Sessió 7. Les Marques carolíngies i els futurs comtats catalans

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Imagineu una línia de carenes escarpades, on els castells de pedra com el de Cardona s’alcen com a sentinelles que vigilen el curs del Llobregat. Aquest territori no era un regne plàcid, sinó una zona altament inflamable de fricció militar. Després de la cèlebre victòria dels francs contra les forces de l’islam a Poitiers (732 dC), la dinastia carolíngia va comprendre que necessitava blindar el seu flanc meridional. Carlemany va fer fortificar una franja al vessant sud dels Pirineus, que alguns annals francs anomenen Marca HispànicaMarca HispànicaNom que alguns annals francs del segle IX donen a aquesta frontera. No era una província amb govern propi ni la manava cap marquès: eren uns quants comtats, cadascun amb el seu comte.. Aquesta franja es va dividir en petits districtes administratius governats per comtes fidels que actuaven com a delegats directes d’Aquisgrà: els Comtats catalansComtats catalansDistrictes fronterers dels Pirineus, cadascun amb el seu comte, que acabarien forjant la base de la Catalunya medieval..

La frontera no es va dibuixar de cop. El primer intent, el 778, va acabar malament: Carlemany va arribar fins a Saragossa, no la va poder prendre i, en tornar, la rereguarda del seu exèrcit va ser destrossada a Roncesvalls. Set anys després, el 785, els habitants de Girona van obrir les portes als francs. Barcelona va costar molt més: un setge de gairebé dos anys, fins que Lluís, el fill de Carlemany, hi va entrar l’any 801. Aquella ratlla, del Llobregat cap amunt, va ser la frontera durant més de dos segles.

El territori que avui anomenem Catalunya es va estructurar en dues franges de desenvolupament ben diferenciades. D’una banda, els comtats pirinencscomtats pirinencsUrgell, Cerdanya i Pallars: comtats de muntanya, protegits pel relleu i lluny de la primera línia de perill. (com Urgell, Cerdanya o Pallars) vivien relativament protegits per les altes muntanyes, abocats a una economia de subsistència de caràcter autàrquic. De l’altra, els comtats litorals i meridionals (com Barcelona, Girona o Empúries) controlaven la vella Via Augusta romana i disposaven de ports comercials ràpids, però patien la duresa militar de les freqüents RazziaRazziaIncursió militar de saqueig ràpida per part dels exèrcits musulmans o cristians. llançades pels exèrcits andalusins des del sud.

Aquesta delegació es va començar a esquerdar a mesura que els reis carolingis s’afeblien per les lluites dinàstiques internes. Un senyal d’aquest canvi és el Capitular de Quierzy (877 dC)Capitular de Quierzy (877 dC)Conjunt de normes que Carles el Calb va dictar el 877, abans de marxar a Itàlia. Diu qui administra un comtat quan el comte mor, mentre el rei decideix a qui el dona. No fa hereditari el càrrec, però a la pràctica va afavorir que passés de pares a fills.. Aquest document regulava qui administrava un comtat quan el comte moria: la gent de confiança del rei i el bisbe, fins que el rei decidís; i si el comte deixava un fill petit, fins que el noi pogués rebre el càrrec del seu pare per concessió del rei. No regalava el càrrec a ningú, però a la pràctica va afavorir que els comtats passessin de pares a fills: un càrrec que passa de pare a fill mentre s’espera acaba passant de pare a fill sempre. Un d’aquells grans comtes de frontera, Guifré el PelósGuifré el PelósComte d’Urgell, Cerdanya, Girona i Barcelona que va unificar per primer cop els territoris sota la mateixa dinastia hereditària., va aglutinar diversos comtats sota el prestigi del Casal de BarcelonaCasal de BarcelonaDinastia iniciada per Guifré el Pelós que va anar reunint els comtats catalans sota una mateixa família.. Guifré va morir el 897 en una campanya contra els sarraïns, i els seus fills el van succeir sense demanar permís a cap rei. La integració ja no depenia d’Aquisgrà, sinó d’un llinatge familiar autòcton.

