Sessió 5. El nou ordre nazi i les resistències

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El 17 de juny de 1940, amb l’exèrcit alemany a París i milions de refugiats a les carreteres, el mariscal Philippe PétainPhilippe PétainPhilippe Pétain (1856-1951): mariscal de França, heroi de Verdun a la Primera Guerra Mundial. Als 84 anys va ser nomenat cap del govern i, el juliol de 1940, «cap de l'Estat francès». Condemnat a mort el 1945 per col·laboració; la pena li va ser commutada., que acabava de ser nomenat cap del govern, va parlar per ràdio a tots els francesos: calia deixar de combatre. És el discurs que llegiràs a L’Arxiu. L’endemà, des de Londres i per la BBC, un general gairebé desconegut, Charles de Gaulle, va respondre-li amb una crida a continuar la lluita: França havia perdut una batalla, no la guerra. Poca gent el va sentir en directe. Però aquell dia van néixer les dues Frances que durarien fins al 1944. Després de l’armistici, el país va quedar dividit en una zona nord ocupada per l’exèrcit alemany i una zona sud, formalment lliure, governada des de la ciutat balneària de Vichy. El règim de Vichy va abolir la República, va donar a Pétain plens poders i va col·laborar obertament amb els ocupants: va aprovar les seves pròpies lleis antisemites l’octubre de 1940, sense que ningú les hi demanés, va perseguir la resistència amb una policia política pròpia, la MilíciaMilíciaMilícia francesa (Milice): força paramilitar creada per Vichy el 1943 per perseguir resistents i jueus, al costat de la Gestapo. Uns 30.000 membres., i el juliol de 1942 la seva policia va detenir a París més de tretze mil jueus, quatre mil criatures incloses, per lliurar-los als alemanys.

França no era un cas a part. A cada país ocupat, Alemanya va buscar qui volgués governar per compte seu, i en va trobar: a Noruega, Vidkun QuislingQuislingVidkun Quisling (1887-1945): polític noruec que va governar el país per als alemanys entre 1942 i 1945. El seu cognom s'ha convertit, en moltes llengües, en sinònim de traïdor col·laboracionista.; a Croàcia, els ustaixes; a Eslovàquia, un capellà. Allà on no hi havia ningú, com a Polònia, hi va posar un governador alemany. El que buscava a tot arreu era el mateix: explotar l’economia dels territoris conquerits. Aliments, matèries primeres i fàbriques senceres treballaven per al Reich, que hi pagava amb diners que ell mateix fixava, i la població local quedava sovint al llindar de la fam: a Grècia, l’hivern de 1941-1942 van morir de gana desenes de milers de persones. El recurs més explotat va ser la mà d’obra. Més de set milions de persones de tot Europa treballaven a Alemanya el 1944, la majoria per força: presoners de guerra, deportats de l’est tractats com a esclaus i, a l’oest, joves cridats a través de programes com el Servei de Treball ObligatoriServei de Treball ObligatoriServei de Treball Obligatori (STO, febrer 1943): llei de Vichy que obligava els homes francesos de 20 a 22 anys a anar a treballar a fàbriques alemanyes. Uns 650.000 hi van anar; desenes de milers van fugir al maquis.. Molts, per evitar-lo, es van amagar a les muntanyes i als boscos, i s’hi van organitzar en grups armats: el maquis.

El nou ordre no tractava tothom igual. A l’oest, Alemanya volia països que produïssin i no molestessin: Dinamarca va conservar el seu rei i el seu parlament fins al 1943, i les fàbriques franceses d’automòbils van fabricar camions per a l’exèrcit alemany durant tota l’ocupació. A l’est, el pla era un altre: els polonesos i els pobles de l’URSS ocupada havien de ser una massa de treballadors sense escoles ni drets, i els territoris s’havien de repoblar amb colons alemanys. Per això la resistència tampoc no va ser la mateixa a tot arreu, ni sempre armada. A Holanda, el febrer de 1941, els treballadors d’Amsterdam van fer vaga contra les primeres detencions de jueus. A Dinamarca, l’octubre de 1943, pescadors i veïns van passar a Suècia en barca set mil dels vuit mil jueus del país en poques nits, quan van saber que els anaven a deportar. A tot Europa circulaven diaris clandestins, i a Munic, dins d’Alemanya mateix, un grup d’estudiants, la Rosa Blanca, va repartir octavetes contra el règim fins que els van executar el 1943. Aquesta resistència civil no guanyava batalles, però salvava vides i deia que l’ocupació no era acceptada.

