Càpsula 3 · SOM REALMENT TAN DIFERENTS D'UN MICO? · #GiH1
Pintura parietal franco-cantàbrica (Altamira, Lascaux). Les Venus paleolítiques. Els primers enterraments com a senyal d'espiritualitat.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE6CE7
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
Si poguéssim retrocedir uns vint mil anys en el passat, ens veuríem envoltats de silenci, olors de greix de cérvol cremat i una foscor gairebé absoluta. En encendre una torxa, les ombres de la roca es començarien a moure i, de sobte, dels sostres i parets nues de pedra brotarien formes animals d’un realisme sublim. És l’art de les coves.
L’art parietal o rupestre representa la fita més gran de consolidació del Pensament simbòlicPensament simbòlicCapacitat de crear, comprendre i comunicar idees abstractes o creences a través de símbols, art o ritus funeraris. de la humanitat. Durant el Paleolític superior, l’Homo Sapiens va desenvolupar de forma sistemàtica la creació estètica. Els pintors recollien OcreOcreMineral d’òxid de ferro que en ser esmicolat i barrejat genera un pigment vermell o groc molt resistent. de la terra per aconseguir tons vermells vius i carbó de fusta per als perfils negres, barrejant-los amb aigua o greix animal per fixar el pigment.
La pintura rupestre s’organitzava en dos grans dominis geogràfics. L’art franco-cantàbric (desenvolupat a l’interior profund i fosc de coves de Cantàbria o de França, com Altamira o Lascaux, policrom, molt realista, mostrant grans animals aïllats sense humans). I l’art llevantí (propi de la façana de costa del Mediterrani de la península Ibèrica, com la Valltorta, de caràcter monocrom, esquemàtic, pintat en abrics rocosos a l’aire lliure, representant escenes dinàmiques de grup en caça, guerra o dansa).
La voluntat artística no es limitava a les parets. Es fabricaven les Venus paleolíticaVenus paleolíticaPetita escultura femenina de formes anatòmiques molt marcades, lligada a rituals de fertilitat i natura. de pedra o marfil (com la famosa Venus de Willendorf) amb les formes femenines molt exagerades, que funcionaven com a veritables amulets de fertilitat, maternitat i culte a la regeneració de la natura.
Aquest pensament espiritual s’expressava de forma íntima en els primers enterraments. Cobrir els difunts de terra vermella d’ocre, dipositar flors fresques al seu voltant o posar-los collars de petxines de riu provava un comiat ple de significat profund, enllaçant fins i tot amb una possible Màgia propiciatòriaMàgia propiciatòriaTeoria que considera que pintar animals realistes a les coves tenia la funció ritual de forçar l’èxit de la caça l’endemà. del clan.
L’art paleolític representa un tresor universal d’abstracció. Aquestes obres ens ensenyen que la sensibilitat estètica és constitutiva del nostre llinatge evolutiu, i que l’espiritualitat i el dol compartits van ser els veritables vincles que van vertebrar la primera cohesió social.
La taula de l'art de la pedra.
Dibuixa una taula a la llibreta amb dues columnes: «Art Franco-Cantàbric» i «Art Llevantí». Omple-la indicant la ubicació física (cova profunda vs abric obert), el color (policrom vs monocrom) i els temes representats (animals realistes vs humans actius).
💡 Pista: Recordeu que l'art llevantí abunda sobretot a la franja de la península Ibèrica costanera del Mediterrani.
La descoberta de María.
Llegiu el relat de Marcelino de Sautuola a L'Arxiu. Copieu a la llibreta la frase on explica de quina manera els pintors del Paleolític van aprofitar la roca nua per donar volum als bisons i redacteu en tres línies per què la nena petita va veure el que els adults havien passat de llarg.
💡 Pista: Considereu la diferència d'alçada d'una nena que jugava arran de terra i mirava el sostre baix sense necessitat d'ajupir-se com el pare.
La gàbia de la Venus.
Dibuixa a la llibreta un rectangle de 3 línies exactes i redacta a dins de quina manera les formes exagerades de les petites escultures de Venus reflecteixen una preocupació del clan per la fertilitat de la vida.
💡 Pista: Distingeix el concepte de reproducció de la tribu de la simple representació de la bellesa física.
El croquis dels dos arts.
Dibuixa a la llibreta un perfil vertical senzill que contingui una cova profunda (amb un bisó a la punta fosca) i un abric de roca penjat a l'exterior (amb un arquer monocrom). Retola al costat el nom del tipus d'art que correspon a cada entorn físic de referència.
💡 Pista: Usa llapis de colors de forma molt suau per marcar la foscor interior enfront del sol exterior de l'abric.
La graella de l'enterrament de Shanidar.
Examineu el ritus funerari neandertal a la cova de Shanidar (Iraq). Escriviu a la llibreta un text de 60 paraules explicant per què dipositar ofrenes de flors de colors al voltant d'un cos col·locat en posició fetal proveeix de manera neta que posseïen un concepte sobre el comiat espiritual del grup.
💡 Pista: La voluntat i constància de recollir plantes amb colors i propietats medicinals indica un acte d'estima conscient.
La cronologia del llinatge.
Dibuixa un esquema de fletxes vertical (1-3-1): node superior («Descoberta d'Altamira el 1879»), tres fites centrals («Els prehistoriadors francesos neguen la veritat», «Consideren que els salvatges no tenen ànima artística», «La ciència oficial acusa Sautuola de frau») i node final («Prejudici eurocèntric i evolutiu colonial»).
💡 Pista: Utilitza regle per traçar els requadres de forma molt neta.
La disculpa de Cartailhac.
Compara l'actitud de la ciència oficial francesa que va rebutjar les pintures d'Altamira de Sautuola amb la posterior rectificació de Cartailhac (escrivint el seu cèlebre article 'Mea culpa d'un skeptique'). Escriu tres línies avaluant de quina manera el dret a dubtar de la ciència s'ha de combinar amb la humilitat davant l'evidència.
💡 Pista: Valoreu com l'honestedat intel·lectual exigeix canviar de teoria quan els nous fets provats destrueixen el vell marc mental.
El peu de foto d'una pintura rupestre
Tria una pintura rupestre (un bisó d'Altamira, unes mans…) i escriu-hi a la llibreta un peu de foto de 2 línies: què s'hi veu i què en deduïm de qui ho va fer.
💡 Pista: No descriguis només el dibuix: digues què ens revela de la seva ment.
Microassaig: per què pintaven les coves
Escriu a la llibreta un microassaig de tres frases (tesi · prova · conclusió) sobre què ens diu l'art rupestre del pensament dels humans del Paleolític (que ja imaginaven, simbolitzaven, creien).
💡 Pista: Pintar al fons d'una cova fosca, amb esforç, vol dir que allò tenia un sentit més enllà del menjar.
📌 Per emportar-se
Avui hem après a definir correctament el tema central d'aquesta sessió, analitzant els seus factors i connectant-lo amb l'eix de la càpsula.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Quin és el concepte fonamental que hem explorat avui?
2. Com es relaciona aquesta noció amb la pràctica quotidiana?
3. Quina és la conclusió principal a la qual hem arribat?
💭 Per pensar fins demà
Quina és la gran pregunta que creus que encara ens queda per respondre d'aquesta sessió?
