ideorum

Cerca a Ideorum

Prem Esc per tancar.

Càpsula 5 · QUI VA ARRIBAR PRIMER A CASA NOSTRA? · #GiH1

Sessió 9. L'art prerromà peninsular

Dama d'Elx, Dama de Baza, Dama del Cerro de los Santos. Escultura zoomòrfica ibèrica i orfebreria del tresor de Carambolo (Sevilla).

⏱ 50 min · classe completa CE1CE2CE3CE7

El mínim en 50 minuts: les preguntes d'arrencada, el vídeo, la lectura amb les quatre preguntes, i l'Arxiu amb les activitats del teu nivell. El que porta «Si hi ha temps» és per a quan en sobri.

Vitrina fosca amb peces d'or il·luminades: plaques rectangulars decorades amb relleus, braçalets gruixuts, un collar de penjolls i peces petites, disposades sobre suports negres.
El tresor del Carambolo (Camas, Sevilla, segles VII-VI aC), al Museu Arqueològic de Sevilla: vint-i-una peces d'or, quasi tres quilos, fetes per fenicis per a un santuari de Tartessos. No eren joies per portar: eren ofrenes. CC BY-SA 3.0 · Wikimedia Commons
Pas 01 ⏱ 7 min

Arrencar la classe

📋 Dinàmica

Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:

  • Si d'aquí a dos mil anys només quedés una estàtua del teu poble o ciutat, què entendrien de nosaltres?
  • Has vist mai una escultura antiga en un museu? Sabies qui representava?
  • Un objecte trobat en un lloc i guardat en un altre: de qui és?

Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:

  1. Descriure les tres dames iberes, la Bicha de Balazote i el tresor del Carambolo, i dir on, quan i com es van trobar.
  2. Explicar per què l'art d'un poble sense textos llegibles fa de document: vestit, poder, creences.
  3. Confrontar el text d'Estrabó amb la Dama d'Elx i tancar la càpsula triant el que en mereix el record.

🧠 De la sessió anterior:cultura talaiòtica · talaiot · naveta · taula. Si hi ha temps Escriu a la llibreta, en una línia cada una, què volen dir, sense mirar. Després comprova-ho.

Pas 02 ⏱ 6 min

Mira el vídeo

📋 Dinàmica

Sis minuts, en castellà, sobre la Dama de Baza: com la van trobar el 1971, què tenia a dins i què ens diu dels ibers. Mentre el mires, apunta a la llibreta què hi havia dins de l'escultura i de quin color anava pintada. Després compara-la amb la Dama d'Elx de la lectura.

La Dama de Baza | Un símbolo de la Cultura Íbera · Fundación Palarq · Obre a YouTube ↗
Pas 03 ⏱ 17 min

Llegeix

📋 Dinàmica

Dels pobles d’aquesta càpsula, els tartessis i els ibers, no en podem llegir cap text. Però ens van deixar una altra cosa: escultures i joies. Quan un poble no ens parla amb paraules, l’art és el que més s’hi acosta: diu com es vestien, què els importava i què creien que passava després de morir.

Les tres dames

El 4 d’agost de 1897, un noi de catorze anys que treballava en un camp de l’Alcúdia d'ElxAlcúdia d'ElxJaciment iber i romà a dos quilòmetres d’Elx (Alacant), on el 1897 es va trobar la Dama. Era la ciutat ibera d’Ilici. va topar amb el cap d’una dona de pedra. Era la Dama d'ElxDama d'ElxBust de pedra calcària de 56 cm, dels segles V-IV aC, trobat a l’Alcúdia d’Elx el 1897. Té un forat al darrere, potser per guardar cendres. Venuda al Louvre per 4.000 francs, va tornar a Espanya el 1941; és al Museu Arqueològic Nacional, a Madrid.: un bust de 56 centímetres amb dues rodes enormes a cada costat del cap i collars de penjolls. Al cap de tres setmanes la van vendre al Louvre de París per quatre mil francs, i no va tornar fins al 1941. A l’esquena té un forat: potser hi guardaven cendres.

Bust de pedra d'una dona amb el cap cobert per una mitra alta, dues grans rodes ornamentals a banda i banda de la cara, tres collars amb penjolls al pit i una expressió seriosa, sobre fons fosc de museu.
La Dama d'Elx, al Museu Arqueològic Nacional. Mira tres coses: les rodes de les orelles (compara-les amb la mida de la cara), els tres collars de penjolls (com els d'or del tresor d'Aliseda de la sessió 4) i la boca, que no somriu. Fa 56 centímetres: menys que el teu braç. CC BY-SA 4.0 · Wikimedia Commons

El 1971, a Baza (Granada), els arqueòlegs van trobar en una tomba la Dama de BazaDama de BazaEscultura de pedra pintada de 130 cm, del segle IV aC, d’una dona asseguda en un tron amb ales. Trobada el 1971 en una tomba del Cerro del Santuario (Baza, Granada); dins tenia les cendres d’una dona d’uns trenta anys.: una dona asseguda en un tron amb ales, de 130 centímetres, pintada de vermell i blau, amb un forat al costat on hi havia les cendres d’una dona d’uns trenta anys. Era una urna. I al Cerro de los SantosCerro de los SantosSantuari iber de Montealegre del Castillo (Albacete), on des del segle XIX s’han trobat centenars d’escultures de gent que fa ofrenes. La Gran Dama Oferent, de 135 cm, sosté un vas amb les dues mans., a Albacete, un santuari on la gent deixava estàtues de si mateixa fent ofrenes, hi ha la tercera: la Gran Dama Oferent, de 135 centímetres, amb un vas a les mans. Tres dones amb joies: les que manaven. Els ibers no ens van deixar retrats dels seus reis, però sí de les seves dones riques.