La resistència armada va prendre a cada país la forma que el territori li permetia. A França, el maquis operava en grups petits: sabotatge de vies de tren, informació per als aliats, i el juny de 1944, amb el desembarcament de Normandia, accions coordinades amb l’exèrcit regular. Els alemanys hi van respondre amb represàlies contra civils: el 10 de juny de 1944, a Oradour-sur-Glane, les SS van matar 643 habitants del poble, dones i criatures incloses. A Iugoslàvia, els partisanspartisansPartisans iugoslaus: guerrilla comunista dirigida per Josip Broz, «Tito», que va arribar a tenir 800.000 combatents i va alliberar bona part del país sense esperar l'Exèrcit Roig. Tito governaria Iugoslàvia fins al 1980. de Tito van fer una guerra de guerrilles a gran escala en un país muntanyós i van alliberar zones senceres abans que hi arribessin els soviètics, cosa que després de la guerra donaria a Tito una independència de Moscou que cap altre líder comunista de l’Europa oriental tindria. A Polònia, l’Armia KrajowaArmia KrajowaArmia Krajowa (Exèrcit Nacional): resistència clandestina polonesa fidel al govern a l'exili de Londres, uns 400.000 membres, la més gran de l'Europa ocupada. va aixecar Varsòvia l’agost de 1944, esperant l’ajuda soviètica que era a l’altra banda del Vístula i que no va arribar: seixanta-tres dies de combats, prop de dos-cents mil morts civils i la capital destruïda edifici per edifici com a càstig.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 5 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

5.1 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La font de L'Arxiu amb lupa: fet, parer i senyal.

Llegeix el discurs de Pétain a L'Arxiu i separa-hi tres coses, una frase per a cada una. FET: què ha fet Pétain aquella nit i què demana als francesos? PARER: com vol que s'entengui la rendició? SENYAL: quines dues paraules ho delaten?

Les tres frases (fet, parer, senyal), 40-60 paraules en total.

💡 Pista: Comença així: «Pétain diu que aquella nit ha... i que cal... (fet). Vol que la rendició es vegi com... (parer). Ho delaten les paraules... (senyal)». Qui parla i quan ho diuen l'autor i la data de L'Arxiu; pots fer servir «règim de Vichy» de la Fitxa de dades.

5.2 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

El govern de Vichy, en tres passos.

Mira la fotografia del cos de la lectura. DESCRIC: quants homes hi ha, com van vestits i qui és al centre. IDENTIFICO: qui són els dos que anomena el peu de foto i què farà cada un. DEDUEIXO: què vol dir que hi hagi militars i polítics civils junts en un govern que acaba de rendir-se.

El comentari en tres passos (40-60 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «A la fotografia hi ha... homes. Al centre...». Els noms són al peu de la imatge; el que va fer aquest govern, al primer paràgraf de la lectura.

5.3 ✍️ Explicar · telegrama 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El telegrama de Londres, 18 de juny de 1940.

Resumeix en un telegrama de 20 paraules exactes la resposta de De Gaulle a Pétain: des d'on parla, per quin mitjà i què diu que ha perdut França i què no.

El telegrama de 20 paraules exactes, comptades.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Comença així: «Des de Londres, per...». La frase de De Gaulle és al primer paràgraf de la lectura.

🎠 Sessió 5 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

5.4 ✍️ Explicar · taula de classificació 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La taula de les tres actituds.

Classifica en una taula de tres columnes, «Col·laboració», «Resistència armada» i «Resistència civil», vuit fets o persones de la lectura (per exemple: Laval, Quisling, la vaga d'Amsterdam, el maquis, els pescadors danesos, els partisans de Tito, la Milícia, la Rosa Blanca). Sota la taula, explica en una frase quin criteri separa la resistència armada de la civil.

La taula de tres columnes amb els vuit fets repartits, i la frase del criteri.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Connector per a la frase: «la diferència entre... i... és que...». Els fets són a tota la lectura; Laval, al peu de la fotografia.

5.5 🔍 Investigar · enigma 📖 La lectura 🧠 El que ja saps 🗣️ En parella

L'enigma del país que es va alliberar sol.

Un país ocupat, sis pistes de la lectura: (1) és muntanyós; (2) la seva resistència era comunista; (3) va tenir centenars de milers de combatents; (4) es va alliberar en bona part sol, sense cap exèrcit aliat; (5) el seu cap va governar fins al 1980; (6) després de la guerra no va obeir Moscou. Deduïu quin país és i qui era el cap. Després expliqueu per què alliberar-se sol li permetia no obeir Moscou.

El país, el cap i l'explicació en dues frases.

