ideorum

Cerca a Ideorum

Prem Esc per tancar.

Càpsula 5 · QUI VA ARRIBAR PRIMER A CASA NOSTRA? · #GiH1

Sessió 4. Tartessos

El primer regne peninsular del sud-oest. Monopoli de l'exportació de plata i estany cap al Mediterrani oriental. Restes arqueològiques i el mite del rei Argantoni.

⏱ 50 min · classe completa CE1CE2CE3CE6CE7

El mínim en 50 minuts: les preguntes d'arrencada, el vídeo, la lectura amb les quatre preguntes, i l'Arxiu amb les activitats del teu nivell. El que porta «Si hi ha temps» és per a quan en sobri.

Jaciment arqueològic a l'aire lliure sota un cel blau: murs baixos de pedra i tova que dibuixen habitacions rectangulars, passadissos de terra i, al fons, camps i alzines d'Extremadura.
Cancho Roano, a Zalamea de la Serena (Badajoz): els murs de l'edifici tartessi del segle VI-V aC, meitat palau i meitat santuari, que els seus habitants van cremar i abandonar cap al 400 aC. El país de la plata, vist des del que en queda. CC BY-SA 4.0 · Wikimedia Commons
Pas 01 ⏱ 7 min

Arrencar la classe

📋 Dinàmica

Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:

  • Si trobessis un tresor d'or enterrat al camp, què voldries saber de la persona que el va enterrar?
  • Coneixes algú que hagi viscut més de cent anys? Fins a quina edat et sembla creïble?
  • Què li passa a una botiga si els seus únics clients deixen de venir?

Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:

  1. Situar Tartessos al sud-oest de la península i en el temps (segles IX-VI aC), i dir què venia i a qui.
  2. Llegir Heròdot separant el que quadra amb l'arqueologia del que és exageració.
  3. Explicar per què una cultura que vivia de vendre plata es va apagar quan els clients van marxar.

🧠 De la sessió anterior:polis · Focea · Massàlia · indigets. Si hi ha temps Escriu a la llibreta, en una línia cada una, què volen dir, sense mirar. Després comprova-ho.

Pas 02 ⏱ 6 min

Mira el vídeo

📋 Dinàmica

Cinc minuts, en castellà, sobre què han trobat els arqueòlegs de Tartessos i per què es va apagar tan de pressa. Mentre el mires, apunta a la llibreta dos jaciments que anomeni i una cosa que els arqueòlegs encara no saben.

Los Tartessos, la «primera civilización de Occidente» y su abrupto final · BBC News Mundo · Obre a YouTube ↗
Pas 03 ⏱ 17 min

Llegeix

📋 Dinàmica

Quan els fenicis van passar l’estret, no van trobar una costa buida. Al voltant de la desembocadura del Guadalquivir, entre les actuals Huelva, Sevilla i Extremadura, hi vivia un poble que els grecs van anomenar TartessosTartessosNom que els grecs van donar a un país i a la seva gent, al sud-oest de la península Ibèrica, entre el segle IX i el VI aC. Els arqueòlegs en diuen «cultura tartèssia». No se sap com s’anomenaven ells mateixos.. Tenia una cosa que tothom volia: plataplataMetall preciós que a Tartessos s’extreia de les mines de Riotinto i Aznalcóllar (Huelva i Sevilla). Els fenicis la canviaven per vi, oli, teixits i objectes de luxe, i la portaven a l’est., a les mines de Riotinto, i sabia on aconseguir estanyestanyMetall imprescindible per fer bronze. A la península n’hi havia al nord-oest (Galícia) i, per mar, a la Bretanya i Cornualla; Tartessos controlava el camí per on arribava al sud., que venia del nord-oest per un camí que només ells controlaven. Els fenicis de Gadir volien els metalls; Tartessos volia el que portaven els vaixells. D’aquest tracte va sortir el primer país ric de la península.

El país de la plata

Entre el 800 i el 550 aC, els caps tartessis van fer fortuna. Amb els metalls van pagar vi, oli, joies i maneres de fer noves: el torn, el ferro, l’escriptura. A AlisedaAlisedaPoble de Càceres on el 1920 uns treballadors van trobar per casualitat un tresor d’or del segle VII aC: un collar gruixut, arracades, braçalets i un cinturó, tot de feina fenícia o feta imitant-la., a Càceres, un tresor d’or del segle VII aC amb collars, arracades i un cinturó. A Cancho RoanoCancho RoanoJaciment de Zalamea de la Serena (Badajoz): un gran edifici del segle VI-V aC, meitat palau i meitat santuari, amb un altar al mig, que els seus habitants van cremar i abandonar expressament cap al 400 aC., a Badajoz, un edifici meitat palau i meitat temple, cremat i abandonat cap al 400 aC. I a molts llocs, pedres gravades amb una escriptura pròpia, copiada de la fenícia, que encara no es pot llegir.

