Sessió 8. Les segones invasions

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Imagineu la boira que cobreix l’estuari d’un riu tranquil, quan de sobte apareix la silueta d’una proa tallada en forma de cap de drac. Els mariners s’afanyen a recollir les veles quadrades i a agafar els rems. Aquests vaixells de guerra, els cèlebres drakkardrakkarVaixell víking llarg, lleuger i de fons pla: podia creuar el mar obert i, alhora, remuntar rius poc profunds.s, posseïen un calat extremadament baix que els permetia navegar tant per oceans profunds com per rius de poca aigua. Eren les eines perfectes per a la ràpida onada d’incursions llançada pels VíkingsVíkingsPobles mariners d’Escandinàvia que van saquejar i comerciar per tot Europa als segles IX-X.. Durant els segles IX i X, a causa de la fragmentació de l’Imperi carolingi després de Verdun, Europa Occidental va quedar sotmesa a la sacsejada de Les segones invasionsLes segones invasionsL’onada de saquejos i migracions que va assolar Europa Central i Occidental als segles IX-X per part de víkings, magiars i sarraïns., un període de terror que reconfiguraria el continent.

Mentre els víkings assolaven les costes de l’Atlàntic i remuntaven rius com el Sena, el Rin o fins i tot el Guadalquivir andalús, altres amenaces apareixien en altres flancs cardinals. Des de les estepes de l’est d’Europa irrompien els MagiarsMagiarsPoble nòmada d’origen estepari que es va assentar a la plana d’Hongria i va saquejar el centre d’Europa., genets veloços dotats d’arcs potents que van assolar Alemanya, Borgonya i el nord d’Itàlia. Al mateix temps, el flanc meridional del Mediterrani era colpejat pels pirates SarraïnsSarraïnsPirates i mariners de l’islam que atacaven les costes del sud d’Europa des de bases fortificades com Fraxinetum., que saquejaven monestirs, atacaven vaixells comercials i capturaven captius per vendre’ls com a esclaus.

Davant d’aquesta allau simultània de perills, el poder dels reis centralitzats va revelar-se totalment feble i inútil. Com que no existia un exèrcit públic permanent capaç de desplaçar-se ràpidament a les zones afectades, els monjos fugien espantats amb les relíquies i la gent va haver d’assumir la seva pròpia defensa. La societat europea es va encapsularencapsularTancar-se sobre si mateix: la vila es fortifica, deixa de comerciar i busca protecció al castell més proper.. Les ciutats van córrer a fortificar els seus vells murs romans, les rutes de comerç terrestre a llarga distància van desaparèixer i la circulació de la moneda es va aturar gairebé per complet, obligant a retornar a una economia d’extrema autarquia de subsistència local.

Cada amenaça va tenir el seu final, i cap no va ser una victòria neta. L’atac que obre l’època és el saqueig del monestir de Lindisfarne, a la costa d’Anglaterra, el 8 de juny del 793. El 911, el rei franc Carles el Simple va cedir al cap víking Rol·ló les terres de la desembocadura del Sena a canvi que les defensés dels altres víkings: d’aquell pacte en surt Normandia. Els magiars van ser derrotats el 955 a Lechfeld, prop d’Augsburg, per l’emperador Otó I, i al cap de pocs anys s’havien fet sedentaris i cristians. I la base sarraïna de Fraxinetum, a la costa de Provença, va aguantar fins que els senyors de la regió la van destruir cap al 972.

La inseguretat militar va privatitzar el dret de defensa. Els pagesos lliures es van veure abocats a una tria desesperada: arruïnats pels saquejos i indefensos davant la mort, van lliurar les seves terres a canvi de protecció. Aquest acte va institucionalitzar l’encapsulament feudal. Rere els murs de fusta o de pedra dels castells dels barons locals, sota el dret del senyor feudal, els pagesos es convertien en serfs. La seguretat s’intercanviava per submissió feudal, forjant el mosaic de petits dominis tancats sobre si mateixos on es cuinaria la identitat medieval.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 8 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

8.1 🧭 Situar-se · Línia del temps 📖 La lectura 🖼️ La imatge ✏️ Individual

L'ordre en què van arribar

Situa en una línia del temps els quatre fets datats de la lectura sobre víkings, magiars i sarraïns. Pinta cada fet del color del poble que hi surt. Al costat del primer, dibuixa en petit el vaixell de Gokstad tal com es veu a la fotografia.

La línia amb quatre fets datats, cadascun del color del seu poble, i el vaixell dibuixat.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Els quatre fets són al paràgraf que comença «Cada amenaça va tenir el seu final». Fes una llegenda: «Víkings = un color, magiars = un altre…». Sota cada data, escriu en poques paraules què va passar.

8.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

La notícia del 793

Llegiu en parella l'entrada del 793 de la Crònica anglosaxona a L'Arxiu i identifiqueu-hi tres coses. El fet: què va passar a l'església de Lindisfarne? El parer: com veu el monjo que escriu els homes que l'ataquen? El senyal: quina paraula us ho delata?

Les tres respostes: el fet, el parer i la paraula (25 a 50 paraules).

