Sessió 5. La cultura ibera

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Els fenicis i els grecs van arribar per mar, van muntar mercats i van vendre. Però qui comprava? Tota la costa mediterrània de la península, de l’actual Andalusia fins al Llenguadoc, era de pobles que els grecs van anomenar amb un sol nom: ibersibersNom que els grecs van donar als pobles de la costa mediterrània de la península Ibèrica (de l’Andalusia oriental al sud de França) entre el segle VI i el I aC. Eren molts pobles diferents, amb caps propis, però compartien llengua, escriptura i maneres de viure.. No eren un sol país: eren dotzenes de pobles, cada un amb els seus caps, que compartien una llengua, una manera d’escriure i una manera de viure. Del segle VI al I aC, la cultura ibera és el que els pobles de la costa van fer amb el que els fenicis i els grecs els havien portat.

Viure dalt d’un turó

Els ibers vivien en poblats dalt de turons, tancats amb muralles de pedra: els arqueòlegs en diuen oppidumoppidumParaula llatina per a un poblat fortificat dalt d’un turó. Els ibers hi vivien dins d’una muralla de pedra, amb carrers estrets i cases de tova; a fora tenien els camps i les sitges on guardaven el gra.. Des de dalt es vigilava el camp i el camí; la muralla protegia el gra i el bestiar. Dins, carrers estrets i cases petites d’una o dues habitacions amb parets de fang; a fora, camps de blat i ordi, vinya i olivera (apreses dels grecs), i forats excavats a terra, les sitgessitgesForats excavats a terra, en forma de gerra, on els ibers guardaven el gra sec durant mesos, tapats amb terra. Se n’han trobat milers: el blat era la seva riquesa., on guardaven la collita.

El torn, el ferro i l’or

Amb el torntornRoda plana que gira i sobre la qual el terrisser modela el fang. Els fenicis el van portar a la península; permet fer peces més regulars i més de pressa que amb les mans. que havien portat els fenicis, els ibers feien una ceràmica pròpia, pintada de vermell amb franges i cercles i, més tard, amb figures. Del ferro, que també havien après dels fenicis, en feien eines i una espasa corba i curta, la falcatafalcataEspasa ibèrica de fulla corba i curta, d’un sol tall, molt eficaç per colpejar. Els romans la van témer i la van copiar., que els romans van témer. I de la plata i l’or feien joies i vaixella que enterraven amb els seus caps. Els ibers eren aristocràcia guerreraaristocràcia guerreraGrup de famílies riques que manaven al poblat, tenien armes i cavalls i es feien enterrar amb les seves joies i les seves espases. La resta de la gent treballava els camps.: unes poques famílies riques manaven, tenien armes i cavalls, i la resta treballava la terra.

Lletres que es poden llegir i no entendre

Els ibers van aprendre a escriure. Van copiar signes dels fenicis i dels tartessis, i a la zona d’Alacant, dels grecs, i hi van escriure en làmines de plom, en gerres i en monedes. Se’n conserven més de dues mil inscripcions. Els estudiosos han aconseguit saber com sonava cada signe: podem llegir les paraules en veu alta. Però la llengua iberallengua iberaLlengua dels ibers, que no s’assembla a cap llengua coneguda (potser una mica al basc). Se’n poden pronunciar els signes però no se n’entén el significat: només uns quants noms de persona i de lloc. no s’assembla a cap llengua que coneguem, i no en sabem el significat: només alguns noms de persona i de lloc. Tenim dos mil textos d’un poble i no en podem llegir cap. El geògraf Estrabó va escriure que els turdetans, els ibers del sud, eren els més savis de tots i tenien lleis escrites en vers de sis mil anys, «segons diuen». La frase és a L’Arxiu.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 5 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

5.1 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El plom de la Serreta: descric, identifico, dedueixo.

Mira la làmina de plom al cos de la lectura. DESCRIU què hi veus (quantes línies, què hi ha entre les paraules, a quines lletres s'assemblen). IDENTIFICA, amb la Fitxa, on i quan es va fer i en quina llengua és. DEDUEIX per què podem llegir-la en veu alta i no entendre-la.

Els tres passos (descric, identifico, dedueixo), 25-50 paraules en total.

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «A la làmina hi veig... línies de lletres que s'assemblen a les...». On i quan ho diu la Fitxa de dades; per què no s'entén, l'últim epígraf de la lectura.

5.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Estrabó amb lupa: fet, parer i senyal.

Llegeix el text d'Estrabó a L'Arxiu i el context. Identifica el fet, el parer i el senyal, amb una resposta per pas. FET: quina cosa diu Estrabó que els arqueòlegs han comprovat? PARER: quina dada no ens podem creure? SENYAL: amb quines dues paraules Estrabó mateix avisa que no s'ho creu del tot?

Les tres respostes: fet, parer i senyal (25-50 paraules).

💡 Pista: Comença així: «És un fet que els turdetans...». El context de L'Arxiu et diu què han comprovat els arqueòlegs. Les dues paraules del senyal són just després d'un número.

5.3 ✍️ Explicar · taula de classificació 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Dels fenicis o dels grecs?

Classifica en una taula de dues columnes («Dels fenicis» · «Dels grecs») les set coses que els ibers van aprendre dels pobles que arribaven per mar: el torn, la vinya, el ferro, la moneda, l'olivera, l'alfabet i les lletres gregues d'Alacant. Sota la taula, explica en una frase quina columna va arribar primer i com ho saps.

