Sessió 5. Imperis mesopotàmics

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Si passéssim revista a la trajectòria històrica de Mesopotàmia des del tercer mil·lenni aC fins a mitjan primer mil·lenni aC, observaríem un canvi geopolític transcendental: la desaparició de la vella autonomia de les ciutats-estat independents en favor de la formació de colossals imperis territorials. Les antigues ciutats com Ur, Uruk o Lagash, molt geloses de la seva autonomia, van perdre per sempre la llibertat de govern, integrades forçosament en un sol Estat unificat per mitjà de la força militar.

L’artífex d’aquesta fita va ser el rei Sargon, qui cap a l’any 2330 aC va reclutar una milícia privada compacta de guerrers proveïts de llances de bronze dures. Sargon va marxar contra Sumèria, va abatre les muralles de tova de les ciutats i va unificar sota el seu sol ceptre tota la conca de reg. S’havia fundat l’anomenat Imperi AcadiImperi AcadiEl primer gran imperi de la història de la humanitat (segle XXIII aC), fundat per Sargon d’Accad en conquerir Sumèria., i amb ell, el primer Imperi territorialImperi territorialEstat que centralitza el control polític i militar sobre una gran extensió de territori que inclou diversos pobles i cultures diferents.. Aquesta conquesta va obrir les portes a successives dinasties de conquesta damunt de la mateixa terra: l’Imperi de Babilònia d’Hammurabi, el d’Assíria, amb capitals a Assur i a Nínive, i finalment el de Pèrsia, que cap al 539 aC s’ho va quedar tot.

Aquestes estructures no es basaven en el diàleg ni en pactes cooperatius lliures: la seva pedra angular era la pressió tributària mantinguda per mitjà del terror militar. L’Imperi Assiri, conegut per la seva extraordinària i cruel eficàcia de combat, va generalitzar l’ús d’armes de ferro resistents i d’ariets pesats d’assalt, a més d’implantar la DeportacióDeportacióTrasllat forçós i massiu de poblacions enteres d’un territori a un altre, utilitzat per l’imperi assiri per desarticular revoltes. sistemàtica de pobles complets per desarticular qualsevol perill de revolta a les províncies conquerides.

Per legitimar aquesta immensa concentració de poder davant dels vençuts i dels propis pagesos, els sobirans imperials van utilitzar de forma intensiva la Propaganda imperialPropaganda imperialDiscurs públic o monuments d’art creats per l’elit governant per convèncer el poble que les conquestes són deures divins beneficiosos.. En grans columnes de pedra o esteles monumentals de victòria col·locades als temples, el sobirà apareixia representat amb una mida gegantina en perspectiva jeràrquica, trepitjant de forma directa els cossos sagnants dels vençuts, de manera que la seva conquesta bèl·lica es presentava com una missió divina indiscutible.

Aquesta dinàmica expansiva va forçar el contacte de societats de cultures i llengües molt diverses sota una sola administració, creant grans vies de comerç, però eliminant per sempre l’igualitarisme neolític original i la llibertat municipal sumèria sota la bota dels exèrcits imperials.

El pas de les ciutats-estat a l’imperi territorial va transformar Mesopotàmia. El bronze i el ferro van donar ales a reis expansionistes que desitjaven sotmetre noves terres de conreu, mentre que les deportacions massives assíries extirpaven la identitat local de les comunitats rebel·lades, justificant tot aquest pillatge tributari mitjançant l’art monumental com a propaganda celestial.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 5 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

5.1 🧭 Situar-se · línia del temps 📖 La lectura 🖼️ La imatge ✏️ Individual

Dels acadis als perses.

Dibuixa una línia del temps del 2500 aC al 500 aC. SITUA-HI tres fets amb la seva data: l'Imperi Acadi de Sargon, la campanya de Sennaquerib contra Judà i la conquesta dels perses. Al costat de Sennaquerib, dibuixa petit el prisma de la imatge, on va fer gravar la campanya.

La línia del temps amb els tres fets datats.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Les dates de Sargon i dels perses són a la lectura; la de Sennaquerib, al peu de la imatge del prisma. Recorda que, abans de Crist, els números més grans van a l'esquerra.

5.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

La veu dels vençuts.

Llegiu el document de L'Arxiu, escrit pel bàndol que va perdre. Contesteu una pregunta per pas. FET: quant va haver de pagar Ezequies? PARER: què pensa Ezequies de la seva situació quan escriu al rei d'Assíria? SENYAL: quina acció del final us diu fins on va arribar per pagar?

Les tres respostes: fet, parer i senyal (25-50 paraules).

💡 Pista: Per al fet, comenceu així: «Ezequies va pagar…». El parer és a les paraules que Ezequies envia al rei. El senyal és a l'última frase del text.

5.3 ✍️ Explicar · reescriptura 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Què és un imperi.

Defineix amb paraules teves què és un imperi territorial i posa'n un exemple de la lectura. Regla: no pots escriure «Estat» ni «territori».

La definició en dues frases, amb l'exemple i sense les dues paraules prohibides.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Comença així: «Un imperi és quan un sol rei…». La definició és a la Fitxa de dades; l'exemple, al paràgraf de Sargon.

🎠 Sessió 5 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

5.4 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

L'altra versió, en un prisma.

