Sessió 9. L'art preromànic i els primers monestirs
Art visigot, asturià, mossàrab. El preromànic català: Sant Pere de Terrassa, Sant Quirze de Pedret. Ripoll i Sant Joan de les Abadesses com a primers monestirs catalans.
⏱ 50 min · classe completa
🧭CE1🔍CE2🧭CE3🌍CE4✍️CE6🌍CE7
El mínim en 50 minuts: les preguntes d'arrencada, el vídeo, la lectura amb les quatre preguntes, i l'Arxiu amb les activitats del teu nivell. El que porta «Si hi ha temps» és per a quan en sobri.
🖼️ Sant Quirze de Pedret, prop de Berga: una de les esglésies preromàniques catalanes que la sessió estudia. Aniol / Wikimedia Commons · CC BY-SA 4.0 · Wikimedia Commons
Pas 01
⏱ 7 min
🤔Arrencar la classe
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaLlança les 3 preguntes a l'aire i deixa 2 min de silenci. Després, 3 min en parelles per compartir hipòtesis. Apunta breument a la pissarra les idees més recurrents.
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Per quina raó creus que en moments de gran inestabilitat i guerra, els monestirs isolats a la muntanya van esdevenir els únics veritables refugis per a la conservació dels llibres i de la cultura escrita?
Si haguessis d'erigir un temple religiós en una època amb pocs mitjans tècnics i de pedra dura, preferiries fer petits espais foscos amb arcs de ferradura o grans catedrals altes molt il·luminades?
Com penses que influeix l'aïllament i el silenci d'un monestir en el naixement d'un llenguatge artístic propi ben diferent de l'imperiós art de Roma?
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
Diferenciar els estils artístics de la transició (visigot, asturià i mossàrab) com a manifestacions de la fragmentació peninsular.
Situar els primers nuclis monàstics catalans (Ripoll i Sant Joan de les Abadesses) com a motors espirituals, econòmics i culturals de la Marca.
Analitzar fonts primàries d'escribes medievals a la llibreta d'aprenentatge per comprendre el valor físic i humà de copiar còdexs.
🧠 De la sessió anterior:drakkar · Víkings · Les segones invasions · Magiars. Si hi ha temps Escriu a la llibreta, en una línia cada una, què volen dir, sense mirar. Després comprova-ho.
〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉
Pas 02
⏱ 6 min
🎬Mira el vídeo
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaProjecta el vídeo recomanat de suport. En acabar, obre un torn de paraula breu sobre la qüestió de connexió plantejada.
La sessió va de monjos que copiaven llibres per salvar-los. Aquest vídeo explica què passa quan no se salven: la biblioteca més gran del món antic i el que s'hi va perdre. Mira'l pensant en què costa conservar i què costa perdre.
🇪🇸La Biblioteca de Alejandría: el conocimiento del pasado devorado por las llamas· SLICE Historia
· Obre a YouTube ↗
Vídeo: «La Biblioteca de Alejandría: el conocimiento del pasado devorado por las llamas» — SLICE Historia. Disponible a ideorum.cat.
〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉
Pas 03
⏱ 17 min
📖Llegeix
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaLectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).
Imagineu una església petita i robusta sota el cel dels Pirineus, on els murs de pedra rústica s’ajunten sense la finor de les obres romanes, però amb una duresa constructiva que ha desafiat els segles. En entrar-hi, la foscor inicial es trenca per una petita finestra que projecta un raig de llum sobre un absis decorat amb pintures de colors vius. Les formes dels arcs no són de mig punt clàssic, sinó que es tanquen suaument en forma d’omega, recordant els vells tallers dels visigots. Aquest llenguatge monumental, allunyat de les dimensions colossals de l’antiga Roma, rep el nom de Art preromànicArt preromànicEstil artístic de transició desenvolupat a Europa Occidental des de la fi de l’Antiguitat fins al segle XI.. No es tracta d’un corrent homogeni, sinó del reflex de la fragmentació peninsular on es fonien l’herència visigoda, l’art asturià i l’art mossàrab o d’influència andalusina.
A Catalunya, aquest llenguatge va deixar exemples monumentalment singulars que avui ens parlen de la duresa i la bellesa d’aquella època. El conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere de Terrassa, al cor de la vella Seu d'ÈgaraSeu d'ÈgaraTres esglésies a Terrassa, sobre una seu episcopal visigoda., o els petits temples rurals de muntanya com Sant Quirze de PedretSant Quirze de PedretEsglésia del Berguedà, famosa per les seves pintures murals., al Berguedà, en són mostres modèliques. Les pintures de Pedret, del segle X, avui es guarden repartides entre el Museu Diocesà de Solsona i el MNAC: a l’església hi queden les parets. Es tracta de petits edificis de pedra local amb sostres de bigues de fusta on els arquitectes van aprofitar sovint columnes i capitells romans en runes, creant un enllaç material directe entre el passat de l’imperi i el present de la Marca.
