Càpsula 5 · FINS ON POT ARRIBAR L'ODI ORGANITZAT? · #GiH4
L'expansionisme alemany impune. L'annexió d'Àustria (1938). Els Sudets i la Conferència de Munich. Política d'apaivagament. El pacte germano-soviètic (agost 1939). L'imperialisme japonès a l'Àsia.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE3CE6CE7
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
De la remilitarització de la Renània al pacte amb Stalin: aquest vídeo en resumeix els passos clau en poc més de disset minuts.
Ja el març de 1936, Hitler havia enviat tropes a remilitaritzar la Renània, una zona que el Tractat de Versalles de 1919 havia declarat expressament desmilitaritzada, i cap potència europea no hi havia respost amb res més que paraules. Dos anys després, el març de 1938, l’exèrcit alemany va entrar a Àustria sense disparar un sol tret i Hitler va proclamar l’Anschluss, la unió dels dos països de parla alemanya, com si fos un fet consumat i irreversible. Les potències europees, França i el Regne Unit al capdavant, no van fer res més que protestar formalment. Sis mesos després, Hitler va exigir la regió dels Sudetsregió dels SudetsSudets: regió muntanyosa de Txecoslovàquia amb una forta població de parla alemanya, annexionada per Alemanya arran de l'Acord de Munic., i a la Conferència de Munic, el setembre de 1938, el primer ministre britànic Neville Chamberlain hi va cedir directament, sense ni consultar el govern txecoslovac afectat, convençut que aquella concessió compraria una pau duradora. Va tornar a Londres brandant el paper de l’acord i va prometre «pau per al nostre temps»; menys d’un any després, Alemanya ocupava la resta de Txecoslovàquia sencera, trencant l’acord que acabava de signar.
Aquesta política d’apaivagament (cedir territori a canvi de la promesa d’aturar noves exigències) va convèncer Hitler que cap potència occidental no estava disposada a entrar en guerra per aturar-lo. Li quedava, però, un problema estratègic seriós: una invasió de Polònia, el seu següent objectiu declarat, arriscava obrir un front oriental contra la Unió Soviètica, el seu enemic ideològic més gran des de la fundació mateixa del nazisme. La solució va arribar el 23 d’agost de 1939, quan els ministres d’Afers Exteriors alemany i soviètic, Ribbentrop i Mólotov, van signar a Moscou un pacte de no-agressió que llegiràs a L’Arxiu: en aparença, un simple tractat de neutralitat mútua; en realitat, segons el protocol secret annex que no es coneixeria públicament fins després de la guerra, un repartiment previ de tota l’Europa oriental en zones d’influència alemanya i soviètica, des dels estats bàltics fins a Polònia mateixa. Amb la seva rereguarda oriental garantida, Hitler ja no tenia cap motiu per no atacar. El primer de setembre de 1939, només vuit dies després de la signatura del pacte, l’exèrcit alemany va envair Polònia; setze dies més tard, seguint el repartiment ja pactat en secret, l’exèrcit soviètic hi va entrar també per l’est. França i el Regne Unit, que s’havien compromès a defensar la independència polonesa, van declarar la guerra a Alemanya el 3 de setembre, però cap dels dos no va poder fer res per evitar que Polònia caigués repartida entre les dues potències en poc més d’un mes.
Mentre Europa avançava cap a la guerra, un procés paral·lel s’accelerava a l’altra punta del món. El Japó, que ja ocupava Manxúria des de 1931, havia envaït la Xina el 1937 amb una violència brutal contra la població civil, convençut, com Hitler a Europa, que cap potència occidental no li plantaria cara seriosament mentre continués avançant pas a pas. Els Estats Units, la Xina, el Regne Unit i els Països Baixos (aquest darrer amb un imperi colonial ric en petroli al sud-est asiàtic) van respondre amb sancions econòmiques i embargaments cada cop més durs, però cap d’ells no va intervenir militarment de manera directa contra l’expansió japonesa durant aquells anys, ocupats com estaven a mirar cap a Europa. Aquell doble avanç, alemany a l’oest i japonès a l’est d’Àsia, compartia una mateixa lògica: aprofitar la manca de resposta ferma de les democràcies occidentals, exhaurides encara per la Primera Guerra Mundial i reticents a un nou conflicte a gran escala, per anar consolidant, territori a territori, un nou ordre imperial imposat per la força.
