Sessió 5. L'Imperi Bizantí

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Imagineu una cúpula daurada gegantina de més de trenta metres de diàmetre que corona el cel, dissenyada per a reflectir la llum de milers de finestres. Per als viatgers medievals que s’acostaven al Bòsfor, la basílica de Santa SofiaSanta SofiaBasílica que Justinià va fer aixecar a Constantinoble el 537, i la prova visible del poder de l’imperi. era una obra incomprensible de duresa monumental. Mentre a l’Europa occidental les antigues províncies romanes es ruralitzaven en el silenci i es fragmentaven sota els regnes germànics, l’Imperi Romà d’Orient, que la historiografia batejaria com a L'Imperi BizantíL'Imperi BizantíNom històric donat a l’Imperi Romà d’Orient medieval, que va sobreviure fins a la caiguda de Constantinoble l’any 1453 dC., va mantenir viva la flama de Roma durant un mil·lenni més.

La clau d’aquesta supervivència es va deure, fonamentalment, a la riquesa de la seva economia agrària i a la situació geopolítica immillorable de la seva capital. Fundada al Bòsfor per Constantí el Gran sobre l’antiga colònia grega de Bizanci, ConstantinobleConstantinobleCapital de l’Imperi d’Orient, situada a l’estret del Bòsfor, d’una importància militar i comercial cabdal. controlava netament el pas de vaixells entre la mar Negra i la Mediterrània. Protegida per un braç de mar (la banya d’Or) i per la inexpugnable triple muralla teodosiana, la ciutat era un pany estratègic que dominava el comerç de la seda i les espècies entre Europa i Àsia, recaptant enormes impostos mercantils. Aquella riquesa era una arma més: quan no podia guanyar una guerra, Bizanci comprava la pau pagant or als enemics per anys, i sovint els sortia més barat que un exèrcit.

L’època d’esplendor màxim es va aconseguir al segle VI amb l’emperador Justinià (527-565 dC). Imbuït d’una voluntat de ferro, Justinià va somiar a restaurar l’antic imperi mediterrani clàssic (Renovatio Imperii). Els seus generals van reconquerir el nord d’Àfrica i Itàlia, en campanyes que va començar Belisari, i el 552 un altre general, Liberi, va ocupar les costes del sud d’Hispània. Per consolidar aquest ampli mosaic de províncies, Justinià va ordenar la codificació per escrit de totes les lleis imperials des dels temps de la República. El resultat va ser el Corpus Iuris CivilisCorpus Iuris CivilisGran compilació de dret romà dictada per Justinià al segle VI, pilar del dret modern., un text legislatiu transcendental que va salvar el dret clàssic i que serveix com a base per als codis civils de la majoria dels Estats europeus actuals.

Santa Sofia és filla d’una revolta. El gener del 532, les bandes de seguidors de les curses de l’hipòdrom es van alçar contra Justinià al crit de «Nika!» («venç!») i van cremar mitja ciutat, l’església vella inclosa. L’emperador va pensar a fugir; l’emperadriu Teodora s’hi va negar, i la revolta es va ofegar en sang dins del mateix hipòdrom. Al cap de poques setmanes ja es construïa l’església nova. Els dos arquitectes, Antemi de Tral·les i Isidor de Milet, eren matemàtics més que no pas mestres d’obres, i van aixecar la cúpula en cinc anys: es va consagrar el 537.

Aquest control de l’Estat es recolzava en el CesaropapismeCesaropapismeSistema on la màxima autoritat política i la direcció de l’Església recauen en la mateixa persona (l’emperador)., sistema en el qual Justinià es presentava com a cap suprem de l’Estat i de l’Església ortodoxa, dominant la fe de dalt a baix. Més tard, la cort patiria greus tensions religioses a causa de la IconoclàstiaIconoclàstiaMoviment destructiu que condemnava com a heretgia les pintures i escultures de figures divines.. Bizanci unia l’exèrcit i la basílica sota el mateix ceptre. Santa Sofia esdevenia el cor daurat de l’Imperi, on la cúpula, suspesa d’una cadena invisible celestial com ens descriu Procopi de Cesarea a L’Arxiu, mostrava la grandesa d’unes elits romanes d’Orient que es negaven a ser esborrades de la història.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 5 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

5.1 🧭 Situar-se · Línia del temps 📖 La lectura ✏️ Individual

Mil anys de Constantinoble

Dibuixa una línia del temps i situa-hi quatre dates de la lectura sobre Constantinoble. Escriu sota cadascuna tres paraules. Acaba amb una frase dient quants anys passen entre la primera i l'última.

La línia amb quatre dates, tres paraules sota cadascuna i una frase final.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Les dates són als paràgrafs primer, tercer i quart de la lectura. Fes servir els quadres de la llibreta perquè l'espai entre dates sigui proporcional. Per a la frase final, comença així: «Entre la primera data i l'última passen…».

5.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

La llum de Santa Sofia

Llegiu el text de Procopi de Cesarea a L'Arxiu i identifiqueu-hi tres coses. El fet: què es veu a Santa Sofia, segons Procopi? El parer: què vol que pensem ell de l'emperador que l'ha pagada? El senyal: quina frase us ho delata?

Les tres respostes: el fet, el parer i la frase (25 a 50 paraules).

💡 Pista: El fet és a les dues primeres frases. Comença així: «Procopi diu que a Santa Sofia… i vol que pensem que Justinià…». Per al senyal, mira l'última frase: qui hi surt i què hi va posar.