🖼️ Sant Pere i Sant Miquel de Terrassa, dues de les tres esglésies de la Seu d'Ègara. Mira el terra de la plaça: hi ha dibuixats els fonaments del que hi havia abans. Enric / Wikimedia Commons · CC BY-SA 4.0 · Wikimedia Commons
Però els autèntics motors de la transició cultural no van ser només els temples, sinó els primers MonestirMonestirConjunt d’edificis on viu una comunitat de monjos sota una regla comuna (com la benedictina). benedictins erigits a la muntanya pel Casal de Barcelona per colonitzar el territori i assentar-hi pagesos lliures. Monestirs com els de Santa Maria de RipollSanta Maria de RipollFundat per Guifré el Pelós el 880, amb un dels scriptoria més actius d’Europa. (cap al 880) o Sant Joan de les Abadesses (887), fundats tots dos per Guifré el Pelós, van esdevenir molt més que centres espirituals. Rere els seus claustres s’hi obrien els ScriptoriumScriptoriumSala del monestir destinada a la còpia de manuscrits per part de monjos cal·lígrafs., on els monjos dedicaven la seva vida a copiar manuscrits a mà, traduint ciència àrab i salvant les biblioteques clàssiques.
Sant Joan va ser el primer monestir de dones de Catalunya, fundat el 887, i la seva primera abadessa va ser Emma, filla de Guifré, que hi va entrar de nena. I a la Marca, un segle més tard, hi venia a estudiar gent de molt lluny: un jove monjo occità, Gerbert d’Orlhac, s’hi va passar tres anys, cap al 967, entre Vic i Ripoll, aprenent la matemàtica que els àrabs de Còrdova sabien i els llatins no. Va acabar sent papa amb el nom de Silvestre II, i és un dels primers que va fer servir a Europa les xifres que avui anomenem aràbigues.
L’art preromànic va donar cos a la cultura de frontera. La Regla de sant Benet, que teniu a L’Arxiu, reparteix el dia del monjo entre el treball de les mans i la lectura: una norma d’aparença menor que obligava cada monestir a tenir llibres i, per tant, a copiar-los. D’aquesta obligació diària en depèn que el saber antic no es perdés. Els còdexs copiats a Ripoll van fer dels comtats catalans un pas de coneixement entre el món àrab i l’Europa cristiana: allà hi va estudiar Gerbert d’Orlhac, que hi va aprendre les xifres i l’astrolabi abans de ser papa. Dels monestirs preromànics en surt l’arrencada cultural catalana dels segles següents.
✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.
〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉
Pas 04
⏱ 18 min
✍️Activitats
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaEl docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.
🎏
Sessió 9 · Nivell Aprenent Per començar3 activitats▶
9.1🧭 Situar-se · Línia del temps📖La lectura📜L'Arxiu✏️Individual
Les dates dels monestirs
Situa en una línia del temps, del segle VI al X, quatre fets amb la seva data: s'escriu la Regla de sant Benet, es funda Ripoll, es funda Sant Joan de les Abadesses i Gerbert d'Orlhac ve a estudiar a la Marca. Acaba amb una frase: quants segles separen el primer fet de l'últim?
La línia amb quatre fets datats i una frase final.
Com es fa · Línia del temps
Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.
Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.
💡 Pista: La data de la Regla és a L'Arxiu, sota el títol del document; les altres tres, als paràgrafs quart i cinquè de la lectura. Per a la frase final, comença així: «Entre la Regla i Gerbert passen…».
9.2🔍 Investigar · Lectura de font📜L'Arxiu🗣️En parella
L'hora de llegir i l'hora de treballar
Llegiu la Regla de sant Benet a L'Arxiu, que és la norma dels monestirs, i identifiqueu-hi tres coses. El fet: quines dues feines ha de fer cada dia un monjo? El parer: què pensa sant Benet d'estar sense fer res? El senyal: quina paraula us ho delata?
Les tres respostes: el fet, el parer i la paraula (25 a 50 paraules).
💡 Pista: El fet és a la primera frase. Comença així: «La norma diu que els monjos han de… i pensa que no fer res és…». La paraula que el delata és a la primera línia del text.
Defineix amb les teves paraules l'arc de ferradura, comparant-lo amb l'arc de mig punt, i dibuixa'ls l'un al costat de l'altre. Després mira la porta de l'església de l'esquerra a la fotografia de Terrassa i digues quin dels dos arcs hi ha.
