Sessió 3. Els regnes germànics d'Occident

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Imagineu un territori fragmentat on cadascú parlava una llengua diferent i obeïa lleis particulars. Amb la caiguda definitiva de l’administració imperial de Roma, el mapa d’Occident va quedar dibuixat per una constel·lació de nous regnes. Els visigots es van establir a Hispània, els francs a la rica regió de la Gàl·lia, els ostrogots a la península Itàlica i els pobles anglosaxons a Britània. Aquests nous senyors de la guerra no representaven més del 2% al 5% de la població total dels seus regnes. Per governar, la convivència pacífica i l’estabilitat política requerien forçar una profunda síntesi romana-germànicasíntesi romana-germànicaFusió de la minoria germànica que mana amb la majoria de tradició romana: d’aquí en surten el dret escrit i les llengües romàniques., un pacte implícit on el món clàssic i el bàrbar es barrejaven de manera permanent.

Aquesta unió es va sostenir sobre tres grans pilars. El primer pilar va ser la unificació jurídica. Els reis germànics, comprenent que les seves tradicions de lleis orals eren inútils per governar societats complexes, van ordenar posar per escrit compilacions legals. Aquests nous documents, com la Lex Romana Visigothorum (el Breviari d’Alaric, de l’any 506), es redactaven en llatí i s’inspiraven fortament en els antics codis del dret romà clàssic. El segon pilar va ser la llengua. El llatí vulgar, parlat per la immensa majoria de la població autòctona, es va mantenir com l’únic vehicle oficial de l’administració de l’Estat, de les lleis i de la litúrgia de l’Església, iniciant l’evolució que donaria lloc a les futures llengües romàniques.

El cas més clar d’aquest pacte és el de Teodoric, rei dels ostrogots, que va governar Itàlia des de Ravenna entre el 493 i el 526. Va mantenir el Senat de Roma, els cònsols i els funcionaris de sempre, i el seu home de confiança, Cassiodor, era un aristòcrata romà que li escrivia les cartes en un llatí molt polit. Els gots feien la guerra i els romans portaven els papers. A Britània, en canvi, la síntesi no va funcionar: els anglosaxons eren pagans, no van adoptar ni el llatí ni les lleis de Roma, i les ciutats hi van quedar buides. Per això l’anglès d’avui no és una llengua romànica, i el francès, l’italià o el català sí.

El tercer pilar, i potser el més decisiu des del punt de vista social, va ser la unificació religiosa. Inicialment, la majoria dels pobles germànics eren pagans o s’havien adherit a l’ArrianismeArrianismeDoctrina cristiana considerada herètica que negava la divinitat idèntica de Crist amb Déu Pare, defensada per la majoria de pobles germànics., i això impedia el matrimoni i la pau civil amb la població catòlica. Per trencar aquesta barrera, els monarques germànics van realitzar grans conversions polítiques al catolicisme. El rei ClodoveuClodoveuRei dels francs (481-511). En batejar-se com a catòlic, i no com a arrià, va guanyar el suport dels bisbes de la Gàl·lia. dels francs el 496 dC, i més tard el rei visigot Recared a Hispània l’any 589 dC, van abjurar de les seves antigues creences per ser batejats segons el ritu de Roma.

Aquestes conversions, com descriu sant Isidor de Sevilla a L’Arxiu, tenien un objectiu clar cívic: guanyar la lleialtat dels bisbes catòlics (els únics administradors culturals de l’època) i fusionar gots i romans en una sola nació sota un Codi de lleis escritCodi de lleis escritCompilació de lleis en llatí que s’aplicava per igual a romans i germànics dins d’un regne.. D’aquest pacte entre l’espasa germànica i la creu romana va néixer la Sintesi romana-germànicaSintesi romana-germànicaFusió cultural, legal i social entre els conqueridors germànics i els conquerits romans d’Occident., establint una Unificació religiosaUnificació religiosaConversió dels monarques bàrbars al catolicisme per guanyar legitimitat i unificar socialment els súbdits. que acabaria per donar forma a les arrels cristianes i llatines del vell continent.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 3 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

3.1 🧭 Situar-se · Comentari de mapa 📖 La lectura 🖼️ La imatge ✏️ Individual

El croquis dels quatre regnes

Dibuixa un mapa senzill d'Europa occidental i situa-hi els quatre regnes germànics que anomena la lectura, cadascun d'un color. Al regne visigot, dibuixa una corona del tresor de Guarrazar tal com la veus a la fotografia. Sota el mapa, descriu en una frase com va quedar repartit l'antic Imperi d'Occident.

El mapa amb els quatre regnes, cadascun amb el seu nom i el seu color, i una frase de peu.

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Els quatre regnes i on es va establir cadascun són al primer paràgraf de la lectura. Per al peu, comença així: «Després de Roma, Occident es va repartir entre…».

3.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

L'unificació d'Isidor

Llegiu el fragment de sant Isidor de Sevilla a L'Arxiu i identifiqueu-hi tres coses. El fet: què va fer Recared amb el poble dels gots? El parer: què en pensa Isidor, que era bisbe catòlic? El senyal: quina paraula us ho delata?

Les tres respostes: el fet, el parer i la paraula (25 a 50 paraules).

💡 Pista: El fet és a la quarta frase. Comença així: «Isidor diu que Recared… Ell pensa que…». Per al senyal, fixa't com anomena Isidor la religió que els gots deixen enrere: no és una paraula neutra.

