Sessió 2. La Blitzkrieg i l'expansió alemanya (1939-1941)

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

L’1 de setembre de 1939, l’exèrcit alemany va envair Polònia aplicant per primera vegada a gran escala la Blitzkrieg, la «guerra llampec»: columnes de tancs que avançaven de pressa, amb suport aeri constant, i travessaven les defenses enemigues abans que aquestes es poguessin reorganitzar. Polònia va caure en cinc setmanes, repartida entre Alemanya i la Unió Soviètica tal com preveia el protocol secret de la sessió anterior, i Varsòvia va quedar en part destruïda pels bombardeigs. Va seguir un hivern estrany, la guerra de bromaguerra de bromaGuerra de broma: nom que van rebre els vuit mesos, d'octubre de 1939 a maig de 1940, en què França i el Regne Unit estaven en guerra amb Alemanya però no hi havia gairebé combats al front occidental., en què França i el Regne Unit ja havien declarat la guerra però ningú atacava. L’abril de 1940 la calma es va trencar: Dinamarca es va rendir en un sol dia i Noruega va resistir dos mesos amb ajuda britànica abans de caure. El 10 de maig de 1940, Alemanya va envair alhora Bèlgica, Holanda i Luxemburg i va obrir pas cap a França pel bosc de les Ardenesbosc de les ArdenesBosc de les Ardenes: massís boscós entre Bèlgica, Luxemburg i França. Els estrategs francesos el consideraven impracticable per als tancs, i per això hi tenien poques tropes., el punt que els francesos consideraven impossible de travessar amb blindats i que, per això mateix, havien deixat menys defensat. La línia Maginotlínia MaginotLínia Maginot: cadena de fortificacions construïda per França als anys trenta al llarg de la frontera amb Alemanya. Els alemanys no la van atacar: la van vorejar pel nord., que havia costat una fortuna, no va servir de res: els alemanys la van vorejar.

L’exèrcit francès i el cos expedicionari britànic van quedar envoltats en pocs dies. A finals de maig, uns tres-cents mil soldats aliats van ser evacuats des de les platges de DunkerqueDunkerqueDunkerque: port francès a la Mànega des d'on, entre el 26 de maig i el 4 de juny de 1940, uns 338.000 soldats britànics i francesos van ser evacuats cap a Anglaterra amb centenars de vaixells de tota mena. en vaixells de tota mena, des de destructors fins a barques de pesca requisades, deixant enrere tancs, camions i artilleria. El 4 de juny, just després de l’evacuació, Winston Churchill va pronunciar davant la Cambra dels Comuns el discurs que llegiràs a L’Arxiu, prometent lluitar «a les platges», «als camps» i «als carrers», en un moment en què gairebé ningú a Europa hauria apostat per la resistència britànica. El 22 de juny de 1940, França va signar l’armistici en el mateix vagó de tren on Alemanya havia signat la seva rendició el 1918: en sis setmanes, un dels exèrcits més grans del món havia estat derrotat. Durant l’estiu i la tardor, la Batalla d’Anglaterra, lliurada només als cels entre la Luftwaffe i la RAFLuftwaffe i la RAFLuftwaffe i RAF: la força aèria alemanya i la Royal Air Force britànica. A la Batalla d'Anglaterra (juliol-octubre de 1940) la Luftwaffe va perdre força més avions que la RAF., va posar a prova si un país es podia sotmetre només amb bombardeigs. Els pilots britànics, ajudats per un sistema pioner de radarradarRadar: sistema que detecta avions a distància amb ones de ràdio. La cadena d'estacions britànica avisava per on arribaven els bombarders alemanys abans que es veiessin., van causar prou pèrdues a la Luftwaffe perquè Hitler, el setembre de 1940, ajornés indefinidament l’Operació Lleó Marí, la invasió per mar de les illes britàniques.

Mentrestant, la guerra s’havia eixamplat. El 10 de juny de 1940, amb França ja vençuda, Mussolini hi va declarar la guerra per no quedar fora del repartiment. Les campanyes italianes, però, van anar malament: l’atac a Grècia des d’Albània, l’octubre de 1940, va acabar en retirada, i l’ofensiva a Egipte va ser rebutjada pels britànics. Hitler va haver d’acudir-hi. L’abril de 1941, l’exèrcit alemany va ocupar Iugoslàvia i Grècia en tres setmanes i va enviar un cos expedicionari, l’Afrika KorpsAfrika KorpsAfrika Korps: cos expedicionari alemany enviat a Líbia el febrer de 1941, comandat per Erwin Rommel, per salvar els italians de la derrota davant els britànics., al nord d’Àfrica. Aquella campanya dels Balcans, no prevista, va retardar unes setmanes el pla més ambiciós de tots. Al mateix temps, als oceans, els submarins alemanys enfonsaven cada mes centenars de milers de tones de vaixells que portaven queviures i armes al Regne Unit, en una batalla de l’Atlàntic que duraria tota la guerra.