Animals que no existeixen i or que no es porta

Els escultors ibers també feien animals: toros, cavalls, lleons i una bèstia que no existeix, la Bicha de BalazoteBicha de BalazoteEscultura ibera d’Albacete (segle VI aC) amb cos de toro ajagut i cap d’home barbut: un animal fantàstic que vigilava una tomba. Els grecs en tenien de semblants.: cos de toro i cap d’home amb barba, ajaguda a l’entrada d’una tomba per vigilar-la. I el 1958, a Camas, vora Sevilla, uns treballadors van trobar el tresor del Carambolotresor del CaramboloVint-i-una peces d’or (quasi tres quilos) dels segles VII-VI aC trobades el 1958 a Camas (Sevilla): plaques, un collar i braçalets. Feina fenícia per a un santuari tartessi. Al Museu Arqueològic de Sevilla.: vint-i-una peces d’or que pesen quasi tres quilos, plaques, braçalets i un collar, fetes per fenicis per a un santuari de Tartessos. No eren per portar: eren per oferir. La capçalera de la sessió les ensenya.

Un text i una pedra que es miren

El geògraf Estrabó també va descriure com anaven algunes dones iberes: amb peces de ferro al cap, altes, que els sortien pel front i sobre les quals es posaven el vel per tapar-se la cara. La Dama d’Elx porta un vel i unes rodes que li surten del cap. El text és a L’Arxiu. Quan una font escrita i una peça trobada a terra diuen el mateix, l’historiador té una prova. Amb això s’acaba la càpsula: els romans, que arriben a la següent, s’ho van trobar tot.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

Activitats

📋 Dinàmica
Sessió 9 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats
9.1 Investigar · comentari d'imatge La imatge L'Arxiu Individual

La Dama d'Elx: descric, identifico, dedueixo.

Mira la Dama d'Elx al cos de la lectura. DESCRIU què porta al cap, a les orelles i al pit, i com té la boca. IDENTIFICA, amb la Fitxa, quant fa, de quan és i on és avui. DEDUEIX què té en comú amb el que Estrabó diu de les dones iberes a L'Arxiu (busca dues coses).

Els tres passos (descric, identifico, dedueixo), 25-50 paraules en total.

Com es fa · Comentari d'imatge
  1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
  2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
  3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
  4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «La Dama porta al cap..., a les orelles... i al pit...». La mida i l'any són a la Fitxa de dades; el que diu Estrabó de com es cobrien el cap, a L'Arxiu.

9.2 Investigar · Lectura de font L'Arxiu Individual

Estrabó amb lupa: fet, parer i senyal.

Llegeix el text d'Estrabó a L'Arxiu i el context. Identifica el fet, el parer i el senyal, amb una resposta per pas. FET: quines dues peces porten aquestes dones al cap? PARER: quina paraula diu què en pensa Estrabó? SENYAL: què vol dir que Estrabó ho copiï d'un altre autor?

Les tres respostes: fet, parer i senyal (25-50 paraules).

💡 Pista: Comença així: «Estrabó diu que les dones portaven... i...». La paraula del parer és a la primera frase del text. Qui era l'autor que copia ho diu el context.

9.3 Explicar · taula de classificació La fitxa de dades La lectura Individual

Les tres dames, en una taula.

Classifica les tres dames en una taula de tres files i tres columnes: on es va trobar, quant fa i què és o per a què servia. Sota la taula, escriu quina de les tres sabem segur que guardava cendres.

La taula de tres files i tres columnes, i una frase sota.

Com es fa · Taula de classificació
  1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
  2. Reparteix els casos.
  3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
  4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Comença la frase de sota així: «Sabem segur que guardava cendres la..., perquè...». Tot és a la Fitxa de dades.

Sessió 9 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats
9.4 Situar-se · gràfic de dades La fitxa de dades La lectura En parella

El gràfic de les tres alçades.

Amb les alçades en centímetres de les tres dames de la Fitxa (Elx, Baza, Cerro de los Santos), dibuixeu un gràfic de barres amb títol i eixos. Sota el gràfic, expliqueu en una frase per què la més baixa és la més famosa.

El gràfic de barres amb títol, eixos i tres barres, i una frase sota.

Com es fa · Gràfic de dades
  1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
  2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
  3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
  4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Connectors: «la d'Elx és la més petita, però...», «perquè...». Les alçades són a la Fitxa; la història del Louvre, al primer epígraf de la lectura.