Vitrina de museu amb joies d'or sobre fons clar: un collar rígid gran i llis a l'esquerra, tres collars amb penjolls en forma de glans i de gotes al mig, una arracada gran i treballada a la dreta i dues peces petites.
El tresor d'Aliseda (Càceres, segle VII aC), al Museu Arqueològic Nacional. Mira les tres coses que et diuen d'on ve la riquesa: el metall (or, no bronze), la feina fina dels penjolls (feta per fenicis o per gent que n'havia après) i la quantitat. Ningú no porta tot això per anar al camp. CC BY-SA 4.0 · Wikimedia Commons

El rei que va viure cent vint anys

Els grecs també hi van arribar: l’historiador HeròdotHeròdotHistoriador grec (segle V aC), el primer que va escriure una història llarga i contrastada. Explica el que li deien els mariners i els sacerdots, i sovint avisa quan no s’ho creu del tot. explica que cap al 640 aC un vaixell de Samos que anava a Egipte va ser empès per un vent de llevant més enllà de l’estret, va arribar a Tartessos, «un mercat encara verge», i en va tornar amb un benefici de seixanta talents de plata: uns 1.500 quilos. I explica que els grecs de Focea hi van fer amistat amb el rei ArgantoniArgantoniRei de Tartessos segons Heròdot, que diu que va regnar vuitanta anys i va viure cent vint. Va donar diners als grecs de Focea per fer una muralla. El nom sembla voler dir «el de la plata»., que va regnar vuitanta anys, va viure cent vint i els va donar diners per aixecar la muralla de la seva ciutat. Les dues històries són a L’Arxiu. L’edat del rei no ens la podem creure; però que un rei del sud regalés plata als grecs, sí: és exactament el que faria algú que en té massa.

Un país que desapareix

Cap al 550 aC, Tartessos s’apaga. Tir, la ciutat mare dels fenicis, cau en mans dels babilonis el 573 aC i deixa de comprar. Els grecs de Focea perden una batalla naval el 537 aC i deixen de venir. Sense clients, la plata no val res. Els palaus es cremen, els tresors s’enterren i, en dos-cents anys, els grecs ja no saben ben bé on era Tartessos. Els ibers de la sessió següent n’heretaran l’escriptura, però no el nom.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

Activitats

📋 Dinàmica
Sessió 4 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats
4.1 Investigar · comentari d'imatge La imatge La fitxa de dades Individual

El tresor d'Aliseda: descric, identifico, dedueixo.

Mira el tresor d'Aliseda al cos de la lectura. DESCRIU què hi veus (quantes peces, de quin metall, quines formes). IDENTIFICA, amb la Fitxa, on i quan es va trobar i de quin segle és. DEDUEIX què ens diu de la gent que el portava.

Els tres passos (descric, identifico, dedueixo), 25-50 paraules en total.

Com es fa · Comentari d'imatge
  1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
  2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
  3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
  4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «A la vitrina hi veig... peces d'or: un..., tres... i...». On i quan es va trobar ho diu la Fitxa de dades; el que et diu de qui el portava, el peu de la imatge.

4.2 Investigar · Lectura de font L'Arxiu Individual

Argantoni amb lupa: fet, parer i senyal.

Llegeix el primer document de L'Arxiu (Heròdot sobre Argantoni) i el context. Identifica el fet, el parer i el senyal, amb una resposta per pas. FET: quina cosa del text quadra amb el que han trobat els arqueòlegs? PARER: quina cosa del text no ens podem creure? SENYAL: quin número delata que és una exageració?

Les tres respostes: fet, parer i senyal (25-50 paraules).

💡 Pista: Comença així: «És un fet que el rei...». El que quadra amb els tresors trobats ho diu el context. El número és a la segona meitat de la cita.

4.3 Explicar · cadena causa-efecte La lectura La fitxa de dades Individual

De la mina al tresor.

Encadena amb fletxes, en quatre baules, com la plata de sota terra es va convertir en el tresor d'Aliseda: comença per «Tartessos té plata a Riotinto» i acaba per «els caps es fan enterrar amb or». A cada baula, una frase que digui per què porta a la següent.

La cadena de quatre baules amb fletxes i una frase a cada una.

Com es fa · Cadena causa-efecte
  1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
  2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
  3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
  4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Comença així: «Tartessos té plata → els fenicis de Gadir la volen i porten... → ...». Qui comprava i què portava ho diu la Fitxa de dades.

Sessió 4 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats
4.4 Investigar · vertader o fals justificat La lectura La fitxa de dades En parella

Vertader o fals: Tartessos.

Decidiu si cada afirmació és vertadera o falsa i justifiqueu-la amb una dada de la lectura o de la Fitxa: (1) Tartessos era una ciutat que es va enfonsar al mar. (2) Els tartessis van aprendre a escriure copiant l'alfabet fenici. (3) Coleu de Samos va anar a Tartessos a propòsit. (4) Tartessos es va apagar quan els seus clients van deixar de comprar.

Les quatre afirmacions, cada una amb el veredicte i una frase amb la dada que ho prova.

Com es fa · Vertader o fals justificat
  1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
  2. Decideix.
  3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
  4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Connectors: «és vertader/fals perquè la Fitxa diu que...», «segons el document de L'Arxiu...».

