Sessió 6. Els pobles ibers de Catalunya i el País Valencià

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Els romans van arribar a la península el 218 aC i van escriure els noms dels pobles que hi van trobar. Gràcies a ells (i a les monedes que els ibers mateixos encunyaven) sabem qui vivia on. Al nord-est, set pobles: els ilergetsilergetsPoble iber de la plana de Lleida i el Segre, el més poderós del nord-est. La seva capital era Iltirta, l’actual Lleida. Els seus caps Indíbil i Mandoni van fer la guerra a Roma. a la plana de Lleida, els indigetsindigetsPoble iber de l’Empordà, veïns dels grecs d’Empòrion. La seva ciutat gran era Ullastret. a l’Empordà, els lacetans i ausetanslacetans i ausetansEls lacetans vivien a la Catalunya central (Solsonès, Bages, Anoia); els ausetans, a la plana de Vic (Osona), amb capital a Ausa. a la Catalunya central i a la plana de Vic, els cossetanscossetansPoble iber del Camp de Tarragona i el Penedès. La seva ciutat, Kese, va ser l’origen de Tàrraco (Tarragona). La Ciutadella de Calafell era seva. al Camp de Tarragona i el Penedès, i, al País Valencià, els edetans i contestansedetans i contestansEls edetans vivien a la plana de València (capital Edeta, l’actual Llíria); els contestans, a Alacant i el sud de València. La Bastida de les Alcusses és a la frontera entre tots dos.. No eren un sol país: cada poble tenia els seus caps, la seva ciutat gran i, sovint, els seus enemics entre els veïns.

Quatre poblats per visitar

Els oppida de la sessió 5 encara hi són. UllastretUllastretCiutat ibera dels indigets, al Baix Empordà, a set quilòmetres d’Empúries. Amb unes 15 hectàrees entre els dos nuclis, és la més gran de Catalunya. Muralla del segle VI aC amb torres rodones, carrers, cisternes i sitges., al Baix Empordà, és la ciutat ibera més gran de Catalunya: unes quinze hectàrees, una muralla amb torres rodones del segle VI aC i centenars de sitges. La Ciutadella de Calafell és petita, però l’han reconstruït amb parets i sostres i es pot entrar a les cases. El Molí d’Espígol, a l’Urgell, era dels ilergets: un carrer ample al mig i un edifici gran que devia ser el del cap. I la Bastida de les AlcussesBastida de les AlcussesPoblat iber de Moixent (la Costera, València), d’unes quatre hectàrees dalt d’un turó allargat, del segle IV aC. Hi van trobar el Guerrer de Moixent, una figureta de bronze d’un cavaller., a Moixent, dalt d’un turó allargat, on van trobar un guerrer a cavall de bronze de set centímetres. Quatre poblats, quatre mides: la que té més sitges és la més rica.

Els dos caps que van dir no

L’any 218 aC, Roma i Cartago van començar una guerra a la península. Els pobles ibers van haver de triar bàndol. Els ilergets, manats per Indíbil i MandoniIndíbil i MandoniCaps dels ilergets (Indíbil era el rei; Mandoni, potser el seu germà). Aliats de Cartago, després de Roma, es van revoltar dues vegades (206 i 205 aC). Indíbil va morir a la batalla; Mandoni va ser executat pels romans., primer van anar amb Cartago; després, quan el general romà Escipió els va tractar bé, amb Roma. Però quan Escipió va marxar, el 206 aC, es van adonar que els romans no venien a alliberar ningú: venien a quedar-se. L’historiador romà Livi explica que Indíbil va dir als seus que «mai més Hispània no tindria una ocasió com aquella de recuperar la llibertat», i que van reunir 30.000 soldats i 4.000 cavallers. Van perdre. Indíbil va morir a la batalla i Mandoni va ser executat. Va ser la primera vegada que els pobles d’aquí van lluitar junts contra Roma. I la primera de moltes derrotes. El text de Livi és a L’Arxiu.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 6 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

6.1 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El mapa dels set pobles.

Mira el mapa dels pobles del 200 aC al cos de la lectura. DESCRIU on és la zona verda (quina costa, de quin punt a quin punt). IDENTIFICA-hi els set pobles de la Fitxa i escriu-ne els noms en ordre de nord a sud. DEDUEIX què vol dir que a l'interior canviï el color.

Els tres passos (descric, identifico, dedueixo), 25-50 paraules en total.

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Comença així: «La zona verda és la costa..., des de... fins a...». Els set noms són a la Fitxa de dades (al mapa surten en llatí: Indigetes, Ilergetes...); el que hi ha a l'interior ho diu el peu del mapa.

6.2 🧭 Situar-se · gràfic de dades 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

El gràfic dels quatre poblats.

Amb les quatre mides en hectàrees de la Fitxa de dades (Ullastret, Bastida de les Alcusses, Molí d'Espígol, Calafell), dibuixa un gràfic de barres amb títol i eixos. Sota el gràfic, compara en una frase el poblat més gran amb el més petit.

El gràfic de barres amb títol, eixos i quatre barres, i una frase sota.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Comença la frase així: «Ullastret és unes ... vegades més gran que...». Les quatre mides són a la Fitxa de dades.

6.3 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Livi amb lupa: fet, parer i senyal.

Llegeix el text de Livi a L'Arxiu i el context. Identifica el fet, el parer i el senyal, amb una resposta per pas. FET: quina cosa de la revolta sabem segur? PARER: qui va escriure de debò les paraules d'Indíbil? SENYAL: quines dues xifres fan que l'enemic sembli molt gran?

Les tres respostes: fet, parer i senyal (25-50 paraules).

