Sessió 3. Els grecs colonitzadors

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Els grecs no eren un sol país: eren centenars de ciutats petites, cada una amb el seu govern, que ells anomenaven polispolisCiutat grega independent, amb el seu territori, les seves lleis i els seus déus. N’hi havia centenars, i sovint es barallaven entre elles.. Tenien molta gent i poca terra bona, i des del segle VIII aC van fer com els fenicis: enviar vaixells a fundar ciutats noves lluny de casa.

De Focea a Marsella, de Marsella a l’Empordà

Els grecs de FoceaFoceaPolis grega de la costa de l’actual Turquia. Els seus mariners van ser, segons Heròdot, els primers grecs a fer viatges llargs cap a l’oest, en vaixells de cinquanta rems., a la costa de l’actual Turquia, van ser els més atrevits. Cap al 600 aC van fundar MassàliaMassàliaColònia fundada pels foceus cap al 600 aC on avui hi ha Marsella. Va ser la ciutat grega més important de l’oest i, al seu torn, va fundar altres colònies, com Empòrion., l’actual Marsella, a la desembocadura del Roine. I des de Massàlia, cap al 575 aC, uns quants van baixar per la costa fins a una badia de l’Empordà, on hi havia un poble d’indigetsindigetsPoble iber que vivia a l’Empordà, al nord-est de Catalunya, quan hi van arribar els grecs. El seu poblat principal era Ullastret (sessió 6).. Hi van muntar un mercat en una illa petita, per estar segurs, i en van dir EmpòrionEmpòrionEn grec, «el mercat». Colònia fundada pels grecs de Massàlia cap al 575 aC a l’Empordà, primer en una illa (la Palaiàpolis, avui Sant Martí d’Empúries) i després a terra ferma (la Neàpolis). Avui és el jaciment d’Empúries, a l’Escala.: «el mercat». Avui en diem Empúries.

Una ciutat, dues muralles

Quan es van sentir segurs, els grecs van passar de l’illa a terra ferma i van construir la NeàpolisNeàpolisEn grec, «la ciutat nova»: la part d’Empòrion construïda a terra ferma cap al 550 aC, amb el port, l’àgora (la plaça) i els temples. És la part que avui es visita., la «ciutat nova», amb un port, una plaça i temples. Els indigets vivien a tocar, i els grecs van acabar tancant les dues poblacions dins d’una sola muralla, amb una paret al mig que les separava. L’historiador romà Livi va descriure com era la ciutat l’any 195 aC: la part grega tenia la muralla oberta al mar i feia menys de mitja milla de volt; la ibera, més enrere, en feia tres; i cada nit una tercera part dels grecs vigilava la paret del mig. Però de dia la porta s’obria: els ibers hi venien a comprar el que arribava per mar i a vendre el blat dels seus camps. El geògraf grec Estrabó explica la mateixa ciutat doble, i les dues fonts són a L’Arxiu.

Tres coses que van canviar la península

Amb els vaixells grecs van arribar tres coses. La vinya i oliveravinya i oliveraLes dues plantes de la Mediterrània per excel·lència. Els grecs les van ensenyar a cultivar al nord-est de la península; els fenicis, al sud. El vi i l’oli es guardaven i es transportaven en àmfores.. I la monedamonedaPeça de metall amb un pes fix i un segell que garanteix el seu valor. Els grecs la van portar a la península, i Empòrion va encunyar les primeres monedes fetes aquí: petites peces de plata des del segle V aC i, més tard, les dracmes emporitanes.: fins aleshores es comerciava canviant una cosa per una altra o pesant trossos de plata; els grecs portaven peces de plata amb un segell que en garantia el pes. Empòrion va acabar encunyant les seves, les dracmes, i els ibers les van copiar amb les seves lletres. Un mercat en una illa havia canviat què es bevia, què es plantava i com es pagava en tot el nord-est.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 3 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

3.1 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El plànol d'Empúries: tres ciutats en una.

Mira el plànol d'Empúries al cos de la lectura. DESCRIU on són les tres parts (la ratllada, la blava i la vermella) respecte al mar. IDENTIFICA, amb el peu del plànol i la Fitxa, com es diu cada part i qui hi vivia. DEDUEIX quina és la més antiga i per què els grecs van començar justament allà.

Els tres passos (descric, identifico, dedueixo), 25-50 paraules en total.

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Comença així: «La part ratllada és a..., la blava a... i la vermella a...». Els noms són al peu del plànol; per què van començar a l'illa, al primer epígraf de la lectura.

3.2 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

De Focea a Cató.

Ordena i data en una línia del temps quatre fets: la fundació de Massàlia, la fundació d'Empòrion, la construcció de la Neàpolis i el desembarcament de Cató. Sota cada fet, escriu qui hi actua. Compte: són anys «abans de Crist», o sigui que el número més gran va primer.

La línia del temps amb els quatre fets datats i qui hi actua.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Sota cada fet pots escriure «Cap al [any] aC, els...». Les quatre dates són a la Fitxa de dades.

3.3 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Livi amb lupa: fet, parer i senyal.

Llegeix el segon document de L'Arxiu (Livi). Identifica el fet, el parer i el senyal, amb una resposta per pas. FET: quant feia cada muralla? PARER: què sentien els grecs cap als ibers, si els vigilaven cada nit? SENYAL: quina frase mostra que, malgrat tot, els dos pobles es necessitaven?

Les tres respostes: fet, parer i senyal (25-50 paraules).

