Sessió 1. El camí cap a la guerra

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El març de 1936, Hitler va enviar tropes a la RenàniaRenàniaRenània: regió alemanya a la frontera amb França, a banda i banda del Rin. El Tractat de Versalles (1919) hi prohibia soldats i fortificacions alemanys, com a garantia de seguretat per a França., una zona que el Tractat de Versalles havia declarat desmilitaritzada. Els generals alemanys tenien ordre de retirar-se si França reaccionava. França no va reaccionar. Dos anys després, el març de 1938, l’exèrcit alemany va entrar a Àustria sense disparar un tret i Hitler va proclamar l’Anschluss, la unió dels dos països de parla alemanya, com un fet consumat. França i el Regne Unit van protestar per escrit. Sis mesos més tard, Hitler va exigir la regió dels Sudetsregió dels SudetsSudets: regió muntanyosa de Txecoslovàquia, a la frontera amb Alemanya, amb més de tres milions d'habitants de parla alemanya i les principals fortificacions defensives del país., i a la Conferència de MunicConferència de MunicConferència de Munic (29-30 de setembre de 1938): reunió de Hitler, Mussolini, el francès Daladier i el britànic Chamberlain que va cedir els Sudets a Alemanya. Txecoslovàquia, el país afectat, no hi va ser convidada., el setembre de 1938, el primer ministre britànic Neville Chamberlain hi va cedir sense consultar el govern txecoslovac, convençut que aquella concessió compraria una pau duradora. Va tornar a Londres brandant el paper de l’acord i va prometre «pau per al nostre temps». Sis mesos després, el març de 1939, Alemanya ocupava la resta de Txecoslovàquia i trencava l’acord que acabava de signar.

Hitler no anava sol. La Itàlia de Mussolini havia envaït Etiòpia el 1935 sense que la Societat de NacionsSocietat de NacionsSocietat de Nacions: organització internacional creada el 1919 per resoldre els conflictes entre estats pel diàleg. No tenia exèrcit propi i els Estats Units no en van formar part mai; el 1939 ja no comptava per a ningú. pogués aturar-la, i el 1936 Roma i Berlín van anunciar l’Eix, una aliança que el Japó va completar el mateix any amb el Pacte Antikomintern, dirigit oficialment contra la Unió Soviètica. El maig de 1939, Alemanya i Itàlia van signar el Pacte d’Acer, que les obligava a entrar en guerra l’una al costat de l’altra. Cada pas era públic, i cada pas va quedar sense resposta.

Aquesta política d’apaivagament, cedir territori a canvi de la promesa que no hi hauria més exigències, tenia motius: la memòria de la Primera Guerra Mundial, uns exèrcits francès i britànic que encara no estaven a punt i la convicció de molts polítics que Versalles havia estat injust amb Alemanya i que Hitler només volia corregir-ho. Però el resultat va ser un altre: cada cessió va convèncer Hitler que la següent també li seria concedida. Li quedava un problema estratègic. Polònia, el seu següent objectiu declarat, tenia a l’altra banda la Unió Soviètica, l’enemic ideològic del nazisme des del primer dia, i atacar-la volia dir arriscar una guerra en dos fronts. La solució va arribar el 23 d’agost de 1939, quan els ministres d’Afers Exteriors alemany i soviètic, Ribbentrop i Mólotov, van signar a Moscou un pacte de no-agressiópacte de no-agressióPacte germano-soviètic o pacte Mólotov-Ribbentrop (23 d'agost de 1939): tractat de no-agressió entre Alemanya i l'URSS. La part pública prometia que cap dels dos atacaria l'altre; la part secreta repartia l'Europa oriental.. En aparença, un tractat de neutralitat mútua. En realitat, segons el protocol secretprotocol secretProtocol secret: annex del pacte que no es va fer públic fins després de la guerra. Repartia Polònia, els estats bàltics, Finlàndia i Bessaràbia en esferes d'influència alemanya i soviètica. que llegiràs a L’Arxiu, un repartiment previ de l’Europa oriental en esferes d’influènciaesferes d’influènciaEsfera d'influència: zona sobre la qual una potència es reserva el control polític o militar, sense necessitat d'annexionar-la formalment.. Amb la rereguarda oriental garantida, Hitler ja no tenia motius per esperar. L’1 de setembre de 1939, vuit dies després de la signatura, l’exèrcit alemany va envair Polònia; el 17 de setembre, seguint el repartiment pactat, l’exèrcit soviètic hi va entrar per l’est. França i el Regne Unit, que s’havien compromès a defensar la independència polonesa, van declarar la guerra a Alemanya el 3 de setembre, però no van poder evitar que Polònia caigués repartida en cinc setmanes. El pretext alemany havia estat la ciutat de Danzig i el corredor que separava Prússia Oriental de la resta d’Alemanya; el motiu real era el que Hitler havia escrit anys abans: espai vital a l’est.

