Sessió 7. Els celtes i els celtibers

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Fins ara has vist la costa. Però l’interior i el nord de la península eren d’uns altres pobles. Cap al 1000-700 aC hi havien arribat, travessant els Pirineus des del centre d’Europa, grups de gent que parlava llengües indoeuropeesindoeuropeesFamília de llengües de la qual venen el llatí, el grec, les llengües celtes i germàniques, i per tant també el català. La llengua dels ibers no en formava part., parentes del llatí i del grec. Els romans en van dir celtesceltesPobles indoeuropeus que van ocupar bona part d’Europa entre el 1000 i el 100 aC, de l’actual França a l’interior de la península. No eren un sol país sinó centenars de tribus amb una cultura semblant., com als de França i Britània. S’hi van barrejar amb la gent que ja hi era, i el resultat va ser un mapa amb dues meitats: a la costa mediterrània, els ibers; a l’interior i al nord, els celtes. I al mig, a la Meseta, els celtibers.

Poblats rodons dalt dels turons

Al nord-oest, a l’actual Galícia, Astúries i nord de Portugal, els celtes vivien en castroscastrosPoblats celtes del nord-oest de la península, dalt de turons, tancats amb muralles de pedra i fossats. Les cases eren rodones, de pedra, amb sostre de palla. Se’n coneixen milers.: poblats dalt d’un turó, tancats amb muralles i fossats, amb cases rodones de pedra i sostre de palla. Res de carrers rectes: les cases s’amuntegaven. A la Meseta, els celtibersceltibersPobles de la Meseta (actuals Sòria, Guadalajara, Saragossa, Terol) nascuts de la barreja de celtes i ibers. Parlaven una llengua celta però van copiar l’escriptura dels ibers. Numància era la seva ciutat més famosa. tenien poblats més grans, com NumànciaNumànciaCiutat celtibera dels arevacs, a set quilòmetres de Sòria, dalt d’un turó sobre el Duero. Va resistir Roma vint anys; el 133 aC, després d’un assetjament d’onze mesos, els seus habitants van preferir cremar-la que rendir-se., vora Sòria, famosa perquè va resistir Roma vint anys.

Ramaders, ferrers i guerrers

Eren sobretot ramadersramadersGent que viu del bestiar: ovelles, cabres, vaques i cavalls. Els celtes de l’interior movien els ramats segons l’estació, de la muntanya a la plana, com es va continuar fent fins fa poc.: ovelles, cabres, vaques i, sobretot, cavalls. A les valls cultivaven blat i ordi; a la muntanya, menjaven el que donava el bosc. El geògraf Estrabó ho va descriure, i el text és a L’Arxiu: les dues terceres parts de l’any menjaven pa fet de glans mòltes, bevien cervesa en lloc de vi, i sopaven asseguts en bancs contra la paret, per ordre d’edat i de rang, mentre ballaven al so de la flauta. Treballaven bé el ferro: els romans van copiar la seva espasa recta i curta, el gladiusgladiusEspasa curta i recta dels soldats romans. Els romans la van copiar de l’espasa dels celtibers (per això en deien «gladius hispaniensis», espasa hispànica) durant les guerres de la península.. I s’organitzaven en tribus i clanstribus i clansGrups de famílies unides per un avantpassat comú, amb un cap. Els celtes no tenien ciutats-estat com els ibers ni reis com Tartessos: la tribu era el país, i els pactes entre tribus es gravaven en petites plaques de bronze., sense ciutats grans ni moneda pròpia fins molt tard.

La frontera que es veu al mapa

Al mapa de la sessió 6, la franja verda de la costa i el blau de l’interior separaven dues maneres de viure. A un costat, ciutats amb carrers, sitges plenes, moneda, escriptura i vi grec; a l’altre, castros de cases rodones, ramats, cervesa i pactes gravats en bronze. Els celtibers de la Meseta eren la barreja: parlaven una llengua celta però van copiar les lletres dels ibers per escriure-la. Quan van arribar els romans, la costa va caure en vint anys; l’interior i el nord van trigar dos-cents.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 7 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

7.1 ✍️ Explicar · telegrama 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La casa del castro en quinze paraules.