5.3 🔍 Investigar · Comentari d'imatge 🖼️ La imatge ✏️ Individual

El peu de foto del mosaic.

Mira el mosaic de Justinià de la lectura. Descriu-lo en un peu de foto de 2 línies: què hi veus i com la imatge mostra el cesaropapisme (un emperador que mana alhora sobre el govern i sobre l'Església).

El peu de foto de dues línies, amb el que veus i què vol dir.

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «Al mig del mosaic hi ha… i això vol dir que…». Fixa't en què porta al cap i en el color de la roba, i pensa què vol dir cada cosa.

🎠 Sessió 5 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

5.4 🧭 Situar-se · Comentari de mapa 📖 La lectura ✏️ Individual

El mapa de la Renovatio.

Dibuixa un mapa senzill de la Mediterrània i situa-hi Constantinoble. Marca amb fletxes els tres territoris que van reconquerir els generals de Justinià, amb el nom de cadascun. A sota, explica en una frase què volia aconseguir Justinià amb aquestes conquestes.

El mapa amb Constantinoble, les tres fletxes retolades i una frase a sota.

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Els tres territoris són al tercer paràgraf de la lectura, on també diu què volia dir Renovatio Imperii.

5.5 🔍 Investigar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 🗣️ En parella

El tòpic del Bizanci decadent

Llegiu el bloc Desmuntant un tòpic. Expliqueu amb dos arguments històrics per què Bizanci no era un imperi feble ni aliè a la tradició romana.

Els dos arguments, cadascun en una frase (50 a 80 paraules en total).

💡 Pista: Un argument pot ser sobre com es defensava la ciutat i l'altre sobre quines lleis feia servir. Comença així: «Bizanci no era feble perquè…».

5.6 ✍️ Explicar · Taula de classificació 📖 La lectura ✏️ Individual

Per què Orient va sobreviure? (taula)

Dibuixa a la llibreta una taula de dues columnes: «Imperi d'Occident (va caure el 476)» i «Bizanci (va durar mil anys més)». Compara'ls en 3 files: comerç i riquesa, defensa (muralles, foc grec) i govern. Què tenia Orient que Occident havia perdut?

La taula de dues columnes i tres files, i una frase que respongui la pregunta final.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Busca a la lectura de què vivia Constantinoble, com es defensava i qui hi manava, i pregunta't què d'això havia perdut Occident.

🎢 Sessió 5 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

5.7 ✍️ Explicar · Reescriptura 📖 La lectura ⚠️ Desmuntant un tòpic ✏️ Individual

El llibre que va salvar el dret romà

Explica què era el Corpus Iuris Civilis i per què encara ens importa avui, sense fer servir les paraules «lleis», «dret» ni «Justinià».

L'explicació, de quatre o cinc frases, sense cap de les tres paraules prohibides.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Pensa primer què passaria en una baralla entre veïns si ningú no hagués escrit mai com s'ha de resoldre.

5.8 🌍 Participar · Decisió raonada 📖 La lectura 📚 Tota la càpsula ✏️ Individual

Refer la muralla o pagar el tribut

Ets al consell de Constantinoble i has de repartir un pressupost que no arriba per a tot: reforçar la triple muralla, mantenir la flota amb foc grec o pagar tribut als enemics per guanyar temps. Tria'n UNA, defensa-la amb dues raons i digues què perds amb les altres dues.

La tria, dues raons i el que assumeixes que perds (80 a 100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Les tres opcions van ser reals i Bizanci les va fer servir totes en moments diferents. Pregunta't quina protegeix més anys i quina només compra mesos.

5.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📖 La lectura 🧠 El que ja saps 👥 En grup

Qui mana sobre la religió

En grups de 3, debateu: ha de manar la mateixa persona sobre el govern I sobre la religió (com el cesaropapisme), o han d'estar separats? Després, cada un defensa la seva posició a la llibreta amb un titular d'opinió (una frase que prengui partit) i, a sota, dues raons numerades.

El titular d'opinió i dues raons numerades d'una frase cadascuna.

💡 Pista: Pensa què passa avui en un Estat on la llei civil i la religió van separades, i per què.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Mentre Occident es desfeia, la meitat oriental de l'Imperi va aguantar mil anys més: una capital inexpugnable al Bòsfor, una economia rica, un dret escrit i un emperador que manava alhora sobre l'Estat i sobre l'Església.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Quin poder tenia l'emperador Justinià, segons el cesaropapisme?

   A. Manava sobre l'Estat, però l'Església la dirigia el papa des de Roma B. Manava sobre l'exèrcit, però les lleis les feien els bisbes ortodoxos C. Era triat pels bisbes i els havia d'obeir en les qüestions de fe D. Era alhora el cap suprem de l'Estat i el de l'Església ortodoxa

2. 2. Què va fer Justinià amb les lleis romanes?

   A. Les va fer recollir totes per escrit, des del temps de la República B. Les va canviar per lleis noves en grec, fetes pels seus generals C. Les va abolir i va deixar que cada província tingués les seves D. Les va copiar dels regnes germànics quan va reconquerir Itàlia

3. 3. Segons la lectura, d'on venia la riquesa de Constantinoble?

   A. De les mines d'or, amb què Bizanci comprava la pau als enemics B. De les terres d'Itàlia i del nord d'Àfrica que va ocupar Belisari C. Dels impostos que cobrava al comerç de la seda i de les espècies D. Dels camins de terra d'Europa, que passaven tots per la ciutat

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Ha de manar la mateixa persona sobre el govern i sobre la religió?