Fixeu-vos en el prisma de Taylor, al cos de la lectura. DESCRIVIU quina forma té i de quin material és. DEDUÏU per què un rei fa gravar la seva versió en un objecte així i no en un full. COMPAREU: qui explica la mateixa campanya al text de L'Arxiu?

El comentari en tres passos (50-80 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Connectors: «té forma de…», «en canvi…», «per això…». Qui escriu el text de L'Arxiu ho diu el context.

5.5 ✍️ Explicar · taula de classificació 📖 La lectura ⚠️ Desmuntant un tòpic ✏️ Individual

Com es mantenia un imperi.

Fes una taula de tres columnes: armes, tributs i propaganda. CLASSIFICA-HI les eines amb què els imperis de Mesopotàmia mantenien sotmesos els pobles conquerits, amb dues eines a cada columna.

La taula de tres columnes amb dues eines a cada una.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Les armes i la deportació són al paràgraf d'Assíria; la propaganda, al següent. Per als tributs, mira també el bloc Desmuntant un tòpic.

5.6 ✍️ Explicar · telegrama 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Ciutat o imperi, en dotze paraules.

RESUMEIX en un telegrama la diferència entre una ciutat-estat sumèria i un imperi territorial.

El telegrama de 12 paraules exactes, comptades.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Escriu-lo llarg primer i després treu-ne tot el que no sigui un nom o un verb. Connector útil: «en canvi».

🎢 Sessió 5 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

5.7 🔍 Investigar · corroboració de fonts 📜 L'Arxiu 🖼️ La imatge ✏️ Individual

Les dues versions de la mateixa campanya.

Hi ha dues versions de la campanya del 701 aC: el text de L'Arxiu, escrit pel bàndol que la va perdre, i el prisma de Taylor, on el rei d'Assíria va fer gravar la seva. Amb el que en diu el context de L'Arxiu, COMPARA en què coincideixen i en què es contradiuen. DEDUEIX quin dels dos bàndols tenia més motius per canviar la xifra de la plata, i per què.

Una coincidència, una contradicció i la deducció (80-100 paraules).

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Pregunta't a qui li convé que el tribut sembli més gran, i a qui que sembli més petit.

5.8 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📖 La lectura ⚠️ Desmuntant un tòpic ✏️ Individual

La por no ho explica tot.

Dibuixa un esquema 1-3-1. A dalt: «Els imperis de Mesopotàmia es mantenien per la por». Al mig, tres proves de la lectura o del bloc Desmuntant un tòpic. A baix, una conclusió que digui què NO explica la por.

L'esquema de cinc elements: la idea, tres proves i la conclusió.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Per a la conclusió, rellegeix l'últim paràgraf de la lectura abans del resum.

5.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📜 L'Arxiu 👥 En grup

Ahir i avui: qui explica una guerra.

D'aquesta campanya en tenim dues versions: la que el rei d'Assíria va fer gravar i la del bàndol que va perdre. Avui, d'una guerra en tenim moltes versions alhora. En grup, DECIDIU si això fa més fàcil o més difícil saber què ha passat, i argumenteu-ho amb les dues versions del 701 aC i un exemple que conegueu.

La decisió del grup, amb les dues versions i l'exemple (40-60 paraules).

💡 Pista: Penseu en com us arriba avui una notícia: qui l'explica, i què hi guanya.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Cap al 2330 aC, Sargon d'Accad va conquerir les ciutats-estat de Sumèria i va fundar el primer imperi territorial: un sol rei manant sobre pobles diferents. Després van venir Babilònia, Assíria i, el 539 aC, Pèrsia. Aquests imperis es mantenien amb armes, amb tributs i amb propaganda: esteles on el rei sortia gegant trepitjant els vençuts. Assíria, a més, traslladava pobles sencers per evitar revoltes. La Bíblia explica la campanya del 701 aC des del bàndol que la va perdre, i el rei d'Assíria la va fer gravar a la seva manera en un prisma de fang: les dues versions no coincideixen en tot.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, com va néixer el primer imperi territorial?

   A. Hammurabi de Babilònia va unir les ciutats de Sumèria amb les seves lleis B. Les ciutats de Sumèria van pactar obeir un sol rei per defensar-se juntes C. Sennaquerib d'Assíria va conquerir les ciutats de Sumèria amb armes de ferro D. Sargon d'Accad va conquerir les ciutats de Sumèria amb llances de bronze

2. 2. Segons la lectura, per què l'Imperi Assiri deportava pobles sencers?

   A. Per evitar que les províncies conquerides es revoltessin B. Per tenir més soldats a les files de l'exèrcit imperial C. Per repoblar les ciutats que la guerra havia deixat buides D. Per castigar els pobles que pagaven el tribut amb retard

3. 3. Segons el text de L'Arxiu, d'on va treure Ezequies el que va pagar al rei d'Assíria?

   A. Dels graners del regne, plens amb el tribut dels pagesos de Judà B. Del temple i del palau: la plata, i l'or arrencat de les portes C. De les ciutats fortificades de Judà, que li van enviar la plata D. D'un préstec del rei d'Egipte, que volia frenar el rei d'Assíria

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si el vencedor escriu la seva versió, com podem saber què va passar?