Mastabes, piràmides (Keops, Kefren, Micerí), hipogeus, temples (Karnak, Luxor). Els jeroglífics i la pedra de Rosetta.
⏱ 50 min · classe completa
🧭CE1🧭CE3🌍CE7
El mínim en 50 minuts: les preguntes d'arrencada, el vídeo, la lectura amb les quatre preguntes, i l'Arxiu amb les activitats del teu nivell. El que porta «Si hi ha temps» és per a quan en sobri.
🖼️ Les piràmides de Gizeh. Davant de les tres grans hi ha les piràmides petites de les reines, mig desfetes: la diferència de mida i de conservació es veu d'un cop d'ull. Ricardo Liberato · CC BY-SA 2.0 · Wikimedia Commons
Pas 01
⏱ 7 min
🤔Arrencar la classe
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaLlança les 3 preguntes a l'aire i deixa 2 min de silenci. Després, 3 min en parelles per compartir hipòtesis. Apunta breument a la pissarra les idees més recurrents.
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Per quina raó creus que els faraons van passar de construir piràmides monumentals gegantines visibles des de quilòmetres a excavar tombes totalment secretes sota el terra (hipogeus) a la muntanya àrida de la Vall dels Reis?
Si els jeroglífics s'anomenaven «les paraules de Déu» i només es pintaven en temples i tombes de gran duresa, quina classe de missatges penses que es gravaven a les parets per justificar el govern de l'Estat?
Com penses que se sentia el jove lingüista francès Jean-François Champollion el 1822 quan, després d'anys de recerca silenciosa, va descobrir que els signes dels jeroglífics representaven sons i lletres fonètiques exactes?
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
Descriure l'evolució de les grans tombes funeràries de l'antic Egipte (mastaba, piràmide, hipogeu) a la llibreta.
Explicar el significat dels jeroglífics com a sistema d'escriptura fonètic sagrat enfront del cuneïforme comptable.
Analitzar el desxiframent de la Pedra de Rosetta per Jean-François Champollion el 1822 a partir de la carta a M. Dacier de L'Arxiu.
🧠 De la sessió anterior:Politeisme · Judici d'Osiris · Llibre dels Morts · momificació. Si hi ha temps Escriu a la llibreta, en una línia cada una, què volen dir, sense mirar. Després comprova-ho.
〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉
Pas 02
⏱ 6 min
🎬Mira el vídeo
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaProjecta el vídeo recomanat de suport. En acabar, obre un torn de paraula breu sobre la qüestió de connexió plantejada.
Vuit minuts sobre d'on surt l'escriptura, i no comencen a Egipte sinó als comptes d'un magatzem. Mira'l **abans** de la carta de Champollion i apunta a la llibreta per a què servien els primers signes; després compara-ho amb el que hi ha gravat a les parets dels temples de Karnak i de Luxor.
🇪🇸¿Cuándo y dónde aparece la escritura? | Origen e Historia· Fundación Palarq
· Obre a YouTube ↗
Vídeo: «¿Cuándo y dónde aparece la escritura? | Origen e Historia» — Fundación Palarq. Disponible a ideorum.cat.
〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉
Pas 03
⏱ 17 min
📖Llegeix
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaLectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).
Si visitem les monumentals restes arquitectòniques que es conserven a les planes sorrenques de la conca del Nil, entrarem en contacte directe amb dues de les realitzacions materials i intel·lectuals més espectaculars de l’Estat faraònic: les tombes eternes i els jeroglífics. Aquestes dues tecnologies no eren mers ornaments artístics del medi: constituïen els suports visuals fonamentals per justificar el comandament diví de l’elit teocràtica i immortalitzar-lo davant de la comunitat.
L’arquitectura funerària de l’antic Egipte va patir una evolució fascinant guiada per la necessitat de protegir la mòmia, la casa del ka (la força vital del difunt), de les incursions dels saquejadors d’or de la conca. Inicialment, al Regne Antic, es fabricaven mastabes, estructures de tova rectangulars de poca alçada. Més tard, els constructors van apilar diverses mastabes formant la piràmide esglaonada de Saqqara, fins a arribar a l’edificació de les colossals piràmides de parets llises de Guiza: la de Keops, la de Kefren i la de Micerí, les tres de la mateixa família i cada una més petita que l’anterior. I al costat de les tombes, els temples: els grans recintes de Karnak i de Luxor, a Tebes, que no guardaven cap difunt sinó el culte d’un déu i la riquesa que l’Estat hi acumulava.
