Càpsula 3 · SOM REALMENT TAN DIFERENTS D'UN MICO? · #GiH1
Economia depredadora: caça, pesca, recol·lecció. Nomadisme estacional. Bandes de 20-30 individus sense jerarquia ni propietat privada.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE3CE6
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
Si haguéssim de descriure la forma de vida que ha marcat a la humanitat durant gairebé tot el seu recorregut en el temps geològic, ens hauríem de centrar en el Paleolític. Durant el noranta-nou per cent de la nostra història com a espècie, no hem viscut en ciutats ni hem conreat la terra. Els nostres avantpassats eren nòmades i es desplaçaven contínuament en grups petits a la recerca d’aliment, enllaçant la seva subsistència de forma íntima amb els cicles de la natura.
L’economia paleolítica es defineix com una Economia depredadoraEconomia depredadoraSistema de subsistència basat en consumir directament els recursos naturals existents (caça, recol·lecta) sense produir-los.. Això vol dir que els grups humans consumien els recursos que la natura oferia de forma salvatge, sense produir-los de manera activa. La Recol·lecta silvestreRecol·lecta silvestreActivitat bàsica de subsistència consistent a recollir plantes i petits animals, aportant la majoria de calories. de fruits, arrels, ous, mel i mol·luscs representava la veritable base de l’alimentació diària. S’afegia l’activitat de la pesca i la caça de fauna, de caràcter col·lectiu i coordinat.
La mobilitat espacial forçada impedia de forma radical que aquestes persones acumulessin béns materials, obligades a un Nomadisme estacionalNomadisme estacionalDesplazament regular dels grups humans seguint els calendaris dels fruits i les migracions de fauna.. Com que havien de carregar a sobre totes les seves pertinences en desplaçar-se, la propietat privada de béns de consum o d’eines pràcticament no existia. Totes les pertinences pertanyien al grup o s’usaven de forma oberta per a la tasca comuna.
Aquesta realitat material va afavorir una estructura social de caràcter igualitari. L’Homo Sapiens del Paleolític s’organitzava en una Banda igualitàriaBanda igualitàriaGrup petit de parentiu sense jerarquia de poder ni propietat privada, basat en el consens i el repartiment solidari. de vint a trenta persones. No hi havia rics ni pobres, ni cap mena d’autoritat de govern centralitzat o estat. Les decisions es prenien de manera conjunta per consens continuat, i el producte aconseguit per la caça o la recol·lecta es repartia de forma solidària entre tots els membres de la banda seguint les bases del Dret consuetudinariDret consuetudinariConjunt de normes i costums tradicionals de comportament social acceptades sense necessitat de lleis escrites..
L’igualitarisme paleolític demostra la potència de la cooperació humana. Aquests grups no acumuladors ens ensenyen que la igualtat social és possible, i que l’organització col·lectiva de repartiment solidari va ser el nostre primer i veritable salt evolutiu de civilització.La línia del temps d'un any nòmada
Dibuixa a la llibreta una línia del temps circular (un any) d'un grup nòmada del Paleolític: marca en quins moments es mou seguint la caça, els fruits o el peix. Posa una nota a cada estació.
💡 Pista: Nòmada vol dir moure's seguint el menjar: l'any no és igual a l'hivern que a l'estiu.
El repartiment Ju/'hoansi.
Llegiu les observacions de Richard Lee a L'Arxiu. Copieu a la llibreta quina proporció de calories aportava la recol·lecta enfront de la caça i redacteu en tres línies per què el repartiment forçós de la carn impedia l'aparició de líders o rics a la banda.
💡 Pista: Relacioneu-ho amb el deure consuetudinari estricte d'assegurar el bé comú per sobre del benefici particular.
Reescriu amb les teves paraules: economia depredadora
Reescriu a la llibreta, en 3 línies i amb paraules teves, què vol dir que el Paleolític tenia una «economia depredadora» (caçar i recol·lectar, no produir). No copiïs el text.
💡 Pista: Depredador = pren el que la natura ja dóna; encara no es conrea ni es cria bestiar.
L'esquema d'economia depredadora.
Dibuixa un eix de connectivitat a la llibreta (cercles i fletxes) representant: node inicial («Natura salvatge»), tres branques centrals («Caça de fauna», «Pesca fluvial o marina», «Recol·lecta de plantes i mel») i node final («Consum immediat sense acumulació de residus»).
💡 Pista: Usa regle i pintes les línies de colors naturals (verd, blau, marró) per diferenciar-les.
La graella de gènere al Paleolític.
Dibuixeu una taula amb dues columnes a la llibreta: «Estereotip del segle XX» i «Realitat arqueològica». Compareu les idees clàssiques sobre els rols d'homes i dones a la caça i la recol·lecta basant-vos en la informació de la lectura.
💡 Pista: Considereu de quina manera les noves evidències arqueològiques de restes d'enterraments desfan els prejudicis moderns.
L'esquema de l'estructura social igualitària.
Dibuixa un esquema de fletxes vertical (1-3-1): node superior («Absència de propietat dels recursos»), tres fites centrals («Bandes petites de parentiu de 20-30 persones», «Presa de decisions per consens del grup», «Tothom té accés igualitari a les eines») i node de sortida («Societats igualitàries del Paleolític»).
💡 Pista: Dibuixa requadres uniformes de 2 línies d'alçada cadascun amb un regle prim.
L'antropologia comparada de Lee.
Avalua la feina de Richard Lee convivint i recollint dades de calories diàries dels Ju/'hoansi enfront dels que preferien imaginar el Paleolític des del seu despatx de ciutat. Escriu tres línies a la llibreta avaluant com el mètode empirista desfà els nostres propis mites moderns.
💡 Pista: Pensa en com les observacions in situ qüestionen les projeccions teòriques de la societat industrial moderna.
Diagrama de flux: un dia de campament
Dibuixa a la llibreta un diagrama de flux (caixes i fletxes) d'un dia d'una banda paleolítica: «despertar al campament» → «sortir a recol·lectar i caçar» → «tornar i repartir el menjar» → «decidir si es mouen demà». Afegeix-hi una bifurcació («hi ha menjar a prop?» → sí/no).
💡 Pista: Un diagrama de flux mostra decisions: una bifurcació parteix el camí en dues segons una pregunta.
Manifest del bé comú
A la llibreta, escriu un petit manifest de 3 punts titulat «Per què compartir el menjar feia forta la tribu», a partir del repartiment dels Ju/'hoansi de L'Arxiu. Cada punt, una frase que comenci amb un verb.
💡 Pista: Un manifest defensa una idea amb frases curtes i contundents.
📌 Per emportar-se
Avui hem après a definir correctament el tema central d'aquesta sessió, analitzant els seus factors i connectant-lo amb l'eix de la càpsula.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Quin és el concepte fonamental que hem explorat avui?
2. Com es relaciona aquesta noció amb la pràctica quotidiana?
3. Quina és la conclusió principal a la qual hem arribat?
💭 Per pensar fins demà
Quina és la gran pregunta que creus que encara ens queda per respondre d'aquesta sessió?