Mentre Europa avançava cap a la guerra, un procés paral·lel s’accelerava a l’altra punta del món. El Japó ocupava ManxúriaManxúriaManxúria: regió del nord-est de la Xina, rica en carbó, ferro i terres de conreu. El Japó la va ocupar el 1931 i hi va crear l'estat titella de Manxukuo. des de 1931 i el 1937 havia envaït la resta de la Xina amb una violència extrema contra la població civil, convençut, com Hitler a Europa, que cap potència occidental li plantaria cara mentre avancés pas a pas. Els Estats Units, el Regne Unit i els Països Baixos, que tenien al sud-est asiàtic colònies riques en petroli, van respondre amb sancions econòmiques i embargaments cada cop més durs, però cap d’ells no va intervenir militarment: miraven cap a Europa. Els dos processos compartien una mateixa lògica. Dues potències que es consideraven perjudicades pel repartiment del món de després de 1918 aprofitaven la falta de resposta de les democràcies, esgotades per la guerra anterior i sense ganes d’una altra, per construir, territori a territori, un imperi nou imposat per la força.

El que distingeix el període de 1936 a 1939 no és, doncs, la sorpresa d’un atac inesperat, sinó el contrari: una successió d’avisos que cap potència occidental va voler llegir com el que eren. Cada cessió, la Renània, Àustria, els Sudets, alimentava la convicció de Hitler que la següent també li seria concedida, fins que el pacte amb l’URSS li va donar la garantia que li faltava per llançar-se sobre Polònia sense por d’una guerra en dos fronts.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 1 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

1.1 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La font de L'Arxiu amb lupa: fet, parer i senyal.

Llegeix el protocol secret a L'Arxiu i separa-hi tres coses, una frase per a cada una. FET: quina frontera fixa l'article primer, i entre quines potències? PARER: què dona per fet el document sobre aquells països? SENYAL: quina paraula ho delata?

Les tres frases (fet, parer, senyal), 40-60 paraules en total.

💡 Pista: Comença així: «L'article primer fixa... (fet). El document dona per fet que... (parer). Ho delata la paraula... (senyal)». Qui signa i quan ho diuen l'autor i la data de L'Arxiu; pots fer servir «esfera d'influència» de la Fitxa de dades.

1.2 🧭 Situar-se · línia del temps 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La línia del temps de les cessions.

Ordena i data en una línia del temps sis fets de la lectura: la remilitarització de la Renània, l'Anschluss, la Conferència de Munic, l'ocupació de la resta de Txecoslovàquia, el pacte germano-soviètic i la invasió de Polònia. Sota cada fet, una frase curta que digui qui hi guanya territori.

La línia del temps amb els sis fets datats i una frase curta sota cada un.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Comença cada frase amb «El [mes i any], ...». Les dates són a la lectura, en ordre; hi pots fer servir «apaivagament» o «Anschluss» de la Fitxa de dades.

1.3 ✍️ Explicar · telegrama 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

El telegrama de Heston.

Mira la fotografia del cos de la lectura (Chamberlain a l'aeròdrom de Heston). Resumeix en un telegrama de 20 paraules exactes què ensenya el primer ministre, d'on ve i què promet.

El telegrama de 20 paraules exactes, comptades.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Comença així: «Chamberlain torna de... ». El lloc i la data són al peu de la imatge; la frase que va prometre, al primer paràgraf de la lectura.

🎠 Sessió 1 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

1.4 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📖 La lectura 🗣️ En parella

Un paper aixecat davant d'una multitud.

Comenteu la fotografia de Heston en tres passos. DESCRIVIU qui és al centre i què aixeca. IDENTIFIQUEU d'on arriba i què ha signat. DEDUÏU per què una imatge així va servir tant a Chamberlain aquell dia i tan poc sis mesos després.

El comentari en tres passos (60-80 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Connectors: «a la fotografia es veu...», «el moment és...», «això fa pensar que...». El que va passar sis mesos després és al final del primer paràgraf de la lectura.

1.5 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Vertader o fals: l'any 1939.

Decideix si cada afirmació és vertadera o falsa i justifica-la amb un fet de la lectura o de L'Arxiu: (1) El pacte germano-soviètic era només un acord de no-agressió. (2) L'exèrcit soviètic va entrar a Polònia el mateix dia que l'alemany. (3) França i el Regne Unit van declarar la guerra a Alemanya però no van poder salvar Polònia.

