Càpsula 3 · SOM REALMENT TAN DIFERENTS D'UN MICO? · #GiH1
Jaciments d'Atapuerca. Restes paleolítiques a Catalunya: Capellades, Banyoles, Serinyà. La continuïtat de poblament al territori.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE3CE4
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
Si haguéssim de viatjar enrere en el temps per l’entorn de les nostres pròpies comarques catalanes fa cinquanta mil anys, el paisatge ens resultaria completament insòlit. No hi trobaríem les grans extensions de conreus, fàbriques ni pobles moderns, sinó cingleres de roca nua banyades per rius nets on ramats de cavalls prehistòrics, bous i cérvols pasturaven lliurement sota un clima glacial. Però el medi no era buit: estava poblat per bandes humanes.
La Península Ibèrica i Catalunya posseeixen un dels registres arqueològics del Paleolític més rics, antics i continuats de tot el continent europeu. A Atapuerca (Burgos), les excavacions de les coves de la Gran DolinaGran DolinaFamosa cova del jaciment d’Atapuerca on es van descobrir els primers fòssils de l’Homo Antecessor. han permès descobrir les restes de l’Homo AntecessorHomo AntecessorEspècie d’homínid de fa 850.000 anys trobada a Atapuerca, possible ancestre comú de neandertals i sapiens. de fa 850.000 anys, considerada la línia humana més antiga de tot Europa Occidental.
A Catalunya, la presència d’humanitats extintes està provada per nombrosos jaciments materials de gran valor. El cas més famós és la mandíbula de Banyoles (Pla de l’Estany), una resta òssia de fa 66.000 anys que prova de manera neta que bandes de neandertals clàssics habitaven i caçaven a la vora del gran llac de Girona.
A prop de Banyoles es troben les coves de Serinyà (abrics de l’Arbreda i de Reclau Viver), que allotgen una de les bases de dades manuals d’arqueologia més completes per estudiar la transició de fa quaranta mil anys: la desaparició de la tecnologia mosteriana neandertal i l’aparició definitiva de la indústria del Paleolític superior de l’Homo Sapiens.
I a la comarca de l’Anoia s’alça el jaciment de l’Abric Romaní de Capellades, sota la Cinglera del CapellóCinglera del CapellóPenya-segat de calcària (travertí) a Capellades on s’ubica el jaciment arqueològic de l’Abric Romaní.. Descobert el 1909 per l’aficionat local Amador Romaní, s’ha convertit en una referència científica mundial. Gràcies a les capes de pedra de TravertíTravertíPedra de calissa formada per la sedimentació de minerals de l’aigua que va actuar protegint els fogars prehistòrics. que van caure a sobre de la cendra del foc com a capes protectores, s’han conservat intactes desenes de fogars domèstics superposats. Els fogars d’un Abric rocosAbric rocosCavitat o visera natural de roca oberta a l’aire lliure que servia com a llar protegida del fred glacial. ens expliquen com s’organitzava l’espai, com cuinaven i com es protegien del fred glacial els neandertals.
El Paleolític a les nostres comarques és una realitat profunda. Aquest mapa de jaciments ens ensenya que la presència humana té un llinatge d’un milió d’anys a la península, i que conèixer i respectar aquest patrimoni comú és un deure cívic per entendre millor la nostra llar.
El mapa dels jaciments a la llibreta.
Dibuixa un croquis ultra-simplificat de la Península Ibèrica a la llibreta (silueta triangular del front de costa). Situa amb un cercle vermell el jaciment d'«Atapuerca» a l'interior nord, amb un cercle verd l'«Abric Romaní de Capellades» al nord-est català i com a cercle blau les «Coves de Serinyà» a Girona.
💡 Pista: Recorda col·locar els Pirineus com a paret de tancament superior i marcar correctament la Plana de Lleida.
La cinglera d'Amador Romaní.
Llegiu la memòria d'Amador Romaní de 1909 a L'Arxiu. Copieu a la llibreta quins són els tres elements materials que descriu barrejats amb la cendra de la cinglera i expliqueu en tres línies de quina manera la cendra és una evidència de vida.
💡 Pista: Penseu en com la cendra indica cicles continus de fogars que requereixen portar llenya del bosc adjacent.
Mapa conceptual del Paleolític peninsular
Dibuixa a la llibreta un mapa conceptual amb el node central «Paleolític a la Península» i nodes connectats: «Homo antecessor (Atapuerca)», «neandertals», «sapiens», «jaciments catalans». Retola cada fletxa.
💡 Pista: Connecta cada espècie o jaciment amb què aporta a la història del territori.
La taula de les restes catalanes.
Dibuixa una taula a la llibreta amb tres columnes: «Mandíbula de Banyoles», «Cova de l'Arbreda (Serinyà)» i «Abric Romaní». Per a cadascun d'aquests jaciments catalans, indica quina espècie humana hi va viure (neandertal o sapiens) i l'edat aproximada de les troballes.
💡 Pista: Consulteu les edats geològiques del text (66.000 anys per a Banyoles, 50.000 per a Capellades, 40.000 per a Serinyà).
El contrast dels fogars neandertals.
Analitzeu la disposició del foc a les coves de Capellades. Escriviu a la llibreta un paràgraf de 60 paraules explicant com la presència de desenes de fogars estructurats dins l'abric, dedicats a cuinar o fer llum, desmenteix el mite d'uns homínids nòmades que es desplaçaven sense tenir una llar estimada.
💡 Pista: La llar del foc és el punt geogràfic de reunió que dona identitat al grup.
L'esquema d'estudi arqueològic.
Dibuixa un esquema de fletxes vertical (1-3-1) a la llibreta: node superior («Excavació sistemàtica d'un jaciment»), tres fites centrals («Registre de la posició exacta de cada os o sílex», «Anàlisi química del carbó de cendra», «Reconstrucció del clima pol·len històric») i node final («Deducció del mètode de vida prehistòric real»).
💡 Pista: Dibuixa fletxes rectes a mà alçada amb llapis negre molt polit.
El llegat d'Amador Romaní.
Avalua la figura d'Amador Romaní, arqueòleg aficionat de Capellades que va registrar amb gran rigor les capes de la cinglera, enfront de la destrucció del medi físic per les indústries papereres de l'època. Escriu tres línies a la llibreta valorant com el rigor cívic protegeix la història.
💡 Pista: Considereu de quina manera els ciutadans locals compromesos són decisius per salvar la ciència comuna.
Reescriu-ho com a notícia
Reescriu a la llibreta, en 3-4 línies i amb les teves paraules, com explicaries en una notícia breu que una sola mandíbula trobada a Atapuerca pot endarrerir milers d'anys la data del primer poblament de la Península. No copiïs cap text.
💡 Pista: Una notícia comença pel fet més sorprenent: «una dent canvia la història de…».
Decisió raonada: obra o jaciment?
A la llibreta, resol aquesta decisió com si fossis a l'ajuntament: en obrir un carrer apareix un jaciment paleolític. Escriu què decideixes (aturar l'obra i excavar, o continuar) i tres raons que ho justifiquin.
💡 Pista: Pensa en el valor del que es perd per sempre si no s'estudia a temps.
📌 Per emportar-se
Avui hem après a definir correctament el tema central d'aquesta sessió, analitzant els seus factors i connectant-lo amb l'eix de la càpsula.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Quin és el concepte fonamental que hem explorat avui?
2. Com es relaciona aquesta noció amb la pràctica quotidiana?
3. Quina és la conclusió principal a la qual hem arribat?
💭 Per pensar fins demà
Quina és la gran pregunta que creus que encara ens queda per respondre d'aquesta sessió?
