Sessió 2. De la ciutat romana al món rural

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Imagineu una plaça de marbre blanc, envoltada de columnes majestuoses, on el soroll dels mercaders, els oradors i els funcionaris ressonava de dalt a baix. Aquesta era la civitas, el cor bategant de l’Imperi Romà, la institució que havia governat el Mediterrani. Però a partir del segle III, i especialment durant el segle V, aquells fòrums pavimentats van començar a silenciar-se. La vida a Europa va patir una transformació radical, girant la mirada cap al camp en un procés lent conegut com a RuralitzacióRuralitzacióProcés de desplaçament massiu de la població de les ciutats al camp per viure de l’agricultura.. No va ser una catàstrofe d’una sola nit, sinó una reorganització socioeconòmica forçada per la inseguretat física i la fallida estructural de l’Estat.

Quan l’administració central de Roma es va desintegrar, les ciutats van perdre la seva raó de ser. Sense impostos imperials, els governs locals ja no podien finançar el manteniment dels aqüeductes, el clavegueram ni la seguretat pública. El fòrum es va convertir en un espai buit i els grans temples de pedra en pedreres per a noves construccions defensives. Però el cop de gràcia a la ciutat el va donar el col·lapse de les comunicacions. Les cèlebres calçades romanes, sense legions que les protegissin ni fons per reparar els ponts, es van omplir de saltejadors i vegetació. El comerç a llarga distància es va aturar gairebé per complet i la circulació de la moneda d’or i plata es va extingir, obligant la població a recórrer al troctrocIntercanviar coses per coses, sense diners pel mig. Hi tornes quan la moneda desapareix o ja no val res.. La xifra ho diu tot: la Roma del segle II havia superat el milió d'habitantsmilió d'habitantsXifra estimada de la població de Roma al segle II, quan era la ciutat més gran del món occidental., i a l’alta edat mitjana amb prou feines n’hi quedaven vint mil. La ciutat més gran del món occidental va acabar sent un poble gran envoltat d’unes muralles que li anaven immenses.

La ciutat, incapaç d’importar el gra que alimentava les seves masses, es va convertir en un parany de fam. La gent va iniciar un èxode silenciós cap al camp, on la terra garantia la supervivència física. La vida es va reorganitzar al voltant de les grans propietats agràries, les viles romanes tardanes. En aquestes grans finques, els petits propietaris que havien perdut les seves terres i els ciutadans empobrits van signar un pacte implícit amb els rics terratinents: el ColonatColonatPacte d’assimilació on un pagès lliure queda lligat a la finca d’un senyor a canvi de protecció física.. Els pagesos (colons) renunciaven a la seva llibertat de moviments i quedaven vinculats a la terra, havent de pagar una part de les collites al senyor. A canvi, el terratinent els oferia protecció militar privada dins dels murs de la seva finca.

Aquesta transformació va donar pas a una economia de SubsistènciaSubsistènciaPràctica econòmica centrada a produir allò que es menja el mateix dia, sense generar excedent comercial., en la qual ja no es produïa per al mercat, sinó per a l’autoconsum de la comunitat. Cada regió es va tancar en una estricta AutarquiaAutarquiaSistema on un territori s’abasteix a si mateix completament, sense cap importació exterior., on s’havia de fabricar a mà des de les eines de ferro fins als teixits de llana. Occident es ruralitzava en un silenci profund. L’antiga ciutadania romana de dret civil va desaparèixer, substituïda per una societat de senyors de la terra i de serfs que posaria les primeres pedres del feudalisme de l’Edat Mitjana.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 2 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

2.1 🧭 Situar-se · Línia del temps 📖 La lectura ✏️ Individual

Quan una ciutat deixa de ser ciutat

Ordena en una línia del temps quatre canvis de la lectura que expliquen com Roma es va anar buidant. A l'inici posa-hi la Roma del segle II, amb un milió d'habitants; al final, la de l'alta edat mitjana, amb vint mil.

La línia amb quatre canvis ordenats entre el milió i els vint mil habitants.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Els canvis són al segon paràgraf de la lectura: fixa't en què passa amb els impostos, les calçades, el comerç i la moneda. Escriu cada canvi en poques paraules: «Primer…», «Després…», «Al final…».

2.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Les vies de Rutili

Llegiu el text de Rutili Namacià a L'Arxiu i identifiqueu-hi tres coses. El fet: com estan els camins, segons Rutili? El parer: què en pensa ell, de viatjar per terra? El senyal: quina expressió us ho delata?

Les tres respostes: el fet, el parer i l'expressió copiada (25 a 50 paraules).

💡 Pista: El fet és a les tres primeres frases. Comença així: «Rutili diu que els camins… Ell pensa que…». L'expressió que el delata és a l'última frase, quan compara la terra amb el mar.

2.3 ✍️ Explicar · Taula de classificació 📖 La lectura 🖼️ La imatge ✏️ Individual

Ciutat romana o vila rural? (Venn)

Classifica en un diagrama de Venn: dos cercles que se solapen, «Ciutat romana» i «Vila rural». A cada banda, dos trets propis; al mig, una cosa que tinguessin en comú. Un dels trets de la ciutat ha de sortir de la pintura del Fòrum.

El diagrama amb cinc elements com a mínim: dos a cada banda i un al mig.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Pensa en qui hi mana, què s'hi produeix, com s'hi viu i d'on surt el menjar. A la pintura, mira què queda dret. Escriu cada element com una frase curta: «A la ciutat…», «A la vila…», «Tots dos…». La lectura en parla al tercer paràgraf.