💡 Pista: Comença així: «Sabem segur que...». El que sabem segur i qui inventa les paraules ho diu el context. Les xifres són a l'última frase de la cita.

🎠 Sessió 6 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

6.4 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

Vertader o fals: els pobles ibers.

Decidiu si cada afirmació és vertadera o falsa i justifiqueu-la amb una dada de la lectura o de la Fitxa: (1) Els set pobles ibers formaven un sol país. (2) Ullastret era la ciutat dels indigets. (3) Indíbil i Mandoni sempre van estar contra Roma. (4) A la Ciutadella de Calafell es pot entrar a les cases.

Les quatre afirmacions, cada una amb el veredicte i una frase amb la dada que ho prova.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Connectors: «és vertader/fals perquè la Fitxa diu que...», «segons la lectura...».

6.5 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

D'aliats a revoltats.

Encadena amb fletxes, en cinc baules, el camí dels ilergets entre el 218 i el 205 aC: comença per «Roma i Cartago comencen la guerra a la península» i acaba per «Indíbil mor a la batalla». A cada baula, una frase que digui per què porta a la següent.

La cadena de cinc baules amb fletxes i una frase a cada una.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Connectors: «primer van anar amb... perquè...», «quan Escipió..., van...», «però quan va marxar...». El que deia Indíbil és a L'Arxiu.

6.6 ✍️ Explicar · titular periodístic 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

Dos titulars per a l'any 205 aC.

Els ilergets i els ausetans es revolten contra Roma. Escriu dos titulars de màxim 10 paraules: un tal com l'hauria escrit un romà de l'exèrcit i un altre tal com l'hauria dit un ilerget del poblat. Sota cada un, explica en una frase què vol que pensi qui l'escolta.

Els dos titulars de màxim deu paraules i una frase sota cada un.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Connectors: «el romà vol que...», «en canvi, l'ilerget...». Fixa't en la paraula que Livi fa dir a Indíbil sobre el que volien recuperar: és a L'Arxiu.

🎢 Sessió 6 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

6.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «els primers catalans».

Llegeix el bloc «Desmuntant un tòpic». Explica per què Indíbil i Mandoni no lluitaven per Catalunya, amb dues dates de la Fitxa (la de la revolta i la de l'estàtua) i amb qui s'havien aliat abans.

L'explicació en quatre frases, amb les dues dates i els aliats.

💡 Pista: Compara les dues dates abans d'escriure: la distància entre elles és l'argument.

6.8 🌍 Participar · decisió raonada 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Decisió raonada: el cap dels ausetans, any 205 aC.

Ets el cap dels ausetans, a la plana de Vic, i Indíbil et demana que t'afegeixis a la revolta contra Roma. Tens tres opcions: anar-hi amb ell, quedar-te al marge, o avisar els romans. Decideix i defensa la tria amb dues raons tretes de la lectura o de L'Arxiu (què diu Indíbil, què ha passat abans) i un risc que assumeixes.

La decisió, les dues raons i el risc assumit (80-100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Pensa què va passar als ilergets el 206 aC, un any abans: ho diu la Fitxa.

6.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: els herois que es fabriquen.

El 1884 Lleida va posar una estàtua a dos caps ibers de fa dos mil anys. En grup, trieu una estàtua, un monument o un nom de carrer real del vostre poble o ciutat dedicat a algú del passat llunyà, i argumenteu per què creieu que el van posar, què diu de l'època en què el van posar i si avui el posaríeu igual.

El monument (nom, lloc, any si el sabeu), per què el van posar, què diu de la seva època i la vostra opinió (80-100 paraules).

💡 Pista: Trieu el monument abans d'escriure. Si no sabeu de quin any és, digueu-ho: no l'inventeu.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Al nord-est de la península vivien set pobles ibers: ilergets, indigets, lacetans, ausetans, cossetans, edetans i contestans, cada un amb els seus caps i la seva ciutat. Quatre poblats es poden visitar: Ullastret (15 ha, el més gran), la Bastida de les Alcusses (4 ha), el Molí d'Espígol (1 ha) i la Ciutadella de Calafell (0,3 ha, reconstruïda). Quan Roma i Cartago van fer la guerra aquí (218 aC), els ilergets d'Indíbil i Mandoni van canviar de bàndol i el 205 aC es van revoltar contra Roma amb els ausetans: van perdre. Livi ho explica des del bàndol vencedor.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Quina és, segons la lectura, la ciutat ibera més gran de Catalunya?

   A. Iltirta, a la plana de Lleida, que era dels ilergets B. Calafell, al Baix Penedès, que era dels cossetans C. Ullastret, al Baix Empordà, que era dels indigets D. El Molí d'Espígol, a l'Urgell, que era dels ilergets

2. 2. D'on surten les paraules que Livi fa dir a Indíbil?

   A. Les va apuntar un soldat romà que va sentir el discurs abans de la batalla B. Les inventa Livi, com feien els historiadors antics, per explicar la revolta C. Les va copiar Livi d'una inscripció ibera gravada en una làmina de plom D. Les va dictar Mandoni als romans abans que l'executessin, el 205 aC

3. 3. Per què diu la sessió que Indíbil i Mandoni no lluitaven per Catalunya?

   A. Perquè eren aliats de Cartago i lluitaven per fer fora Roma de tota Hispània B. Perquè volien unir els set pobles ibers en un sol país, amb capital a Iltirta C. Perquè eren caps dels indigets de l'Empordà i només defensaven Ullastret D. Perquè el 205 aC Catalunya no existia: lluitaven pel seu poder i el seu poble

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si els set pobles s'haguessin unit des del principi, hauria canviat el final?