Els comtes van passar de delegats a governants sobirans. La debilitat dels francs va obrir una escletxa definitiva l’any 985 dC, quan la terrible razzia d’Al-Mansur va arrasar Barcelona sense que els reis francs enviessin cap ajut militar. Davant d’aquest abandonament, el comte Borrell II va prendre una decisió històrica l’any 988 dC: es va negar a jurar vassallatge al nou rei franc Hug Capet, trencant de fet les relacions feudals que lligaven els comtats al tronc de Carlemany. Catalunya naixia com una realitat sobirana de fet, recolzada en la xarxa de comtats que s’unificarien al voltant de la dinastia de Barcelona.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 7 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

7.1 🧭 Situar-se · Comentari de mapa 📖 La lectura ✏️ Individual

El croquis dels comtats catalans

Dibuixa un esquema senzill dels Pirineus i marca-hi el riu Llobregat, la frontera del sud. Situa-hi en caixes petites els comtats d'Urgell, Cerdanya, Pallars, Empúries, Girona i Barcelona. Dibuixa amb fletxes les ràtzies que venien del sud.

El croquis amb els Pirineus, el Llobregat, els sis comtats i les fletxes, i una frase de peu.

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Els comtats de la costa són els que reben les fletxes. Al peu, comença així: «Barcelona necessitava castells perquè…».

7.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

El comtat que espera el rei

Llegiu en parella el capítol de Carles el Calb a L'Arxiu i identifiqueu-hi tres coses. El fet: qui administra el comtat quan el comte mor i deixa un fill petit? El parer: qui creu el rei que ha de decidir, al final, qui es queda el comtat? El senyal: quines paraules us ho delaten?

Les tres respostes: el fet, el parer i les paraules (25 a 50 paraules).

💡 Pista: El fet és a la primera i a l'última frase. Comença així: «Mentre el noi és petit, el comtat l'administren… i al final decideix…». Les paraules que us ho delaten són al final de l'última frase.

7.3 🧭 Situar-se · Comentari de mapa 🖼️ La imatge ✏️ Individual

El peu de foto del mapa.

Mira el mapa dels comtats de la lectura. Escriu a la llibreta un peu de foto de 2 línies que digui qui hi ha a dalt del mapa, qui hi ha a baix i què hi ha entremig.

El peu de foto de dues línies, amb qui hi ha a dalt, qui a baix i què hi ha entremig.

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Comença així: «A dalt hi ha…, a baix hi ha… i entremig…». A dalt i a baix hi ha dos poders grans amb el nom en majúscules; entremig, molts territoris petits de colors. Llegeix també el peu del mapa.

🎠 Sessió 7 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

7.4 ✍️ Explicar · Taula de classificació 📖 La lectura ✏️ Individual

Pirinencs vs. Litorals

Compara en una taula de dues columnes els «Comtats pirinencs (Urgell, Cerdanya)» i els «Comtats litorals (Barcelona, Girona)». Classifica a tres files com els afectaven la geografia, les rutes i els atacs.

La taula de dues columnes i tres files.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: A cada punt, digues primer el fet i després l'efecte: «Muntanya: difícil d'atacar, però pobre». Compara sempre les dues columnes fila per fila.

7.5 🔍 Investigar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 🗣️ En parella

El mite del naixement heroic

Llegiu el bloc Desmuntant un tòpic. Expliqueu amb dues causes històriques per què els comtats catalans eren en realitat delegacions administratives de l'imperi de Carlemany i no un regne lliure.

Les dues causes, cadascuna en una frase (50 a 80 paraules en total).

💡 Pista: Pensa qui nomenava els comtes al principi i a qui havien de jurar fidelitat. Comença així: «Els comtats no eren un regne lliure perquè…».