3.3 ✍️ Explicar · Reescriptura 📖 La lectura ✏️ Individual

La gàbia de text de l'arrianisme

Defineix l'arrianisme dins d'un rectangle de quatre línies: què creien els arrians i per què aquesta fe separava els gots dels romans.

La definició, dins del rectangle de quatre línies.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Comença així: «L'arrianisme era una doctrina cristiana que…». Pots fer servir les paraules heretgia, germànics, catòlics i divisió. Què creien els arrians, ho diu la Fitxa; per què separava els dos pobles, el cinquè paràgraf de la lectura.

🎠 Sessió 3 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

3.4 🧭 Situar-se · Línia del temps 📖 La lectura ✏️ Individual

La cronologia de les conversions.

Situa en una línia del temps tres fets de la lectura que van acostar gots i romans, amb la data que hi dona: la conversió de Recared, el Breviari d'Alaric i el bateig de Clodoveu. Al costat, explica en una frase per què convertir-se ajudava els reis a governar.

La línia amb tres fets datats i una frase.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Pensa qui era majoria al regne i quina religió tenia.

3.5 🔍 Investigar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📖 La lectura 🗣️ En parella

Per què l'anglès no és una llengua romànica

Llegiu el bloc Desmuntant un tòpic. Expliqueu amb dos arguments per què l'anglès no ve del llatí, si els romans sí que van ser a Britània.

Els dos arguments, cadascun en una frase (50 a 80 paraules en total).

💡 Pista: Compareu què van fer amb el llatí els visigots i els francs, i què van fer els anglosaxons. Comenceu així: «El primer argument és que…».

3.6 ✍️ Explicar · Esquema 1-3-1 📖 La lectura ✏️ Individual

Gots i romans, barrejats.

Explica la síntesi romana-germànica en un esquema. A dalt, la idea central. Al mig, tres caixes: els tres pilars que descriu la lectura, i de quin món ve cadascun. A baix, una conclusió sobre què en va sortir.

L'esquema amb la idea de dalt, tres caixes d'una frase i la conclusió de baix.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Els tres pilars són al segon i al cinquè paràgraf de la lectura. Digues què aporta cada món, no només els noms.

🎢 Sessió 3 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

3.7 🔍 Investigar · Vertader o fals justificat 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

Vertader o fals: la conversió

Digues si aquesta frase és vertadera o falsa: «Recared es va convertir al catolicisme per convicció religiosa i la política no hi va tenir res a veure.» Justifica-ho amb un fet concret de L'Arxiu o de la lectura. Un sí o un no sense prova val zero.

El veredicte i dues o tres frases de justificació, amb un fet anomenat.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Fixa't què fa Recared just després de convertir-se, i qui hi era.

3.8 🌍 Participar · Desmentit 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

«Segles sense lleis ni escriptura»

Mira el tresor de Guarrazar de la lectura: són corones d'or que els reis visigots van fer per penjar damunt d'un altar. Amb això a la mà, desmunta l'afirmació «amb la caiguda de Roma, Occident va quedar segles sense lleis ni escriptura». Fes servir dues proves, una de la fotografia, i digues què hi ha de cert al tòpic.

El desmentit amb dues proves anomenades i la part de veritat reconeguda (80 a 100 paraules).

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Pensa què cal perquè existeixi una corona així: qui la fa, qui la paga, qui l'encarrega. La segona prova, busca-la entre els codis escrits que anomena la lectura.

3.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📖 La lectura 🧠 El que ja saps 👥 En grup

Dues mirades sobre la integració

En grups de 3, argumenteu a la llibreta DOS arguments sobre com s'integra millor una societat amb gent de cultures diferents. Argument A: cal una llei i unes regles comunes per a tothom (com va fer la síntesi medieval). Argument B: cal respectar i mantenir les diferències de cada cultura. Dues frases cada un; no guanya cap.

Els dos arguments, retolats A i B, de dues frases cadascun.

💡 Pista: On és l'equilibri entre unes regles comunes i la diversitat?

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Els regnes germànics no van esborrar Roma: la van heretar. Van mantenir el llatí, van escriure codis de lleis i, en convertir-se al catolicisme, van deixar de ser una minoria estrangera per fondre's amb la població que governaven.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Per què era un problema, per als reis germànics, ser arrians?

   A. Perquè els arrians eren pagans i no acceptaven les lleis escrites en llatí B. Perquè la gent que governaven era catòlica i això separava els dos pobles C. Perquè el papa no deixava que un rei arrià cobrés impostos als bisbes D. Perquè la gent que governaven era pagana i no volia cap rei cristià

2. 2. Per què els reis germànics van fer posar les lleis per escrit?

   A. Perquè els bisbes catòlics ho exigien abans de batejar un rei i el seu poble B. Perquè volien canviar el llatí per la seva llengua a l'administració C. Perquè el Senat de Roma, que Teodoric va mantenir, els ho va manar D. Perquè les lleis orals germàniques no servien per a societats complexes

3. 3. Segons la sessió, per què l'anglès no ve del llatí?

   A. Perquè els romans no van arribar mai a conquerir l'illa de Britània B. Perquè Britània només va ser romana uns quants anys, fins al 43 C. Perquè els anglosaxons no van adoptar ni el llatí ni les lleis de Roma D. Perquè els anglosaxons eren arrians i van prohibir el llatí a les esglésies

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Què uneix més una societat: compartir la llei, la llengua o la religió?