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: Connectors: «les pistes... apunten a...», «com que..., per això...». Busqueu el país al quart paràgraf de la lectura.

5.6 🌍 Participar · decisió raonada 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Decisió raonada: la comanda alemanya.

Ets el propietari d'una fàbrica francesa de camions el 1941 i reps una comanda de l'exèrcit alemany. Si l'acceptes, la fàbrica continua i els teus tres-cents treballadors no van a Alemanya; si la rebutges, l'ocupant pot requisar la fàbrica i enviar-los-hi igualment. Decideix i defensa la tria amb dues raons tretes de la lectura i un risc que assumeixes, sabent només el que es podia saber el 1941.

La decisió, les dues raons i el risc assumit (60-80 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Connectors: «decideixo... perquè...», «tot i que admeto que...», «el risc és...». Escriu primer el risc de l'opció que NO tries.

🎢 Sessió 5 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

5.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📖 La lectura ✏️ Individual

Desmuntant «col·laborar o resistir».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. Explica per què la divisió entre col·laboradors i resistents no descriu la majoria de la població ocupada, amb un exemple de la lectura de cada extrem i un del mig.

L'explicació amb els tres exemples (40-60 paraules).

💡 Pista: Busca a la lectura els exemples abans d'escriure: sense noms i dates, «la majoria» és només una opinió.

5.8 🌍 Participar · carta des d'un rol 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Carta des del bosc, març de 1943.

Ets un jove francès de vint-i-un anys cridat pel Servei de Treball Obligatori que, en lloc d'agafar el tren cap a Alemanya, has pujat a la muntanya amb el maquis, i escrius als teus pares. Argumenta, amb el que un jove d'aquell mes podia saber, per què has pres aquesta decisió, què t'hi jugues tu i què s'hi juguen ells, i què els demanes. Escriu-la com una carta: data, salutació, tres paràgrafs i comiat.

La carta completa, amb data, salutació, tres paràgrafs i comiat (80-100 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Abans d'escriure, decideix què sap i què no sap el teu personatge: no sap que el desembarcament arribarà el juny de 1944.

5.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura ✏️ Individual

Ahir i avui: resistir sense armes.

La vaga d'Amsterdam, les barques daneses i les octavetes de la Rosa Blanca no van guanyar cap batalla, però van salvar vides i van dir que no. Tria un moviment d'avui de resistència civil no violenta que coneguis, i argumenta què té en comú i què té de diferent amb els de 1941-1943.

El moviment concret i la comparació amb 1941-1943 (40-60 paraules).

💡 Pista: Tria el moviment abans d'escriure res: tot el text en depèn.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Després de la derrota francesa de 1940, el govern de Vichy va col·laborar obertament amb l'ocupació alemanya, mentre Charles de Gaulle, des de l'exili a Londres, cridava a la resistència. Arreu de l'Europa ocupada van sorgir moviments de resistència amb circumstàncies molt diferents (el maquis francès, els partisans iugoslaus, l'Armia Krajowa polonesa), però la majoria de la població va viure l'ocupació en una zona intermèdia d'adaptació silenciosa, ni col·laboracionista ni resistent activa.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què diu la lectura de les lleis antisemites del règim de Vichy?

   A. Que les va aprovar el 1942 per ordre dels ocupants, després de la batuda de París B. Que només valien a la zona nord, la que ocupava l'exèrcit alemany C. Que les va aprovar l'octubre de 1940, sense que ningú les hi hagués demanat D. Que les va redactar la Milícia el 1943, per perseguir alhora resistents i jueus

2. 2. Per què molts joves francesos van pujar al maquis a partir de 1943, segons la lectura?

   A. Per evitar el Servei de Treball Obligatori, que els enviava a fàbriques alemanyes B. Per respondre a la crida de De Gaulle per la BBC, que tot el país havia sentit C. Per fugir de la Milícia, que reclutava per força els homes de 20 a 22 anys D. Per preparar el desembarcament de Normandia, que els aliats anunciaven per a aquell any

3. 3. Segons el Desmuntant, què va fer la majoria de la població dels països ocupats?

   A. Donar suport actiu a la resistència, encara que pocs hi agafessin les armes B. Mirar de sobreviure el dia a dia, sense militar en la resistència ni col·laborar C. Col·laborar amb l'ocupant per obligació, perquè negar-s'hi volia dir la deportació D. Resistir a l'est, on el tracte era més dur, i col·laborar a l'oest, on era més suau

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Creus que la memòria històrica sol exagerar el pes real de la resistència activa respecte a la majoria silenciosa de la població?