🖼️ La pedra de Rosetta, al Museu Britànic. El mateix decret hi és escrit tres vegades: jeroglífics a dalt, demòtic al mig i grec a baix. La franja de dalt és la més trencada. Hans Hillewaert · CC BY-SA 4.0 · Wikimedia Commons
Tanmateix, la monumental visibilitat d’aquestes construccions de pedra dura cridava irremissiblement l’atenció de les bandes de lladres. Per tant, al Regne Nou, els faraons van canviar de rumb i van decidir excavar cambres funeràries secretes a l’interior de les muntanyes de roca àrida del desert: els HipogeuHipogeuTomba subterrània excavada completament a l’interior d’una muntanya o penya-segat de roca, utilitzada al Regne Nou per evitar robatoris. de la Vall dels Reis. Aquestes galeries tancaven de forma invisible les riqueses reials, amb parets decorades amb jeroglífics sagrats.
Els JeroglíficsJeroglíficsSistema d’escriptura egipci format per pictogrames i signes fonètics figuratius utilitzat en temples i monuments de pedra sagrats. (literalment «gravat sagrat») es pintaven de forma rigorosa sobre fons minerals per representar la paraula de les deïtats. Es tractava d’un sistema d’escriptura fonètic admirable on cada dibuix d’animal o de barca representava consonants i sons precisos, on els noms del faraó s’envoltaven de forma sagrada dins un Cartutx reialCartutx reialForma ovalada dibuixada en els jeroglífics que tancava de forma sagrada el nom d’un faraó o d’una reina..
El desxiframent d’aquest enigma va ser possible gràcies a la troballa de la Pedra de RosettaPedra de RosettaEstela de granodiorita fosca de 196 aC que conté un mateix text gravat en tres escriptures diferents: jeroglífic, demòtic i grec., un fragment de granodiorita fosca que contenia un mateix decret reial gravat en tres escriptures. El 1822, Jean-François Champollion va comparar els noms grecs amb els jeroglífics sagrats, desmuntant el mite que l’escriptura egípcia era només codi de bruixeria i tornant la paraula a la civilització del Nil.
L’art funerària i l’escriptura van consolidar la línia de la teocràcia egípcia.Els hipogeus de la roca asseguraven el repòs físic del monarca davant dels atacs de lladres i de la història, mentre que els jeroglífics sagrats fixaven la memòria celestial del regne als temples monumentals pintats pel llim, donant veu fonètica a la identitat gràcies a les cartes comparades de Champollion.
✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.
〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉
Pas 04
⏱ 18 min
✍️Activitats
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaEl docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.
🎏
Sessió 9 · Nivell Aprenent Per començar3 activitats▶
9.1🧭 Situar-se · línia del temps📖La lectura✏️Individual
De la mastaba a la roca.
ORDENA en una línia del temps els quatre tipus de tomba que explica la lectura, del més antic al més nou. Sota cada un, DESCRIU com era en tres o quatre paraules.
La línia amb els quatre tipus de tomba en ordre i una descripció curta a cada un.
Com es fa · Línia del temps
Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.
Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.
💡 Pista: Comença per la mastaba, del Regne Antic. Els altres tres surten a la lectura en el mateix ordre, i l'últim és del Regne Nou.
9.2🔍 Investigar · Lectura de font📜L'Arxiu🗣️En parella
La carta de Champollion.
Llegiu la carta de Champollion a L'Arxiu. Contesteu una pregunta per pas. FET: quins noms de reis i reines va poder llegir? PARER: segons ell, com estaven escrits aquells noms? SENYAL: quina paraula del principi us diu que encara no n'estava del tot segur? Copieu-la.
Les tres respostes: fet, parer i senyal (25-50 paraules).
💡 Pista: Per al fet, comenceu així: «Champollion va llegir els noms de…». El parer és a l'última frase. La paraula del senyal és un verb de la primera frase.
Mira la pedra de Rosetta, al cos de la lectura. DESCRIU els tres blocs d'escriptura: si són dibuixos, ratlles enllaçades o lletres. IDENTIFICA, amb el peu, com es diu cada escriptura. DEDUEIX per què tenir el mateix text tres vegades va servir per llegir els jeroglífics.
Tres frases, una per pas (25-50 paraules).
Com es fa · Comentari d'imatge
DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.
Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.
💡 Pista: Comença així: «A dalt hi ha…». Els noms són al peu. Per deduir, pensa què faries amb el mateix conte en una llengua que saps i en una que no.
9.4✍️ Explicar · taula de classificació📚Tota la càpsula📊La fitxa de dades✏️Individual
Dues escriptures, dos països.
Fes una taula de dues columnes, l'escriptura cuneïforme de Mesopotàmia i els jeroglífics d'Egipte, i tres files: sobre què s'escrivia, com eren els signes i per a què es feia servir. COMPARA-LES omplint les sis caselles.
La taula de dues columnes i tres files.
Com es fa · Taula de classificació
Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
Reparteix els casos.
Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.
Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.
💡 Pista: La cuneïforme és a la Fitxa de la sessió 4; els jeroglífics, a la Fitxa d'aquesta. Connector: «en canvi».
9.5🔍 Investigar · vertader o fals justificat📖La lectura⚠️Desmuntant un tòpic🗣️En parella
Tombes i jeroglífics: vertader o fals.
