Politeisme egipci. La vida després de la mort i el Tribunal d'Osiris. Tècniques de momificació i culte funerari. La importància del nom (ren).
⏱ 50 min · classe completa
🧭CE1🧭CE3✍️CE6🌍CE7
El mínim en 50 minuts: les preguntes d'arrencada, el vídeo, la lectura amb les quatre preguntes, i l'Arxiu amb les activitats del teu nivell. El que porta «Si hi ha temps» és per a quan en sobri.
🖼️ El turó de Sheikh Abd el-Qurna, a la riba oest de Luxor. Els forats del vessant són tombes excavades a la roca, i el poble s'hi va construir a sobre. Raimond Spekking · CC BY-SA 4.0 · Wikimedia Commons
Pas 01
⏱ 7 min
🤔Arrencar la classe
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaLlança les 3 preguntes a l'aire i deixa 2 min de silenci. Després, 3 min en parelles per compartir hipòtesis. Apunta breument a la pissarra les idees més recurrents.
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Per quina raó creus que els antics egipcis creien que el comportament ètic d'una persona s'avaluava després de la mort pesant el seu cor literalment contra una ploma en una balança davant dels déus?
Si la momificació era un procés extremadament costós de conservació física de tova que només es podien pagar els nobles i el faraó, quins sentiments de justícia creus que inspirava el fet que tothom hagués de recitar la Confessió Negativa de l'Arxiu?
Per quin motiu penses que els egipcis donaven una importància immensa a conservar escrit el seu nom (el ren) i les seves empremtes de vida a les parets de les tombes del desert?
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
Explicar el mite d'Osiris i la importància de la momificació per a la vida després de la mort, i la importància del nom (ren), a la llibreta.
Analitzar el funcionament i les regles del pesatge de les ànimes (Judici d'Osiris) contra la ploma de Maat.
Analitzar la confessió negativa del Llibre dels Morts a partir del document històric de L'Arxiu.
🧠 De la sessió anterior:Faraó · Maat · Estratificació social · Escriba. Si hi ha temps Escriu a la llibreta, en una línia cada una, què volen dir, sense mirar. Després comprova-ho.
〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉
Pas 02
⏱ 6 min
🎬Mira el vídeo
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaProjecta el vídeo recomanat de suport. En acabar, obre un torn de paraula breu sobre la qüestió de connexió plantejada.
Deu minuts sobre què es feia amb un cos i per què. Mira'l **abans** de la Confessió Negativa i després pregunta't una cosa que el vídeo no et dirà: si per passar el judici calia poder dir «no he alleugerit la mesura del gra», qui vigilava els graners tenia més a perdre que els altres?
Vídeo: «¿POR QUÉ HAY MOMIAS EN EGIPTO?» — El Cubil de Peter. Disponible a ideorum.cat.
〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉
Pas 03
⏱ 17 min
📖Llegeix
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaLectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).
Si passéssim revista als nombrosos relats i escenes de culte de l’antic Egipte, veuríem aparèixer un univers espiritual d’una riquesa excepcional basat en el PoliteismePoliteismeSistema de creences religioses basat en l’existència i l’adoració de diversos déus i divinitats diferents.. Els egipcis no retien culte a una sola divinitat, sinó a centenars de deïtats amb cossos humans i caps d’animals representant elements de la biosfera, com Ra (el Sol), Tot (l’escriptura) o Anubis (el protector funerari). El mite que vertebrava tot aquest cosmos religiós era la història d’Osiris.
Segons les llegendes de la cort, Osiris, el primer rei mític d’Egipte que va ensenyar els humans a conrear el blat, va ser traït i assassinat pel seu gelós germà Set, qui va dispersar els trossos del seu cos. No obstant això, Isis, la seva esposa fidel, va aplegar els trossos de carn i Anubis els va embolicar amb tires de lli, creant la primera mòmia i assegurant la seva ressurrecció. Així, Osiris es va convertir en el senyor i jutge suprem de l’inframón.
🖼️ El pesatge del cor al papir d'Ani. Anubis, amb cap de xacal, subjecta la balança; Tot, amb cap d'ibis, apunta el resultat, i Ammit, la bèstia de l'extrem dret, espera. Ani i la seva dona miren des de l'esquerra. Papir d'Ani, cap al 1250 aC · fotografia del British Museum · Domini públic · Wikimedia Commons
El dret a la vida eterna després de la mort no era gratuït: exigia un examen moral rigorós de les accions de cadascú. Quan el difunt es presentava davant el déu d’esquena fosc, se celebrava el Judici d'OsirisJudici d'OsirisTribunal dels esperits on es pesava el cor del difunt contra la ploma de Maat per jutjar el seu comportament ètic.. En aquest ritu, Anubis posava el cor del difunt en un dels plats de les balances de coure reials i en l’altre hi col·locava la ploma blanca de Maat, mentre el difunt recitava la confessió escrita del papir.