💡 Pista: Comença així: «Livi diu que la muralla grega feia... i la ibera...». Per al parer, pensa per què algú fa guàrdia. El senyal és a l'última frase de la cita.

🎠 Sessió 3 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

3.4 🔍 Investigar · corroboració de fonts 📜 L'Arxiu 📖 La lectura 🗣️ En parella

Estrabó i Livi: dues veus, una ciutat.

Llegiu els dos documents de L'Arxiu i compareu-los: en què coincideixen sobre la ciutat, què explica Livi que Estrabó no diu, i com sabem que tots dos tenen raó (mireu el context del segon).

La comparació de les dues fonts (50-80 paraules).

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Connectors: «tots dos diuen que...», «en canvi, només Livi explica...», «ho sabem perquè els arqueòlegs...».

3.5 🔍 Investigar · enigma 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

L'enigma del que van portar els grecs.

Un objecte que van portar els grecs: (1) és de metall; (2) té un pes fix; (3) porta un segell que diu qui el garanteix; (4) abans d'ell es canviava una cosa per una altra; (5) Empòrion va fer les seves i els ibers les van copiar. Dedueix quin objecte és i explica per què va canviar la manera de comerciar.

L'objecte i dues frases sobre què va canviar.

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: Connectors: «les pistes 1, 2 i 3 indiquen que...», «per tant...», «abans... en canvi ara...».

3.6 ✍️ Explicar · titular periodístic 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Dos titulars per a un desembarcament.

Cap al 575 aC uns grecs de Massàlia desembarquen en una illa de l'Empordà. Escriu dos titulars de màxim 10 paraules: un tal com l'hauria dit un grec del vaixell i un altre tal com l'hauria dit un indiget que ho veia des de la platja. Sota cada un, una frase que digui què espera cadascú.

Els dos titulars de màxim deu paraules i una frase sota cada un.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Connectors per a les frases: «el grec espera... perquè...», «en canvi, l'indiget...». Què buscaven els grecs i què compraven els ibers ho diuen la lectura i el document de Livi.

🎢 Sessió 3 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

3.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Desmuntant «els grecs van conquerir la costa».

Llegeix el bloc «Desmuntant un tòpic» i el document de Livi. Explica per què Empòrion era un mercat i no una conquesta, amb les dues mides de muralla de Livi, una cosa que els ibers compraven i una que venien.

L'explicació en quatre frases, amb les dues mides i el que es compra i es ven.

💡 Pista: Compara primer les dues muralles: la diferència de mida és l'argument.

3.8 🌍 Participar · decisió raonada 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Decisió raonada: el cap dels indigets, any 575 aC.

Ets el cap del poble indiget de la badia i uns grecs et demanen permís per muntar un mercat a l'illa del davant. Tens tres opcions: deixar-los, fer-los fora, o deixar-los només si compleixen una condició que tu poses. Decideix i defensa la tria amb dues raons tretes de la lectura (què hi guanyes, què hi arrisques) i digues quina condició posaries, si en poses.

La decisió, les dues raons i la condició (80-100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Pensa què van acabar fent els indigets segons Estrabó: van voler compartir muralla. Per què?

3.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: una ciutat amb una paret al mig.

A Empòrion, grecs i ibers vivien separats per una muralla i comerciaven cada dia per una porta. En grup, trieu una ciutat real d'avui o de fa poc on dues comunitats visquin o hagin viscut separades per una paret, una tanca o una frontera dins de la ciutat (digueu el nom i el país) i argumenteu què té en comú amb Empòrion i què hi ha de diferent.

La ciutat (nom, país), les semblances i les diferències (80-100 paraules).

💡 Pista: Trieu la ciutat abans d'escriure i comproveu que en sabeu el nom de la separació.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Els grecs vivien en polis independents i, amb poca terra, van fundar colònies com els fenicis. Els de Focea van fundar Massàlia (Marsella) cap al 600 aC i, des d'allà, Empòrion («el mercat») cap al 575 aC, primer en una illa (Palaiàpolis) i després a terra ferma (Neàpolis). Era una ciutat doble: grecs i indigets separats per una muralla, però comerciant cada dia, com expliquen Estrabó i Livi. Els grecs van portar la vinya, l'olivera i la moneda: Empòrion va encunyar les primeres de la península.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què vol dir «Empòrion» i qui la va fundar?

   A. «El mercat», i la van fundar grecs vinguts de Massàlia B. «La ciutat nova», i la van fundar grecs vinguts de Focea C. «La ciutat vella», i la van fundar els indigets de l'illa D. «El mercat», i la van fundar fenicis vinguts de Gadir

2. 2. Segons Livi, com era Empòrion l'any 195 aC?

   A. Una ciutat grega gran, amb una muralla de tres milles i temples de marbre B. Dues ciutats sense cap muralla entre elles, on grecs i ibers vivien barrejats C. Dues ciutats separades per una muralla: la grega, petita, i la ibera, més gran D. Una ciutat ibera on els grecs només desembarcaven per vendre i se'n tornaven

3. 3. Quines tres coses diu la lectura que van arribar amb els vaixells grecs?

   A. El ferro, la gallina i l'escriptura B. La vinya, l'olivera i la moneda C. La vinya, el torn i l'alfabet D. L'olivera, el blat i el ferro

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Un mercat d'uns centenars de persones va canviar què es plantava i com es pagava en tot el nord-est. Cal ser molts per canviar un país?