Un any després de l’armistici francès, el 22 de juny de 1941, Hitler va trencar el pacte amb Stalin i va llançar l’Operació Barbarroja, la invasió de la Unió Soviètica amb més de tres milions de soldats repartits en tres grups d’exèrcits, cap al nord (Leningrad), el centre (Moscou) i el sud (Ucraïna). Era l’ofensiva més gran de la història. Les tropes alemanyes van avançar centenars de quilòmetres en setmanes, van fer presoners centenars de milers de soldats soviètics i van arribar a la vista de Moscou el desembre, convençudes de repetir la victòria de França. Però la Unió Soviètica no era França: tenia una profunditat de territori que permetia retirar-se sense caure, desmuntava fàbriques senceres per traslladar-les darrere dels Urals i, amb l’hivern, va aturar l’avanç a les portes de la capital. A finals de 1941 el mapa d’Europa mostrava un continent gairebé sencer sota control o influència alemanya, des de l’Atlàntic fins a les portes de Moscou i Leningrad, amb estats aliats de l’Eix (Hongria, Romania, Bulgària, Finlàndia), governs col·laboradors (Vichy, Eslovàquia, Croàcia) i uns quants neutrals (Espanya, Portugal, Suècia, Suïssa, Turquia). Només el Regne Unit resistia, protegit per l’aigua de la Mànega i per l’obstinació que Churchill havia promès l’estiu anterior.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 2 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

2.1 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

La font de L'Arxiu amb lupa: fet, parer i senyal.

Llegeix el discurs de Churchill a L'Arxiu i separa-hi tres coses, una frase per a cada una. FET: què acaba de passar a Dunkerque, segons la lectura? PARER: què promet Churchill que farà el seu país? SENYAL: quina paraula repetida delata que és una promesa i no una descripció?

Les tres frases (fet, parer, senyal), 40-60 paraules en total.

💡 Pista: Comença així: «El 4 de juny de 1940 acaba de... (fet). Churchill promet que... (parer). Ho delata la repetició de... (senyal)». Qui parla i on ho diuen l'autor i la data de L'Arxiu; la xifra d'evacuats de Dunkerque és a la Fitxa de dades.

2.2 🧭 Situar-se · gràfic de dades 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

El gràfic de les quatre campanyes.

Amb les durades de la Fitxa de dades, dibuixa un gràfic de barres amb les quatre campanyes de 1939-1940 (Polònia, Dinamarca, Noruega, França) en dies. Sota el gràfic, descriu-lo en dues frases: quina va durar més i quina menys, i què tenien en comú totes quatre segons la lectura.

El gràfic de quatre barres amb títol, i les dues frases.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Comença així: «El gràfic mostra que la campanya més llarga va ser... i la més curta...». La tàctica comuna és al primer paràgraf de la lectura; hi pots fer servir «Blitzkrieg» de la Fitxa de dades.

2.3 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El mapa d'Europa el 1942, en tres passos.

Mira el mapa del cos de la lectura. DESCRIC: quin color ocupa més superfície i on són els dos vermells. IDENTIFICO: dos països de cada grup de la Fitxa (aliats de l'Eix, col·laboradors, neutrals). DEDUEIXO: què hi ha a cada extrem del mapa que Alemanya no ha conquerit.

El comentari en tres passos, amb els sis països identificats (40-60 paraules).

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Comença així: «Al mapa, el color que domina és... Els vermells són...». La llegenda és en anglès: Axis vol dir Eix, Allies aliats i occupied ocupat; els grups de països són a la Fitxa de dades.

🎠 Sessió 2 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

2.4 ✍️ Explicar · reescriptura 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

Blitzkrieg, amb paraules pròpies.

Reescriviu amb les vostres paraules què és la Blitzkrieg, sense fer servir «llampec», «ràpid» ni «velocitat»: què concentraven els alemanys, contra quin punt, i què li passava a l'enemic. Poseu-hi com a exemple les Ardenes.

La definició pròpia en tres o quatre frases, sense les tres paraules prohibides, amb l'exemple de les Ardenes.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Connectors: «consisteix a...», «de manera que...», «per això...». La definició és al primer paràgraf i a la Fitxa; les Ardenes, al mateix paràgraf.

2.5 🔍 Investigar · enigma 📖 La lectura 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

L'enigma del país que va resistir.

Un país europeu, sis pistes de la lectura: (1) el juny de 1940 s'havia quedat sol; (2) el separava de l'enemic una franja d'aigua; (3) veia arribar els avions abans que es veiessin; (4) tenia pocs pilots, i joves; (5) el seu primer ministre acabava de desafiar l'enemic; (6) l'operació per envair-lo es va ajornar el setembre. Dedueix quin país és i quina batalla el va salvar, i justifica quina pista va pesar més.