El que distingeix aquest període de 1936 a 1939 no és, doncs, la sorpresa d’un atac inesperat, sinó tot el contrari: una successió d’avisos clars i repetits que cap potència occidental va voler interpretar com el que realment eren. Cada cessió (la Renània, Àustria, els Sudets) alimentava la convicció de Hitler que la següent també li seria concedida, fins que el pacte amb l’URSS li va donar la garantia final que li faltava per llançar-se sobre Polònia sense por a una guerra en dos fronts alhora.
Llegeix el protocol secret a L'Arxiu. En 40-70 paraules, explica quina frontera fixa l'article primer i entre quines dues potències.
💡 Pista: BASTIDA: comença així: «L'article primer fixa...». Usa el terme «esfera d'influència» de la Fitxa de dades.
Fes una cronologia amb 4 dates (març 1936 · març 1938 · setembre 1938 · agost 1939) i escriu sota cada data una frase que digui quina cessió o acord hi va tenir lloc. Per a la data d'agost de 1939, fixa't en la imatge de la sessió.
💡 Pista: BASTIDA: usa aquest format sota cada data: «El [data], va passar...».
Escriu un decàleg de 5 punts, cadascun amb un fet concret de 1936 a 1939, que Europa hauria d'haver interpretat com un avís seriós.
💡 Pista: BASTIDA: comença cada punt així: «Punt X: quan..., Europa hauria d'haver vist que...».
Explica, en 70-110 paraules, quin biaix hi ha en la frase de Chamberlain «pau per al nostre temps», sabent què va passar només uns mesos després.
💡 Pista: Connectors: «aquesta frase amaga...», «en realitat...».
Localitza a L'Arxiu la frase exacta que estableix la frontera d'influència a Lituània i copia-la textualment, indicant a quina part del protocol pertany.
💡 Pista: Connectors: «la frase exacta diu...».
En parella, delibereu i emeteu un veredicte (justificat/injustificat) sobre la decisió de Chamberlain de cedir els Sudets a canvi de la promesa de pau, en 70-110 paraules.
💡 Pista: Connectors: «el nostre veredicte és... perquè...».
Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. En 110-160 paraules, explica per què el pacte germano-soviètic no va ser només una mesura defensiva, i acaba amb una frase que comenci: «El protocol secret demostra que...».
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal citar el contingut concret del protocol secret, no només dir que «era secret».
Escriu un argument a favor de la interpretació «defensiva» del pacte i un contraargument que la contradigui amb el protocol secret, cadascun de 110-160 paraules.
💡 Pista: Criteri d'èxit: el contraargument ha de fer servir una dada concreta del protocol secret, no una opinió general.
Europa va interpretar cada cessió de 1936-1938 com un fet aïllat, no com a part d'un patró. Escriu, entre 110 i 160 paraules, un exemple actual (d'un conflicte o d'una altra mena de crisi) on una successió d'avisos s'estigui ignorant de manera semblant.
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal un exemple concret i una explicació de per què es tracta d'un patró, no d'un fet aïllat.
📌 Per emportar-se
Entre 1936 i 1939, una successió de cessions europees (Renània, Àustria, Sudets) va convèncer Hitler que cap potència occidental l'aturaria. El Pacte Mólotov-Ribbentrop (agost 1939), amb el seu protocol secret de repartiment territorial, li va garantir la rereguarda oriental necessària per envair Polònia sense por a una guerra en dos fronts, mentre el Japó seguia una lògica expansionista paral·lela a Àsia.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Què va prometre Chamberlain en tornar de la Conferència de Munic el 1938?
2. Què establia el protocol secret del Pacte Mólotov-Ribbentrop?
3. Quin procés a Àsia es va desenvolupar en paral·lel a l'expansionisme alemany a Europa?
💭 Per pensar fins demà
Si alguna potència europea hagués respost amb fermesa a la remilitarització de la Renània el 1936, creus que la Segona Guerra Mundial s'hauria pogut evitar?