Mira la casa reconstruïda del castro al cos de la lectura. Resumeix en un telegrama de 15 paraules exactes on és, quina forma té, de què és feta (paret i sostre) i en què és diferent d'una casa ibera.

El telegrama de 15 paraules exactes, comptades.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Comença així: «Castro de Santa Trega, Galícia. Casa... ». La forma i els materials són al peu de la imatge; com eren les cases iberes, a la Fitxa de la sessió 5.

7.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Estrabó amb lupa: fet, parer i senyal.

Llegeix el text d'Estrabó a L'Arxiu i el context. Identifica el fet, el parer i el senyal, amb una resposta per pas. FET: quina cosa que diu Estrabó han trobat els arqueòlegs als castros? PARER: des d'on mira Estrabó aquesta gent? SENYAL: quines tres coses anota perquè són el contrari del que es menjava i bevia a Roma?

Les tres respostes: fet, parer i senyal (25-50 paraules).

💡 Pista: Comença així: «És un fet que..., perquè als castros s'han trobat...». El que han trobat i des d'on escriu Estrabó ho diu el context. Les tres coses del senyal són a les tres primeres frases de la cita.

7.3 ✍️ Explicar · taula de classificació 📊 La fitxa de dades 📚 Tota la càpsula ✏️ Individual

Ibers i celtes, cara a cara.

Classifica en una taula de dues columnes (Ibers · Celtes) i quatre files: on vivien, com eren les cases, de què vivien i si tenien moneda i escriptura. Omple la columna dels ibers amb la Fitxa de la sessió 5 i la dels celtes amb la d'aquesta. Sota la taula, escriu en una frase en què s'assemblaven.

La taula de dues columnes i quatre files, i una frase sota.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Comença la frase de sota així: «Tots dos pobles...». Les dades dels celtes són a la Fitxa d'aquesta sessió; les dels ibers, a la de la sessió 5.

🎠 Sessió 7 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

7.4 ✍️ Explicar · reescriptura 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

Explica «celtiber» sense dir «celta» ni «iber».

Expliqueu amb paraules pròpies qui eren els celtibers, on vivien i què tenien de cada un dels dos pobles dels quals venien. Regla: no podeu escriure «celta» ni «iber» (ni «celtiber»); heu de dir-ho amb altres paraules (la gent de la costa, la gent de l'interior, la llengua, l'escriptura).

L'explicació en tres o quatre frases, sense les paraules prohibides.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Connectors: «vivien al mig, entre... i...», «parlaven com... però escrivien com...», «per això...».

7.5 🔍 Investigar · enigma 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

L'enigma del poblat.

Cinc pistes sobre un poblat antic de la península: (1) és dalt d'un turó amb muralla i fossat; (2) les cases són rodones, de pedra, amb sostre de palla; (3) no s'hi ha trobat cap moneda pròpia; (4) s'hi han trobat glans carbonitzades i molins de mà; (5) està a prop de l'oceà, no de la Mediterrània. Dedueix de quin poble és i explica quines dues pistes ho decideixen.

El poble i dues frases sobre les pistes que ho decideixen.

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: Connectors: «les pistes... indiquen que...», «la pista... no decideix perquè els ibers també...», «per tant...».

7.6 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Esquema 1-3-1: dos-cents anys de resistència.

Explica amb un esquema 1-3-1 per què Roma va trigar vint anys a conquerir la costa i dos-cents l'interior: UNA idea central, TRES proves tretes de la lectura o de la Fitxa (terreny, forma de viure i Numància) i UNA conclusió amb les dues dates de la conquesta.