Per poder superar aquest repte, els egipcis feien col·locar a la tomba el Llibre dels MortsLlibre dels MortsRecull de passatges i fórmules màgiques escrites en papir que ajudaven el difunt a superar els perills del viatge a l’inframón.. Si el cor anava carregat d’injustícies (com danyar els canals d’aigua dolça, mentir o robar blat), pesava molt més que la ploma, de manera que el monstre Ammit devorava l’esperit en segons. En canvi, si la balança quedava equilibrada, les portes de la vall eterna d’Aaru s’obrien de bat a bat per a la felicitat dels sentits.
Per tornar a viure, el mort necessitava el seu cos. Per això el conservaven amb la momificaciómomificacióTècnica per conservar el cos d’un mort perquè no es desfaci: se’n treuen les parts que es podreixen, s’asseca i s’embolica.. Primer li treien el cervell pel nas amb un ganxo. Després li treien els budells, el fetge, l’estómac i els pulmons, i els guardaven en quatre gerres. El cor el deixaven a dins: l’havien de pesar al judici. Cobrien el cos de natrónatróSal que es recollia a la vora dels llacs del desert i que xucla l’aigua. durant quaranta dies, fins que quedava sec. Al final l’embolicaven amb tires de lli. Tot plegat durava uns setanta dies.
Amb el cos no n’hi havia prou. Una persona tenia diverses parts. El kakaLa força vital d’una persona. Quan moria, el ka continuava vivint i s’havia d’alimentar amb ofrenes. era la seva força vital. I el nom, el renrenEl nom d’una persona. Per als egipcis era una part de la persona, com el cos o el ka., també en formava part. Mentre algú llegia o deia el nom d’un mort, el mort continuava viu. Per això l’escrivien per tota la tomba. I per això esborrar el nom d’algú de les pedres era el pitjor càstig.
La religió egípcia regulava la conducta social del poblament.El Judici d’Osiris jutjava la moral de tothom de forma idèntica a sobre de la balança de la veritat, mentre que la momificació preservava la integritat física de la mòmia a les tombes assecades pel natró del desert sec, garantint la salvació moral mitjançant el Llibre dels Morts redactat pels escribes imperials.
✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.
〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉
Pas 04
⏱ 18 min
✍️Activitats
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaEl docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.
🎏
Sessió 8 · Nivell Aprenent Per començar3 activitats▶
Mira el papir d'Ani, al cos de la lectura. DESCRIU què hi ha al centre. IDENTIFICA, amb el peu, les tres figures amb cap d'animal i què fa cadascuna. DEDUEIX què li passarà a Ani si el seu cor pesa més que la ploma.
Tres frases, una per pas (25-50 paraules).
Com es fa · Comentari d'imatge
DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.
Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.
💡 Pista: Comença així: «Al centre hi ha…». Els noms i les feines són al peu de la imatge; el que passa si el cor pesa massa, a la lectura.
8.2🔍 Investigar · Lectura de font📜L'Arxiu🗣️En parella
La defensa de Nebseni.
Llegiu la Confessió Negativa a L'Arxiu. Contesteu una pregunta per pas. FET: a qui parla el difunt? PARER: què vol que creguin d'ell? SENYAL: quina frase parla de pesar, i no de ferir ni de robar? Copieu-la.
Les tres respostes: fet, parer i senyal (25-50 paraules).
💡 Pista: Per al fet, comenceu així: «El difunt parla a…»: el context de L'Arxiu ho diu. Per al parer, mireu com comencen totes les frases després dels dos punts. El senyal és una de les frases del mig.
8.3✍️ Explicar · taula de classificació📖La lectura✏️Individual
Els déus de la lectura.
Fes una taula de dues columnes: a l'esquerra, el nom de cinc déus que surten a la lectura; a la dreta, de què s'ocupa cada un o què fa al mite o al judici. CLASSIFICA-LOS així.
La taula de dues columnes amb cinc déus.
Com es fa · Taula de classificació
Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
Reparteix els casos.
Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.
Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.
💡 Pista: Comença per Ra, que surt al primer paràgraf. El mite d'Osiris et dona tres noms més, i el judici, un altre.