La taula de dues columnes amb les set coses i una frase sota.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Comença la frase de sota així: «Van arribar primer els... perquè a la sessió 2...». Les set coses són a la Fitxa de dades.

🎠 Sessió 5 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

5.4 🧭 Situar-se · línia del temps 📚 Tota la càpsula 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

Qui hi era abans: la línia de la càpsula.

Ordeneu i dateu en una línia del temps cinc fets de les sessions 2 a 5: la fundació de Cartago, el vaixell de Coleu a Tartessos, l'arribada dels grecs a Empòrion, la fi de Tartessos i el plom de la Serreta. Sota cada fet, escriviu quin poble hi actua. Compte: els anys «abans de Crist» van del gran al petit.

La línia del temps amb els cinc fets datats i el poble de cada un.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Connectors: «primer..., després..., mentre...». Les dates són a les Fitxes de les sessions 2, 3, 4 i 5.

5.5 🔍 Investigar · intrús justificat 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

L'intrús de l'oppidum.

D'aquesta llista, identifica la cosa que NO trobaries en un poblat iber del segle IV aC i justifica per què les altres quatre sí: una muralla de pedra · una sitja plena de blat · una falcata de ferro · un aqüeducte romà · una gerra pintada al torn.

La cosa intrusa i tres frases que ho justifiquin.

Com es fa · Intrús justificat

1. Copia la llista.
2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: Connectors: «les altres quatre són iberes perquè...», «en canvi, ...». Què hi havia en un poblat iber ho diuen la lectura i la Fitxa.

5.6 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Esquema 1-3-1: no eren primitius.

Explica amb un esquema 1-3-1 per què els ibers no eren un poble primitiu: UNA idea central, TRES proves tretes de la lectura o de la Fitxa (vida, feina i escriptura) i UNA conclusió que digui què els va passar quan van arribar els romans.

L'esquema amb la idea, les tres proves i la conclusió, una frase per casella.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Connectors: «la idea central és que...», «una prova n'és...», «per tant, quan van arribar els romans...».

🎢 Sessió 5 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

5.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «els romans els van civilitzar».

Llegeix el bloc «Desmuntant un tòpic». Explica per què el tòpic és fals, amb tres dades de la Fitxa (una xifra, un objecte i un lloc), i d'on ve el tòpic.

L'explicació en quatre frases, amb les tres dades i l'origen del tòpic.

💡 Pista: Abans d'escriure, pregunta't qui va escriure els llibres antics que parlen dels ibers: la resposta explica el tòpic.

5.8 🌍 Participar · manifest 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Manifest: què faríem si poguéssim llegir els ibers.

Imagina que demà algú aconsegueix entendre la llengua ibera. Escriu un manifest de quatre punts amb el que caldria fer primer amb els dos mil textos (quins llegir primer, per què, què buscar-hi, a qui explicar-ho), cada punt amb una frase que el justifiqui amb la lectura, i un títol de màxim vuit paraules.

El títol i els quatre punts, cada un amb la seva justificació (80-100 paraules).

Com es fa · Manifest

1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: Pensa quins tipus de textos tenim (làmines de plom, gerres, monedes) i què podria dir cada un.

5.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: les llengües que es perden.

La llengua dels ibers es va perdre i avui només en podem pronunciar els sons. En grup, penseu en una llengua d'avui que sapigueu que té pocs parlants (val la que conegueu de casa, del barri o de classe) i argumenteu què es perd quan es perd una llengua, amb l'exemple dels ibers, i què es pot fer perquè no passi.

La llengua, el que es perd i el que es pot fer (80-100 paraules).

💡 Pista: Trieu la llengua abans d'escriure. Si no sabeu quanta gent la parla, no ho inventeu: no cal.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Els ibers eren els pobles de la costa mediterrània de la península entre els segles VI i I aC: molts pobles, una cultura. Vivien en oppida dalt de turons, guardaven el gra en sitges, feien ceràmica al torn i eines i falcates de ferro, i unes poques famílies guerreres manaven. Van aprendre dels fenicis (torn, ferro, alfabet) i dels grecs (vinya, olivera, moneda), i van escriure: se'n conserven més de dos mil textos que podem pronunciar i no entendre. Estrabó deia que els turdetans eren els més savis dels ibers, amb lleis en vers «de sis mil anys, segons diuen».

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Com era un oppidum iber, segons la lectura?

   A. Un poblat a la plana, vora els camps, amb cases rodones i sostre de palla B. Un poblat dalt d'un turó, sense muralla, amb les sitges dins de cada casa C. Un mercat a la vora del mar, amb port i muralla, on arribaven els grecs D. Un poblat dalt d'un turó, amb muralla de pedra i carrers estrets

2. 2. Què sabem avui de l'escriptura dels ibers?

   A. Com sona cada signe, però no què volen dir les paraules, tret d'alguns noms B. Què volen dir les paraules, però no com sonaven, perquè la llengua s'ha perdut C. Que és la mateixa que la grega, i per això el plom de la Serreta s'entén D. Que se'n conserven pocs textos, i per això encara no s'ha pogut desxifrar

3. 3. Per què Estrabó afegeix «segons diuen» quan parla de les lleis de sis mil anys?

   A. Perquè havia llegit aquelles lleis en vers i en volia citar el text exacte B. Perquè ho havia sentit dir als romans, que eren enemics dels turdetans C. Perquè avisa que ho explicaven ells mateixos i que ell no s'ho creu del tot D. Perquè els turdetans no tenien alfabet i les lleis es deien de memòria

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si demà entenguéssim la llengua ibera, què canviaria de tot el que has llegit avui?