💡 Pista: El fet és a l'última frase. Comença així: «La crònica diu que… i el monjo veu els atacants com…». La paraula que el delata va just al costat d'«homes».

8.3 ✍️ Explicar · Reescriptura 📖 La lectura ✏️ Individual

L'«encapsulament» amb les teves paraules.

Explica amb les teves paraules què vol dir que Europa es va «encapsular» amb les segones invasions, com ho diries a un amic. No copiïs el text.

Tres frases amb les teves paraules.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Comença així: «Europa es va encapsular vol dir que…». La resposta és al tercer paràgraf de la lectura. Pensa què fa una vila quan té por: amb les muralles, amb el comerç, amb qui la protegeix.

🎠 Sessió 8 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

8.4 ✍️ Explicar · Taula de classificació 📖 La lectura ✏️ Individual

Drakkars vs. Cavalls

Compara en una taula de dues columnes «Els víkings» i «Els magiars». Classifica a tres files com es movien, quines zones atacaven i què buscaven.

La taula de dues columnes i tres files.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Fila per fila: com es movien, per on entraven i què buscaven. Per als víkings pensa en rius; per als magiars, en cavalls i planes.

8.5 🔍 Investigar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 🗣️ En parella

Més que saquejadors

Llegiu el bloc Desmuntant un tòpic. Expliqueu amb dues proves històriques per què els víkings eren una societat comercial i jurídica complexa, i no només salvatges.

Les dues proves, cadascuna en una frase (50 a 80 paraules en total).

💡 Pista: Una prova pot ser com prenien decisions i l'altra què van fundar. Comença així: «Els víkings no eren només saquejadors perquè…».

8.6 ✍️ Explicar · Cadena causa-efecte 📖 La lectura ✏️ Individual

De la por al feudalisme (causa-efecte).

Encadena les baules que van de «Segones invasions (víkings, magiars, sarraïns)» fins a «neix el feudalisme», amb tres baules del mig tretes de la lectura i una paraula d'enllaç a cada fletxa.

La cadena amb cinc baules en ordre i una paraula d'enllaç a cada fletxa.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Pregunta't què sent un pagès quan el rei no arriba a temps, i a qui recorre.

🎢 Sessió 8 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

8.7 🔍 Investigar · Comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

El calat del Drakkar

Mira el vaixell de Gokstad de la foto. Descriu com és el casc i dedueix per què, amb vaixells així, cap ciutat de riu no estava segura, per lluny del mar que fos.

El comentari del vaixell: com és i què en dedueixes (40 a 60 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Compara'l amb un vaixell de càrrega gran: què li passaria en un riu de poca aigua?

8.8 🌍 Participar · Decisió raonada 📖 La lectura 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

El pagès davant del castell

Ets un pagès lliure del segle IX i el senyor del castell t'ofereix protecció a canvi de part de la collita i de part de la teva llibertat. Decideix si acceptes, defensa-ho amb dues raons i digues clarament què és el que perds.

La decisió, dues raons i la pèrdua reconeguda (80 a 100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: No hi ha resposta bona: totes dues tenen un preu. El que es valora és que diguis el preu de la teva sense dissimular-lo.

8.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📖 La lectura 🧠 El que ja saps 👥 En grup

Seguretat o llibertat

En grups de 3, argumenteu a la llibreta DOS arguments enfrontats: A) en una crisi té sentit cedir algunes llibertats a canvi de seguretat (com els pagesos sota el castell); B) cedir drets per por és perillós perquè costa molt recuperar-los. Dues frases cada un; després, cada u decideix quina mirada el convenç més i per què.

Els arguments A i B, de dues frases cadascun, i una frase amb la mirada que et convenç i per què.

💡 Pista: Què van guanyar i què van perdre els pagesos medievals, i durant quant de temps?

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Al segle IX Europa va rebre cops per tres bandes alhora: víkings pel nord, magiars per l'est i sarraïns pel sud. Com que els reis no arribaven a temps, la gent va buscar la protecció del senyor del castell més proper, i Europa es va tancar sobre si mateixa.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Per què cap ciutat de l'interior no estava segura dels víkings?

   A. Perquè els seus vaixells tenien poc calat i remuntaven els rius B. Perquè portaven cavalls als vaixells i avançaven de pressa per terra C. Perquè s'havien aliat amb els magiars, que atacaven des de l'est D. Perquè el rei franc els havia cedit les terres de vora el Sena

2. 2. Com van acabar els atacs dels magiars, segons la lectura?

   A. Carles el Simple els va cedir terres a canvi que les defensessin B. Els senyors de Provença en van destruir la base cap al 972 C. Van tornar a les estepes de l'est després de saquejar el nord d'Itàlia D. Otó I els va derrotar a Lechfeld i es van fer sedentaris i cristians

3. 3. Què van fer molts pagesos lliures davant dels saquejos, segons la lectura?

   A. Van fugir a les ciutats fortificades, on el rei tenia un exèrcit permanent B. Van donar les terres a un senyor a canvi de protecció i van ser serfs C. Van formar assemblees per defensar-se ells sols, sense cap senyor D. Van pactar amb els víkings i els van pagar un tribut cada any

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Fins on estaries disposat a cedir llibertat a canvi de seguretat?