ENCADENA en quatre baules el mite d'Osiris tal com l'explica la lectura: de la mort d'Osiris a Osiris jutge dels morts.
La cadena de quatre baules unides amb fletxes.
Com es fa · Cadena causa-efecte
Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.
Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.
💡 Pista: Connectors: «després…», «per això…», «així…». Els personatges són al segon paràgraf de la lectura.
8.5✍️ Explicar · telegrama📖La lectura🗣️En parella
El judici en quinze paraules.
RESUMIU en un telegrama què passava al judici d'Osiris: què es pesava, contra què i què passava després.
El telegrama de 15 paraules exactes, comptades.
Com es fa · Telegrama
Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.
Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.
💡 Pista: Escriviu-lo llarg primer i després traieu-ne tot el que no sigui un nom o un verb.
8.6✍️ Explicar · esquema 1-3-1📖La lectura📊La fitxa de dades✏️Individual
Tres coses per viure per sempre.
Completa un esquema 1-3-1. A dalt: «Un egipci vol viure per sempre». Al mig, tres coses que necessita, segons la lectura. A baix, on arriba si ho aconsegueix.
L'esquema de cinc elements: la idea, tres coses i el lloc d'arribada.
Com es fa · Esquema 1-3-1
A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.
Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.
💡 Pista: Uneix cada branca amb «i a més». Les tres són als tres últims paràgrafs de la lectura; el lloc d'arribada té nom propi.
🎢
Sessió 8 · Nivell Avançat Et vols arriscar3 activitats▶
Quatre d'aquestes frases són de la Confessió Negativa i una l'hi ha posat algú altre. (a) No he matat cap home ni cap dona. (b) No he alleugerit la mesura del gra. (c) No he pagat menys impostos dels que em tocaven. (d) No he robat amb violència. (e) No he pres les coses que pertanyen al déu. IDENTIFICA la intrusa i explica què té de diferent: no val dir que no hi surt.
La intrusa i el motiu, en tres frases.
Com es fa · Intrús justificat
Copia la llista.
Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.
Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.
💡 Pista: Pregunta't a qui fa mal cada falta.
8.8🌍 Participar · desmentit⚠️Desmuntant un tòpic📖La lectura✏️Individual
Desmentit: «Vivien obsessionats amb la mort».
Algú diu: «Els egipcis vivien obsessionats amb la mort.» DESMUNTA-HO amb dues proves del bloc Desmuntant un tòpic i una de la lectura, i digues què hi ha de cert perquè el desmentit sigui honest.
El desmentit, amb les tres proves i el que hi ha de cert (80-100 paraules).
Com es fa · Desmentit
Copia l'afirmació falsa tal com és.
Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.
Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.
💡 Pista: Separa el que feien pels morts del que volien per a ells mateixos.
8.9🌍 Participar · Ahir i avui🧠El que ja saps📜L'Arxiu👥En grup
Ahir i avui: qui vigila que et portis bé.
A Egipte, qui havia fet trampa amb el pes del gra ho havia de negar davant de quaranta-dos déus. Avui, de les trampes amb els preus se n'encarreguen les lleis i les inspeccions. En grup, DECIDIU què fa més que la gent es porti bé: la por al càstig o la possibilitat que l'enxampin. Argumenteu-ho amb la Confessió i un exemple que conegueu.
La decisió del grup, amb la Confessió i l'exemple (40-60 paraules).
💡 Pista: Penseu en una norma de l'institut: per què la compleix la gent?
〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉
Pas 05
⏱ 2 min
🎯Tancament
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaQuiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.
📌 Per emportar-se
Els egipcis creien en molts déus: Ra, el Sol; Tot, l'escriptura; Anubis, protector dels morts. El mite central era el d'Osiris: el seu germà Set el va matar, Isis va aplegar el seu cos, Anubis el va embolicar amb tires de lli, i Osiris va ressuscitar com a jutge dels morts. Per viure per sempre, el difunt havia de passar un judici: Anubis posava el seu cor en una balança, i a l'altre plat la ploma de Maat. Si el cor pesava massa, el monstre Ammit se'l menjava; si la balança quedava igual, arribava als camps d'Aaru. Per això es conservava el cos amb la momificació i es posava a la tomba el Llibre dels Morts.
🎯 Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Segons el mite que explica la lectura, com va arribar Osiris a ser el jutge dels morts?
2. Què passava al judici si el cor del difunt pesava més que la ploma de Maat?
3. Per què els egipcis conservaven el cos dels morts amb la momificació?
✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps
Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.
💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps
Si al judici es jutjava fer trampa amb el gra, què ens diu això del que importava a aquella societat?