Sessió 1. Les invasions germàniques

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Imagineu una línia de pedra i aigua de milers de quilòmetres. Per al ciutadà que passejava pels fòrums pavimentats de Roma, el LimesLimesLa línia de frontera fortificada que separava l’Imperi Romà dels pobles germànics vora els rius Rin i Danubi. —la frontera del Rin i del Danubi custodiada per fossats, muralles i legions— semblava una barrera eterna. Més enllà d’aquell límit s’estenia la Germania Magna, un territori immens de boscos espessos i valls de subsistència poblat pels anomenats BàrbarsBàrbarsTerme genèric d’origen grec adoptat per Roma per designar els pobles que vivien fora de les seves fronteres i no parlaven llatí ni grec.. No obstant això, aquesta frontera mai no va ser un mur impermeable de pedra: va ser un portal on es barrejaven la duresa militar, el comerç d’esclaus, la infiltració lenta i la necessitat d’assimilació jurídica.

La caiguda de l’Imperi Romà d’Occident no va ser un cataclisme instantani ocorregut en una sola nit de sang, sinó un procés gradual de descomposició interna combinat amb fortes pressions migratòries. Des del segle III, la frontera del Rin i el Danubi va començar a trontollar. Els pobles germànics (visigots, ostrogots, francs, sueus o vàndals) no eren hordes desorganitzades amb sed de destrucció de la pedra blanca, sinó societats d’agricultors i ramaders agrupats en clans familiars que posseïen codis legals orals i una excel·lent metal·lúrgia del ferro.

A mitjan segle IV, un factor extern fulminant va alterar l’equilibri: l’arribada dels huns, un poble nòmada de genets procedents de les estepes de l’Àsia central d’una violència extrema. Els huns van empènyer els pobles germànics cap a l’oest, forçant-los a un èxode massiu de famílies senceres que buscaven refugi dalt del limes romà. Per resoldre la pressió, l’Estat romà va utilitzar el FoedusFoedusTractat d’aliança formal de l’Estat romà amb una tribu germànica, donant-los terra a canvi de protecció militar., permetent-los l’assimilació pacífica en províncies senceres (com la Gàl·lia o Hispània) a canvi de servir com a soldats de l’exèrcit imperial.

El pacte va fallar de seguida. L’any 376, desenes de milers de gots que fugien dels huns van demanar permís per travessar el Danubi, i Roma els el va donar. Però els funcionaris que els havien d’alimentar els van estafar, i aquella gent afamada es va revoltar. Dos anys després, el 378, a AdrianòpolisAdrianòpolisBatalla del 378 en què els gots van desfer l’exèrcit romà i hi va morir l’emperador Valent. Va deixar clar que Roma ja no podia guanyar sola., els gots van destrossar l’exèrcit imperial i hi va morir l’emperador Valent. I el 410 el rei visigot Alaric va entrar a Roma amb els seus i la va saquejar durant tres dies: feia vuit segles que cap enemic no trepitjava la ciutat. Roma no va caure el 476. Feia un segle que anava caient.

La caiguda de Roma es va forjar a la pissarra de la corrupció fiscal. Tal com ens relata el prevere Salvià de Marsella a L’Arxiu, la desesperació fiscal era tan elevada que molts ciutadans lliures preferien fugir a territori germànic per trobar llibertat davant els impostos imperials, desfent el suport ciutadà a l’Estat. Quan el general germànic Odoacre va destronar l’últim emperador d’Occident, Ròmul AugústulRòmul AugústulÚltim emperador d’Occident, deposat per Odoacre el 476 quan encara era un adolescent., l’any 476 dC476 dCAny del destronament de l’últim emperador d’Occident, considerat el pas simbòlic de l’Antiguitat a l’Edat Mitjana., el canvi no va representar cap destrucció de la cultura: els nous líders bàrbars simplement volien vestir la porpra i gaudir del dret civil de Roma, fusionant per sempre la tradició imperial amb l’esperit germànic de llibertat personal.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 1 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

1.1 🧭 Situar-se · Comentari de mapa 📖 La lectura ✏️ Individual

El croquis del Limes.

Dibuixa a la llibreta un esquema senzill amb el riu Rin i el riu Danubi com a línies divisòries. Pinta de verd el sud (Imperi Romà) i de vermell el nord (Germània), dibuixa torres de guaita al llarg dels rius i posa fletxes indicant d'on venien els pobles germànics.

El croquis amb els dos rius, els dos colors, les torres i les fletxes, i una frase de peu.

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Comença pel Rin i el Danubi: tot el que és al nord d'aquests rius va de vermell. Les fletxes surten del vermell i entren al verd. Per al peu, comença així: «Al nord del Rin i del Danubi…».

1.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

La veu de Salvià.

Llegiu el text de Salvià de Marsella a L'Arxiu i identifiqueu-hi tres coses. El fet: què fan molts romans, segons Salvià, i per què? El parer: què en pensa ell, dels romans? El senyal: quina paraula us ho delata?

Les tres respostes: el fet, el parer i la paraula (25 a 50 paraules).

💡 Pista: El fet és a la primera frase. Comença així: «Salvià diu que molts romans… Ell pensa que…». La paraula que el delata és la que fa servir per jutjar els romans, i no és cap elogi.

1.3 ✍️ Explicar · Reescriptura 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

Qui eren, de debò, els «bàrbars»?

Explica amb les teves paraules qui eren realment els pobles germànics, com ho diries a un amic que creu que eren «salvatges sense lleis». Una de les coses que diguis ha de sortir del sarcòfag de la lectura.

