La tribu del mamut blanc

Tari s’eixuga la suor espessa de la cella amb la punta del braç cobert de fang grisenc. Té els peus enterrats fins als turmells en el llim humit, tou i asfixiant de la conca del Nil, sota un calitx de foc extrem que fa vibrar l’horitzó de sorra vermella de Deshret. Amb una pala de fusta dura i les mans nues desfetès per la fricció, obre una petita rasa de derivació lateral per canalitzar l’aigua de la riuada estival cap a les feixes seques. A pocs metres, dret sobre un mur de maons de tova de gran duresa, l’escriba de la cort, vestit amb un lli blanc net, apunta amb un pinzell precís de canya sobre un papir el nombre exacte de cistelles de fang extretes.

Fa setmanes que Tari va ser reclutat a la seva província per prestar la corvea de treball obligatòria a favor del faraó. No hi ha opció de dir que no; l’Estat burocràtic tot ho controla mitjançant fites cartogràfiques i la por sagrada a la fúria dels déus del cel si es trenca l’harmonia universal de la Maat. Tari sap que la conca del riu dóna pa i blat de sobres per a l’hivern, però el preu ha estat haver de doblegar l’esquena de sol a sol sota l’atenta vigilància de caps i soldats reials que protegeixen el graner central del temple.

A l’hora de la migdiada, sota la minsa ombra d’una comporta de fusta de reg, Tari atansa el dit moll de fang a una llosa llisa de basalt negre de rebuig de la construcció. De forma ràpida i silenciosa, hi traça una silueta petita d’un gran animal corbat amb dos llargs ullals. És el símbol secret del Mamut Blanc, un record familiar transmès de generació en generació des de la prehistòria, quan la seva tribu caminava totalment lliure pel bosc i les estepes sense dics, tributs de gra, lleis gravades ni escribes registradors. Tari somriu lleugerament en silenci, sabent que cap burocràcia fiscal pot desterrar la llibertat de la seva ment.

El naixement de les primeres civilitzacions estatals a Mesopotàmia i Egipte va suposar un punt de no retorn en la història de les societats humanes. Per poder regular les avingudes d’aigua dolça i aprofitar la fertilitat immensa dels sòls al·luvials, els humans van haver de renunciar a la vella igualtat de les petites tribus prehistòriques. L’Estat va néixer com a eina de coordinació hidràulica gegant, però va estabilitzar per primera vegada la desigualtat de classes, dividint la ciutadania entre una petita elit administradora de papirs i una gran base treballadora conreadora tributària.

La por a la fam i la justificació religiosa del dret diví dels faraons i reis teocràtics van forjar una submissió civil duradora. Els codis de lleis escrits, com el d’Hammurabi, i l’arquitectura funerària monumental de les piràmides expressaven de forma física la immensitat del poder públic sobre l’individu, marcant el naixement d’estructures de govern complexes de duresa extrema que van reconfigurar el destí de les llibertats individuals.

El record de la tribu del mamut blanc de les conques fluvials ens convida a valorar de forma crítica la gestió pública en el present. Entendre que els sistemes polítics es construeixen històricament ens encoratja a defensar de forma activa la separació dels poders, la laïcitat i els valors del nostre Estat de Dret, garantint la llibertat civil i la justícia laboral com els veritables pilars democràtics de la nostra convivència.