🎠 Sessió 2 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

2.4 🧭 Situar-se · Gràfic de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Un milió i vint mil

Dibuixa a la llibreta dues barres al costat l'una de l'altra, a escala: una per al milió d'habitants (1.000.000) de la Roma del segle II i una altra per als vint mil (20.000) de l'alta edat mitjana. Calcula quantes vegades cap la segona dins la primera i descriu en una frase què li passa a una ciutat quan perd tanta gent.

Les dues barres a escala, el càlcul i una frase.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Primer divideix el milió entre vint mil: el resultat et diu quantes vegades és més curta la segona barra. Fes la del milió ben llarga (per exemple, 20 centímetres), perquè l'altra es vegi. Per a la frase, pensa qui manté les muralles, els aqüeductes i el mercat quan ja no hi ha ningú.

2.5 🔍 Investigar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 🗣️ En parella

El mite de la ciutat cremada

Llegiu el bloc Desmuntant un tòpic. Expliqueu amb dues causes reals, de tipus econòmic o administratiu, per què les ciutats romanes d'Occident van perdre població, en lloc de la destrucció militar bàrbara.

Les dues causes, cadascuna en una frase que digui de quin tipus és (50 a 80 paraules en total).

💡 Pista: Una causa és econòmica si parla de diners, comerç o collites; és administrativa si parla d'impostos, funcionaris o lleis. Comença així: «La primera causa és econòmica: …».

2.6 ✍️ Explicar · Esquema 1-3-1 📖 La lectura ✏️ Individual

L'esquema nuclear (1-3-1)

Explica la ruralització d'Occident en un esquema. A dalt, la idea central. Al mig, tres branques: tres coses que es perden i què hi entra al seu lloc, tretes de la lectura. A baix, la conclusió: com és la societat que en surt.

L'esquema amb la idea de dalt, tres branques d'una frase i la conclusió de baix.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Busca a la lectura què passa amb el comerç, amb la moneda i amb els ciutadans lliures.

🎢 Sessió 2 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

2.7 🔍 Investigar · Enigma 📖 La lectura 📚 Tota la càpsula ✏️ Individual

Qui va marxar primer

Una ciutat romana es buida en poques dècades. Pistes: els impostos imperials deixen d'arribar i el govern local no pot mantenir res · la calçada que la unia amb el port s'omple de vegetació i de saltejadors · la moneda d'or i de plata deixa de circular i la gent torna al troc · els temples de pedra es converteixen en pedreres per aixecar defenses · el gran propietari de la vora ofereix terra i protecció a qui hi vagi. Dedueix en quin ordre van passar aquestes coses i quina ho desencadena tot.

Les cinc pistes ordenades, amb una frase per pas, i la que ho desencadena tot.

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: No hi ha una sola resposta bona: hi ha respostes ben o mal fonamentades. El que es valora és que cada pas expliqui el següent.

2.8 🌍 Participar · Rellevància històrica 📖 La lectura ✏️ Individual

Els tres fets que buiden una ciutat

De tot el que has llegit, tria els TRES fets que expliquen millor per què la gent va deixar les ciutats romanes. Escriu-los numerats i, sota cada un, una línia dient per què entra a la llista. Acaba anomenant un fet que has deixat fora i per què.

Els tres fets numerats amb la seva justificació i el fet descartat (80 a 100 paraules).

Com es fa · Rellevància històrica

1. Fes la llista de tots els fets candidats.
2. Per a cada un, tres preguntes: a quanta gent va afectar, durant quant de temps, i què va canviar que encara duri.
3. Tria els que demana l'enunciat i escriu, per a cada un, la raó amb les tres preguntes.
4. Digues quin has descartat que t'ha sabut més greu, i per què no hi entra.

Està bé si les raons són les tres preguntes, no «perquè és important» · dius per què els altres no hi entren.

💡 Pista: Un fet entra a la llista si, sense ell, la resta no s'entén. Prova-ho: esborra'l mentalment i mira si la ciutat encara es buida.

2.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📖 La lectura 🧠 El que ja saps 👥 En grup

El menjar, de prop o de lluny

En grups de 3, debateu: és millor que el menjar d'una ciutat vingui de molt lluny (comerç global) o de prop (producció local)? Després, cada un tria una opció a la llibreta i la defensa amb l'exemple de la ruralització medieval (què passa quan es talla el subministrament).

L'opció triada i la defensa amb l'exemple de la ruralització (40 a 60 paraules).

💡 Pista: Pensa què guanya i què arrisca cada opció si el transport falla.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Quan l'Estat va deixar de cobrar impostos i de mantenir camins, les ciutats van perdre el sentit: sense comerç ni moneda, la gent va marxar al camp, on almenys hi havia menjar. Roma va passar del milió d'habitants a vint mil.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, per a què es produïa en l'economia de subsistència?

   A. Per vendre gra a les ciutats, que ja no en podien importar B. Per pagar en moneda els impostos que cobrava el gran propietari C. Per omplir el mercat de la vila, on es canviaven eines i teixits D. Per al consum de la mateixa comunitat, sense res per vendre

2. 2. En el colonat, a què renunciava el pagès i què rebia a canvi?

   A. Renunciava a una part de la collita i rebia la propietat de la terra B. Renunciava a marxar de la terra i rebia la protecció del propietari C. Renunciava a la protecció del propietari i rebia llibertat per marxar D. Renunciava a viure a la ciutat i rebia un sou en moneda del propietari

3. 3. Segons la sessió, per què es van anar buidant les ciutats romanes?

   A. Perquè sense comerç ni camins segurs ja no hi arribava el gra B. Perquè els germànics les van cremar i tothom va fugir de cop C. Perquè els reis germànics van prohibir viure dins les muralles D. Perquè una epidèmia hi va matar la meitat dels habitants

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Què hauria de fallar avui perquè la gent decidís marxar de la teva ciutat?