Tres frases, una d'elles amb un detall del sarcòfag.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Comença així: «Els pobles germànics no eren… sinó…». Mira al segon paràgraf de la lectura de què vivien i què sabien fer. Al sarcòfag, compara la roba dels uns amb la dels altres.

🎠 Sessió 1 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

1.4 🧭 Situar-se · Línia del temps 📖 La lectura ✏️ Individual

La línia del temps de la caiguda.

Situa en una línia del temps cinc fets de la lectura, amb la data que hi dona: la frontera comença a trontollar, els gots travessen el Danubi, la batalla d'Adrianòpolis, el saqueig de Roma i la caiguda de l'últim emperador. Al costat del 476, explica per què és només un punt de la línia i no el final sobtat.

La línia amb cinc fets datats i una frase sobre el 476.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Si la caiguda hagués estat un sol dia, no necessitaries cinc fites repartides al llarg de més de tres segles.

1.5 ✍️ Explicar · Taula de classificació 🖼️ La imatge 📖 La lectura 🗣️ En parella

Estereotip contra realitat.

Classifiqueu en una taula de dues columnes el que se sap dels pobles germànics: «Com els pintava la propaganda romana» i «Com eren realment». Per a la primera, mireu com hi surten els gots i els romans al sarcòfag de la lectura. Per a la segona, feu servir dades de la lectura.

La taula de dues columnes amb quatre dades a cada banda, la primera de l'esquerra treta del sarcòfag.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: A la columna del tòpic hi van adjectius; a la de la realitat, coses que van fer. Busca a la lectura els pactes, les lleis i l'exèrcit.

1.6 ✍️ Explicar · Cadena causa-efecte 📖 La lectura ✏️ Individual

Les causes de la caiguda (cadena).

Encadena en un esquema tres causes de la lectura que porten a un sol efecte: «Fi de l'Imperi Romà d'Occident». Tria-les de tipus diferent (diners, enemics, frontera) i explica sota cada fletxa per què hi porta.

L'esquema amb tres causes, les fletxes i una frase sota cada fletxa.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Si una causa sola ho expliqués tot, les altres dues no caldrien: comprova que cada una hi afegeix alguna cosa.

🎢 Sessió 1 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

1.7 🔍 Investigar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📖 La lectura ✏️ Individual

La frontera que no era un mur

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica per què la idea del limes com una muralla que separava romans i bàrbars no s'aguanta, amb dos fets concrets de la lectura, i digues què hi ha de cert al tòpic.

L'explicació amb dos fets anomenats i la part de veritat del tòpic (40 a 60 paraules).

💡 Pista: Reconeix primer el que l'altre encerta, i després digues on falla.

1.8 🌍 Participar · Carta des d'un rol 📖 La lectura 📚 Tota la càpsula ✏️ Individual

Carta d’un oficial romà, any 376

Ets un oficial romà a la frontera del Danubi l'any 376. Milers de gots hi han arribat fugint dels huns i demanen entrar a l'Imperi. Escriu una carta breu al teu superior recomanant què s'ha de fer, amb dues raons a favor de la teva recomanació i un risc que reconeixes que assumeixes.

La carta, amb la recomanació, dues raons i el risc reconegut (80 a 100 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Un oficial de frontera no parla de justícia: parla de soldats, de terra i de gra. El risc, busca'l al que va passar dos anys després.

1.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📖 La lectura 🧠 El que ja saps 👥 En grup

Del foedus al dret d’asil

En grups de 3, debateu: els romans pactaven el foedus per acollir pobles que fugien dels huns; avui, milions de persones fugen de guerres i fams. Després, cada un argumenta a la llibreta en tres frases: (1) la teva posició (la tesi) sobre si els Estats han d'acollir qui fuig; (2) una raó; (3) una conclusió que connecti el passat amb el present.

Tres frases numerades: la tesi, la raó i la conclusió.

💡 Pista: La tesi és la teva posició, dita en una frase. Una raó és un fet o un principi, no un desig.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

L'Imperi Romà d'Occident no va caure en una nit ni per un sol cop: es va anar desfent durant dos segles de pressió a la frontera, pactes amb pobles que hi entraven i pèrdua del suport dels seus propis ciutadans.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la sessió, com era el limes, la frontera del Rin i del Danubi?

   A. Una muralla tancada: romans i germànics vivien sense tocar-se mai B. Una frontera tancada fins al 376, quan els gots la van trencar C. Una frontera amb muralles i legions, però també un lloc de pas D. Una ratlla sense defenses, que Roma no vigilava des del segle III

2. 2. Què donava Roma i què rebia a canvi, quan pactava un foedus?

   A. Donava terra a un poble germànic i en rebia soldats per a l'exèrcit B. Donava gra a un poble germànic i en rebia la promesa de no passar el riu C. Donava soldats a un poble germànic i en rebia terra a l'altra banda D. Donava la ciutadania a un poble germànic i en rebia impostos en or

3. 3. La lectura diu que «Roma no va caure el 476». Per què ho diu?

   A. Perquè va caure de cop el 410, quan Alaric la va saquejar tres dies B. Perquè Odoacre va perdre i Ròmul Augústul va tornar a ser emperador C. Perquè els huns no van arribar al Danubi fins després d'aquell any D. Perquè feia un segle que anava caient, des de la derrota del 378

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si un Estat deixa de protegir i de convèncer la seva gent, quant de temps pot durar encara?