El país, la batalla i la pista que més va pesar, justificada en dues frases.

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: Connectors: «les pistes 2 i 3 apunten a...», «la que més pesa és... perquè...». No n'hi ha prou amb el nom: el que compta és la justificació.

2.6 ✍️ Explicar · titular periodístic 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Dos titulars per a Dunkerque.

Escriu dos titulars de màxim 12 paraules sobre l'evacuació de Dunkerque (4 de juny de 1940): un tal com l'hauria escrit un diari alemany i un altre tal com l'hauria escrit un diari britànic que hagués sentit Churchill. Sota cada titular, una frase que expliqui quin fet real fa servir i què vol que pensi el lector.

Els dos titulars, cada un amb una frase sota que en digui el fet i la intenció.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Connectors: «aquest titular presenta l'evacuació com...», «en canvi, aquest altre...». Els fets són al segon paràgraf de la lectura; les paraules de Churchill, a L'Arxiu.

🎢 Sessió 2 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

2.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «la superioritat alemanya».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. Explica per què França, amb més tancs, va perdre en sis setmanes, amb les xifres de la Fitxa de dades i la diferència entre el que feia cada exèrcit amb els seus tancs.

L'explicació amb les xifres i el contrast de doctrines (40-60 paraules).

💡 Pista: Busca al Desmuntant què feia cada exèrcit amb els seus tancs abans d'escriure: sense el contrast, «doctrina» és només una paraula.

2.8 🌍 Participar · carta des d'un rol 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Carta des de Dover, 5 de juny de 1940.

Ets un soldat britànic que acaba de desembarcar a Dover després de ser evacuat de Dunkerque, i escrius a la teva família. Argumenta, amb el que un soldat d'aquell dia podia saber, si allò que has viscut és una derrota o una salvació, què has deixat a la platja, i què n'has sentit del discurs que el primer ministre ha fet ahir. Escriu-la com una carta: data, salutació, tres paràgrafs i comiat.

La carta completa, amb data, salutació, tres paràgrafs i comiat (80-100 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Abans d'escriure, decideix què sap i què no sap el teu soldat: no sap que França es rendirà el 22 de juny.

2.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura ✏️ Individual

Ahir i avui: les guerres que havien de ser curtes.

El 1941 Hitler va atacar la Unió Soviètica convençut que seria una campanya de setmanes, i es va convertir en la més llarga i sagnant de la guerra. Tria un conflicte dels últims trenta anys que coneguis i que també s'anunciés com a curt i s'allargués, i argumenta què va fallar en el càlcul inicial.

El conflicte concret i el càlcul que va fallar, comparat amb el de 1941 (40-60 paraules).

💡 Pista: Tria el conflicte abans d'escriure res: tot el text en depèn.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Entre l'1 de setembre de 1939 i el juny de 1941, l'exèrcit alemany va conquerir Polònia, Dinamarca, Noruega, Bèlgica, Holanda i França aplicant la doctrina de la Blitzkrieg: concentració de tancs i suport aeri per avançar més ràpid del que l'enemic podia reaccionar, no per superioritat numèrica. La resistència britànica a la Batalla d'Anglaterra va obligar Hitler a ajornar la invasió de les illes, i el 22 de juny de 1941 va llançar l'Operació Barbarroja contra l'URSS.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Per què els alemanys van entrar a França pel bosc de les Ardenes, el maig de 1940?

   A. Perquè era el tram més feble de la línia Maginot, amb poques fortificacions B. Perquè Bèlgica i Holanda ja s'havien rendit i el camí de París quedava obert C. Perquè era el camí més curt cap a Dunkerque, on volien atrapar els britànics D. Perquè els francesos el creien impracticable per als tancs i hi tenien poques tropes

2. 2. Segons el Desmuntant, què explica la victòria alemanya a la campanya de França de 1940?

   A. Que repartien els tancs en grups petits, per donar suport a la infanteria a tot el front B. Que concentraven els tancs en deu divisions panzer i els llançaven junts a un punt feble C. Que tenien uns 3.250 tancs, amb més blindatge i millor artilleria que els francesos D. Que feien avançar els tancs al pas de la infanteria, sense deixar cap columna sola

3. 3. Què va fer que Hitler ajornés, el setembre de 1940, la invasió per mar de les illes britàniques?

   A. Les pèrdues que la RAF, ajudada pel radar, va causar a la Luftwaffe aquell estiu B. La campanya dels Balcans, que el va obligar a enviar tropes a Iugoslàvia i a Grècia C. L'evacuació de Dunkerque, que havia tornat a l'illa un exèrcit de 338.000 soldats D. L'inici de l'Operació Barbarroja, que es va endur la Luftwaffe cap al front soviètic

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si Alemanya hagués envaït el Regne Unit l'estiu de 1940, en comptes d'ajornar-ho i llançar-se després contra l'URSS, creus que el resultat final de la guerra hauria estat diferent?