7.6 🧭 Situar-se · Línia del temps 📖 La lectura ✏️ Individual

La cronologia del naixement de Catalunya.

Situa en una línia del temps cinc fets, amb la data que en dona la lectura: Borrell II no jura fidelitat al rei franc, els francs entren a Barcelona, Girona obre les portes als francs, mor Guifré el Pelós i Carles el Calb dicta el capitular de Quierzy. Al costat, explica en una frase per què Catalunya no va néixer en un dia.

La línia amb cinc fets datats i una frase.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Compta els anys que passen entre el primer fet i l'últim.

🎢 Sessió 7 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

7.7 🧭 Situar-se · Comentari de mapa 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

La duresa de Cardona

Explica per què un castell dalt d'un turó, com el de Cardona, era la peça clau d'un territori de frontera. Fes servir el mapa dels comtats per situar de quina banda venia el perill.

L'explicació del castell de frontera, amb el perill situat al mapa (40 a 60 paraules).

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Des de dalt es veu venir qui arriba i es controlen les valls i els camins. Al mapa, mira quin poder queda al sud dels comtats.

7.8 🌍 Participar · Manifest 📖 La lectura 📚 Tota la càpsula ✏️ Individual

Manifest del comte que no demana permís

L'any 897 mor Guifré el Pelós i els seus fills hereten els comtats sense demanar permís al rei franc. Escriu el manifest de tres punts amb què podrien haver justificat aquella decisió davant dels seus. Cada punt, una raó concreta del que havien fet a la frontera.

El manifest de tres punts numerats, cada un amb una raó concreta (80 a 100 paraules).

Com es fa · Manifest

1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: Qui defensa una frontera pagant-la de la seva butxaca acaba pensant que és seva. Busca a la lectura què hi havien posat: castells, gent repoblant, morts.

7.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📖 La lectura 🧠 El que ja saps 👥 En grup

Fronteres obertes o controlades

En grups de 3, debateu: la Marca Hispànica era una frontera fortificada i tancada; avui, dins la UE (espai Schengen), les fronteres interiors són obertes. Després, cada un tria a la llibreta l'opció que creu millor per a la seguretat i la llibertat de la gent, i la defensa.

L'opció triada i la seva defensa, en tres frases.

💡 Pista: Quin equilibri hi ha entre la seguretat i la llibertat de moviment?

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Els comtats catalans van néixer com a frontera militar d'un imperi estranger. Quan aquell imperi es va afeblir, els comtes que defensaven la frontera pel seu compte van deixar de demanar permís: el 897, els fills de Guifré hereten sense consultar ningú.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la sessió, què eren al principi els comtes de la Marca Hispànica?

   A. Reis independents, que havien fet fora els francs dels Pirineus B. Delegats de l'emperador franc, que els podia destituir quan volgués C. Nobles visigots, que pagaven un tribut a Còrdova per tenir la pau D. Senyors hereditaris, que rebien el comtat del pare sense cap permís

2. 2. El 985 la ràtzia d'Al-Mansur va arrasar Barcelona. Què va passar després?

   A. Els francs no hi van enviar cap ajut i Borrell II no els va jurar vassallatge B. Els francs hi van enviar un exèrcit i Borrell II els va tornar a jurar vassallatge C. Els francs van destituir Borrell II i van nomenar un altre comte a Barcelona D. Els francs van pactar amb Al-Mansur una frontera nova, al riu Llobregat

3. 3. Què va passar amb els comtats de Guifré el Pelós quan va morir, el 897?

   A. El rei franc els va repartir entre nobles de la seva cort B. Els seus fills van jurar vassallatge a Hug Capet per conservar-los C. Els van administrar el bisbe i els homes del rei durant anys D. Els seus fills el van succeir sense demanar permís a cap rei

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Quan deixa de ser «territori d'algú altre» un territori de frontera?