Les tres afirmacions, cada una amb el veredicte i la prova en una frase.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Connectors: «és vertader/fals perquè...», «segons L'Arxiu...», «la lectura diu que...». Un sí o un no sense prova no compta.

1.6 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La cadena que porta de Munic a Varsòvia.

Encadena en quatre baules, cada una amb el seu «i per això», el camí que va de la Conferència de Munic (setembre 1938) a la invasió de Polònia (setembre 1939): què va aprendre Hitler a Munic, quin problema li quedava a l'est, com el va resoldre el 23 d'agost i què va poder fer vuit dies després.

La cadena de quatre baules, una frase per baula, amb els connectors.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Connectors: «com que...», «i per això...», «un cop resolt...». El problema de l'est és al paràgraf de després de la fotografia.

🎢 Sessió 1 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

1.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Desmuntant «la mesura defensiva».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. Explica per què el protocol secret de L'Arxiu no encaixa amb la idea d'un pacte només defensiu, i cita entre cometes el tros del protocol que ho demostra.

L'explicació amb el tros de L'Arxiu citat (40-60 paraules, sense comptar la cita).

💡 Pista: Busca a L'Arxiu la frase concreta que reparteix territoris abans d'escriure: sense citar-la, «no era defensiu» és només una opinió.

1.8 🌍 Participar · decisió raonada 📖 La lectura 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Decisió raonada: Munic, 29 de setembre de 1938.

Ets Chamberlain a Munic i has de decidir: cedeixes els Sudets a Hitler per evitar una guerra que el teu país no està preparat per lluitar, o t'hi negues i arrisques la guerra el 1938, quan Alemanya encara no té la rereguarda garantida? Decideix i defensa la tria amb dues raons tretes de la lectura i un risc que assumeixes, sabent només el que Chamberlain podia saber aquell dia.

La decisió, les dues raons i el risc assumit (80-100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Escriu primer el risc de l'opció que NO tries.

1.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura ✏️ Individual

Ahir i avui: els avisos que no volem veure.

Entre 1936 i 1939 hi va haver una successió d'avisos que ningú va voler llegir. Tria un conflicte d'avui que coneguis on creguis que també es deixen passar avisos, i argumenta quins són aquests avisos i què hi ha de diferent respecte de 1938.

El conflicte concret, els avisos i una diferència amb 1938 (40-60 paraules).

💡 Pista: Tria el conflicte abans d'escriure res: tot el text en depèn.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Entre 1936 i 1939, una successió de cessions europees (Renània, Àustria, Sudets) va convèncer Hitler que cap potència occidental l'aturaria. El Pacte Mólotov-Ribbentrop (agost 1939), amb el seu protocol secret de repartiment territorial, li va garantir la rereguarda oriental necessària per envair Polònia sense por a una guerra en dos fronts, mentre el Japó seguia una lògica expansionista paral·lela a Àsia.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, per què va fallar la política d'apaivagament de França i el Regne Unit?

   A. Perquè Txecoslovàquia es va negar a signar l'acord de Munic i el va deixar sense efecte B. Perquè la Societat de Nacions va sancionar Alemanya i Hitler en va sortir C. Perquè cada cessió va convèncer Hitler que la següent també li seria concedida D. Perquè França i el Regne Unit la van abandonar massa aviat, just després de l'Anschluss

2. 2. Què fixava el protocol secret que acompanyava el pacte germano-soviètic del 23 d'agost de 1939?

   A. Un repartiment de l'Europa oriental en esferes d'influència alemanya i soviètica B. Un compromís de no-agressió: cap dels dos països atacaria l'altre en cas de guerra C. Una aliança militar que obligava l'URSS a entrar en guerra al costat d'Alemanya D. Una garantia conjunta de la independència de Polònia i dels estats bàltics

3. 3. Segons la lectura, què tenien en comú l'expansió d'Alemanya a Europa i la del Japó a Àsia?

   A. Que responien a un pla conjunt, pactat entre Berlín i Tòquio des de l'ocupació de Manxúria B. Que es van aturar quan els Estats Units hi van respondre amb sancions i embargaments C. Que es dirigien contra la Unió Soviètica, l'enemic que assenyalava el Pacte Antikomintern D. Que avançaven pas a pas, comptant que les democràcies no hi respondrien per la força

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si alguna potència europea hagués respost amb fermesa a la remilitarització de la Renània el 1936, creus que la Segona Guerra Mundial s'hauria pogut evitar?