L'esquema amb la idea, les tres proves i la conclusió, una frase per casella.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Connectors: «la idea central és que...», «una prova n'és...», «per això la costa va caure el... i l'interior el...».

🎢 Sessió 7 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

7.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Desmuntant «els celtes d'Astèrix».

Llegeix el bloc «Desmuntant un tòpic» i el text d'Estrabó. Explica què sabem de debò dels celtes de la península i què és del còmic, amb tres coses que Estrabó descriu i una que els arqueòlegs han trobat.

L'explicació en quatre frases, amb les tres coses d'Estrabó i la troballa.

💡 Pista: Separa primer el que diu el còmic del que diu Estrabó: on coincideixen i on no.

7.8 🌍 Participar · desmentit 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmentit: «els romans van portar la civilització a un interior buit».

Algú afirma: «Abans dels romans, l'interior de la península era un desert quasi buit de gent salvatge». Desmunta-ho amb tres dades de la lectura o de la Fitxa (un tipus de poblat, una feina que sabien fer molt bé i un fet de Numància), digues què hi ha de cert (què no tenien els celtes que sí tenien els ibers) i explica per què els romans tenien interès a explicar-ho així.

El desmentit amb les tres dades, el que hi ha de cert i el motiu dels romans (80-100 paraules).

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Pregunta't qui va escriure la història dels celtes, i què hi guanya un conqueridor dient que el país que conquereix estava buit.

7.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📚 Tota la càpsula 👥 En grup

Ahir i avui: costa i interior.

Fa 2.200 anys la costa de la península tenia ciutats, moneda i vi grec, i l'interior tenia castros i ramats. En grup, penseu en una diferència d'avui entre la costa i l'interior que conegueu (gent, feina, serveis, transport) i argumenteu què té en comú amb la frontera del mapa de la sessió 6 i què hi ha de diferent.

La diferència d'avui, les semblances i les diferències amb el mapa antic (80-100 paraules).

💡 Pista: Trieu la diferència abans d'escriure. No cal cap xifra: val el que heu vist o viscut.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Cap al 1000-700 aC van arribar per terra, des del centre d'Europa, pobles de llengua indoeuropea que els romans van anomenar celtes. Van ocupar l'interior i el nord, i a la Meseta es van barrejar amb els ibers: els celtibers. Vivien en castros de cases rodones al nord-oest i en poblats com Numància a la Meseta; eren ramaders, treballaven bé el ferro (els romans els van copiar el gladius) i no tenien ciutats grans ni moneda. Estrabó els descriu menjant pa de glans i bevent cervesa, amb el to d'un home de ciutat. Roma va conquerir la costa en vint anys i l'interior en dos-cents.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Com era un castro, segons la lectura?

   A. Un poblat dalt d'un turó, amb muralla i fossat i cases rodones de pedra B. Un poblat dalt d'un turó, amb carrers rectes i cases rectangulars de tova C. Un poblat gran de la Meseta, com Numància, amb moneda pròpia i mercat D. Un poblat de la plana, sense muralla, amb cases rodones de fusta i palla

2. 2. Qui eren els celtibers, segons la lectura?

   A. Pobles de la Meseta que parlaven la llengua ibera i vivien en castros rodons B. Pobles del nord-oest que vivien en castros i no van escriure mai res C. Pobles de la costa que van barrejar la llengua ibera amb la dels grecs D. Pobles de la Meseta que parlaven en celta i escrivien amb lletres iberes

3. 3. Què van copiar els romans dels celtibers?

   A. L'espasa corba i curta, d'un sol tall, que s'anomenava falcata B. L'espasa recta i curta, que van anomenar gladius hispaniensis C. La moneda de bronze, que els celtibers encunyaven a Numància D. Els pactes gravats en plaques de bronze, per fer-ne lleis

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Estrabó descriu els muntanyencs menjant glans amb el to de qui ho troba estrany. Com descriuríem nosaltres un poble que mengés coses que no mengem?