4
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
Si poguéssim retrocedir uns cent mil anys en el passat, ens trobaríem davant d’una Terra d’aspecte hostil i canviant. Durant l’època del Plistocè, el nostre planeta no va gaudir del clima suau i estable que tenim avui, sinó que va patir cicles repetits de GlaciacióGlaciacióPeríode de llarga durada de fred global extrem en què les glaceres s’estenen sobre grans àrees de la superfície terrestre.: períodes de milers d’anys de fred global extrem en què capes de gel de diversos quilòmetres d’alçada es van estendre sobre grans àrees de la superfície d’Europa, Àsia i Amèrica del Nord.
La formació d’aquests gegantins mantells continentals de glaç va produir un fenomen geogràfic decisiu: el canvi del nivell del mar, o EustatismeEustatismeVariació global i regular del nivell del mar a tot el planeta causada per l’acumulació de glaç continental.. Com que milions de tones de vapor d’aigua s’evaporaven del mar i queien sobre la terra en forma de neu que quedava atrapada i congelada als pols i muntanyes, el nivell de l’oceà a tot el món va descendir de mitjana fins a cent vint metres per sota de la línia actual.
Aquest descens espectacular del mar va transformar la geografia física en deixar al descobert grans extensions de terra ferma que avui es troben sota l’aigua. El cas més famós va ser la BeringiaBeringiaPont de terra ferma d’uns 1.600 km de gruix que unia Àsia i Amèrica del Nord durant la darrera glaciació., un immens pont de terra de mil sis-cents quilòmetres d’amplada que va unir de forma directa Sibèria (Àsia) i Alaska (Amèrica del Nord) durant el màxim de la darrera edat de gel.
Moguts per les exigències de supervivència de la selecció natural, els humans de l’època es van veure forçats a desplaçar-se de manera permanent. Els grups de caçadors-recol·lectors no tenien un territori fix, sinó que migraven darrere dels ramats de grans mamífers (mamuts, rens, bisons) que buscavam pastures verdes en un medi assecat de sabanes i estepes fredes.
A més dels fòssils, els geògrafs estudien les Roques erràtiquesRoques erràtiquesGegantins blocs de pedra transportats per les glaceres a grans distàncies i abandonats en fondre’s el gel. per saber fins on va arribar el gel. L’Homo Sapiens, que havia aparegut a l’Àfrica, va iniciar la seva gran sortida del continent fa uns cent mil anys, poblant Àsia, arribant a Austràlia creuant petits canals en basses fa 50.000 anys, ocupant Europa fa 40.000 anys i creuant el pont de Beringia per expandir-se per tot el continent americà fa uns vint mil anys.
Les glaciacions van actuar com a veritables cisalles de selecció física. Aquestes rutes de desplaçament ens ensenyen que el gènere humà és nòmada per naturalesa, i que el poblament de la Terra ha estat fruit d’una adaptació constant enfront de les dificultats del clima planetari.El mapa mut de les rutes humanes
Sobre un mapa mut del món a la llibreta, traça amb fletxes les grans rutes de sortida des d'Àfrica i marca el pont de Beringia (entre Àsia i Amèrica). Posa el nom dels continents que es van anar poblant.
💡 Pista: Un mapa mut es completa amb retolació pròpia: no copiïs noms que ja hi siguin.
Les marques dels Alps.
Llegiu el descobriment geològic de Louis Agassiz a L'Arxiu. Copieu a la llibreta les dues grans evidències físiques que descriu per provar que les valls havien estat cobertes de gel gegant i expliqueu en tres línies per què refuten el mite d'un gran diluvi d'aigua líquida.
💡 Pista: Identifiqueu què necessita fregar les roques amb prou pes i duresa com per deixar solcs profunds en lloc d'aigua tova en moviment.
Explica-ho a un infant: el pont de gel
Explica a la llibreta, en 4 línies i com a un nen petit, com és que durant les glaciacions es podia anar caminant d'Àsia a Amèrica. Què havia passat amb el mar?
💡 Pista: Si hi ha molta aigua glaçada als pols, el nivell del mar baixa i apareix terra que abans era sota l'aigua.
La cronologia de les passes del Sapiens.
Dibuixa una escala cronològica lineal horitzontal a la llibreta des de fa 120.000 anys fins al present (0 anys) on cada quadre equivalgui a 10.000 anys. Col·loca les fites de l'arribada del Sapiens a cadascun dels continents segons les dates de la lectura.
💡 Pista: Posa la data de 120.000 anys al límit esquerre i el número 0 a l'extrem de la dreta.
La graella de l'acumulació polar.
Dibuixeu una taula a la llibreta amb dues columnes: «Període Glacial» i «Període Interglacial». Per a cadascun, expliqueu què passa amb el volum de les glaceres continentals, quants metres puja o baixa el mar de mitjana i com es modifiquen els camins terrestres entre illes.
💡 Pista: El canvi regular del nivell del mar rep el nom geogràfic de eustatisme glacial.
L'esquema d'impacte migratori.
Dibuixa un esquema de fletxes vertical (1-3-1): node superior («Caiguda brusca de les temperatures del Plistocè»), tres branques centrals («Assecament de zones tropicals», «El gel s'apodera del nord d'Europa», «Extinció o desplaçament de ramats de grans mamífers») i node final («Els grups humans es veuen forçats a migrar darrere del menjar»).
💡 Pista: Usa regle i retola els conceptes amb lletra molt clara dins cada caixeta.
El llegat d'Agassiz i la ciència natural.
Avalua la feina de Louis Agassiz recollint mostres de granit erràtiques per tot el bosc i analitzant les estries de les parets dels Alps enfront dels que preferien repetir teories teològiques del diluvi. Escriu tres línies a la llibreta explicant com l'anàlisi de la terra és el millor document històric.
💡 Pista: Considereu de quina manera el mètode científic empirista permet llegir els canvis del nostre territori.
Espina de peix: per què baixa el mar
Dibuixa a la llibreta una espina de peix (diagrama causa-efecte) amb el «cap» = «baixa el nivell del mar» i 3 espines de causa: «fa molt fred», «l'aigua es glaça als pols», «queda menys aigua als oceans».
💡 Pista: L'espina de peix posa l'efecte al cap i les causes a les branques laterals.
El veredicte ètic del dret a migrar.
En grups de 3, reflexioneu sobre la migració com a part natural i inalienable del llinatge humà des de fa 100.000 anys. Ompliu a la llibreta: «Que la humanitat sencera descendeixi de migrants africans que van haver de creuar fronteres físiques per sobreviure prova que la mobilitat espacial és un dret humà elemental, de manera que les lleis dels països de l'Estat de Dret han de [Mesura correctora/Ètica de rebuda] davant dels ciutadans forçats a migrar actualment.»
💡 Pista: Relacioneu-ho amb el deure democràtic d'hospitalitat civil, la tradició d'asil en l'Estat de Dret i els drets de llibertat humana fonamentals.
📌 Per emportar-se
Avui hem après a definir correctament el tema central d'aquesta sessió, analitzant els seus factors i connectant-lo amb l'eix de la càpsula.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Quin és el concepte fonamental que hem explorat avui?
2. Com es relaciona aquesta noció amb la pràctica quotidiana?
3. Quina és la conclusió principal a la qual hem arribat?
💭 Per pensar fins demà
Quina és la gran pregunta que creus que encara ens queda per respondre d'aquesta sessió?