4.5 Participar · desmentit Desmuntant un tòpic La fitxa de dades Individual

Desmentit: «han trobat l'Atlàntida al Guadalquivir».

Un vídeo diu: «Els arqueòlegs han trobat l'Atlàntida sota les maresmes del Guadalquivir: és Tartessos». Desmunta-ho amb dues dades de la Fitxa (on són de debò els jaciments tartessis i qui va començar la idea de l'Atlàntida) i digues què hi ha de cert en el vídeo.

El desmentit amb les dues dades i el que hi ha de cert (50-80 paraules).

Com es fa · Desmentit
  1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
  2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
  3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
  4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Connectors: «el vídeo diu que..., però la Fitxa mostra que...», «la idea ve de...», «el que sí que és cert és que...».

4.6 Participar · carta des d'un rol L'Arxiu La lectura Individual

Carta d'un mariner de Focea, any 600 aC.

Ets un mariner de Focea que ha arribat a Tartessos i ha conegut el rei Argantoni. Escriu una carta curta a la teva família explicant què has vist i què t'ha ofert el rei, amb dues coses tretes del document de L'Arxiu i una de la lectura, i sense dir res que un grec del 600 aC no pogués saber.

La carta amb les dues coses de L'Arxiu i la de la lectura (50-80 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol
  1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
  2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
  3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
  4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Connectors: «he vist...», «el rei ens ha...», «tornaré amb...». Abans d'escriure, marca el que un grec del 600 aC NO sabia: que Tartessos s'apagaria, que els arqueòlegs trobarien Aliseda.

Sessió 4 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats
4.7 Explicar · Desmuntant tòpics Desmuntant un tòpic La lectura Individual

Desmuntant «Tartessos era l'Atlàntida».

Llegeix el bloc «Desmuntant un tòpic». Explica per què Tartessos no és l'Atlàntida, amb tres jaciments reals i el motiu real de la seva desaparició.

L'explicació en quatre frases, amb els tres jaciments i el motiu de la fi.

💡 Pista: Abans d'escriure, mira on és cada jaciment que anomena el Desmuntant: cap no és sota el mar.

4.8 Participar · rellevància històrica La lectura La fitxa de dades Individual

Rellevància històrica: què mereix el llibre.

Un llibre de text del futur només té una línia per a Tartessos i has de triar quin fet hi va: el tresor d'Aliseda, el rei Argantoni d'Heròdot o la fi de Tartessos quan els clients van marxar. Decideix i defensa-ho amb dos criteris (què ens ensenya sobre com vivien, i què ens ensenya sobre com funciona la història) i digues per què els altres dos no.

El fet triat, els dos criteris i el descart argumentat dels altres dos (80-100 paraules).

Com es fa · Rellevància històrica
  1. Fes la llista de tots els fets candidats.
  2. Per a cada un, tres preguntes: a quanta gent va afectar, durant quant de temps, i què va canviar que encara duri.
  3. Tria els que demana l'enunciat i escriu, per a cada un, la raó amb les tres preguntes.
  4. Digues quin has descartat que t'ha sabut més greu, i per què no hi entra.

Està bé si les raons són les tres preguntes, no «perquè és important» · dius per què els altres no hi entren.

💡 Pista: Pregunta't primer quin dels tres fets està més ben comprovat: un tresor es pot tocar; una edat de cent vint anys, no.

4.9 Participar · Ahir i avui El que ja saps La lectura En grup

Ahir i avui: el país que només ven una cosa.

Tartessos es va fer ric venent plata i es va apagar quan van deixar de comprar-l'hi. En grup, trieu un país d'avui que depengui molt d'una sola cosa que ven (un metall, el petroli, un cultiu, el turisme) i argumenteu què té en comú amb Tartessos, què hi ha de diferent i què li aconsellaríeu.

El país i el que ven, les semblances, les diferències i el consell (80-100 paraules).

💡 Pista: Trieu el país abans d'escriure i digueu quina és la cosa que ven.

Pas 05 ⏱ 2 min

Tancament

📋 Dinàmica

📌 Per emportar-se

Tartessos és el nom grec de la cultura del sud-oest de la península (segles IX-VI aC) que es va fer rica venent plata de Riotinto i estany als fenicis de Gadir i després als grecs. Els arqueòlegs n'han trobat el tresor d'Aliseda, el palau-santuari de Cancho Roano i una escriptura pròpia que encara no es llegeix. Heròdot explica el viatge de Coleu de Samos (uns 1.500 kg de plata de guany) i el rei Argantoni, que hauria viscut cent vint anys: la riquesa és certa, l'edat no. Cap al 550 aC, quan Tir va caure i els foceus van perdre, Tartessos es va apagar.

Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

  1. 1. Què venia Tartessos, i a qui?

  2. 2. Del que Heròdot explica d'Argantoni, què quadra amb el que han trobat els arqueòlegs?

  3. 3. Per què es va apagar Tartessos, segons la lectura?

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si els grecs ja no sabien on era Tartessos dos-cents anys després, com ho sabem nosaltres?