Per a cada frase, decidiu si és vertadera o falsa i JUSTIFIQUEU-HO amb una prova de la lectura o del bloc Desmuntant un tòpic. (a) Les piràmides de Guiza són posteriors als hipogeus. (b) Els faraons del Regne Nou es van fer enterrar dins la roca per por dels lladres. (c) Els jeroglífics eren només dibuixos màgics. (d) La pedra de Rosetta porta el mateix text en tres escriptures.
Les quatre lletres amb V o F i una prova a cada una.
Com es fa · Vertader o fals justificat
Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
Decideix.
Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.
Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.
💡 Pista: Connectors: «és fals perquè…», «segons la lectura…». Per a la (c), mireu el bloc Desmuntant un tòpic.
Munta un esquema 1-3-1. A dalt: «Els jeroglífics també escriuen sons». Al mig, tres proves de la lectura o de L'Arxiu. A baix, què vam poder fer quan ho vam saber.
L'esquema de cinc elements: la idea, tres proves i la conclusió.
Com es fa · Esquema 1-3-1
A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.
Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.
💡 Pista: Busca les proves al paràgraf dels jeroglífics, al de la pedra i a la carta de Champollion. Connector: «per tant».
🎢
Sessió 9 · Nivell Avançat Et vols arriscar3 activitats▶
9.7🌍 Participar · rellevància històrica📚Tota la càpsula✏️Individual
Què va al llibre de text del futur.
Al llibre de text d'aquí a cinquanta anys només hi cabran tres coses d'aquesta càpsula. Tria-les entre aquestes sis: el reg col·lectiu, l'escriptura, les primeres lleis escrites, l'imperi territorial, les piràmides i el desxiframent dels jeroglífics. Escriu primer el teu criteri en una frase i JUSTIFICA cada tria amb un fet de la càpsula.
El criteri i les tres tries, cada una amb el seu fet (80-100 paraules).
Com es fa · Rellevància històrica
Fes la llista de tots els fets candidats.
Per a cada un, tres preguntes: a quanta gent va afectar, durant quant de temps, i què va canviar que encara duri.
Tria els que demana l'enunciat i escriu, per a cada un, la raó amb les tres preguntes.
Digues quin has descartat que t'ha sabut més greu, i per què no hi entra.
Està bé si les raons són les tres preguntes, no «perquè és important» · dius per què els altres no hi entren.
💡 Pista: Abans de triar, pregunta't quina de les sis encara ens afecta avui, i a quanta gent.
9.8✍️ Explicar · titular periodístic📜L'Arxiu⚠️Desmuntant un tòpic✏️Individual
París, setembre del 1822.
El 27 de setembre del 1822, Champollion llegeix la carta de L'Arxiu a l'Acadèmia de París. Escriu dos titulars de deu paraules com a màxim per a l'endemà: un d'un savi que creia que els jeroglífics eren màgia i un d'un amic de Champollion. DEDUEIX en una frase quin dels dos savis haurà de canviar d'idea, i per què.
Els dos titulars, cada un amb qui el signa, i una frase a sota.
Com es fa · Titular periodístic
Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.
Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.
💡 Pista: Pensa què havia de reconèixer cada un si la carta tenia raó.
9.9🌍 Participar · Ahir i avui🧠El que ja saps📖La lectura👥En grup
Ahir i avui: de qui és la pedra.
La pedra de Rosetta és al Museu Britànic, a Londres, i Egipte l'ha reclamada. En grup, DECIDIU si ha de tornar a Egipte o quedar-se on és, i argumenteu-ho amb una raó de la lectura i una del que ja sabeu. Digueu també quin motiu de l'altra banda us sembla més seriós.
La decisió del grup, les dues raons i el motiu contrari més seriós (40-60 paraules).
💡 Pista: Abans de decidir, escriviu un motiu per a cada banda.
〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉
Pas 05
⏱ 2 min
🎯Tancament
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaQuiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.
📌 Per emportar-se
Les tombes dels faraons van anar canviant. Al Regne Antic es feien mastabes, tombes baixes de tova. Després se'n van apilar unes quantes i va sortir la piràmide esglaonada de Saqqara, i més tard les grans piràmides de parets llises de Guiza. Però les piràmides es veien de lluny i atreien els lladres: al Regne Nou, els faraons es van fer enterrar en hipogeus, tombes amagades dins la roca de la Vall dels Reis. Les parets es decoraven amb jeroglífics, una escriptura on molts dibuixos representaven sons. El 1822, Champollion la va poder llegir comparant el mateix decret escrit en tres escriptures a la pedra de Rosetta.
🎯 Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Segons la lectura, en quin ordre van aparèixer les tombes egípcies?
2. Per què els faraons del Regne Nou es van fer enterrar en hipogeus?
3. Quina prova presenta Champollion, a la carta de L'Arxiu, que els jeroglífics també escrivien sons?
✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps
Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.
💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps
Per què una sola pedra amb el mateix text tres vegades va poder obrir una escriptura oblidada?