Els dos arcs dibuixats, una frase que defineixi el de ferradura i una frase sobre la porta de la fotografia.
Com es fa · Reescriptura
Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.
Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.
💡 Pista: Com és la corba de cada arc ho diu el primer paràgraf de la lectura. Comença així: «L'arc de ferradura és un arc que…». Per a la porta, «A la fotografia, la porta té un arc de…».
9.4✍️ Explicar · Taula de classificació📖La lectura✏️Individual
Vell o nou
Classifica en una taula de dues columnes, «Ve de Roma» i «És nou», sis elements de les esglésies preromàniques que descriu la lectura. Sota la taula, explica en una frase el criteri que has fet servir per als casos dubtosos.
La taula de dues columnes amb sis elements i una frase de criteri.
Com es fa · Taula de classificació
Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
Reparteix els casos.
Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.
Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.
💡 Pista: Els elements són als dos primers paràgrafs de la lectura: fixa't en els arcs, els sostres, les columnes i les pintures.
9.5🔍 Investigar · Desmuntant tòpics⚠️Desmuntant un tòpic🗣️En parella
Desmuntant la barbàrie medieval
Llegiu el bloc Desmuntant un tòpic. Expliqueu amb dues raons històriques per què el monestir de Ripoll no era un lloc aïllat del saber, sinó un pol de traducció cultural.
Les dues raons, cadascuna en una frase (50 a 80 paraules en total).
💡 Pista: Una raó pot ser què guardava la biblioteca de Ripoll i l'altra d'on venien els llibres que hi traduïen. Comença així: «Ripoll no era un lloc aïllat perquè…».
Explica en un esquema per què un monestir era molt més que un lloc de resar. A dalt, la idea central. Al mig, tres caixes: la feina espiritual, l'econòmica i la cultural, amb un exemple de la lectura a cadascuna. A baix, una conclusió.
L'esquema amb la idea de dalt, tres caixes d'una frase amb un exemple cadascuna i la conclusió de baix.
Com es fa · Esquema 1-3-1
A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.
Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.
💡 Pista: Busca a la lectura què feia un monestir a més de resar.
🎢
Sessió 9 · Nivell Avançat Et vols arriscar3 activitats▶
Mira la fotografia de les esglésies de Terrassa. Descriu què hi ha marcat al terra de la plaça i dedueix què ens diu sobre el lloc on es van aixecar i sobre la relació del preromànic amb el passat.
El comentari de la foto: què hi veus i què en dedueixes (40 a 60 paraules).
Com es fa · Comentari d'imatge
DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.
Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.
💡 Pista: Pregunta't per què algú construeix exactament on ja hi havia hagut edificis.
Ets un comte del segle IX i pots fundar un monestir en un sol lloc: en una vall alta i buida, vora el riu que baixa cap a la plana, o al costat del castell de frontera. Tria, dona dues raons i digues què deixes de guanyar amb les altres opcions.
La tria, dues raons i el que hi renuncies (80 a 100 paraules).
Com es fa · Decisió raonada
Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
Per a cada una, un avantatge i un risc.
Tria i dona dues raons.
Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.
Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.
💡 Pista: Un monestir no és només una església: és gent que llaura, camins que s'obren i llibres que es copien.
9.9🌍 Participar · Ahir i avui📖La lectura🧠El que ja saps👥En grup
Copistes de silici
En grups de 3, debateu: els monjos copiaven a mà per salvar els llibres de l'oblit; avui ho confiem gairebé tot a servidors digitals. Després, cada un argumenta a la llibreta en tres frases: (1) la teva posició (la tesi) sobre si n'hi ha prou amb el format digital; (2) una raó; (3) una conclusió sobre com hauríem de guardar la memòria perquè no es perdi.
Tres frases numerades: la tesi, la raó i la conclusió.
💡 Pista: La tesi és la teva posició, dita en una frase. Pensa què passa si s'espatlla un servidor o canvia la tecnologia: un pergamí de fa 1000 anys encara es pot llegir.
〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉
Pas 05
⏱ 2 min
🎯Tancament
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaQuiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.
📌 Per emportar-se
L'art preromànic no és un art pobre: és el que es podia fer amb pocs mitjans i molta memòria. I als monestirs, on la regla obligava a llegir cada dia, es copiaven els llibres que van salvar el saber antic.
🎯 Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Què diu la sessió de l'arc de ferradura?
2. Per què la Regla de sant Benet va ajudar a salvar els llibres antics?
3. Per a què va fundar Guifré el Pelós monestirs com Ripoll o Sant Joan?
✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps
Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.