9.5 Investigar · intrús justificat La fitxa de dades Tota la càpsula Individual

L'intrús de l'art iber.

D'aquesta llista, identifica l'obra que NO és ibera: la Dama d'Elx · la Bicha de Balazote · el tresor del Carambolo · la Dama de Baza · la Gran Dama Oferent. Justifica-ho: qui la va fer, per a qui, i a quina sessió de la càpsula pertany.

L'obra intrusa i dues frases que ho justifiquin.

Com es fa · Intrús justificat
  1. Copia la llista.
  2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
  3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
  4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: Connectors: «la intrusa és... perquè...», «la van fer... per a...». Qui la va fer ho diu la Fitxa; a quina sessió pertany, la càpsula (busca el poble de la plata).

9.6 Explicar · reescriptura La lectura Individual

Explica per què l'art és un document sense dir «art» ni «document».

Explica amb paraules pròpies per què les escultures i les joies ens ajuden a conèixer un poble del qual no podem llegir cap text, amb dos exemples de la lectura (un d'una dama, un del tresor). Regla: no pots escriure «art» ni «document» (ni «obra»); has de dir-ho amb altres paraules.

L'explicació en tres o quatre frases, amb els dos exemples i sense les paraules prohibides.

Com es fa · Reescriptura
  1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
  2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
  3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
  4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Connectors: «com que no podem llegir..., mirem...», «per exemple, la Dama de Baza ens diu que...», «i el tresor ens diu que...».

Sessió 9 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats
9.7 Explicar · Desmuntant tòpics Desmuntant un tòpic La fitxa de dades Individual

Desmuntant «la Dama és una reina».

Llegeix el bloc «Desmuntant un tòpic». Explica per què no sabem qui és la Dama d'Elx, amb el detall del forat i el que feien les altres dames, i digues què sí que sabem gràcies a ella.

L'explicació en quatre frases, amb el forat, les altres dames i el que sí que sabem.

💡 Pista: Separa primer el que es veu (vel, rodes, collars, forat) del que s'interpreta (reina, deessa, difunta): l'argument és la distància entre les dues llistes.

9.8 Participar · rellevància històrica Tota la càpsula La lectura En grup

Rellevància històrica: les tres coses de la càpsula. Tanca la càpsula.

Un museu vol resumir tota la càpsula en una vitrina amb només tres objectes. En grup, trieu-los entre els de les nou sessions i escriviu el cartell de cada un (nom, poble, segle). Després defenseu la tria: què ens ensenya cada objecte de com vivien.

El cartell dels tres objectes i la defensa de la tria (80-100 paraules).

Com es fa · Rellevància històrica
  1. Fes la llista de tots els fets candidats.
  2. Per a cada un, tres preguntes: a quanta gent va afectar, durant quant de temps, i què va canviar que encara duri.
  3. Tria els que demana l'enunciat i escriu, per a cada un, la raó amb les tres preguntes.
  4. Digues quin has descartat que t'ha sabut més greu, i per què no hi entra.

Està bé si les raons són les tres preguntes, no «perquè és important» · dius per què els altres no hi entren.

💡 Pista: Abans de triar, feu la llista dels objectes de cada sessió i quedeu-vos amb els que ensenyen més coses de pobles diferents.

9.9 Participar · Ahir i avui El que ja saps La lectura Individual

Ahir i avui: de qui és la Dama.

La Dama d'Elx es va trobar el 1897, va ser a París fins al 1941 i avui és a Madrid, però hi ha gent que la vol a Elx. Argumenta on creus que hauria de ser avui i per què. Compara-ho amb un cas d'avui que coneguis d'un objecte que dues ciutats o dos països es disputen.

La teva posició argumentada i el cas que s'hi assembla (80-100 paraules).

💡 Pista: Si no coneixes cap altre cas, pensa en una cosa teva que guarda algú altre: què et faria dir que és teva?

Pas 05 ⏱ 2 min

Tancament

📋 Dinàmica

📌 Per emportar-se

Dels tartessis i els ibers no en podem llegir cap text, però ens van deixar escultures i joies que fan de documents. Tres dames de pedra (la d'Elx, 56 cm, trobada el 1897 i venuda al Louvre; la de Baza, 130 cm, una urna amb cendres trobada el 1971; la Gran Dama Oferent del Cerro de los Santos, 135 cm) ensenyen com anaven vestides les dones riques i què es creia de la mort. La Bicha de Balazote vigilava una tomba; el tresor del Carambolo (21 peces d'or, 1958) era una ofrena tartèssia feta per fenicis. Estrabó descriu dones amb peces de ferro al cap i vel: el text i la Dama coincideixen.

Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

  1. 1. Per què diu la lectura que la Dama de Baza era una urna?

  2. 2. Per què el text d'Estrabó i la Dama d'Elx, junts, fan una prova?

  3. 3. Què diu la lectura del tresor del Carambolo?

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si demà es trobés un text que digués qui és la Dama d'Elx, què perdria l'escultura i què hi guanyaria?